1. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, dir, disposar, establir, estipular, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar

1. n base, estrada, fonament, fonamentació, peany, peanya, pedestal, plataforma, podi, pòdium, repeu, sosteniment, suport

2. n aiguavessant, baldana, carada, empit, falda, faldar, flanc, repeu, vessant (m)

3. n arbre, planta, rabassa, soc, soca, tronc

4. n cama, extremitat, membre, pota

5. n cartel·la, mènsula, repeu, sòcol

6. n (castellers) base, pinya, soca

7. n (d’un moble) petge, pota

8. n mesura, síl·laba

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

3. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

4. v baixar, davallar, deixar-se anar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

5. v caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

6. v baixar, davallar, descendir, esbarrar-se, esgolar, esguimbar-se, lliscar, redolar, rodolar, rossolar

7. v assucar-se, despenyar-se, esbalçar-se, espenyar-se, estimbar-se, llançar-se, precipitar-se, tirar-se

8. v afonar-se, aplomar-se, caure a plom, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

9. v cometre, executar, faltar, fer, incórrer, perpetrar

10. v (bé o malament) escaure, estar, parar, resultar, venir

11. v (els astres) amagar-se, aponentar-se, ocultar-se, pondre’s, tramuntar

12. v redolar, rodolar, tomballar, tomballejar

13. v bolcar-se, tombar-se

1. adv a cama, a cavall de les cames, amb el cavall de sant Francesc, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. adv a dos dits, a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

2. adv a baix de tot, al capdavall, al fons, baix de tot

1. adj pedi, podal

1. adv aixecat, alçat, a peu dret, dempeus, dret, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. adv aixecat, alçat, a peu dret, dempeus, de peus, dret, palplantat, plantat, vertical

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. adj a peu descalç, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v agradar, ballar en l’ull (a algú), conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

3. v assentar-se bé, digerir bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v caure en (alguna cosa), acudir-se, caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. v activar, aixecar, alçar, armar, causar, crear, desencadenar, determinar, donar, donar ansa, donar lloc, donar motiu, donar naixença, donar ocasió, dur, emmenar, engegar, engendrar, fer, fer esclatar, fer nàixer, fer néixer, fer sorgir, generar, importar, induir, inferir, instigar, irrogar (un dany), menar, motivar, moure, ocasionar, originar, portar, produir, provocar, ser la causa, suscitar

1. v abismar, abissar, defenestrar, despenyar, empènyer, esbalçar, espenyar, estimbar, llançar, precipitar

2. v bolcar, capgirar, capitombar, tombar, trabucar

3. v abatre, aterrar, terrejar, tombar

4. v (un objecte o animal que vola) abatre, caçar, tirar a terra

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. prep a dos dits de, a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. n coça, colp de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure malament, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv coixejant

1. adv aixecat, alçat, dempeus, de peus, dret, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. n coça, cop de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. n peu de muntanya, piemont, raiguer, samontà

1. v adduir, al·legar, argüir, argumentar, donar per excusa, escudar-se, excusar-se, fonamentar-se, justificar, prendre per pretext, pretextar

2. v començar, eixir, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, prendre el vol, prendre naixement, sortir

3. v agafar, prendre, reeixir

1. v descarregar, diluviar, entreploure, fer un aiguat, fer un xàfec, ploure, ploure a bots i barrals, ploure a poalades, ploure a semalades, tempirar, terrabastejar

1. n percebe

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure el dia, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v afonar-se, aplomar-se, caure, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

1. v anar tou, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria

1. v al·ludir, apuntar, deixar entreveure, deixar implícit, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

1. v admirar-se, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

2. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de memòria, caure de tos

1. adv absolutament, a cegues, amb el cor a la mà, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. n infant infanta, peó, soldat d’infanteria

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n esquinç, torciment de peu

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. adj a peu nu, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v baixar del burro, caure la bena dels ulls, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v caure la bava (a algú), adelitar-se, complaure’s, divertir-se, entretenir-se, esbargir-se, esplaiar-se, folgar, fruir, gaudir, gojar, passar-ho bé, passar-s’ho bé, rabejar-se, rebolcar-se, refocil·lar-se, regalar-se, xalar, xalar-se, disfrutar (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. n coça, colp de peu, cop de peu, guitza, puntada, puntelló

1. adj immotivat immotivada, inconsistent, infundat infundada, sense fonament, sense solta, sense solta ni volta

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

2. v assentar-se malament, digerir malament, posar-se malament ‖ ANTÒNIMS: provar

1. v caure, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

1. v deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat, quedar desfasat

1. v desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre el coneixement, perdre els sentits

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v advertir, cridar a l’ordre, cridar l’atenció

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. n ou caigut, ou estrelat, ou estrellat, ou ferrat, ou fregit, ou frit

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. n peu de mont, piemont, raiguer, samontà

1. adj aparellat aparellada, a punt, disposat disposada, dispost disposta, llest llesta, operatiu operativa, preparat preparada, prest presta

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v deixar-se caure (en un lloc), acórrer, acudir, aparèixer, arribar, assistir, comparèixer, concórrer, fer acte de presència, irrompre, presentar-se, sobrevenir, sorgir, despenjar-se (col·loquial)

1. v anar de corcoll, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n (dit) hàl·lux

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. n esquinç, girada de peu

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de tos

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. loc contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. v caure de l’escambell, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v caure de les mans (alguna cosa a algú), assentar-se malament, avorrir, caure malament, caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. v beure a galet, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv d’igual a igual, en les mateixes condicions

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. v (ploure lleugerament) borrimejar, brusquejar, brusquinejar, cerndre, emplujar-se, espurnejar, fer xim-xim, gotejar, gotellimar, llagrimejar, ploure, plovinejar, ploviscar, plovisquejar, plovitejar, repixar, roinar, roinejar

1. v engelosir-se, sentir enveja

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v caure de l’escambell, caure de la banca, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure del pedestal (algú a algú), desidealitzar, desmitificar, desromantitzar

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. adv a la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, textualment

1. v caure de la banca, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar fora de joc, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, saber on posar els peus

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. n Nova York

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v ser realista, veure la realitat

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, resignar-se, sotmetre’s

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al clot

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v alçar, armar, cridar a files, mobilitzar, reclutar

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v buscar tres peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres

1. v anar de callada, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v buscar tres peus al gat, embolicar la troca, enredar la troca

1. v cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres

2. v cercar cinc peus la gat, embolicar la troca, enredar la troca

1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc anant bé, si tot va bé

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans

1. v derrocar, desarçonar, desarmar, descavalcar, enderrocar, tombar

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. loc tenir el que es mereix, trobar escarment

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v afermar-se, afirmar-se, defensar a capa i espasa, fer-se fort, mantenir-se, ratificar-se, reafirmar-se, refermar-se

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba davall dels peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat