1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

2. loc com aquell que diu, com aquell qui diu, com qui diu, per dir-ho així, que diguéssim

1. n braguer (d’animals), davantera, glàndula mamària, mama, mamella, mamellam, pit, pitam, pitral, pitram, pitrera, sina, sinada, bufa (col·loquial), canterella (col·loquial), coca (col·loquial), meló (col·loquial), meta (infantil), pitrerada (col·loquial), popa (col·loquial), teta (col·loquial)

2. n cor, dedins, dins, dintre, interior, intimitat, nucli, profunditat, quinta essència, retret, tripa

3. n carcau, cavitat, concavitat, depressió, foia, profunditat

4. n claustre matern, entranyes, matriu, úter, ventre, entràmenes (antic)

5. n badia, cala, rada

1. adv des d’abans, no més tard

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si de cas, si és així que, suposat que

1. n cassola, cassoleta, greala, greixonera, llauna, rostidora

2. n bric, cartó, envàs, tetrabric

3. n conserva, llanda, llauna

1. n boca, broc, canó, galet, gallet, morroll, tot, tòt (ort. pre-2017)

2. n boca, capistre (ocells), grufa, morro, musell, trompa (elefant; tapir)

1. n anada, camí, caravàning, circuit, cós (antic; ort. pre-2017), creuer, curs, eixida, excursió, expedició, itinerari, jornada, línia, marxa, pas, passada, passatge, peregrinació, periple, recorregut, rumb, ruta, singlada, singladura, sortida, traça, traçat, trajecte, trajectòria, travessa, travessia, viatge, cos (antic)

2. n avifauna, bandada, eixam, esbart, escamot, estol, moixonada, molada, novellada, ocellada, ocellam, ramada, serrada, volada, voladissa, volior

3. n (de campanes) clasc, cuitada, drang, repic, repicada, sometent, ting-ting, tintinabulació, toc

4. n volada

5. n xàrter

1. n sena (en els daus), sexenni, sextet, sèxtuple, sisena, siset

1. n adhesió, adoració, afecció, afecte, agermanament, amicícia, amistat, amor, avinença, camaraderia, companyonia, complicitat, comprensió, comunió, concòrdia, confraternitat, conlloga, consideració, dilecció, emotivitat, entesa, estima, estimació, fal·lera, fervor, fidelitat, fília, fraternitat, germania, germanor, harmonia, idolatria, inclinació, llei, lleialtat, lliga, lligam, predilecció, reverència, simpatia, solidaritat, tendresa, unió, carinyo (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: odi

2. n ànim, volença, volició, voluntat

1. n (beguda refrescant) aigua de civada, aigua de seltz, aigua de València, aiguallimó, beguda, gasosa, granissat, guaranà, llimonada, marsinada, orxata, refresc, sangria, sifó, sorbet

2. n alcohol, beguda alcohòlica, licor, alçapius (col·loquial), mam (col·loquial), mama (col·loquial), mamela (col·loquial), mata-rates (col·loquial)

3. n beguda, beuratge, bevenda, potatge

1. n administració, autoritat, comandament, cosmocràcia, direcció, domini, estat, fèrula, gestió, govern, imperi, influència, influx, lideratge, manament, potència, puixança, règim, sobirania

2. n alè, capacitat (f), energia, facultat, força, fortalesa, habilitat (f), omnipotència, potència, potencial, potencialitat, prepotència, resiliència

3. n atribució, atribut, autorització, competència, dret, facultat, fur, llibertat, llicència, potestat, prerrogativa, privilegi

4. n aquiescència, autorització, beneplàcit, dispensa, llibertat, llicència, permís, potestat, vènia

5. n ceptre, imperi, monarquia, regne, reialesa, reialme, sobirania, soli, tron

6. n càrrec, comandament, cura, custòdia, direcció, incumbència, obligació, responsabilitat

7. n atribució, autoritat, competència, jurisdicció, mandat, potestat, responsabilitat

8. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poders fàctics

9. n possessió, tinença

1. adj beat beata, colltort colltorta, escrupolós escrupolosa, purità puritana, estret estreta (col·loquial)

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

1. v ambicionar, anar a la saga, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sedegar, sospirar, tenir en cor

2. v aclamar, afavorir, decidir-se, desitjar, donar suport, elegir, escollir, optar, preferir, seleccionar, triar, votar

3. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar

4. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor

5. v assajar, fer per manera de, intentar, mirar, pretendre, procurar, provar, temptar, tractar, veure

6. v caldre, demanar, exigir, freturar, haver de menester, necessitar, requerir

7. v acceptar, admetre, assumir, concedir, rebre

8. v adorar, amar, apreciar, estimar

1. v voler (fer una cosa), donar la gana, rotar (col·loquial)

1. v (menjar o beure) afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure a morro, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

3. v (embriagar-se) agafar la pinya, agafar una pinya, alcoholitzar-se, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v aconseguir, assolir, atènyer, lleure, saber, ser capaç, ser possible

2. v (seguit d’infinitiu) abastar a, aconseguir, arribar a, ser capaç de

1. adv poder (col·loquial), belleu (català septentrional), pentura (mallorquí col·loquial), per ventura, potser, tal vegada, tal volta

1. prep a desgrat de, a despit de, amb tot i, a pesar de, malgrat, no obstant, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, tot i que

1. loc altrament, en cas contrari

1. n bevenda, boca, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, final en boca, gust, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

1. adj conscient, deliberat deliberada, exprés expressa, intencional, intencionat intencionada, premeditat premeditada, voluntari voluntària ‖ ANTÒNIMS: involuntari involuntària

1. v actuar, cantar, canturrutxar, cantussar, cantussejar, cantussolar, coblejar, contrapuntejar, corejar, entonar, escotxegar (perdiu), escotxinar (perdiu), executar, frasejar, garrular (els ocells), interpretar, marrucar (colom; tórtora), modular, parrupar (colom; tórtora), pitejar (pinsà; ocells), ratxar (perdigot; cigala), refilar (els ocells), salmejar, salmodiar, solfejar, taral·larejar, taral·lejar, vocalitzar

2. v aücar, esbroncar, escarnir, escarnir a crits, escridassar, insultar

3. v (esport) assenyalar, indicar

4. v (esport) arbitrar

5. v siular

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, amb plena consciència, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, voluntàriament

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. adj acuseta, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, bocut bocuda, delator delatora, espieta, espió, indiscret indiscreta, trompet, trompeta, xarrador xarradora, xerraire, llepó llepona (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: discret discreta, reservat reservada

1. loc si correspon, si és adequat, si escau, si és procedent

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho

1. loc si convé, si correspon, si és adequat, si és procedent

1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar

2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si és així que, suposat que

1. adj desbocat desbocada, desbridat desbridada, descabestrat descabestrada, descontrolat descontrolada, descordat descordada, desenfrenat desenfrenada, desfermat desfermada, deslligat deslligada, immoderat immoderada, incontrolat incontrolada, intemperant

1. v afectar, aparençar, aparentar, dissimular, fer comèdia, fer creure, fer el paper, fer el paperot, fer semblant, fer teatre, fer veure, figurar, fingir, pintar la cigonya, posar-se la màscara, posturejar, simular

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per casualitat, si un cas

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

2. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, fàcilment, jugant

3. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, dissimuladament, fingint desinterès

4. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si tal cosa, impassiblement

1. adv per procura

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc per favor, si et plau, si li plau, sisplau (col·loquial)

1. loc per favor, si et plau, si us plau, sisplau (col·loquial)

1. loc per favor, si li plau, si us plau, sisplau (col·loquial)

1. loc si coincideix, si es produeix

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc voler, lliure albir, lliure arbitri

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc poder, lliure albir, lliure arbitri

1. v tardar, trigar

1. v abeurar, donar a beure

1. v condir, donar, donar fruit, donar rèdit, espletar, fructificar, fruitar, granar, llevar, produir, rendir, reportar, retre

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense pensar-s’hi gaire

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. conj a menys que, fora que, llevat que, tret que

1. loc per l’estil, si fa o no fa, tres quarts del mateix

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a xerric, xerricar

1. v asserenar-se, entrar en raó, recobrar el seny

2. v cobrar el coneixement, reanimar-se, recobrar els sentits ‖ ANTÒNIMS: perdre els sentits

1. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un cafè, matar la set

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc anant bé, en el millor dels casos

1. loc si convé, si és adequat, si escau, si és procedent

1. n alcoholisme, bevèrria

1. v abeurar, donar beure

1. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

2. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morroll

1. v beure a galet, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

2. v beure al gall, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v beure a broc d’ampolla, beure a morro, beure a morroll

1. adv al caire, a punt, imminentment, leri-leri

1. adv intrínsecament, per se (llatí)

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, salut

1. loc si es produeix, si s’escau

1. loc si convé, si correspon, si escau, si és procedent

1. loc per l’estil, si fa no fa, tres quarts del mateix

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc, preu per preu, sabates grosses

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. n aigua de boca, aigua de cuinar, aigua de l’aixeta, aigua potable

1. n executiu, govern

1. n elit, establishment (anglès), nomenclatura (en alguns països comunistes), ordre establert, ordre establit, poder

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v acreditar, apoderar, atorgar, autoritzar, comissionar, delegar, facultar, habilitar, qualificar

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a raig, xerricar

1. v anar de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi, tenir puces

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se

1. adv a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, cosa de no dir, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc si coincideix, si s’escau

1. n botellada, entrompada, festa alcohòlica, poalada

1. v portar escrit a la cara, revelar ‖ ANTÒNIMS: dissimular

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morro

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v beure a galet, beure al gall, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v agradar, ballar en l’ull (a algú), caure bé, conquistar, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

1. adv a dir cert, a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, veritablement

1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc, preu per preu, sabates grosses

1. loc si convé, si correspon, si és adequat, si escau

1. n cleda (figuradament)

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embabucar, embabuixar, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si un cas

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler tocar el cel amb la mà

1. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir ni fava, sense alè

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir ni fava, no poder dir pruna, sense alè

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler tenir art ni part, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler abastar el cel amb les dents

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. v beure amorrat, beure a morro, beure a morroll

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v buscar tres peus al gat, cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, subtilitzar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc cabró i a la presó, cornut i fotut, damunt de cabró, a la presó

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. loc qui no aventura no té ventura, qui no s’arrisca no pisca, qui vulga peixet que es banye el culet, qui vulgui peix que es mulli el cul

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. adv a cor què vols, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc com a cal sogre, com un canonge, com un marquès, com un rei

1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler fer entrar el clau per la cabota

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. loc qui no aventura no té ventura, qui no s’arrisca no pisca, qui vulga peixet que es banye el culet, si vols peix, al mar en creix

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com havia de ser, com no podia ser d’altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota

2. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. loc qui no aventura no té ventura, qui no s’arrisca no pisca, qui vulgui peix que es mulli el cul, si vols peix, al mar en creix

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, preu per preu, sabates grosses

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí