1. prep acompanyat de, al costat de, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n adalil, amo, apoderat apoderada, cabdill, cacic, capatàs capatassa, capdanser capdansera, capdavanter capdavantera, capità capitana, capitost, cappare, comanador comanadora, conductor conductora, conduïdor conduïdora, degà degana, directiu directiva, director directora, dirigent, dux (a Venècia i Gènova), encarregat encarregada, exarca, gerent, governador governadora, guia, intendent intendenta, jerarca, jerarquia, líder, majordom majordoma, mestre mestra, mestressa, nabab (a l’Índia), patriarca, patró patrona, perfecte, portaveu, president presidenta, principal, propietari propietària, rector rectora, regent, responsable, senyor senyora, sobirà sobirana, superior superiora, valí (en països islàmics), cervell (col·loquial)

2. n aptitud, capacitat (f), cervell, cognició, comprensió, coneixement, discerniment, encert, enginy, enteniment, habilitat (f), intel·lecte, intel·ligència, judici, juí, lluc, maduresa, ment, pensa, pensament, raó, senderi, sentit, seny, sindèresi, solta, talent, trellat, coco (col·loquial), xolla (col·loquial)

3. n acaballes, acabament, acabança, clausura, cloenda, colofó, conclusió, consumació, cua, culminació, darreria, darreries, desenllaç, epíleg, extinció, extrem, fi (f), final (m), finalització, interrupció, límit, omega, punta, remat, rerialles, resultat, tancament, terme, terminació

4. n arrel, arrencada, base, començ, començall, començament, entrada, escomesa, extracció, filiació, inauguració, inici, iniciació, introducció, naixement, naixença, naixó, nativitat, origen, partença, partida, principi, procedència, provinença, rel

5. n agulla, àpex, capcer, capcurucull, capdamunt, cella, cim, cima, cimadal, cimal, cuculla, cúspide, pic, pinacle, pollegó, punta, punxa, summitat, vèrtex

6. n amarra, cabestre, cable, cadena, corda, corretja, dogal, fil, frenell, llaç, llibant, maroma, samuga, soga, tirant, vent

7. n caparró (diminutiu), capet (diminutiu), cascarra (cap descobert), clepsa, closca, crani, crisma, testa, tupí, xolla, cadolla (col·loquial), carabassot (col·loquial), coco (col·loquial), magí (col·loquial), perola (col·loquial), testerola (col·loquial)

8. n cabdal, capitost, dignatari dignatària, dignitari dignitària, dignitat, dirigent, governant, jerarca, jerarquia, mandatari mandatària, paixà (imperi otomà), prelat (eclesiàstic), prohom, rais (cort otomana)

9. n cabota, capciró, cim, coronament, extrem, fi (f), final (m), punta, punter, rebló

10. n agà, cabdal, cabdill, capitost, comandant, emir, general, generalíssim, militar

11. n capçalera, començ, començament, conat, inici, iniciació, principi, ram

12. n administrador administradora, directiu directiva, director directora, dirigent, executiu executiva, gerent, gestor gestora, quadre

13. n ànima, barba, habitant, individu, persona, resident, unitat

1. indef algun alguna, qualcun qualcuna, qualque

1. adv baix, davall, dessota, ensota

1. prep davall, sots

1. prep a, de cara a, devers, en direcció a, envers, fins a, per a, vers

2. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, circa (llatí), devers, pels volts de, vers

3. prep al voltant de, devers, pels volts de, per les engires de

1. v allargar-se, anar, arribar-se, aviar-se, dirigir-se, encaminar-se, enfilar, fer proa, orientar-se, posar proa, tirar

1. adv cadascun cadascuna, cada un cada una, individualment, per barba, per hom, per persona

1. adv cap aquí, ençà

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n home de pes, home de valor, magnat, peix gros, poderós poderosa, potentat potentada

2. n macrocefàlia

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv camí dret, de dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. adv cap ací, ençà

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, juntament amb

1. pron res, zero, re (col·loquial)

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. n as, astre, cap de brot, colós, divo diva, eminència, estrella, fènix, figura, heroi heroïna, homenot, ídol, oracle, personalitat, personatge, protagonista, patum (pejoratiu)

1. n any nou, entrada d’any, ninou

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adv costa amunt, costera amunt

1. adv amb antipatia, amb malfiança, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv cap vegada, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv costa avall, costera avall

1. adv amb ràbia, furiosament, rabiosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv amb fúria, furiosament, rabiosament

1. adv amb tota força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a coves, a manta, amb deliri, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. prep a la fi de, al terme de, després de

1. prep a desgrat de, a despit de, a pesar de, malgrat, no obstant, si bé, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, colp de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n colp de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, colp al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. n caparra, cefalàlgia, cefalea, enterboliment (de cap), hemicrània, migranya, pesadesa (de cap), ressaca

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap de pardals, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj amb dificultat, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj colgat colgada, davall terra, enterrat enterrada, soterrani soterrània, soterrat soterrada, subjacent, subterrani subterrània

1. adj cabut cabuda, caparrut caparruda, capitós capitosa, cap quadrat, capsot, ceballut ceballuda, contumaç, del morro fort, entemat entemada, enterc enterca, entestat entestada, impersuasible, insistent, intransigent, obsessiu obsessiva, obstinat obstinada, opiniós opiniosa, pertinaç, porfidiós porfidiosa, proterviós proterviosa, recalcitrant, repatà repatana, repatani repatània, sord sorda (sentit figurat), tenaç, testard testarda, testarrut testarruda, tossut tossuda

2. adj acèrrim acèrrima, auster austera, cap quadrat, draconià draconiana, estret estreta, estricte estricta, exacte exacta, exigent, fort de morro forta de morro, implacable, inclement, inexorable, inflexible, justicier justiciera, precís precisa, pur pura, rígid rígida, rigorós rigorosa, seriós seriosa, sever severa, taxatiu taxativa

1. adj arriscat arriscada, imprudent, inconscient, irreflexiu irreflexiva, suïcida, temerari temerària ‖ ANTÒNIMS: prudent

1. v fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor, voler

1. adv a cau d’orella, a la sorda, a la sordina, a mitja veu, baix, baix-baix, de baix en baix, en veu baixa, fluix, suaument

1. adv a coves, a manta, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv a dins, endins, endintre

1. adv de cap manera, en absolut, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv bojament, follament

1. adv amb cautela, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv a recules, a reculons, de recules, de reculons, endarrere, enrere, reculant

1. adv amb cautela, amb compte, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. ij (negació, incredulitat) alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n (projectil) antiginys, antimíssils, antiprojectil, ascona, atzagaia, bala, bomba, bomba volant, coet, dard, fletxa, granada, llança, míssil, obús, ogiva, ogiva nuclear, plom, projectil, sageta, torpede

1. n Barcelona, can Fanga (despectiu), ciutat comtal

2. n ciutat del Túria, València

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, sac dels cops, víctima expiatòria

1. n (anatomia) capciró, punta del dit

1. n cabotada, caparrada, caparrotada, caporró, carabassada, carabassotada, cop de cap, testarrada, tossada, tossarró, tusta, tustada

2. n cop de cap, resolució irreflexiva

1. n carabassinada, closquet, cop al cap, tossoló, tostorro, coco (infantil)

1. n as, astre, cap d’ala, colós, divo diva, eminència, estrella, fènix, figura, heroi heroïna, homenot, ídol, oracle, personalitat, personatge, protagonista, patum (pejoratiu)

1. n president presidenta, primer mandatari, rais (Egipte)

1. n alcalde alcaldessa, batle batlessa, batlle batllessa, burgmestre burgmestra, síndic síndica, tinent d’alcalde

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

2. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj quatre ulls, ullerut ulleruda

1. adj decaigut decaiguda, descafeïnat descafeïnada, en to menor, fluix fluixa, rebaixat rebaixada

1. adj cabut cabuda, caparrut caparruda, capitós capitosa, capsot, ceballut ceballuda, contumaç, del morro fort, dur de cap dura de cap, entemat entemada, enterc enterca, entestat entestada, impersuasible, insistent, intransigent, obsessiu obsessiva, obstinat obstinada, opiniós opiniosa, pertinaç, porfidiós porfidiosa, proterviós proterviosa, recalcitrant, repatà repatana, repatani repatània, sord sorda (sentit figurat), tenaç, testard testarda, testarrut testarruda, tossut tossuda

2. adj acèrrim acèrrima, auster austera, draconià draconiana, dur de cap dura de cap, estret estreta, estricte estricta, exacte exacta, exigent, fort de morro forta de morro, implacable, inclement, inexorable, inflexible, justicier justiciera, precís precisa, pur pura, rígid rígida, rigorós rigorosa, seriós seriosa, sever severa, taxatiu taxativa

1. adj actiu activa, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora, valent valenta

1. adj concorde, conforme, unànime

1. v adonar-se, advertir, apercebre, apercebre’s, atalaiar-se, calar, capir, clissar, comprendre, conèixer, constatar, copsar, endevinar, entendre, fer-se càrrec, filar, fixar-se, galivar, llucar, notar, obrir els ulls, remarcar, reparar, ullar, veure

1. adv amb diferència, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv a la força, a les males, a males, forcívolament, per força, violentament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb els cinc sentits, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv a tot estirar, com a màxim, com a molt, i encara, tirant llarg

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv consistentment, durament, fermament, fèrriament, fortament, robustament, sòlidament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb empenta, dinàmicament

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv amb decisió, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb espenta, dinàmicament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv almon, en cap banda, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. adv amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb compte, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. prep conforme a, conformement a, de conformitat amb, en virtut de, segons

1. prep de cara a, pensant en

1. pron ningú, ni Déu (col·loquial), ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n amoïnament, atabalament, atarantament, atordiment, basqueig, cap-rodo, mareig, marejada, marejol, rodament de cap, trontoll, vertigen

1. n baliga-balaga, calavera, cràpula, disbauxat disbauxada, llibertí, nyèbit, perdis, perdulari perdulària, perdut perduda, taral·lirot, tarambana, taül taüla, tronera

1. n tardanament

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

2. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap desgavellat, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj amb molta pressa, apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir l’acudit

1. v acomplir, aplicar, desenvolupar, dur a terme, efectuar, executar, fer, fer real, implantar, implementar (informàtica), materialitzar, operar, plasmar, portar a la pràctica, portar a terme, posar en pràctica, practicar, realitzar

1. v aixecar el cap, deixondir, despertar, eixorivir, esparpellar, reanimar, refer, renàixer, renéixer, ressorgir, ressortir, restablir, revenir, revifar, reviscolar, reviure, revivificar, tornar a la vida

2. v anar per bé, augmentar, avançar, evolucionar, florir, guanyar, millorar, progressar, prosperar, refer-se, superar-se ‖ ANTÒNIMS: empitjorar

1. v encaparrar-se, estar marejat, marejar-se, sentir vertigen

1. adv almon, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra, ni en palla ni pols

1. adv agosaradament, atrevidament, audaciosament, audaçment, bravament, coratjosament, decididament, gallardament, gosadament, impetuosament, intrèpidament, resoludament, valentament, valerosament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv avarament, avariciosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv almanco, almenys, com a mínim, si més no, si res més no, tirant curt

1. adv difusament, extensament, latament, llargament, vastament

1. adv a darreries, a la darreria, a les darreries

1. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv consistentment, fonamentadament

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, tard o d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

2. adv d’urgència, d’urgències, urgentment

1. prep sota pretext de

1. prep a causa de, a conseqüència de, a ran de, arran de, darrere de, degut a, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de

1. loc amb escepticisme, amb prudència, cum grano salis (llatí)

1. n llet i cafè

1. n aigua carbònica, aigua de seltz, aigua gasificada, gasosa, gínger, sifó, soda

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, begut beguda, bevedor bevedora, borratxo borratxa, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

1. v anar-se’n del cap, desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

1. v atraure, atreure, cabdellar, convèncer, convertir, donar entenent, fer comprendre, fer veure, inclinar, omplir el cap, persuadir, menjar el coco (col·loquial), menjar l’olla (col·loquial)

1. v atraure, atreure, cabdellar, convèncer, convertir, donar entenent, fer comprendre, fer veure, inclinar, inflar el cap, persuadir, menjar el coco (col·loquial), menjar l’olla (col·loquial)

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos, viure en un altre món

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar una allisada, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, fer una cara nova, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

1. adv desdenyosament, olímpicament

1. adv abans de gaire, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv amb fidelitat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv amb antipatia, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a la dula, a la seua, a la seva, a lloure, sense control

1. adv en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv exactament, just, justet, ni menys ni manco, ni més ni menys, precisament

1. adv boca amunt, boca per amunt, de cara amunt, de cara enlaire, de panxa enlaire, de sobines

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv francament, obertament, sense pudor

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb malfiança, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb persistència, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’inici, al començament, al principi, inicialment

1. adv amb lleialtat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv cap vegada, cap volta, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv amb certesa, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb

1. prep al voltant de, amb referència a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc amb facilitat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. loc amb comoditat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. loc amb escepticisme, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n president presidenta, primer ministre

1. n cafè tocat, cigaló, perfumat, rebentat

1. n andosc andosca (3 anys), animal, bèstia, bou, cabra, ovella, primal (1-2 anys), quartat quartada (4-5 anys), terçat terçada (2-3 anys), tercenc tercenca (2-3 anys), vaca

1. n dalai-lama (budisme), papa (catolicisme), patriarca

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap desgavellat, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj/n pèl-roig pèl-roja, roig roja

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de peça, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. adj amb esforç, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj de nas, ennassat ennassada, gangós gangosa (onomatopeia), nasal

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, malcorar, retraure, retreure, traure del cap, treure del cap

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v alçar el cap, deixondir, despertar, eixorivir, esparpellar, reanimar, refer, renàixer, renéixer, ressorgir, ressortir, restablir, revenir, revifar, reviscolar, reviure, revivificar, tornar a la vida

1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, treure del cap

1. v apartar, capgirar, desaconsellar, desanimar, desconsellar, descoratjar, desviar, dissuadir, fer desistir, fer perdre el cor, fer perdre les ganes, llevar del cap, malcorar, retraure, retreure, traure del cap

2. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, veure-ho negre

1. v abaixar el front, abaixar veles, abandonar, abdicar, acotar el cap, aixecar el camp, cedir, claudicar, deixar, deixar córrer, deixar estar, desistir, donar-se, donar-se per vençut, entregar-se, fer marxa enrere, lliurar-se, penjar els hàbits, penjar els hàbits a la figuera, plegar banderes, plegar el ram, plegar veles, recular, refredar-se, rendir-se, renunciar, repensar-se, tancar la botiga, tirar la tovallola

2. v abaixar el front, abaixar la cresta, agemolir-se, agenollar-se, ajeure’s, ajupir-se, arrossegar-se, avenir-se, cedir, claudicar, conformar-se, doblegar-se, humiliar-se, prostrar-se, rebaixar-se, resignar-se, sotmetre’s

3. v abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. adv detalladament, detingudament

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv amb força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv diabòlicament, endiabladament, endimoniadament

1. adv encaridament

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv acèrrimament, amb perseverança, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n amoïnament, atabalament, atarantament, atordiment, basqueig, cap-rodo, mareig, marejada, marejol, torba de cap, trontoll, vertigen

1. adj/n atrotinat atrotinada, bala perduda, baliga-balaga, barliqui-barloqui, boig boja, bojal, cap boig, capbuit capbuida, cap buit, cap calent, cap de pardals, cap de trons, capet, capfluix capfluixa, cap fluix, caplleuger, capsigrany, capsot, capverd capverda, cap xarbot, cascaveller cascavellera, desassenyat desassenyada, desbaratat desbaratada, descabestrat descabestrada, desconeixementat desconeixementada, desenraonat desenraonada, desentenimentat desentenimentada, desficaciat desficaciada, destarifat destarifada, destrellatat destrellatada, eixelebrat eixelebrada, esbojarrat esbojarrada, esburbat esburbada, estrabul·lat estrabul·lada, esvalotat esvalotada, esventat esventada, falinfaina, forassenyat forassenyada, frívol frívola, immadur immadura, imprudent, inconstant, informal, insensat insensata, irreflexiu irreflexiva, irresponsable, lleuger lleugera, poca-solta, saltabarrancs, sarnatxo, sobtós sobtosa, tabal, tabalot, taibola, taral·lirot, tarambana, tararot, tarumba, tocacampanes, tocatabals, tocatimbals, trapatroles, tròlec, trompellot, xitxarel·lo, carabassí (col·loquial), carabassó (col·loquial)

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v començar la casa per la teulada, passar l’arada davant els bous, precipitar-se, tirar sense engaltar

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota, voler fer entrar el clau per la cabota

2. v dur de cap, fer compte, fer pensament, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor, voler

1. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv altra vegada, altra volta, de bell nou, de nou, novament, una altra vegada, una altra volta

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de cara avall, de panxa a terra, panxa per avall

1. adv a l’hora, al punt, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv a la desesperada, desesperadament, en l’últim moment

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a gotes, de gota en gota, intermitentment

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv amb certesa, amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap mena de dubte

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv amb l’estómac buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv més, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

1. prep a manera de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. prep sota capa de

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, quan no són figues són raïms, tant sí com no

1. n arròs al forn, arròs passejat

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, ànima de càntir, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitó beneitona, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, sopes, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, tros de quòniam, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v alterar, atabalar, atabuixar, atordir, atorrollar, atracallar, capgirar, confondre, contorbar, desassossegar, desbaratar, descol·locar, descompassar, desconcertar, desestabilitzar, desficaciar, desordenar, desorganitzar, desorientar, destarotar, destorbar, distraure, embolicar, entabuixar, entretenir, esverar, marejar, molestar, pertorbar, subvertir, torbar

1. v descabotar-se, escalfar-se el cap

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv (en resum) al capdavall, amb tot plegat, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv esportivament

1. adv braç a braç, familiarment

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per res del món

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. prep al voltant de, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep a risc de, arriscant-se a, en perill de

1. loc amb prudència, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n aparador, armari, escaparata, expositor, raconera, vidriera, vitrina

1. adj anular, cercolat cercolada (heràldica), cricoide (anatomia)

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v agitar, alienar, alterar, apassionar, commoure, contorbar, destemptar, embadalir, embadocar, embogir, embriagar, encantar, encisar, engrescar, entusiasmar, extasiar, inquietar, intranquil·litzar, pertorbar, testavirar, torbar, transportar, trasbalsar, trastornar

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. v abismar-se, abissar-se, abstraure’s, abstreure’s, basquejar-se, capficar-se, capmassar-se, embeure’s, emmigranyar-se, empatxar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, enderiar-se, enfundar-se, enquimerar-se, fer-se mala sang, perdre la son, preocupar-se, xautar-se, menjar-se el coco (col·loquial), pegar voltes al nano (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: despreocupar-se

1. v alienar-se, beure’s el cervell, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

2. v desaprendre, descuidar-se, desmemoriar-se, fugir del cap, oblidar, oblidar-se ‖ ANTÒNIMS: recordar

3. v desmemoriar-se, perdre la memòria, tenir una memòria de mosquit

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, viure d’il·lusions

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

2. v decidir-se, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. adv independentment, lliurement, pel seu compte, per lliure

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv de bona fe, sense malícia

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, per comparació amb, respecte a, respecte de

1. adj amb els ulls tancats, ullcluc ullcluca

1. v assentar-se el cap (a algú), adquirir enteniment, entrar en raó, posar enteniment, posar seny, reposar-se

1. v agafar una mona, agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v calfar-se el cap, descabotar-se

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv abundantment, com pa beneit, fàcilment, ràpidament

1. adv a batzegades, a fonades, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, intermitentment

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i a vent, a sol i serena

1. adv a boca plena, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

2. adv absolutament, a cegues, a peus junts, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

2. adv a capa i espasa, a peu i a cavall, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, mal que bé, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a bragueta solta, a regna solta, desenfrenadament, en llibertat

1. adv amb el pap buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. prep conforme a, conformement a, d’acord amb, en virtut de, segons

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació amb, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, respecte a, respecte de

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, per, per mor de, per tal de

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. n sobre de bombolla, sobre encoixinat

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer

1. adv descaradament, desvergonyidament, sense vergonya

1. adv ací i allà, arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes ‖ ANTÒNIMS: enlloc

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv a bon dret, a dreta llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv de primera mà, directament, en persona, personalment

1. adv amb diferència, amb escreix, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. prep acabat de, darrere, darrere de, després de, en acabat de, posteriorment a, seguint

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc amb diners, carxofes, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj amb els ulls clucs, ullcluc ullcluca

1. adj cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

2. adj cara de circumstàncies, cara de mala llet, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. v pujar la sang al cap (a algú), agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb els cinc sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv amb força, amb tota força, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a les tres pedretes, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena consciència, conscientment

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. prep amb el patronatge de, amb la recomanació de, sota els auspicis de

1. prep al marge de, independentment de, sense perjudici de, sense perjuí de, sens perjudici de

1. prep amb la recomanació de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. prep amb el patronatge de, amb la recomanació de, sota la protecció de

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a dintre, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. loc amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, monitorar, passar els ulls, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v agafar por, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a mans besades, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

2. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena coneixença, conscientment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. prep amb el patronatge de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a res

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v sorribaldar, tancar amb pany i forrellat

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, en una paraula, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc actuar en benefici propi, agranar cap a casa, agranar cap a dins, escombrar cap a casa, fer anar l’aigua al seu molí, portar l’aigua al seu molí, tothom tira palla a la seva pallissa

1. n acudit, bajanada, bertranada, ciri trencat, eixida, eixida de to, eixida per la tangent, estirabot, ocurrència, sortida, sortida de to, sortida per la tangent

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, viure la vida

1. v tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v prendre paciència, tenir paciència

1. v tapolar-se

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v dormir amb els ulls oberts, vetlar, vetllar, vigilar

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv amb certesa, amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda

2. v boixar, clavar un miquel, clavar un moc, donar un moc, enganyar, mocar, sorprendre

1. v aclucar-se d’ulls, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v acoquinar-se, acovardir-se, ajupir-se, aplanar-se, arraulir-se, arronsar-se, arronsar-se el melic, arrugar-se el melic, aterrir-se, conformar-se, desanimar-se, descoratjar-se, desmoralitzar-se, embasardir-se, encongir-se, intimidar-se, acollonar-se (col·loquial), acollonir-se (col·loquial), cagar-se (col·loquial), cagar-se a les calces (col·loquial), cagar-se de por (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb les mans a la pasta, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv a cient, amb plena coneixença, amb plena consciència, conscientment

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb peus de plom, cautament, prudentment

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v arribar a les tres pedretes, estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en perill, perillar

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un timbal, tamborinar

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. loc cama a cama, en pau, en paus, saldat, sense deutes, tants a tants

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v anar-se’n per la tangent, eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

2. v eixir amb una flautada, sortir amb estirabots

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. v dormir amb un ull obert, vetlar, vetllar, vigilar

1. v atabalar, atordir, eixordar, ensordir, fer el cap com un bombo, fer el cap com un tabal, marejar, martellejar, posar el cap com un tabal, tamborinar

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba davall dels peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v anar a tornajornals, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v sorribaldar, tancar amb pany i clau

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. loc deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell