deseixir-se’n
1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar
2. v alliberar-se, desembarassar-se, desempallegar-se, desfer-se, deslliurar-se, desprendre’s, esbatre, espolsar-se, estalviar-se, llevar-se de damunt, reballar, traure’s de damunt, treure’s de sobre
deseixir-se’n
1. v deseixir-se’n (antic), agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se