Diccionari de sinònims: «anar»

Compartiu

Introduïu la paraula que voleu cercar i feu clic en el botó de cerca.

O llisteu les paraules o expressions que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Resultats de la cerca per a: «anar» (196 resultats)

anar

1. v atiranyar, avançar, camejar, caminar, carregar-se les cames a coll, circular, deambular, errar, fer camí, fer via, gambejar, marxar, passejar, peonar, pernejar, recórrer, rodar, rondar, transitar, trescar, trotar, vagar, viatjar, nannar (infantil)

2. v allargar-se, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer cap, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

3. v adir-se, casar, convenir, correspondre, encaixar, escaure, harmonitzar, lligar, quadrar

4. v funcionar, guixar, marxar, rutllar, tirar, carburar (col·loquial)

5. v conduir, dur, menar, portar

6. v dur, portar, vestir


anar

1. v anar (col·loquial), anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)


anar a

1. v (seguit d’infinitiu) anar per, dirigir-se a, estar a punt de


anar pet

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar per

1. v (seguit d’infinitiu) anar a, dirigir-se a, estar a punt de


anar tou

1. v caure malalt, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt


fer anar

1. v agitar, baquetejar, batre, batzegar, bellugar, brandar, brandejar, brandir, espolsar, fer sotracs, moure, posticar, regirar, remenar, remoure, sacsar, sacsejar, somoure, sotragar, sotraguejar, trontollar, ventar


anar gat

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar-se’n

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

3. v alçar el vol, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

4. v agonitzar, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

5. v consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, morir-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

6. v abandonar, desterrar-se, emigrar, exiliar-se, expatriar-se, migrar, partir, transmigrar ‖ ANTÒNIMS: repatriar-se

7. v eixir, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir

8. v desplaçar-se, mudar-se, traslladar-se


anar gran

1. v amplejar, anar ample, anar balder, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar


anar blau

1. v (ser pobre) anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


anar gros

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar peix

1. v desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció


anar fent

1. v aguantar, aguantar el xàfec, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar

3. v atiranyar (amb dificultats), avançar, progressar, tirar avant, tirar endavant


anar ample

1. v amplejar, anar balder, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar


anar llarg

1. v aguantar, allargassar-se, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar, viure


anar abans

1. v antecedir, precedir


anar errat

1. v anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó


anar llatí

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar a pic


anar a joc

1. v anar a dormir, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca


anar a jóc

1. v anar a jóc (ort. pre-2017), anar a dormir, anar a joc, anar a la joca


anar de poc

1. v anar d’un pèl, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


anar al gra


anar alerta

1. v anar a espai, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte


anar de cul

1. v anar de cul (col·loquial), anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca


anar a bacs

1. v (riure molt) baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)


anar tirant

1. v aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

2. v anar fent, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, eixir del pas, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar


anar a pams


anar al pèl

1. v arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb


anar trompa

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar sovint

1. v freqüentar, ser assidu


anar passat

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


deixar anar


anar de res

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


anar balder

1. v amplejar, anar ample, anar gran, balderejar, ballar, boquejar, grandejar, venir balder ‖ ANTÒNIMS: justejar


anar de cos

1. v anar de calces, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)


anar al sot

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar per bé


anar al pèl

1. loc anar al punt, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat


anar a raure

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)


anar a espai

1. v anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte


anar a parar

1. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)


anar a petar

1. v anar a petar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial)


anar darrere

1. v ambicionar, anar a la saga, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler

2. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

3. v afalagar, cortejar, dir amoretes, fer el tato, fer l’aleta, fer l’amor, fer la cort, fer tats, festejar, galantejar, tirar amoretes, tirar els trastos, tirar la canya


anar al clot

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar a missa

1. v missar, oir missa

2. v no tenir retop, ser irrebatible


anar de part

1. v anyellar (l’ovella), bessonar, cabridar (la cabra), cadellar (la gossa), concebre, conillar (la conilla), corderar (l’ovella), deslliurar, donar a llum, fer, gatinar (la gata), gorrinar (la truja), infantar, parir, parterejar, pollinar (l’egua), porcellar (la truja), portar al món, quissoiar (la gossa), recordinar (ovella o cabra), vedellar (la vaca), xaiar (l’ovella), desocupar (col·loquial), fillar (antic)


anar llampat

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa


anar la nata

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar de prim

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


anar a l’una

1. v acordar, amistar-se, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar


anar a torns

1. v alternar, atandar, canviar, fer la bàscula, fer torns, intercanviar, rellevar, remudar, substituir, succeir


anar content

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar en popa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar a menys

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir


anar en orri

1. v anar aigua avall, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar en gran

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar al punt

1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat


anar d’un pèl

1. v anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim


anar de baixa

1. v afeblir, anar a menys, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir


anar de bòlit

1. v anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)


anar a l’hort

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar-se’n al llit, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)


anar als fets


anar a cavall

1. v cavalcar, cavallejar, colcar, dirigir, encamallar-se, encamellar-se, muntar, muntar a cavall


anar de marxa

1. v anar de copes, anar de parranda, eixir, sortir


anar de copes

1. v anar de marxa, anar de parranda, eixir, sortir


anar al safrà

1. v absentar-se, faltar, fer campana, fer el salt, fer fotja, fer fugina, fer pila, fer safrà, fer toris, no assistir, salar, saltar, pelar-se (col·loquial)


anar en orris

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar malament

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


fer anar dret

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar


anar en vençó

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar de gorra

1. v beure de gorra, gorrejar, menjar de gorra


anar en dansa

1. v no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces


anar a dormir

1. v anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017), anar a la joca


anar per feina

1. n possibilisme, pragmatisme, realisme


anar per feina

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar a la idea, anar llampat, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar a la idea, anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

—ANTÒNIMS—

1. v bambar, caçar mosques, córrer la dula, flautejar, papallonejar, pardalejar, perdre el temps, perdre passades, plantar l’ou, vagar, musar (antic)


anar de xurrut

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar de verbes

1. v befar, bromejar, fer broma, fer burla, ironitzar, trufejar, verbejar, xanxejar, fer cagarel·la (col·loquial)

2. v dir per dir, dir per verba, gastar raons, parlar per parlar, parlotejar, xarrar, xerrar


anar al davant

1. v abanderar, administrar, capitanejar, comandar, conduir, coordinar, dirigir, encapçalar, gestionar, governar, liderar, manar, menar, organitzar, pilotar, presidir, regentar, regir


anar a la seva

1. v anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida


anar a la saga

1. v ambicionar, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor, voler


anar de ventre

1. v anar de calces, anar de cos, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)


anar més enllà

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar


anar a la vela

1. v (estar borratxo) anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar a la caça

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos


anar mal dades

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


anar de cambra

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar a la joca

1. v anar a dormir, anar a joc, anar a jóc (ort. pre-2017)


anar de calces

1. v anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, eixir a cambra, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)


anar a manlleu

1. v amprar, emmanllevar, emprar, fer-se prestar, fer un emprèstit, manllevar


anar a la idea

1. v acuitar-se, adelerar-se, afanyar-se, anar llampat, anar per feina, apressar-se, atropellar-se, besunyar, córrer, cuitar, embalar-se, enllestir-se, fer via, posar la directa

2. v anar al gra, anar als fets, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries


anar de vareta

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar per terra

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)


deixar-se anar

1. v baixar, caure, davallar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se


no anar enlloc

1. v no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res


anar de trompis

1. v anar de morros per terra, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)


anar cosit d’or

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar amb compte

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte


anar de callada

1. v caure pel seu propi pes, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi


anar-se’n la mà

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n, passar-se’n de la rosca, pixar fora de test, pixar fora rogle, sortir de mare


anar de corcoll

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

2. v anar de bòlit, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

3. v caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos


anar de mosques

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar de cambres

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar a l’encalç

1. v acaçar, acuitar, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, no deixar en sol ni en ombra, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos


anar per lliure

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida


anar de caiguda

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir


anar amb compte

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus


anar sobre rodes

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar de parranda

1. v anar de copes, anar de marxa, eixir, sortir


anar aigua avall

1. v anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

2. v afonar-se, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


anar escopetejat

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)


anar a espetegar

1. v anar a espetegar (col·loquial), afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, eixir, sortir, tributar, vessar, anar a petar (col·loquial)


anar a la deriva

1. v desconcertar-se, desesmar-se, desorientar-se, despistar-se, desviar-se, enclotar-se, ensotar-se, esgarriar-se, extraviar-se, perdre’s, perdre el nord, perdre el quest, perdre el rumb, perdre l’esma, perdre l’orientació, perdre la carta de navegar, perdre pistonada


anar al seu aire

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida


anar-se’n al cel

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar al capdavant

1. v guiar, obrir camí, obrir la marxa, precedir, ser pioner


anar d’ací d’allà

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar


anar-se’n la bola

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar


anar de corruixes

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar vent en popa

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, rutllar


anar a l’encontre

1. v eixir a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre


anar per bon camí

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blanca, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé


anar com una seda

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar-se’n del cap

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-seANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit


anar amb romanços

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar


anar-se’n a terra

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar-se’n al llit

1. v (fer l’acte sexual) acoblar, acoblar-se, anar a l’hort, cavalcar, cobrir, copular, enganxar-se (els animals), entregar-se, fer l’amor, folgar, fornicar, gitar-se, jaure, jeure, muntar, penetrar, portar a l’hort, posseir, barrinar (col·loquial), boixar (col·loquial), campanejar-se (col·loquial), cardar (col·loquial), conèixer (antic), fer-ho (col·loquial), fer margeres (col·loquial), fer un clau (col·loquial), flicar (col·loquial), follar (col·loquial), fotre (col·loquial), fotre un clau (col·loquial), fotre un pinyol (col·loquial), fregar (col·loquial), llaurar el bancalet (col·loquial), manxar (col·loquial), mullar (col·loquial), pegar-ne un (col·loquial), pegar una ceba (col·loquial), pegar un pinyol (col·loquial), pitjar (col·loquial), piuejar (col·loquial), rostollar (col·loquial), sucar (col·loquial), sucar el melindro (col·loquial), tirar-se (col·loquial)


anar a la ventura

1. v allunyar-se, anar amunt i avall, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar


anar per mal camí

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


anar-se’n en orri

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar a mal borràs

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


anar l’ull al bou

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus


anar curt de calés

1. v (ser pobre) anar blau, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


anar-se’n en orris

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar prim de calés

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


anar terrús-terrús

1. v barquejar, bordejar, circumnavegar, córrer la mar, costejar, costerejar, embarcar, emmarar-se, engolfar-se, ennavegar-se, fer cabotatge, fer un creuer, forejar, navegar, orsar, orsejar, reembarcar, sallar, singlar, terrejar, tripular, velejar, vorejar


anar amunt i avall

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar d’ací d’allà, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar


anar calent de cap

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar que ni pintat

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit


anar lluny d’osques

1. v anar errat, anar errat de comptes, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó


anar-se’n al carall

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar-se’n al calaix

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar a tornajornals

1. v pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se


anar-se’n de l’olla

1. v anar-se’n la bola (a algú), anar-se’n la perola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar


anar a la seva bola

1. v anar a la seva, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència, viure la vida


anar fort d’armilla

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar-se’n la perola

1. v anar-se’n la perola (a algú), anar-se’n de l’olla, anar-se’n la bola (a algú), branquejar, caboriejar, desviar-se, divagar, extravagar, fantasiar, perdre el fil, somiejar, vaguejar, vanejar, variejar


anar-se’n al canyet

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar com una pilota

1. loc anar d’Herodes a Pilat, fer gestions infructuoses


anar fluix d’armilla

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


anar-se’n de la boca

1. v desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim


anar fluix de ventre

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar-se’n a la merda

1. v anar-se’n a la merda (col·loquial), anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar de boca en boca

1. v anar de boca de tothom, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu


anar de capa caiguda

1. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir


anar prim de butxaca

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta


sense anar més lluny

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia


anar calent d’armilla

1. v (ser ric) abillar-la, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar calent d’orelles

1. v (estar borratxo) anar a la vela, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat


anar de mal en pitjor

1. v anar arrere com els crancs, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent


anar-se’n de les mans

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control


anar folrat d’armilla

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar errat de comptes

1. v anar errat, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error, tenir tort ‖ ANTÒNIMS: tenir raó


anar a raig de càntir

1. v anar amb totes les veles al vent, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


anar amb peus de plom

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus


anar veles desplegades

1. v anar amb totes les veles al vent, anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar vent en popa, rutllar


anar cosit de bitllets

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància


anar de boca de tothom

1. v anar de boca en boca, comentar-se, córrer el rumor, córrer la brama, córrer la notícia, córrer la veu


anar-se a can Pistraus

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar per l’altre forat

1. v anar per l’altre cantó, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos


anar per l’altre cantó

1. v anar per l’altre forat, encallar-se, engargussar-se, engarrofar-se, ennuegar-se, entravessar-se, escanyar-se, escanyussar-se, parar-se el mos


anar de cara a barraca


anar d’Herodes a Pilat

1. loc anar com una pilota, fer gestions infructuoses


anar amb els peus plans

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro


anar amb el cor a la mà

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà


anar-se’n a pastar fang

1. v anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar com l’anell al dit

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat


anar amb els peus plans

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus


anar de morros per terra

1. v anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)


anar-se’n a fer punyetes

1. v anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar aigua avall, anar en orri, anar en orris, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, anar-se a can Pistraus, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir


anar-se’n per la tangent

1. v eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, sortir amb un ciri trencat, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)


anar-se’n com una aixeta

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, cambrejar, tenir diarrea, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)


anar-se’n a l’altre barri

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)


anar el carro pel pedregar

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda


anar amb el roc a la faixa

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro


anar arrere com els crancs

1. v anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent


anar amb sabates de feltre

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus


anar per llana i tornar tos

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll


anar davant de les tronades

1. v anticipar-se, curar-se en salut, prevenir, ser previsor


deixar-se anar a digressions

1. v desviar-se del tema, divagar, extravagar, fugir d’estudi, saltar d’una cosa a l’altra


fer anar l’aigua al seu molí

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa


anar-se’n amb la cua entre cames

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s


anar per llana i tornar esquilat

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll


anar amb totes les veles al vent

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar


tocar les campanes i anar a la processó

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

Diccionari de sinònims de Softcatalà – Presentació i crèdits – Publicat amb llicència Creative Commons CC-BY 4.0