1. adv a cama, a cavall de les cames, amb el cavall de sant Francesc, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. n base, estrada, fonament, fonamentació, peany, peanya, pedestal, plataforma, podi, pòdium, repeu, sosteniment, suport

2. n aiguavessant, baldana, carada, empit, falda, faldar, flanc, repeu, vessant (m)

3. n arbre, planta, rabassa, soc, soca, tronc

4. n cama, extremitat, membre, pota

5. n cartel·la, mènsula, repeu, sòcol

6. n (castellers) base, pinya, soca

7. n (d’un moble) petge, pota

8. n mesura, síl·laba

1. adv baix, davall, dessota, ensota

1. prep davall, sots

1. v dallar, estassar, talar, tallar

1. adv a dos dits, a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

2. adv a baix de tot, al capdavall, al fons, baix de tot

1. adj pedi, podal

1. adv aixecat, alçat, a peu dret, dempeus, dret, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. adv aixecat, alçat, a peu dret, dempeus, de peus, dret, palplantat, plantat, vertical

1. adj a peu descalç, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada

1. v activar, aixecar, alçar, armar, causar, crear, desencadenar, determinar, donar, donar ansa, donar lloc, donar motiu, donar naixença, donar ocasió, dur, emmenar, engegar, engendrar, fer, fer esclatar, fer nàixer, fer néixer, fer sorgir, generar, importar, induir, inferir, instigar, irrogar (un dany), menar, motivar, moure, ocasionar, originar, portar, produir, provocar, ser la causa, suscitar

1. prep a dos dits de, a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. n coça, colp de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. adj colgat colgada, davall terra, enterrat enterrada, soterrani soterrània, soterrat soterrada, subjacent, subterrani subterrània

1. adv a cau d’orella, a la sorda, a la sordina, a mitja veu, baix, baix-baix, de baix en baix, en veu baixa, fluix, suaument

1. adv coixejant

1. adv aixecat, alçat, dempeus, de peus, dret, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. n coça, cop de peu, guitza, puntada, puntada de peu, puntelló

1. n peu de muntanya, piemont, raiguer, samontà

1. v adduir, al·legar, argüir, argumentar, donar per excusa, escudar-se, excusar-se, fonamentar-se, justificar, prendre per pretext, pretextar

2. v començar, eixir, generar-se, nàixer, néixer, originar-se, prendre el vol, prendre naixement, sortir

3. v agafar, prendre, reeixir

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. n percebe

1. adj amb molta pressa, apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda

1. adv absolutament, a cegues, amb el cor a la mà, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. prep sota pretext de

1. n infant infanta, peó, soldat d’infanteria

1. n esquinç, torciment de peu

1. adj a peu nu, a soleta de mitja, descalç descalça ‖ ANTÒNIMS: calçat calçada

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. n coça, colp de peu, cop de peu, guitza, puntada, puntelló

1. adj immotivat immotivada, inconsistent, infundat infundada, sense fonament, sense solta, sense solta ni volta

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v advertir, cridar a l’ordre, cridar l’atenció

1. n peu de mont, piemont, raiguer, samontà

1. adj aparellat aparellada, a punt, disposat disposada, dispost disposta, llest llesta, operatiu operativa, preparat preparada, prest presta

1. prep sota capa de

1. n esquinç, girada de peu

1. n (dit) hàl·lux

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv a capa i espasa, amb dents i ungles, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. loc contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv d’igual a igual, en les mateixes condicions

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. v engelosir-se, sentir enveja

1. adv a camp ras, a cel descobert, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i a vent, a sol i serena

1. adv a la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, textualment

1. adv ací i allà, arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes ‖ ANTÒNIMS: enlloc

1. v aterrar, batre, debel·lar, deixar fora de combat, deixar fora de joc, deixar KO (anglès), derrotar, desfer, destrossar, esclafar, guanyar, superar, vèncer, desconfir (antic), posar en vençó (antic)

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix

1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, treure del cap, veure-ho negre

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. prep amb el patronatge de, amb la recomanació de, sota els auspicis de

1. prep amb el patronatge de, amb la recomanació de, sota la protecció de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, saber on posar els peus

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v ser realista, veure la realitat

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v passar per ací o per la porta, passar per l’adreçador, passar per l’aplanador, passar per la mola, passar per la pedra, passar per les baquetes, resignar-se, sotmetre’s

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v alçar, armar, cridar a files, mobilitzar, reclutar

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al clot

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, posar Déu per testimoni, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v buscar tres peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres

1. v buscar tres peus al gat, embolicar la troca, enredar la troca

1. v cercar cinc peus al gat, escafinyejar, filar prim, mirar prim, primfilar, ser exigent, ser llepafils, voler el sac i les peres

2. v cercar cinc peus la gat, embolicar la troca, enredar la troca

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans

1. v aclucar-se d’ulls, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

2. v acoquinar-se, acovardir-se, ajupir-se, aplanar-se, arraulir-se, arronsar-se, arronsar-se el melic, arrugar-se el melic, aterrir-se, conformar-se, desanimar-se, descoratjar-se, desmoralitzar-se, embasardir-se, encongir-se, intimidar-se, acollonar-se (col·loquial), acollonir-se (col·loquial), cagar-se (col·loquial), cagar-se a les calces (col·loquial), cagar-se de por (col·loquial), escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. loc tenir el que es mereix, trobar escarment

1. v afermar-se, afirmar-se, defensar a capa i espasa, fer-se fort, mantenir-se, ratificar-se, reafirmar-se, refermar-se

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba davall dels peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)