1. adv des d’abans, no més tard

1. n braguer (d’animals), davantera, glàndula mamària, mama, mamella, mamellam, pit, pitam, pitral, pitram, pitrera, sina, sinada, bufa (col·loquial), canterella (col·loquial), coca (col·loquial), meló (col·loquial), meta (infantil), pitrerada (col·loquial), popa (col·loquial), teta (col·loquial)

2. n cor, dedins, dins, dintre, interior, intimitat, nucli, profunditat, quinta essència, retret, tripa

3. n carcau, cavitat, concavitat, depressió, foia, profunditat

4. n claustre matern, entranyes, matriu, úter, ventre, entràmenes (antic)

5. n badia, cala, rada

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si de cas, si és així que, suposat que

1. n boca, broc, canó, galet, gallet, morroll, tot, tòt (ort. pre-2017)

2. n boca, capistre (ocells), grufa, morro, musell, trompa (elefant; tapir)

1. n anada, camí, caravàning, circuit, cós (antic; ort. pre-2017), creuer, curs, eixida, excursió, expedició, itinerari, jornada, línia, marxa, pas, passada, passatge, peregrinació, periple, recorregut, rumb, ruta, singlada, singladura, sortida, traça, traçat, trajecte, trajectòria, travessa, travessia, viatge, cos (antic)

2. n avifauna, bandada, eixam, esbart, escamot, estol, moixonada, molada, novellada, ocellada, ocellam, ramada, serrada, volada, voladissa, volior

3. n (de campanes) clasc, cuitada, drang, repic, repicada, sometent, ting-ting, tintinabulació, toc

4. n volada

5. n xàrter

1. n sena (en els daus), sexenni, sextet, sèxtuple, sisena, siset

1. n adhesió, adoració, afecció, afecte, agermanament, amicícia, amistat, amor, avinença, camaraderia, companyonia, complicitat, comprensió, comunió, concòrdia, confraternitat, conlloga, consideració, dilecció, emotivitat, entesa, estima, estimació, fal·lera, fervor, fidelitat, fília, fraternitat, germania, germanor, harmonia, idolatria, inclinació, llei, lleialtat, lliga, lligam, predilecció, reverència, simpatia, solidaritat, tendresa, unió, carinyo (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: odi

2. n ànim, volença, volició, voluntat

1. n (beguda refrescant) aigua de civada, aigua de seltz, aigua de València, aiguallimó, beguda, gasosa, granissat, guaranà, llimonada, marsinada, orxata, refresc, sangria, sifó, sorbet

2. n alcohol, beguda alcohòlica, licor, alçapius (col·loquial), mam (col·loquial), mama (col·loquial), mamela (col·loquial), mata-rates (col·loquial)

3. n beguda, beuratge, bevenda, potatge

1. adj beat beata, colltort colltorta, escrupolós escrupolosa, purità puritana, estret estreta (col·loquial)

1. adj alcoholitzat alcoholitzada, alegre, bevedor bevedora, borratxo borratxa, calent de cap, com una sopa, content contenta, dipsomaníac, ebri èbria, embriac embriaga, entonat entonada, fet una sopa feta una sopa, pipat pipada, buf bufa (col·loquial), bufat bufada (col·loquial), cec cega (col·loquial), cego cega (col·loquial), content contenta (col·loquial), furri fúrria (col·loquial), gat gata (col·loquial), mamat mamada (col·loquial), pet (col·loquial), petorro (col·loquial), pilloc pilloca (col·loquial), pirri (col·loquial), pítima (col·loquial), pitof pitofa (col·loquial), tèrbol tèrbola (col·loquial), tocat tocada (col·loquial), torrat torrada (col·loquial), trompa (col·loquial), xamat xamada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: sobri sòbria

1. v ambicionar, anar a la saga, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, tenir en cor

2. v aclamar, afavorir, decidir-se, desitjar, donar suport, elegir, escollir, optar, preferir, seleccionar, triar, votar

3. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar

4. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, tenir per cor

5. v assajar, fer per manera de, intentar, mirar, pretendre, procurar, provar, temptar, tractar, veure

6. v caldre, demanar, exigir, freturar, haver de menester, necessitar, requerir

7. v acceptar, admetre, assumir, concedir, rebre

8. v adorar, amar, apreciar, estimar

1. v voler (fer una cosa), donar la gana, rotar (col·loquial)

1. v (menjar o beure) afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, matar el cuc, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure a morro, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

3. v (embriagar-se) agafar la pinya, agafar una pinya, alcoholitzar-se, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v volar (col·loquial), afaitar, afanar, apropiar-se, arrabassar, arrancar, arrencar, assaltar, atracar, cinglar, cisar, confiscar, denudar, desapropiar, desposseir, despullar, desvalisar, emparar-se, emportar-se, endur-se, espampolar, esplugar, espoliar, estafar, extorquir, furtar, llevar, pelar, pessigar, pillar, pinçar, plomar, prendre, privar, quedar-se, rampinyar, rapinyar, rapissar, requisar, robar, saltejar, sostraure, sostreure, usurpar, esquilar (col·loquial), estacar (col·loquial), llampar (col·loquial), orbar (antic), pispar (col·loquial), polir (col·loquial)

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, espitxar-se (col·loquial)

2. v abatre, afonar, arruïnar, assolar, aterrar, demolir, derrocar, derruir, destrossar, destruir, dinamitar, enderrocar, enfondre, enfonsar, enrunar, ensorrar, esbaldregar, esboldregar, esbucar, esfondrar, fer malbé, fulminar, tirar a terra, tombar

3. v alejar, aletejar, enventar-se, planar, revolar, sostenir-se, voleiar, voletejar

4. v accelerar, córrer, corrinyar (sense pressa), embalar-se, galopar, sallar, trotar

5. v aixecar-se, alçar el vol, encelar-se, enlairar-se, enventar-se, envolar-se, remuntar

6. v desaparèixer, esgarriar-se, evaporar-se, extraviar-se, perdre’s

7. v elevar-se, estar suspès, levitar

1. prep a desgrat de, a despit de, amb tot i, a pesar de, malgrat, no obstant, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, tot i que

1. loc altrament, en cas contrari

1. n bevenda, boca, bocam, bocassa, buquet, deix, deixat, final en boca, gust, paladar, postgust, regust, retrogust, sabor, sapidesa, sapiditat, sentida, sentor, tast

1. adj conscient, deliberat deliberada, exprés expressa, intencional, intencionat intencionada, premeditat premeditada, voluntari voluntària ‖ ANTÒNIMS: involuntari involuntària

1. v (ous) depositar, dipositar, expulsar, fresar (els peixos)

1. v actuar, cantar, canturrutxar, cantussar, cantussejar, cantussolar, coblejar, contrapuntejar, corejar, entonar, escotxegar (perdiu), escotxinar (perdiu), executar, frasejar, garrular (els ocells), interpretar, marrucar (colom; tórtora), modular, parrupar (colom; tórtora), pitejar (pinsà; ocells), ratxar (perdigot; cigala), refilar (els ocells), salmejar, salmodiar, solfejar, taral·larejar, taral·lejar, vocalitzar

2. v aücar, esbroncar, escarnir, escarnir a crits, escridassar, insultar

3. v (esport) assenyalar, indicar

4. v (esport) arbitrar

5. v siular

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, amb plena consciència, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, voluntàriament

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. adj/n barbollaire, barcellut barcelluda, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, enraonador enraonadora, enraonaire, facundiós facundiosa, fluix de boca fluixa de llengua, fluix de llengua fluixa de llengua, fluix de morro fluixa de morro, garganter gargantera, garlaire, garoler garolera, garrulador garruladora, gralla, llarg de llengua llarga de llengua, llenguallarg llenguallarga, llengut llenguda, lloro, loquaç, mallerenga, moll de boca molla de boca, moll de morro molla de morro, murmurador murmuradora, palatreca, parauler paraulera, parlador parladora, parlaire, parler parlera, paroler parolera, rallador ralladora, xarlatà xarlatana, xarrador xarradora, xarraire, xarrim xarrima, xerrador xerradora, xerraire, xerrim xerrima, cotorra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: callat callada

1. adj acuseta, bocafluix bocafluixa, bocamoll bocamolla, bocut bocuda, delator delatora, espieta, espió, indiscret indiscreta, trompet, trompeta, xarrador xarradora, xerraire, llepó llepona (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: discret discreta, reservat reservada

1. v (els astres) amagar-se, aponentar-se, caure, ocultar-se, tramuntar

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho

1. v connotar, denotar, designar, donar a entendre, expressar, indicar, mostrar, revelar, ser senyal, significar, simbolitzar, traspuar

2. v comportar, connotar, implicar, representar, significar, suposar

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, voler abastar el cel amb la mà, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si és així que, suposat que

1. adj desbocat desbocada, desbridat desbridada, descabestrat descabestrada, descontrolat descontrolada, descordat descordada, desenfrenat desenfrenada, desfermat desfermada, deslligat deslligada, immoderat immoderada, incontrolat incontrolada, intemperant

1. v afectar, aparençar, aparentar, dissimular, fer comèdia, fer creure, fer el paper, fer el paperot, fer semblant, fer teatre, fer veure, figurar, fingir, pintar la cigonya, posar-se la màscara, posturejar, simular

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per casualitat, si un cas

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

2. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, fàcilment, jugant

3. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, dissimuladament, fingint desinterès

4. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si tal cosa, impassiblement

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc per favor, si et plau, si li plau, sisplau (col·loquial)

1. loc per favor, si et plau, si us plau, sisplau (col·loquial)

1. loc per favor, si li plau, si us plau, sisplau (col·loquial)

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. n albir, discreció, franc albir, franc arbitri, franc poder, lliure albir, lliure arbitri

1. v tardar, trigar

1. v abeurar, donar a beure

1. v condir, donar, donar fruit, donar rèdit, espletar, fructificar, fruitar, granar, llevar, produir, rendir, reportar, retre

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense pensar-s’hi gaire

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, i tant que sí, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. conj a menys que, fora que, llevat que, tret que

1. loc per l’estil, si fa o no fa, tres quarts del mateix

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a xerric, xerricar

1. v asserenar-se, entrar en raó, recobrar el seny

2. v cobrar el coneixement, reanimar-se, recobrar els sentits ‖ ANTÒNIMS: perdre els sentits

1. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un cafè, matar la set

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. loc anant bé, en el millor dels casos

1. n alcoholisme, bevèrria

1. v abeurar, donar beure

1. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, matar la set, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

2. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morroll

1. v beure a galet, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

2. v beure al gall, beure al gallet, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v beure a broc d’ampolla, beure a morro, beure a morroll

1. adv al caire, a punt, imminentment, leri-leri

1. adv intrínsecament, per se (llatí)

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, salut

1. loc per l’estil, si fa no fa, tres quarts del mateix

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. n aigua de boca, aigua de cuinar, aigua de l’aixeta, aigua potable

1. v beure a galet, beure al gall, beure al gallet, beure a raig, xerricar

1. v anar de gorra, gorrejar, menjar de gorra

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si res, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se

1. adv a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo

1. n botellada, entrompada, festa alcohòlica, poalada

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se

1. v beure a broc d’ampolla, beure amorrat, beure a morro

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v beure a galet, beure al gall, beure a raig, beure a xerric, xerricar

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v agradar, ballar en l’ull (a algú), caure bé, conquistar, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

1. adv a dir cert, a dir veritat, a dreta llei, en rigor, en veritat, estrictament, veritablement

1. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si res, impassiblement

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. n cleda (figuradament)

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer empassar la píndola, fer veure el blanc negre, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si un cas

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler tocar el cel amb la mà

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el seny, beure’s l’enteniment, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc ser un cagadubtes

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v alienar-se, anar-se’n del cap, beure’s el cervell, beure’s el seny, desballestar-se, desbaratar-se, descontrolar-se, desficaciar-se, embogir, enfollir, esbojarrar-se, grillar-se, guillar-se, no tocar-hi, perdre el cap, perdre el coneixement, perdre el senderi, perdre el seny, perdre els estreps, perdre el trellat, perdre l’enteniment, perdre l’oremus, perdre la raó, perdre la xaveta, tocar-se, tocar-se de l’ala, tocar-se del bolet, tornar boig, tornar-se aigua el cervell, tornar-se boig, tornar-se carabassa, trabucar-se l’enteniment (a algú), trastocar-se, trastornar-se, pirar-se (col·loquial), xalar-se (col·loquial)

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler tenir art ni part, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler abastar el cel amb les dents

1. loc digues-li atxa, digues-li naps, digues-li cos, més o menys, poc ençà poc enllà

1. v beure amorrat, beure a morro, beure a morroll

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v buscar tres peus al gat, cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc cabró i a la presó, cornut i fotut, damunt de cabró, a la presó

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. adv a cor què vols, a la regalada, amb tota mena de luxes, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. loc com a cal sogre, com un canonge, com un marquès, com un rei

1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler fer entrar el clau per la cabota

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v acular-se, aferrar-se, empernar-se, encabotar-se, encaparrotar-se, encastellar-se, enrossinar-se, entercar-se, entestar-se, entossar-se, entossudir-se, entretzenar-se, fer-se fort, ficar la banya, ficar la banya en un forat, ficar-se al barret, ficar-se al cap, ficar-se dins del carabassot, ficar-se entre cella i cella, obstinar-se, porfidiejar, refermar-se, tossar, voler clavar el clau per la cabota

2. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí