eixir
1. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)
2. v avantatjar, brillar, cimejar, despuntar, destacar, distingir-se, dominar, emergir, emportar-se la palma, endur-se la palma, excel·lir, florir, predominar, preponderar, prevaldre, prevaler, ressaltar, senyorejar, sobreeixir, sobrepujar, sobresortir, sortir, torrejar
3. v aflorar, aparèixer, apuntar, brollar, brotar, cimejar, créixer, emergir, espletar, germinar, insinuar-se, manifestar-se, mostrar-se, nàixer, néixer, rompre, sorgir, sortir, traspuntar, traucar
4. v aparèixer, arribar, coincidir, donar-se, ensopegar-se, escaure’s, escunçar-se, esdevenir-se, esdevindre’s, ocórrer, passar, perfilar-se, presentar-se, produir-se, realitzar-se, resultar, ser, sortir, tenir lloc
5. v afluir, aiguabarrejar-se, anar a parar, anar a raure, concórrer, confluir, convergir, desembocar, desguassar, sortir, tributar, vessar, anar a espetegar (col·loquial), anar a petar (col·loquial)
6. v dimanar, emanar, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, procedir, provenir, sortir, venir
7. v començar, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, prendre el vol, prendre naixement, prendre peu, sortir
8. v anar-se’n, fer-se a la mar, llevar àncores, llevar l’àncora, partir, salpar, sortir
9. v generar-se, nàixer, néixer, originar-se, sortir, venir al món
10. v sortir, tenir acceptació, tenir eixida, tenir sortida, vendre’s, vendre’s com el pa
11. v anar de copes, anar de marxa, anar de parranda, sortir
12. v sàller (rossellonès), sallir (rossellonès), sortir
mare
1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la mare dels ous, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel
2. n assarb, braç, braçal, branc, canal (m), corredora, derramador, eixau, eixauc, fillol, fillola, gola, ramal, rec, reguer, reguerall, regueró, reguerol, reguerot, salvadany, segla, séquia, sequiol
3. n buc, caixer, glera, jaç, llera, llit, rial, ribàs, rieral
4. n abadessa, guardiana, prefecta, priora, provincial, rectora, superiora
5. n genitora, progenitora, mama (infantil), mamà (infantil), marassa (col·loquial), marota (col·loquial)
6. n contemplativa, germana, monja, religiosa, sor
7. n (del vi) solatge, somta, vinassa
8. n partera
mare
1. n mare (vi; vinagre), baixos, brisa (raïm), cul, dipòsit, empòsit, farga (vi), fargalada (oli; most), fons, marro, morca (oli), pòsit, residu, ressol, resta, sediment, solada, solatge, soll, trascolins, vinassa (vi)
ai mare
1. ij (sorpresa) ai cabàs, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
eixir bé
eixir per
fer eixir
mare meva
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
eixir-se’n
1. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se
mal de mare
1. n histèria
mare del vi
1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vinagre, mares del vi, mares del vinagre, rent
Mare de Déu
1. n deípara, dolorosa, Immaculada, madona, marededeu, Nostra Senyora, pietat, Verge, geperudeta (popular), maredeueta (col·loquial)
abella mare
1. n (insecte) abella mestra, abella reina, eixamenera
eixir airós
1. v arrasar, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)
2. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar
mare de lluç
1. n (peix) abadeget, bacallaret, lluça, llúcera, maire, tabanc
mares del vi
1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vinagre, rent
mare de llet
1. n dida, nodrissa
eixir al pas
1. v confutar, contradir, denegar, desacreditar, desmentir, falsar, invalidar, negar, rebatre, refutar, sortir al pas
2. v anar a l’encontre, eixir a l’encontre, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre
eixir el sol
1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba
eixir impune
1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar
mare política
1. n sogra
mare dels ous
1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou
eixir del cor
1. v ser sincer, sortir del cor
eixir perdent
1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll
eixir del pas
1. v anar fent, anar tirant, arreglar-se-les, campar, capejar el temporal, fer la viu-viu, passar la maroma, sobreviure, sortir del pas, trampejar
eixir de lloc
1. v desajustar-se, desconjuntar-se, desllorigar-se, desmanegar-se, dislocar-se, sortir de lloc
eixir de mare
1. v desbordar, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se
eixir a rogle
1. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, dir, eixir a col·lació, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, sortir a col·lació, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle
Déu i sa mare
1. pron Déu i sa mare (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)
sortir de mare
1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, passar-se’n (col·loquial)
3. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, vessar, vessar-se
eixir amb rosa
1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)
eixir malament
1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
eixir a compte
1. v pagar la pena, ser avantatjós, sortir a compte, valdre la pena
treure de mare
1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)
eixir a cambra
1. v anar de calces, anar de cos, anar de ventre, buidar, buidar el sac, buidar el ventre, defecar, deposar, donar del cos, escorporar-se, evacuar, excretar, exonerar el ventre, femtar, fer de cos, fer de ventre, anar (col·loquial), cagar (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial), femar (col·loquial), fer (col·loquial), fer caca (infantil), fer-se caca (infantil)
eixir del llit
1. v aixecar-se, alçar-se, llevar-se, sortir del llit
la mare que va
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
eixir carabassa
1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, deixar amb un pam de nas, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda
eixir a la llum
1. v descobrir, descobrir el marro, descobrir el pastís, ensenyar el llautó, ensenyar l’orella, ensenyar la ceba, ensenyar la pota, llevar el vel, llevar la careta, obrir els ulls, posar al descobert, posar de manifest, saltar la llebre, sortir a la llum, tocar la cama del mal, traure a la llum, traure la pota, treure a la llum, treure la pota, veure’s el llautó
la mare dels ous
1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel
mare del vinagre
1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mares del vi, mares del vinagre, rent
eixir perjudicat
1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll
eixir en defensa
1. v eixir en defensa (d’algú), donar la cara (per algú), respondre (per algú), sortir en defensa (d’algú)
mares del vinagre
1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vi, rent
eixir a col·lació
1. v adduir, al·ludir, anomenar, citar, dir, eixir a rogle, esmentar, fer referència, mencionar, portar a col·lació, posar en escena, posar sobre la taula, recórrer, referenciar, referir-se, retraure, retreure, sortir a col·lació, traure a col·lació, traure a escena, traure a rogle, treure a col·lació, treure a escena, treure a rotlle
eixir-se’n de mare
1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)
2. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se
eixir a l’encontre
1. v anar a l’encontre, eixir al pas, fer-se trobadís, sortir a carrera, sortir a l’encontre, sortir al pas, venir a l’encontre
Mare de Déu Senyor
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
per a eixir del pas
1. adv de moment, per compromís
no eixir els comptes
1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria
mare d’un primer fill
1. n primípara
eixir fullola de moro
1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, deixar amb un pam de nas, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda
eixir amb una flautada
1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat
Mare de Déu santíssima
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
fer eixir de polleguera
1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de mare, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)
2. v desencarrilar, desviar, fer sortir de polleguera, traure de polleguera, treure de polleguera
eixir el sol a mitjanit
1. v estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona
la mare que el va parir
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
ni la mare que el va parir
1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú
eixir el tret per la culata
1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
fer eixir els cabells verds
1. v desesperar, despacientar, enervar, exasperar, fer grifar, fer perdre la paciència, fer traure els cabells verds, impacientar, neguitejar, posar nerviós
la mare que el va matricular
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
la mare del Tano quan era gitano
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (enuig) cagondena, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla
de quan Judes era fadrí i sa mare festejava
1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna