1. n abast, afectació, categoria, classe, concernència, concerniment, condició, consideració, envergadura, grandesa, gravetat, importància, interès, magnitud, pes, posició, prestigi, qualitat, quantia, recapte, rellevància, reputació, significació, significat, transcendència, valor, vàlua, volum

1. v costar, cotitzar, eixir per, importar, pagar-se, pujar, resultar, sortir per, sumar, valdre

2. v aprofitar, fer menester, fer peça, resultar, ser apte, ser útil, servir, valdre

1. n abonaré, aval, bitllet, bo, pagaré, taló, tiquet, xec

1. adv amb preferència, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv pus (antic)

1. pron cadascú, cascú, es, hom, un, un hom

1. n (balls) alemanda, alemanya, atracció, ball, ballable, ballada, bambula, batucada, bergamasca, bolangera, bolero, bòston, branda, broquerets, bugui-bugui, cancan, catxutxa, conga, contradansa, contrapàs, corranda, cotilló, cúmbia, dansa, dansada, escocesa, fandango, farandola, farruca, flamenc, folia, follia, foxtrot, funky, gallarda, galop, gavota, giga, granadina, havanera, jota, lambada, mambo, mascarada, masurca, merengue, milonga, minuet, momo, morisca, munyeira, pavana, polca, polonesa, ranxera, rigodó, rumba, salsa, samba, sarabanda, sardana, seguidilla, sevillana, siciliana, sirtaki, taina, tango, tarantel·la, tirana, tirolesa, tripudi, twist, xacona, xarleston, xotis

1. pron açò, això mateix, aquesta cosa, ço, eixa cosa

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adj abrivat abrivada, aferrissat aferrissada, agosarat agosarada, animós animosa, ardit ardida, arriscat arriscada, atrevit atrevida, audaç, audaciós audaciosa, aventurer aventurera, baronívol baronívola, brau brava, coratjós coratjosa, decidit decidida, destemençat destemençada, determinat determinada, esperitós esperitosa, estrenu estrènua, gallard gallarda, gosat gosada, heroic heroica, impàvid impàvida, impetuós impetuosa, intrèpid intrèpida, resolut resoluda, sense por, temerari temerària, valerós valerosa, viril

2. adj actiu activa, amb empenta, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora

1. adj valent valenta (anteposat al nom), abundant, alt alta, ample ampla, ampli àmplia, apreciable, capaç, complit complida, considerable, dilatat dilatada, elevat elevada, espaiós espaiosa, extens extensa, gran, gros grossa, lat lata, llarg llarga, major, majúscul majúscula, obert oberta, profund profunda, vast vasta, voluminós voluminosa

1. v costar, cotitzar, eixir per, importar, pagar-se, pujar, resultar, sortir per, sumar, valer

2. v aprofitar, fer menester, fer peça, resultar, ser apte, ser útil, servir, valer

1. adv millor

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv de massa, de propina, més del compte

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. n batzac, bescollada, bocinada (valencià), bolet, boticaix, bufa, bufet, bufetada, calbot, carabassinada, carxot, castanyot, catxamona, catxeta, cinqueta, clatellada, clatellot, closcada, closquet, collada, colp, cop, esclafit, fava, flist-flast (onomatopeia), galtada, galtó, grapat, guantada, hòstia (vulgar), inflada, mamballeta (mallorquí), manotada, màstec, mastegot, morma, mostatxada (català septentrional), pantoflada, pinya, pinyac, plantofada, queixada (història), revés, sabocada, samarrada (valencià), sapastrada, tabalada, tamborinada, tampanada, tave, tostorro, trompada, tust, unflada, ventallada, ventallot, volea, buda (col·loquial), carquinyol (col·loquial), castanya (col·loquial), castanyolada (col·loquial), ceba (col·loquial), clec (col·loquial), cleca (col·loquial), coca (col·loquial), galeta (col·loquial), galotxa (col·loquial), gleva (col·loquial), llet (col·loquial), mandoble (col·loquial), mansiula (col·loquial), nano (col·loquial), nata (col·loquial), nespla (col·loquial), nyespla (col·loquial), sucada (col·loquial), tafarrada (col·loquial), tro (col·loquial), xufa (col·loquial)

1. adj major, més gran, superior

1. adv manco, menys, no tan, no tant

1. adv a l’encop, a la vegada, a la volta, alhora, al mateix temps, a un temps, conjuntament, ensems, paral·lelament, simultàniament, unidament

1. adv cadascun cadascuna, individualment, per barba, per cap, per hom, per persona

2. adv cadascun cadascuna, respectivament

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj d’ençà que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj com, pel fet que, sent així que

1. loc a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. adj inferior, menor, més petit

1. adj major, més alt, superior

1. v aprofitar-se, beneficiar-se, capitalitzar, clavar mos, espletar, prevaldre’s, prevaler-se, rendibilitzar, traure profit, treure nyapa, treure profit

1. adv en bona hora, encara bo, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més enllà, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

1. adv amb preferència, més, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv més aviat, més prompte, tirant a

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. adv quelcom, una miqueta, un poc, un xic

1. prep a part de, de més de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. pron alguna cosa, quelcom, res (en frases interrogatives)

1. conj a menys que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj a menys que, fora que, llevat que, si doncs no

1. conj a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (causal) car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj ans, ans al contrari, sinó

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, valga que

1. loc així, així doncs, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (oposició o concessió) per això (col·loquial), així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això

1. adj inferior, menor, més baix

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’un plegat

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més tard, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

2. adv allà enllà, més lluny

1. adv allà enllà, més enllà

1. adv amb preferència, més, més aïna, més exactament, més prompte

2. adv més aïna, més prompte, tirant a

1. adv cada vegada més, cada volta més, com més va ,més

1. ij eh, no, oi

1. prep a més de, a part de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, un cop

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. n més-donant (antic), més-dient, millor postor

1. adj cast casta, continent, decent, decorós decorosa, digne digna, dreturer dreturera, enter entera, exemplar, honest honesta, honrat honrada, incorrupte incorrupta, incorruptible, integèrrim integèrrima, íntegre íntegra, just justa, moral, net neta, probe proba, púdic púdica, pudorós pudorosa, pur pura, recte recta, sa sana, virtuós virtuosa ‖ ANTÒNIMS: inhonest inhonesta

2. adj complet completa, complit complida, enter entera, entregue (valencià), general, global, holístic holística, integral, íntegre íntegra, sencer sencera, tot tota, total

3. adj inconsútil, sense costura

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que fa furor

1. v ser millor, ser preferible

1. v destorbar, fer nosa, molestar, sobrar

1. adv a perpetuïtat, eternament, fins a la mort, permanentment, perpètuament, per sempre, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv ad hoc, a propòsit, expressament

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. ij calla, calleu, moixoni, mut, mut i callosa, mutis, muts, muts i a la gàbia, silenci, xit, xst, xut

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj després que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj des que

1. conj a menys que, fora que, si doncs no, tret que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una volta, un cop

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc tot això que, tot allò que, totes les coses que, tot quant

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, per això (col·loquial)

1. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre un imperi, valdre un món

1. adv quelcom, una mica, un poc, un xic

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv especialment, fonamentalment, majorment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv des d’abans, ja

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a tot allargar, a tot estirar, a tot tardar, com a màxim, tirant llarg

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més exactament

2. adv més aïna, més aviat, tirant a

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni un bri, ni un pèl

1. adv d’una vegada, d’un colp, d’un cop

1. ij bon dia, com anem, com va, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. pron açò, això, aquesta cosa, ço, eixa cosa

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj com, com que, sent així que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj en la mesura que, en la proporció que, en quant

1. conj acabat que

1. conj amb tot i que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc ben cert que, bé prou que, prou que

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, poc ençà poc enllà

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, vostè les té totes

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. loc exactament, exacte, justa la fusta, ni més ni menys

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n extrem, límit, màxim, màximum, súmmum

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, begut beguda, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

2. adj aigualós aigualosa, aiguós aiguosa, banyat banyada, embegut embeguda, fet una sopa feta una sopa, humit humida, humitós humitosa, mig moll, moll molla, mullat mullada, rabejat rabejada, rellent, rellentós rellentosa, remullat remullada, romàtic romàtica, ruixat ruixada, xop xopa, xopat xopada ‖ ANTÒNIMS: sec seca

3. adj cadarnós cadarnosa, constipat constipada, encadarnat encadarnada, fet una sopa feta una sopa, refredat refredada

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, begut beguda, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

2. adj aigualós aigualosa, aiguós aiguosa, banyat banyada, com una sopa, embegut embeguda, humit humida, humitós humitosa, mig moll, moll molla, mullat mullada, rabejat rabejada, rellent, rellentós rellentosa, remullat remullada, romàtic romàtica, ruixat ruixada, xop xopa, xopat xopada ‖ ANTÒNIMS: sec seca

3. adj cadarnós cadarnosa, com una sopa, constipat constipada, encadarnat encadarnada, refredat refredada

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, traient foc pels queixals, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que arrasa

1. adj abismal, colossal, com una casa de pagès, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, molt gran, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

1. v saber-la llarga, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer un beure, fer un cafè, matar la set

1. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer una copa, fer un beure, fer un cafè, matar la set

1. v aclarir, detallar, explanar, explicar, precisar

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v acompanyar, addicionar, adjuntar, afectar, afegir, agregar, annexar, annexionar, englobar, incloure, incorporar, inserir, integrar, refegir, sumar

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv al més aviat possible, com més aviat millor, com més prompte millor

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tongada, de colp, de cop, en una sola vegada, en un viatge, sense interrupcions

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, molt de pressa, ràpidament, veloçment

1. adv pitjor

1. adv d’una volta, d’un colp, d’un cop

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj mentre

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. conj atès que, considerant que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. loc tot allò que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc tot això que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc bé prou que, és clar que, prou que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. adj/n com una gàbia (col·loquial), alienat alienada, boig boja, com un cabàs de gats, dement, desequilibrat desequilibrada, foll folla, grillat grillada, guillat guillada, insà insana, llampat llampada, maníac maníaca, orat orada, pertorbat pertorbada, psicòpata, sonat sonada, tocat de l’ala tocada de l’ala, tocat del bolet tocada del bolet, tocat del perol tocada del perol, trastocat trastocada, trastornat trastornada, al·lucinat al·lucinada (col·loquial), gàbia (col·loquial), pirat pirada (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), tronat tronada (col·loquial), volat volada (col·loquial), xalat xalada (col·loquial)

1. adj com una patena, com un calze, com un espill, com un lliri, com un mirall, lluent, molt net

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, traient foc pels queixals, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi

1. v estirar les cames, fer la cercavila, fer quatre passes, fer una bornada, fer una passejada, fer un tomb, fer un volt, fer voltes, passejar, pegar una volta, voltar, voltejar

1. v bravatejar, bravejar, desafiar, fanfarronejar, farolejar, faronejar, fatxendar, fer el milhòmens, fer el milhomes, fer farons, gallardejar, gallejar, presumir, vacil·lar (col·loquial)

1. v no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. adv a l’encop, d’una tirada, d’una tongada, de colp, de cop, en una sola vegada, en un viatge, sense interrupcions

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tirada, de colp, de cop, en una sola vegada, en un viatge, sense interrupcions

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. adv adés, ara mateix, fa poc, fa un instant, fa un moment, no fa gaire, suara

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

2. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a condició que, amb el benentès que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj (causal) atès que, car, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj com, com que, pel fet que

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, rasca que rasca

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc valgui l’expressió, valgui la comparació, valgui la paraula, valgui la redundància

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. adj com una plata, com un calze, com un espill, com un lliri, com un mirall, lluent, molt net

1. adj integralment

1. adj accelerat accelerada, àgil, alíger alígera, amatent, apressat apressada, atacat atacada, cuitat cuitada, expedit expedida, expeditiu expeditiva, fuent, galopant, lleuger lleugera, momentani momentània, precipitat precipitada, prest presta, prompte prompta, rabent, ràpid ràpida, urgent, veloç, vertiginós vertiginosa, viu viva, ivaçós ivaçosa (antic)

1. adj balbuç balbuça, balbucient, botijós botijosa, botillós botillosa, disfèmic, embudaire, embuder embudera, farfallós farfallosa, quec queca, tartamut tartamuda, xafallós xafallosa, piulo (col·loquial)

1. v (fer l’acte sexual) pegar una ceba (col·loquial), acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)

1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer un espectacle, haver-hi un sagramental, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar

2. v dramatitzar, exagerar, fer teatre, fer un espectacle, muntar un drama, sobreactuar

3. v reaccionar de manera exagerada, sobrereaccionar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v eixir a compte, pagar la pena, ser avantatjós, sortir a compte

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. v apretar (castellanisme; DNV), estrènyer, estretir

1. v aprofitar, no perdre pistonada

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v dessagnar, dessagnar-se, escolar-se, fer sang, sagnar, sangonejar, sanguejar, treure sang

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més prompte

1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

2. adv a la clara, a la vista, a les clares, al viu, a plena llum, categòricament, clarament, clar i català, clar i llampant, clar i net, clar i ras, declaradament, de llis, de pla, de ple, distintament, llis i ras, manifestament, netament, net i cru, net i pelat, nu i cru, obertament, ras i curt, sense ambages, sense circumloquis, sense embuts, sense pèls a la llengua, sense subterfugis, tot ras

3. adv amb quatre pinzellades, breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv allà on, a on, on

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv de massa, de més, de propina

1. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv cada vegada més, com més va ,més, més i més

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. pron ambdós ambdues, tots dos totes dues

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc no fora cas que, no siga cas que

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que surt a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estirar les cames, fer la cercavila, fer quatre passes, fer una passejada, fer una volta, fer un tomb, fer un volt, fer voltes, passejar, pegar una volta, voltar, voltejar

1. v estirar les cames, fer la cercavila, fer quatre passes, fer una bornada, fer una passejada, fer una volta, fer un tomb, fer un volt, fer voltes, passejar, voltar, voltejar

1. v mancar una roda (a algú), faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v picar una mosca (a algú), agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de mare, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)

1. v agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra vegada

2. adv bis, una altra vegada

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv cada volta més, com més va ,més, més i més

1. adv cada vegada més, cada volta més, més i més

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, i bo que, sort que, valga que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, sona que sona

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. loc no fora cas que, no fos cas que

1. loc no fos cas que, no siga cas que

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc nyic-i-nyac, rasca que rasca, sona que sona

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, còsmic còsmica, de cal déu, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, molt gran, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

2. adj abismal, colossal, com una casa, com una casa de pagès, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, molt gran, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

1. adj breu, com una exhalació, com un llamp, curt curta, efímer efímera, fugaç, fugisser fugissera, immediat immediata, instantani instantània, insubsistent, momentani momentània, passatger passatgera, ràpid ràpida, sobtat sobtada

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v enganar, enganyar, fer-la (a algú), fer una mala passada, fregir-la (a algú)

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v averrir (la truja), cobrir, embarassar, fecundar, fer Pasqua abans de Rams, inseminar, muntar, pol·linitzar (les plantes), prenyar, emprenyar (antic)

1. v conversar, donar conversació, enraonar, fer barcella, fer barret, parlar

1. v cimar, créixer, criar-se, desenrotllar-se, desenvolupar-se, espigar-se, fer-se, fer un estiró, rebecar, vegetar

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un món

1. v apostar, arriscar, aventurar-se, envidar, fer un envit, jugar messions, jugar-se, posar messions, tafurejar

1. v (embriagar-se) agafar la pinya, alcoholitzar-se, beure, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar un colp d’ull, donar un cop d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v clavar una ullada, donar un colp d’ull, donar un cop d’ull, mirar

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. adv i encara menys, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv mínimament

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

2. adv des de lluny

1. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, un dia o altre

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de cap i de nou, de nou, novament, una altra volta

2. adv bis, una altra volta

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj en la proporció que, en quant, en tant que

2. conj en la proporció que, tant com

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

2. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, tant sí com no

3. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, prou, s’ha acabat el bròquil

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que ix a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. adj breu, com una centella, com un llamp, curt curta, efímer efímera, fugaç, fugisser fugissera, immediat immediata, instantani instantània, insubsistent, momentani momentània, passatger passatgera, ràpid ràpida, sobtat sobtada

1. v estirar les cames, fer la cercavila, fer quatre passes, fer una bornada, fer una volta, fer un tomb, fer un volt, fer voltes, passejar, pegar una volta, voltar, voltejar

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un xavo, ser inútil

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, asclar el cap, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar una allisada, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

2. v asclar la cara, desfer la cara, esmorrar, trencar la cara, unflar els morros

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, ser inútil

1. v agafar una mona, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v donar una ullada, donar un colp d’ull, donar un cop d’ull, mirar

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v agafar febre, agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar la mà, donar un colp de mà, donar un cop de mà, fer espatlleta, servir

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv a l’excés, a tentipotenti, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tretze són tretze

1. loc valgui el mot, valgui l’expressió, valgui la comparació, valgui la redundància

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, de manera que, doncs, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. adj dur d’orella dura d’orella, sord sorda, sord com una campana sorda com una campana, sordmut sordmuda

1. adj amoixamat amoixamada, canyauli, demacrat demacrada, desnerit desnerida, desvitaminat desvitaminada, eixut eixuta, eixut de carns eixuta de carns, escanyolit escanyolida, escardalenc escardalenca, escarransit escarransida, esmerlit esmerlida, esprimatxat esprimatxada, esquàlid esquàlida, esquelètic esquelètica, esquifit esquifida, filós filosa, flac flaca, magre magra, nyicris, prim prima, primatxol primatxola, raquític raquítica, sarmentós sarmentosa, sec seca, secallós secallosa, secardí secardina, xerec xereca, xuclat xuclada, mitja merda (col·loquial)

1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer un mos, matar el cuc, matar el cuquet, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. v abandonar, deixar, deixar a l’estacada, deixar de banda, deixar tirat, desentendre’s

1. v defraudar-se, desenganyar-se, desil·lusionar-se, frustrar-se

1. v calumniar, difamar, penjar la llufa

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v agafar febre, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v dissecar, embalsamar, embalsemar, momificar

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar un bon pessic, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deixar retratat, deshonrar, fer abaixar la cara, fer quedar malament, fer vergonya, posar a la picota, posar en evidència, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar, treure els drapets al sol

1. adv enjondre

1. adv altrament, diferentment, diversament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, peti qui peti, tant sí com no

1. adv al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. adv a l’encop, d’una tandada, d’una tirada, d’una tongada, de colp, de cop, en un viatge, sense interrupcions

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc valgui el mot, valgui la comparació, valgui la paraula, valgui la redundància

1. loc i en pau, i en paus, i prou, i punt, i s’ha acabat

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no trau cap, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, asclar el cap, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, fer una cara nova, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

2. v advertir, alliçonar, amonestar, bonegar, brugolar, cantar les veritats, censurar, clavar un juli, corregir, cridar, esbroncar, escridassar, estirar les orelles, exhortar, funyar, increpar, marmolar, objurgar, pentinar, picar els dits, picar la cresta, renyar, repassar, reprendre, reprovar, reptar, sabatejar, sermonejar, tocar el crostó, cardar (col·loquial)

3. v castigar, clavar un càstig, clavar un juli, fer-la pagar cara, tocar el crostó

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v costar molt, fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, venir costa amunt, venir coster

1. v no valdre res, no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v no valdre res, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. adv moltes vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. conj en la mesura que, en quant, en tant que

2. conj en la mesura que, tant com

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. adj dur d’orella dura d’orella, sord sorda, sord com una tàpia sorda com una tàpia, sordmut sordmuda

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v enganar, enganyar, fer-la (a algú), fer una malifeta, fregir-la (a algú)

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de les seves

1. v cantar les veritats, dir les veritats, dir quants en fan quinze, dir quatre mots

1. v atribuir-se mèrits, donar-se importància, fer ufana, mestrejar, penjar-se una medalla, posar-se galons, presumir, vanagloriar-se

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més prompte millor

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, vist que

1. loc menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no en parlem més, tant sí com no

1. loc valgui el mot, valgui l’expressió, valgui la paraula, valgui la redundància

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat

1. n adversitat, contrarietat, contrast, contratemps, destorb, dificultat, embaràs, empatx, empavesada, entorpiment, entrebanc, escull, fre, impediment, incomoditat, limitació, llast, lligam, molèstia, nosa, obstacle, obstrucció, oposició, pes mort, rèmora, romeguera, trava, travada, través, traveta

1. adj abismal, colossal, com una casa, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, molt gran, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

1. v atribuir-se mèrits, donar-se importància, fer ufana, mestrejar, posar-se galons, posar-se una medalla, presumir, vanagloriar-se

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v afligir, agitar, alarmar, amoïnar, angoixar, anguniar, anguniejar, apenar, apesarar, atribolar, contorbar, crucificar, desassossegar, devorar, encaparrar, enquimerar, estenallar, fer angúnia, fer mala sang, fer patir, inquietar, intranquil·litzar, llevar la son, marejar, mortificar, neguitejar, obsessionar, preocupar, rosegar, rosegar una pena el cor, tenallar, torbar, torturar, tribular, turmentar

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amunt i avall, d’ací d’allà, d’un costat a l’altre, ençà i enllà

1. adv al més aviat, com més aviat millor, com més prompte millor

1. loc valgui el mot, valgui l’expressió, valgui la comparació, valgui la paraula

1. loc tot de

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, fer mal efecte, ofendre

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. v anar tou, caure malalt, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més aviat millor

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra, un dia o altre

1. adv més de cent vegades, moltes vegades, repetidament

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. loc trobar escarment, trobar sabata de son peu

1. loc com més serem més riurem

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v afligir, agitar, alarmar, amoïnar, angoixar, anguniar, anguniejar, apenar, apesarar, atribolar, contorbar, crucificar, desassossegar, devorar, encaparrar, enquimerar, estenallar, fer angúnia, fer mala sang, fer patir, inquietar, intranquil·litzar, llevar la son, marejar, mortificar, neguitejar, obsessionar, preocupar, rosegar, tenallar, tenir una pena al cor, torbar, torturar, tribular, turmentar

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de l’alçada d’un campanar

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v fer pets, llufar-se (col·loquil), petar-se, bufar-se (col·loquial)

1. v buidar el pap, confessar, declarar, delatar, desbotar, dir, manifestar, reconèixer, cantar (col·loquial)

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més ni pus, sense motiu, sense raó

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. loc com més sucre més dolç

1. loc (indeterminació) Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. loc com de la nit al dia, molt diferent

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, posar més pa que peix, unflar

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punys i a punyades

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc ser una arma de doble tall, tenir avantatges i inconvenients, tenir pros i contres

1. n la gota que fa vessar el got

1. n (sentit figurat) atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, cercle viciós, cul-de-sac

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc ser una arma de dos talls, tenir avantatges i inconvenients, tenir pros i contres

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v deixar-se anar a digressions, desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. n el que faltava per al duro

1. v anar-se’n del cap, desmemoriar-se, perdre la memòria

1. v anar a totes, arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

2. v perdre el temps, ser impossible

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. loc a bon entenedor, poques paraules

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, deixar amb un pam de nas, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, tenir un goig sense alegria

1. adv amb pocs mitjans

2. adv precàriament

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, nyiclis (col·loquial)

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, posar més pa que peix, unflar

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més la salsa que els caragols

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, sortir perdent

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v dir disbarats, dir-la grossa, dir-ne de l’alçada d’un campanar, dir-ne una de grossa, dir-ne una de les seves

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. loc costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada

1. loc encara gràcies, val més això que res

1. loc ningú és profeta a casa seva, ningú és profeta a la seva terra

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v estar als antípodes, ser molt diferents

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més que en sobri que no que en falti

1. v desentendre’s, dissimular, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc cap geperut no es veu la gepa, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana