1. n (beguda refrescant) aigua de civada, aigua de seltz, aigua de València, aiguallimó, beguda, gasosa, granissat, guaranà, llimonada, marsinada, orxata, refresc, sangria, sifó, sorbet

2. n alcohol, beguda alcohòlica, licor, alçapius (col·loquial), mam (col·loquial), mama (col·loquial), mamela (col·loquial), mata-rates (col·loquial)

3. n beguda, beuratge, bevenda, potatge

1. v (menjar o beure) afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure a morro, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

3. v (embriagar-se) agafar la pinya, agafar una pinya, alcoholitzar-se, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. n boca, broc, canó, galet, gallet, morroll, tot, tòt (ort. pre-2017)

2. n boca, capistre (ocells), grufa, morro, musell, trompa (elefant; tapir)

1. n borró, brot, fillol, grella, grill, guaix, lluc, plançó, rebroll, rebrot, renou, tany, verdanc, verduc

2. n boca, botonera, buit, clot, esvoranc, forat, obertura, orifici, trau, trauc, traüc, trenc

3. n albarà, llagastrada, llamparnada, llàntia, medalla, nyafa, nyapa, rodal, solfa, taca, untall

4. n aiguaneix, broll, brollador, deu (f), font, hidrofilaci, naixement, naixement d’aigua, ullal

5. n discerniment, intuïció, penetració, percepció, perspicàcia, psicologia, visió, vista

6. n (de col, enciam) cabdell, capça

1. prep acompanyat de, al costat de, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n impertinents, lents, monocle, pinçanàs, ulleres

2. n esguard, mirada, percepció, visió, vista

1. adj beat beata, colltort colltorta, escrupolós escrupolosa, purità puritana, estret estreta (col·loquial)

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

2. adv a barrisc

1. n bevenda, boca, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, final en boca, gust, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, molt de compte, vigila, vigileu

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. adj acuseta, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, bocut bocuda, delator delatora, espieta, espió, indiscret indiscreta, trompet, trompeta, xarrador xarradora, xerraire, llepó llepona (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: discret discreta, reservat reservada

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv a simple vista

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, juntament amb

1. n bruixeria, eixarm, embruix, embruixament, encant, encantació, encantalls, encantament, encantària, encanteri, encís, fadament, fetilleria, filtre, màgia, màgica, mal donat, malefici, sortilegi, fetilla (antic)

1. n mirada penetrant, ulls d’àguila

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. n colp d’ull, esguard, esguardament, llambregada, mirada, ullada

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv amb antipatia, amb malfiança, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb fúria, furiosament, rabiosament

1. adv amb tota força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a coves, a manta, amb deliri, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv amb ràbia, furiosament, rabiosament

1. prep a desgrat de, a despit de, a pesar de, malgrat, no obstant, si bé, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. n cratícula, espiell, espiera, espillera, espitllera, finestra, finestral, finestrella, finestreta, llucana, lluerna, obertura, reixada, reixat, reixeta

2. n òcul

1. n ocel

1. n (entre els núvols) clap, clariana, marieta de l’ull blau, serena

1. n cop d’ull, esguard, esguardament, llambregada, mirada, ullada

1. n ambliopia, ceguetat funcional

1. adj amb dificultat, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a coves, a manta, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv amb cautela, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv amb cautela, amb compte, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv bojament, follament

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n anus, cul, esfínter, forat del cul, ses, florí (col·loquial), floriol (col·loquial), fogó (col·loquial), forigol (col·loquial), furó (col·loquial), ullera (col·loquial)

1. n call, callositat, colzera, durall, duralló, durícia, genollera, induració, llosa, mula

1. adj/n gemecós gemecosa, gemegador gemegadora, gemegaire, gemegós gemegosa, grémola, lamentós lamentosa, planyívol planyívola, ploracossos, plorador ploradora, ploraire, ploramiques, ploramorts, ploraner ploranera, ploricó ploricona, plorós plorosa, queixós queixosa, sac de gemecs, somicaire

1. adj quatre ulls, ullerut ulleruda

1. adj actiu activa, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora, valent valenta

1. adj decaigut decaiguda, descafeïnat descafeïnada, en to menor, fluix fluixa, rebaixat rebaixada

1. adj concorde, conforme, unànime

1. adj amb ulleres, ullerut ulleruda

1. v abeurar, donar a beure

1. v abominar, avorrir, detestar, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. adv amb diferència, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb decisió, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb espenta, dinàmicament

1. adv amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv a la força, a les males, a males, forcívolament, per força, violentament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb els cinc sentits, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb compte, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv a colp d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv consistentment, durament, fermament, fèrriament, fortament, robustament, sòlidament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb empenta, dinàmicament

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. prep conforme a, conformement a, de conformitat amb, en virtut de, segons

1. prep de cara a, pensant en

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n tardanament

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a xerric, xerricar

1. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un cafè, matar la set

1. adv difusament, extensament, latament, llargament, vastament

1. adv agosaradament, atrevidament, audaciosament, audaçment, bravament, coratjosament, decididament, gallardament, gosadament, impetuosament, intrèpidament, resoludament, valentament, valerosament

1. adv avarament, avariciosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv de reüll

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv a cop d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, com si res, fàcilment, jugant

2. adv absolutament, a cegues, amb el cor a la mà, a peus junts, confiadament, sense reserves

1. adv consistentment, fonamentadament

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, tard o d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

2. adv d’urgència, d’urgències, urgentment

1. prep a causa de, a conseqüència de, a ran de, arran de, darrere de, degut a, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de

1. loc amb escepticisme, amb prudència, cum grano salis (llatí)

1. n palpebra, parpella, pipella, parpall (col·loquial), parpalla (col·loquial)

1. n mirada penetrant, ulls vius

1. n llet i cafè

1. n aigua carbònica, aigua de seltz, aigua gasificada, gasosa, gínger, sifó, soda

1. n alcoholisme, bevèrria

1. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

2. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morroll

1. v beure a galet, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

2. v beure al gall, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v beure a broc d’ampolla, beure a morro, beure a morroll

1. v abeurar, donar beure

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv desdenyosament, olímpicament

1. adv amb fidelitat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv amb antipatia, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a la dula, a la seua, a la seva, a lloure, sense control

1. adv exactament, just, justet, ni menys ni manco, ni més ni menys, precisament

1. adv amb lleialtat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv francament, obertament, sense pudor

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb malfiança, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb certesa, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb persistència, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. prep al voltant de, amb referència a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc amb escepticisme, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. loc amb facilitat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. loc amb comoditat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. n cafè tocat, cigaló, perfumat, rebentat

1. n aigua de boca, aigua de cuinar, aigua de l’aixeta, aigua potable

1. adj amb esforç, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj de nas, ennassat ennassada, gangós gangosa (onomatopeia), nasal

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal efecte, ofendre, semblar una altra cosa

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a raig, xerricar

1. v anar de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. v adonar-se, advertir, apercebre, apercebre’s, atalaiar-se, calar, capir, clissar, comprendre, conèixer, constatar, copsar, endevinar, entendre, fer-se càrrec, filar, fixar-se, galivar, lligar caps, llucar, notar, remarcar, reparar, ullar, veure

2. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, eixir a la llum, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, treure la pota, veure’s el llautó

3. v baixar del burro, caure del ruc, caure la bena dels ulls, desenganyar-se

1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv acèrrimament, amb perseverança, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a colp d’ull, a cop d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv detalladament, detingudament

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, cara a cara, davant dels nassos, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. adv ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv amb força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv diabòlicament, endiabladament, endimoniadament

1. adv encaridament

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n botellada, entrompada, festa alcohòlica, poalada

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morro

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v beure a galet, beure al gall, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, mirar amb quatre ulls, monitorar, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v dur ulleres, portar quatre ulls, portar ulleres

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a la que salta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v ballar en l’ull (a algú), agradar, caure bé, conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, estar amb els angelets, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a l’hora, al punt, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv a la desesperada, desesperadament, en l’últim moment

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a gotes, de gota en gota, intermitentment

1. adv amb l’estómac buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv més, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

1. adv a colp d’ull, a cop d’ull, a primera vista, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. prep a manera de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, quan no són figues són raïms, tant sí com no

1. n arròs al forn, arròs passejat

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v acabar, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv esportivament

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv braç a braç, familiarment

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. prep al voltant de, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. prep a risc de, arriscant-se a, en perill de

1. loc amb prudència, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n aparador, armari, escaparata, expositor, raconera, vidriera, vitrina

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj anular, cercolat cercolada (heràldica), cricoide (anatomia)

1. v estar molt bé, ser bo de veure

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv independentment, lliurement, pel seu compte, per lliure

1. adv de bona fe, sense malícia

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, per comparació amb, respecte a, respecte de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. adj amb els ulls tancats, ullcluc ullcluca

1. v advertir, aixecar la llebre, alçar la caça, alertar, assabentar, avisar, cridar l’atenció, moure la llebre, prevenir

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v dur quatre ulls, dur ulleres, portar ulleres

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un colp d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v clavar una ullada, donar una ullada, donar un colp d’ull, mirar

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a la que salta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

2. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

3. v desconfiar, dubtar, malfiar-se, mirar de reüll, mirar malament, recelar, sospitar, témer

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. adv abundantment, com pa beneit, fàcilment, ràpidament

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv a batzegades, a fonades, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, intermitentment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv a boca plena, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

2. adv absolutament, a cegues, a peus junts, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

2. adv a capa i espasa, a peu i a cavall, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a bragueta solta, a regna solta, desenfrenadament, en llibertat

1. adv amb el pap buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació amb, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, respecte a, respecte de

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, per, per mor de, per tal de

1. prep conforme a, conformement a, d’acord amb, en virtut de, segons

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n sobre de bombolla, sobre encoixinat

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un cop d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, tenir cura, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v clavar una ullada, donar una ullada, donar un cop d’ull, mirar

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv de primera mà, directament, en persona, personalment

1. adv descaradament, desvergonyidament, sense vergonya

1. adv amb diferència, amb escreix, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv a bon dret, a dreta llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. prep acabat de, darrere, darrere de, després de, en acabat de, posteriorment a, seguint

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc amb diners, carxofes, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

2. adj cara de circumstàncies, cara de mala llet, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. adj amb els ulls clucs, ullcluc ullcluca

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v accedir, admetre, condescendir, deixar, deixar fer, deixar-se tallar la capa, passar, passar per alt, permetre, tolerar, transigir

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb els cinc sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv amb força, amb tota força, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv a les tres pedretes, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. adv amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena consciència, conscientment

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. prep al marge de, independentment de, sense perjudici de, sense perjuí de, sens perjudici de

1. prep amb la recomanació de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove

1. loc amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. n (entre els núvols) clap, clariana, serena, ull de cel

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, monitorar, passar els ulls, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v agafar por, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

2. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena coneixença, conscientment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a mans besades, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. prep amb el patronatge de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v beure amorrat, beure a morro, beure a morroll

1. v sorribaldar, tancar amb pany i forrellat

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, en una paraula, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, viure la vida

1. v prendre paciència, tenir paciència

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v dormir amb els ulls oberts, vetlar, vetllar, vigilar

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda

2. v boixar, clavar un miquel, clavar un moc, donar un moc, enganyar, mocar, sorprendre

1. v desenganyar

1. adv a cient, amb plena coneixença, amb plena consciència, conscientment

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb les mans a la pasta, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb peus de plom, cautament, prudentment

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v arribar a les tres pedretes, estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en perill, perillar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. loc cama a cama, en pau, en paus, saldat, sense deutes, tants a tants

1. v dormir amb un ull obert, vetlar, vetllar, vigilar

1. v anar-se’n per la tangent, eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

2. v eixir amb una flautada, sortir amb estirabots

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs

2. loc llei del Talió

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v anar a tornajornals, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v sorribaldar, tancar amb pany i clau

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. loc cabró i a la presó, cornut i fotut, damunt de cabró, a la presó

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a cama, a cavall de les cames, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala

1. v aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, posar els pèls de punta, sangglaçar, sobresaltar

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v agafar, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb pocs mitjans

2. adv precàriament

1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar atònit, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. n bancarrota, crac, desfeta, enfonsament, ensorrament, esfondrament, fallida, fracàs, insolvència, naufragi, ruïna, suspensió de pagaments, espolsó (col·loquial), forat (col·loquial), sagnia (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc encara gràcies, val més això que res

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat