1. n amàs, béns, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors

2. n actiu, crèdit ‖ ANTÒNIMS: deure

1. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, posseir, tenir, tresorejar

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. n foc (història), apartament, aparthotel, casa, domicili, estatge, habitació, habitacle, habitança, habitatge, llar, niu, noviciat, pis, residència, sojorn, sostre, suite, vivenda

1. n adoració, afecció, afecte, alienació, amor, ànsia, apassionament, ardor, arrapament, arravatament, bogeria, calor, ceguesa, cremor, deler, deliri, desfici, desig, devoció, efervescència, efusió, encegament, encesor, entusiasme, excitació, fanatisme, febre, fervor, flama, fogositat, follia, frenesí, frenesia, furor, idolatria, impetuositat, passió, predilecció, ravata, sentiment, transport, vehemència, violència, vivesa, vivor, zel

2. n allenyament, bitllot, borumballa, brasa, buscall, calfó, combustible, cremall, cruany, culot, dinada, encenall, esca, falla, feixina, flamada, fogot, foguera, formigada, fornilla, fusta, garbó, llenya, llenyada, llenyam, oliu, regalla, retió, riscló, serradures, soll, tea, teda, teia, tió

3. n abrandament, abrasament, abrusament, adustió, calcinació, calcinada, combustió, crema, cremada, cremadissa, deflagració, ignició, incendi, inflamació, ustió, conflagració (antic)

4. n branda, brimarada, flam, flama, flamada, flamarada, flamaró, flamerada, flameró, flàmula, fogonada, xera

5. n calfapanxes, escalfapanxes, foc a terra, fogar, foraca, llar, llar de foc, xemeneia, ximenera

6. n encenedor, mistera, flamisell (col·loquial), peladits (col·loquial)

7. n cerilla, llumí, misto

8. n herpes labial, pansa, volanda

9. n fogata, foguera

1. n castell, castell de foc, focs artificials, piromusical, pirotècnia

1. n ha ha (onomatopeia), carcallada, clec clec (onomatopeia), esclatonada, hilaritat, rialla, riallada, rialleta, riota, riure

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acanar, aforar, alfarrassar, amidar, apamar, apassar, apreciar, apreuar, arquejar, avaluar, cadenar, calcular, calibrar, canejar, commensurar, compassar, comptar, computar, cotitzar, cronometrar, cubicar, determinar, diagnosticar, estimar, fer, fer un capmàs, graduar, mesurar, peritar, pesar, prear, pressupostar, qualificar, quantificar, sospesar, suputar, tallar, tarar, taxar, tenir, valorar, vogir (fer de contorn), xifrar, destrar (antic), existimar (antic)

3. v afonar, amagar, aprofundir, calar, clavar, embotir, empeltar, encabassar, encabir, encauar, enclotar, encofurnar, encovar, endinsar, enfonsar, enfonyar, enforatar, enfornar, enquibir, ensotar, entaforar, fer entrar, ficar, fixar, immergir, incloure, injectar, inserir, introduir, plantar, submergir, sumir

4. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tolerar

5. v aguantar, allargassar-se, anar llarg, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, viure

6. v apartar, arrancar, arrencar, desarrelar, despullar, expulsar, extirpar, extraure, extreure, foragitar, forallançar, llevar, llevar del mig, rellevar, remoure, restar, segregar, separar, traure, treure

7. v amollar, canonejar, clavar, cosir (a bales), descarregar, disparar, engegar, escopetejar, llançar, metrallar, saludar (un vaixell de guerra), tirotejar, torpedinar

8. v delinear, descriure, dibuixar, dissenyar, guixar, marcar, pautar, perfilar, ratllar, reglar, siluetar, traçar

9. v allargar-se, anar, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa

10. v abandonar-se, apassionar-se, casar-se, consagrar-se, decantar-se, dedicar-se, desenfrenar-se, donar-se, entregar-se, inclinar-se, lliurar-se

11. v adreçar, consignar, despatxar, destinar, enviar, expedir, facturar, llançar, remetre, trametre

12. v empentar, empènyer, espentar, espitjar, impel·lir, impulsar, moure, propel·lir, propulsar, transportar

13. v dardar, disparar, engegar, enviar, gitar, llançar, projectar

14. v (una arma blanca) brandar, brandejar, brandir, esgrimir, jugar, manejar, manipular

15. v anar, funcionar, guixar, marxar, rutllar, carburar (col·loquial)

16. v decantar-se, inclinar-se, pecar, propendir, tendir

17. v arriar, arrossegar, estirar, remolcar, sirgar

18. v abocar, emetre, expel·lir, llançar, vessar

19. v estampar, imprimir, reproduir

1. v aconseguir, beneficiar-se, caçar, cobrar, copsar, guanyar, haure, ingressar, merèixer, obtenir, percebre, pescar, rebre, recaptar, tocar, aquistar (antic)

2. v abastar, agafar, copsar, haure, obtenir

1. ij (onomatopeia de riure) clec clec

1. n barretina, bicorn, birret, birreta (cardenal), boina, bombí, bonet, canotier, capel (cardenal), capell, capota, catxutxa, clac, còfia, copalta, copino, cossiol, cresol, gorra, lligadura, mitra (bisbe), muntera (torero), pallola, pamela, panamà, rodina, salacot, tarot, teula (eclesiàstic), tiara (pontífex), tricorn, tricorni, xamberg

1. n (esport) barret (futbol), bicicleta (futbol), driblatge, regateig, retallada (futbol), sotana (futbol), túnel (futbol)

1. n foc de Sant Elm, foc follet

1. v haver-hi (en abundància), abundar, espletar, fer jaç, granejar, proliferar, pul·lular, sobrar, sobreabundar, superabundar

1. v estar, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, trobar-se, ubicar

1. v assucar-se, caure, despenyar-se, esbalçar-se, espenyar-se, estimbar-se, llançar-se, precipitar-se

2. v abalançar-se, abraonar-se, afuar-se, agarbar-se, agarbonar-se, llançar-se, precipitar-se

1. v (fer l’acte sexual) tirar-se (col·loquial), acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial)

1. v caldre, deure

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps

1. n abisme, avern, bàratre, gehenna, hades, infern, nit eterna, orc, pena eterna, regne de les tenebres, reialme de les tenebres, reialme de Satanàs, tàrtar

1. v abrandar, botar foc, cremar, encendre, incendiar, inflamar, pegar foc, punxar foc

1. v abrandar, botar foc, calar foc, cremar, encendre, incendiar, inflamar, punxar foc

1. v abrandar, calar foc, cremar, encendre, incendiar, inflamar, pegar foc, punxar foc

1. n foc de Sant Elm, foc fatu

1. v agrair, apreciar, correspondre, donar gràcies, donar les gràcies, reconèixer, regraciar, saber grat, sentir grat

1. v abrandar, botar foc, calar foc, cremar, encendre, incendiar, inflamar, pegar foc

1. v conversar, donar conversació, enraonar, fer barcella, fer una barcella, parlar

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n acord, armistici, avinença, conciliació, pacte, pau (f), treva

1. n calfapanxes, escalfapanxes, foc, foc a terra, fogar, foraca, llar, xemeneia, ximenera

1. n festa del solstici d’estiu, nit del ros, nit de Sant Joan, revetlla de Sant Joan

1. n calfapanxes, escalfapanxes, foc, fogar, foraca, llar, llar de foc, xemeneia, ximenera

1. v estar al corrent

1. v anar fent, atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar endavant

1. n pedra de sílex, pedra foguera, pedreny, pedrenyal, pedrenyera, sílex, sílex piròmac

1. n al·lucinació, castell de cartes, castell de vent, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, lletra morta, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia

1. n pedra de toc, prova del nou

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. v cranquejar, desfer camí, fer marxa enrere, girar cua, recular, regressar, remuntar, remuntar-se, retornar, retrocedir, retrogradar, tirar arrere, tornar, tornar arrere, tornar enrere, tornar-se’n

2. v contraure, contreure, replegar, retractar, retraure, retreure, tirar endins

1. v barallar-se, discutir, disputar-se, haure-se-les, tenir raons, tenir-se-les

1. v avançar, fer camí, fer via, posar la directa, tirar pel dret

1. v caure el dia, caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, vesprejar

1. v contraure, contreure, replegar, retractar, retraure, retreure, tirar enrere

1. v cranquejar, desfer camí, fer marxa enrere, girar cua, recular, regressar, remuntar, remuntar-se, retornar, retrocedir, retrogradar, tirar enrere, tornar, tornar arrere, tornar enrere, tornar-se’n

1. v armar bregues, buscar soroll, cercar bregues, encendre el vesper, enverinar el vesper, moure baralles, moure brega, provocar, punyir el vesper

1. v afegir llenya al foc, excitar, posar llenya al foc, tirar llenya al foc

1. n baptisme de foc, iniciació, prova iniciàtica

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. v aturar-se, deturar-se, tirar l’àncora

1. v abatre, afonar, arruïnar, assolar, aterrar, demolir, derrocar, derruir, destrossar, destruir, dinamitar, enderrocar, enfondre, enfonsar, enrunar, ensorrar, esbaldregar, esboldregar, esbucar, esfondrar, fer malbé, fulminar, tombar, volar

2. v (un objecte o animal que vola) abatre, caçar, fer caure

1. v cocejar, guitar, pegar coces, reguitnar

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i punt

1. n castell, focs, focs artificials, piromusical, pirotècnia

1. n animadversió, bescantament, calúmnia, crítica, denigració, difamació, infàmia, insídia, llengua d’escorpí, llengua d’escurçó, llengua de destral, llengua de ganivet, llengua esmolada, llengua verinosa, llengua viperina, mala llengua, maldiença, maledicència, murmuració, perfídia

1. adj acorralat acorralada, entre Escil·la i Caribdis, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, entre les banyes d’un toro

1. v afalagar, anar darrere, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar els trastos, tirar la canya

1. v afalagar, anar darrere, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos

1. v enganyar, fer la patota, fer trampes, jugar brut, no jugar net, trampejar

1. v agafar fums, alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, bufar en caldo gelat, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufarrar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer-se veure, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, traure el flato, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, bufar-se (col·loquial), fer el maco (col·loquial), gabar-se (antic), ser un pet bufat (col·loquial)

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar-se al carrer

2. v avançar, fer camí, fer via, posar la directa, tirar milles

1. v aturar-se, deturar-se, tirar àncores

1. v anar fent, atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant

1. adv a degolla, a espasa, a fil d’espasa, a foc i a ferro, a foc i a flama, a matadegolla, a tall d’espasa, sense quarter

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. n al·lucinació, castell de cartes, castell de vent, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc de palla, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, lletra morta, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia

2. n (sentit figurat) borumballa, brossa, esponera, faramalla, farfutalla, fullaca, fullaraca, palla, pampolatge

1. n bateig de foc, iniciació, prova iniciàtica

1. n foc fatu, foc follet

1. n casa de barrets (col·loquial), alteració, avalot, borboll, bugat, bullit, ca la Quica, can Garlanda, can penja-i-despenja, can Pixa, can pixa i rellisca, can pixa-i-rellisca, can Seixanta, can Taps, can Xauxa, canyaret, cartapell, casa de bojos, confusió, cort de porcs, daltabaix, desconcert, desgavell, desgovern, desordre, el país de l’olla, embolic, escàndol, galliner, garbuix, garbull, gresca, guirigall, mandanga, mullader, niu de puputs, olla de bruixes, olla de caragols, olla de cols, olla de grills, orgue de gats, pertorbació, rebolica, sagramental, torbació, torbament, trasbals, trastorn, trifulga, tropell, tumult, cacau (col·loquial), casa de putes (col·loquial), dau (col·loquial), merder (col·loquial), sidral (col·loquial)

2. n casa de barrets (col·loquial), bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de mala nota, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. v bastar, donar l’abast, ser suficient

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v tirar al carrer (col·loquial), acomiadar, cessar (impròpiament), defenestrar, degradar, deposar, desapoderar, desentronitzar, desnonar, despatxar, desposseir, desqualificar (esport), destituir, destronar, donar comiat, excloure, expulsar, fer cessar, fer fora, incapacitar, remoure, suspendre, demetre (antic), fotre a la porta (col·loquial), fotre al carrer (col·loquial), fotre fora (col·loquial)

1. v començar la casa per la teulada, passar l’arada davant els bous, precipitar-se, tirar sense engaltar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. adv a degolla, a espasa, a fil d’espasa, a foc i a ferro, a matadegolla, a sang i a foc, a tall d’espasa, sense quarter

1. adv a degolla, a espasa, a fil d’espasa, a foc i a flama, a matadegolla, a sang i a foc, a tall d’espasa, sense quarter

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. n castell, castell de foc, focs, piromusical, pirotècnia

1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible

1. v dur a la butxaca, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac

1. v dominar-se, fer el cor fort, recuperar-se, refer-se, sobreposar-se, superar, treure forces de flaquesa

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v acusar, clavar per la cara, fer petar per la cara, recriminar, reprotxar, retraure, retreure

1. v afalagar, anar darrere, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar la canya

1. v no haver-hi res a fer, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v caldre, demanar, exigir, freturar, necessitar, requerir, voler

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc desigualtat evident, no tenir color

1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota, voler fer entrar el clau per la cabota

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc no hi ha més remei, què hi farem

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v activar, afegir llenya al foc, agullonar, alimentar, animar, atiar, avivar, brocar, burxar, catalitzar, comboiar, concitar, convidar, despertar, desvetlar, desvetllar, dictar, donar ales, donar anses, donar peix al gat, emmenar, empentar, empènyer, encoratjar, encórrer, engegar, engrescar, espentar, esperonar, estimular, excitar, exhortar, fomentar, generar, il·luminar, impel·lir, impulsar, incentivar, incitar, induir, inflamar, infondre, insinuar, inspirar, instigar, invitar, menar, motivar, moure, nodrir, patrocinar, potenciar, promocionar, promoure, propulsar, provocar, suggerir, suscitar

2. v afegir llenya al foc, atiar el foc, excitar, posar llenya al foc

1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no tenir remei

1. v afegir llenya al foc, atiar el foc, excitar, tirar llenya al foc

1. v disposar, fer marro clos, posar hams, preparar el jaç, trempar l’orgue

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi un motiu ocult

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat en sac, haver-hi un motiu ocult

1. v començar la casa per la teulada, passar l’arada davant els bous, precipitar-se, tirar-se de cap

1. v activar, agullonar, alimentar, animar, atiar, avivar, brocar, burxar, catalitzar, comboiar, concitar, convidar, despertar, desvetlar, desvetllar, dictar, donar ales, donar anses, donar peix al gat, emmenar, empentar, empènyer, encoratjar, encórrer, engegar, engrescar, espentar, esperonar, estimular, excitar, exhortar, fomentar, generar, il·luminar, impel·lir, impulsar, incentivar, incitar, induir, inflamar, infondre, insinuar, inspirar, instigar, invitar, menar, motivar, moure, nodrir, patrocinar, potenciar, promocionar, promoure, propulsar, provocar, suggerir, suscitar, tirar llenya al foc

2. v atiar el foc, excitar, posar llenya al foc, tirar llenya al foc

1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v blasfemar, blastomar, cagar-se en (vulgar), dir juraments, flastomar, imprecar, jurar, maleir, renegar

1. v bufar nous vents, canviar, girar-se la truita, mudar-se els daus

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, poder pujar-hi de peus, posar Déu per testimoni, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, treballar per al diable

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou

1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer una escena, fer un espectacle, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi gat en sac

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v aigualir la festa, aixafar la guitarra, arruïnar, ensorrar la barraca, esguerrar, esguerrar el marro, espatlar, espatllar, espatllar la festa, sotaiguar

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v descobrir la sopa d’all

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc cadascú per on l’enfila, cadascú per on li pega, ell s’entén i balla sol

1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, deixar amb un pam de nas, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana