segar
peu
1. n base, estrada, fonament, fonamentació, peany, peanya, pedestal, plataforma, podi, pòdium, repeu, sosteniment, suport
2. n aiguavessant, baldana, carada, empit, falda, faldar, flanc, repeu, vessant (m)
3. n arbre, planta, rabassa, soc, soca, tronc
4. n cama, extremitat, membre, pota
5. n cartel·la, mènsula, repeu, sòcol
6. n (castellers) base, pinya, soca
7. n (d’un moble) petge, pota
8. n mesura, síl·laba
a peu
1. adv a cama, a cavall de les cames, amb el cavall de sant Francesc, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)
al peu
1. adv a dos dits, a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant
2. adv a baix de tot, al capdavall, al fons, baix de tot
davall
davall
1. prep sota, sots
del peu
1. adj pedi, podal
de peus
en peus
dels EUA
1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana
a peu nu
1. adj a peu descalç, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada
donar peu
1. v activar, aixecar, alçar, armar, causar, crear, desencadenar, determinar, donar, donar ansa, donar lloc, donar motiu, donar naixença, donar ocasió, dur, emmenar, engegar, engendrar, fer, fer esclatar, fer nàixer, fer néixer, fer sorgir, generar, importar, induir, inferir, instigar, irrogar (un dany), menar, motivar, moure, ocasionar, originar, portar, produir, provocar, ser la causa, suscitar
pels pèls
al peu de
1. prep a dos dits de, a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a
cop de peu
ser davall
1. v ser darrere, subjaure
als afores
a peu coix
1. adv coixejant
a peu dret
colp de peu
peu de mont
1. n peu de muntanya, piemont, raiguer, samontà
prendre peu
1. v adduir, al·legar, argüir, argumentar, donar per excusa, escudar-se, excusar-se, fonamentar-se, justificar, prendre per pretext, pretextar
2. v començar, eixir, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, prendre el vol, prendre naixement, sortir
peu de cabra
1. n percebe
davall terra
1. adj colgat colgada, enterrat enterrada, sota terra, soterrani soterrània, soterrat soterrada, subjacent, subterrani subterrània
a peus junts
1. adv absolutament, a cegues, amb el cor a la mà, a ulls clucs, confiadament, sense reserves
als voltants
soldat de peu
1. n infant infanta, peó, soldat d’infanteria
sac dels cops
1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria
rei dels reis
1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós
girada de peu
1. n esquinç, torciment de peu
mare dels ous
1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou
ase dels cops
1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria
dels Pirineus
1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca
a peu descalç
1. adj a peu nu, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada
anar als fets
1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries
de cap a peus
1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment
damunt davall
1. adv desgavellat, sense ordre, dessús dejús (antic)
per davall mà
1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic
mai dels mais
1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món
2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)
mai dels mais
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
pels volts de
1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers
2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de
puntada de peu
de peu de banc
1. adj immotivat immotivada, inconsistent, infundat infundada, sense fonament, sense solta, sense solta ni volta
batre els peus
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
parar els peus
als encontorns
pels descosits
1. adv com un descosit, excessivament, massa
comú dels homes
peu de muntanya
1. n peu de mont, piemont, raiguer, samontà
al peu del canó
1. adj aparellat aparellada, a punt, disposat disposada, dispost disposta, llest llesta, operatiu operativa, preparat preparada, prest presta
oli dels malalts
dit gros del peu
1. n (dit) hàl·lux
la mare dels ous
1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel
torciment de peu
1. n esquinç, girada de peu
viure als llimbs
1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs
estirar els peus
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
entrar pels ulls
1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)
estar als llimbs
1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs
als quatre vents
1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament
a peu i a cavall
1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans
amb peus de plom
1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment
a peu i a cavall
1. loc contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze
busca dels segons
1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija
la nina dels ulls
1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada
obert als negocis oberta als negocis
1. adj business-friendly (anglès)
sense cap ni peus
1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica
riure pels colzes
1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)
a puntades de peu
1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament
en peu d’igualtat
1. adv d’igual a igual, en les mateixes condicions
sense cap ni peus
tenir fred de peus
1. v engelosir-se, sentir enveja
vendre als encants
1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant
passar pels nassos
1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros
fregar pels morros
1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos
davant dels nassos
1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts
oli dels catecúmens
advocat dels pobres advocada dels pobres
1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències
la nineta dels ulls
1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada
ser l’ase dels cops
1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell
estar als antípodes
1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents
fregar pels bigotis
1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos
arribar als anissos
1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar
al peu de la lletra
1. adv a la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, textualment
posar el peu al coll
1. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar fora de joc, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)
tenir un peu al clot
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix
segar les esperances
1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, treure del cap, veure-ho negre
no tenir cap ni peus
1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res
posar els peus plans
1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, saber on posar els peus
calçar el mateix peu
1. loc assemblar-se com els testos i les olles, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró
ciutat dels gratacels
1. n Nova York
donar menjar als cucs
1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac
tenir el cap als peus
1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell
ser el pont dels ases
1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut
tocar de peus a terra
1. v ser realista, veure la realitat
1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions
posar el peu a rotlle
1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, resignar-se, sotmetre’s
hi pots pujar de peus
1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
anar amb peus de plom
1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus
catedral dels castells
1. n (castellers) catedral, cinc de vuit
posar fi als seus dies
1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap
tenir un peu al calaix
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al clot
caure l’ànima als peus
1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria
posar en peu de guerra
1. v alçar, armar, cridar a files, mobilitzar, reclutar
poder pujar-hi de peus
1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar
tenir un peu a la tomba
1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot
anar amb els peus plans
1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro
caure la bena dels ulls
1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls
cercar cinc peus al gat
1. v buscar tres peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres
cridar als quatre vents
1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre
tenir pel cap dels dits
1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça
cercar cinc peus la gat
1. v buscar tres peus al gat, embolicar la troca, enredar la troca
buscar tres peus al gat
1. v cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres
2. v cercar cinc peus la gat, embolicar la troca, enredar la troca
ballar l’aigua als ulls
1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar
anar amb els peus plans
1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus
en el millor dels casos
1. loc anant bé, si tot va bé
coixejar del mateix peu
1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró
saber on posar els peus
1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans
llevar la bena dels ulls
1. v desenganyar
treure foc pels queixals
1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
no tocar de peus a terra
1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra
trobar sabata de son peu
1. loc tenir el que es mereix, trobar escarment
traient foc pels queixals
1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)
obrir la capsa dels trons
1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol
obrir la caixa dels trons
1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol
defensar a peu i a cavall
1. v afermar-se, afirmar-se, defensar a capa i espasa, fer-se fort, mantenir-se, ratificar-se, reafirmar-se, refermar-se
quedar amb un peu enlaire
1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)
segar l’herba sota els peus
1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba davall dels peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar
ficar els peus a la galleda
1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)
allà als collons del Montgó
1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)
destapar la caixa dels trons
1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol
tenir per la punta dels dits
1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça
destapar la capsa dels trons
1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol
el món és dels qui matinegen
1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol
ficar-se de peus a la galleda
1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)
no traure’s la pasta dels dits
1. v no traure-s’ho de les mans
sortir amb els peus per davant
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
segar l’herba davall dels peus
1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar
passar l’arada davant dels bous
1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà
allargar més el peu que la sabata
1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)
2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)
portar-ne més al cap que als peus
1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat
estar fins a la punta dels cabells
1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens
discutir sobre el sexe dels àngels
1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable
les estelles s’assemblen als troncs
1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí
allargar més els peus que el llençol
1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)
estirar més els peus que la flassada
1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)
veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre
1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat