1. n cama, extremitat, garra (dels animals), membre, perna, gamba (col·loquial), gambal (col·loquial), rems (col·loquial), xanca (col·loquial)

2. n cama, extremitat, membre, peu

3. n (d’un moble) petge, peu

1. adv a cama, a cavall de les cames, amb el cavall de sant Francesc, a peu, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. n badada, clavada de pota, desencert, equivocació, errada, erro, error, malencert, patinada, pífia, planxa, relliscada

1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, veure’s el llautó

1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, treure a la llum, treure la pota, veure’s el llautó

1. n badada, desencert, equivocació, errada, erro, error, ficada de pota, malencert, patinada, pífia, planxa, relliscada

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer l’últim badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, treure la pota, veure’s el llautó

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu; alça, Manela; altra feina hi ha; ara li fan el mànec; ara pla; aviat és dit; bah; besa’m el cul (vulgar); botifarra de pagès; ca; ca, barret; com ara plouen figues; com ara plouen naps; com s’entén?; creu-t’ho; de cap manera; demà m’afaitaràs; es diu aviat; i ara; i ca; i jo que et crec; i un be negre; i un colló de mico (vulgar); i un ou (vulgar); ja ho contaràs a ta tia; ja m’ho diràs demà; mai; mai de la vida; mai del món; mai dels mais; mai per mai; ni amb fum de sabatots; ni de bon tros; ni de fer-hi prop; ni de lluny; ni de molt; ni de noves; ni en somnis; ni parlar-ne; ni pensar-hi; ni pensar-ho; ni per pensament; ni per un mal de morir; ni prop fer-hi; ni que em matin; no; on s’és vist; per res del món; pots comptar; pots pensar; puja aquí dalt; puja aquí dalt i balla; què dius, ara?; tan cert com ara plouen figues; te’n guardaràs prou; una cosa és dir i l’altra és fer; nyiclis (col·loquial)

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar