punt
1. n borrall, bri, brossa, busca, engruna, esguit, espurna, esquitx, gota, gra, guspira, infinitèsim (matemàtiques), mica, palleta, part (f), partícula, pessic, pols (m), polsada, polset, resquitx, sospir, volva
2. n blancall (als cabells), clap, clapa, corsec (en la soca d’un arbre), ditada, estel (en el front d’alguns animals), forat, glaça (en una pedra preciosa), llepassa, llepet, màcula, mota, negrall, ocel (en ales d’insectes), palla (en una pedra preciosa), pic, pinta, plapa, rodal, senyal, taca, taqueta
3. n bri, busca, engruna, esguit, espetència, espurna, esquitx, gota, gra, mica, miqueta, pèl, pessic, poc, polsada, punta, resquitx, xic
4. n basta, cosida, cosidura, cosit, cositó, costura, embasta, puntada, punts, repunt, sobrefil, sutura
5. n emplaçament, indret, lloc, part (f), posició, post (m; militar), posta (militar), situació, ubicació
6. n cicle, estadi, estat, etapa, fase, llivell, nivell, posició
7. n altura, dimensió, grau, llivell, magnitud, mesura, mida, nivell
8. n espai, estona, instant, llampec, moment, segon, temps
9. n apartat, aspecte, detall, faceta, matís, particularitat
10. n afer, assumpte, matèria, qüestió, quòdlibet, tema
11. n (esport o joc) basa, bàsquet, encert, gol, guany
12. n element, entrada, ítem, paraula
13. n amor propi, punt d’honor
14. n node
negra
1. n (música) blanca, corxera, figura, fusa, garrapatea, nota, quadrada, redona, rodona, semicorxera, semifusa, semigarrapatea, tacte, tactus
punts
1. n basta, cosida, cosidura, cosit, cositó, costura, embasta, punt, puntada, repunt, sobrefil, sutura
negre
1. n (color) atzabeja, sable (en heràldica)
negre negra
1. adj advers adversa, aflictiu aflictiva, amarg amarga, atziac atziaga, calamitós calamitosa, catastròfic catastròfica, cruent cruenta, deplorable, depriment, desastrós desastrosa, desgraciat desgraciada, desolador desoladora, desventurat desventurada, dissortat dissortada, dolorós dolorosa, dramàtic dramàtica, fatal, fatídic fatídica, fúnebre, funest funesta, infaust infausta, infernal, lamentable, lamentós lamentosa, llastimós llastimosa, llòbrec llòbrega, luctuós luctuosa, lúgubre, macabre macabra, malastruc malastruga, malaventurós malaventurosa, melancòlic melancòlica, nefast nefasta, ombriu ombriva, patibulari patibulària, penós penosa, sepulcral, sinistre sinistra, tenebrós tenebrosa, tètric tètrica, tràgic tràgica, traumàtic traumàtica, trist trista
2. adj atzabeja, caliginós caliginosa, cavernós cavernosa, enfosquit enfosquida, ennegrit ennegrida, entrefosc entrefosca, fosc fosca, fuliginós fuliginosa, llòbrec llòbrega, musc musca, negral, negrenc negrenca, negrós negrosa, obscur obscura, tenebrós tenebrosa, tèrbol tèrbola ‖ ANTÒNIMS: clar clara
3. adj bronzejat bronzejada, bru bruna, carabrú carabruna, colrat colrada, fosc fosca, llor llora, morè morena, moreno morena, moreu moreua, torrat torrada
4. adj clandestí clandestina, enganyós enganyosa, espuri espúria, fals falsa, fingit fingida, il·legal, il·legítim il·legítima, inventat inventada, pirata
5. adj africà africana, saharià sahariana, subsaharià subsahariana
6. adj afroamericà afroamericana, de color, melanoderm melanoderma (antropologia)
7. adj (gènere literari) de detectius, detectivesc detectivesca
a punt
1. adj acabat acabada, a punt d’orgue, a punt de pastora mia, a punt de solfa, complet completa, completat completada, complit complida, configurat configurada, desenvolupat desenvolupada, disposat disposada, dispost disposta, enllestit enllestida, fet feta, format formada, perfecte perfecta, preparat preparada, prest presta
2. adj al peu del canó, aparellat aparellada, disposat disposada, dispost disposta, llest llesta, operatiu operativa, preparat preparada, prest presta
3. adj acabat acabada, conclús conclusa, dat i beneït, decidit decidida, determinat determinada, llest llesta, resolt resolta
4. adj aprofitable, disponible, usable, útil, utilitzable, utilós utilosa
a punt
1. adv al caire, imminentment, leri-leri, si cau no cau
i punt
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i s’ha acabat
al punt
1. adv a l’hora, amb puntualitat, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment
en punt
1. adv a l’hora, al punt, amb puntualitat, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, puntualment
or negre
1. n petroli
en negre
1. adv sense declarar, sense pagar impostos
bon punt
1. conj així que, a penes, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop
punt verd
1. n abocador, deixalleria
pou negre
1. n pou cec, pou mort, pou sec
punt flac
1. n costat feble, punt feble, punt vulnerable, taló d’Aquil·les, vulnerabilitat
punt feble
1. n costat feble, punt flac, punt vulnerable, taló d’Aquil·les, vulnerabilitat
blat negre
1. n blat cairut, fajol
espí negre
1. n (arbust) arçot, espinal negre
punt negre
petó negre
1. n anilinció, anilingus, fulla de rosa
punt mitjà
en un punt
1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)
al punt de
1. prep al tombant de
monjo negre
1. n benedictí
punt crític
1. n acme, alarma, algidesa, crisi, estat crític, estat d’alarma, moment crític
ambre negre
1. n atzabeja
tenir negre
1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir pelut
ser un punt
1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un puta (col·loquial)
de tot punt
1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment
en mal punt
1. adv a deshora, a destemps, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora d’hora, inoportunament, intempestivament
punt d’honor
1. n amor propi, decència, dignitat, estima, estimació, vergonya
2. n amor propi, autoestima, desacomplexament
3. n amor propi, punt
estar a punt
1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim
tan bon punt
1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop
anar al punt
1. loc anar al pèl, anar com l’anell al dit, anar que ni pintat
punt de vista
1. n aspecte, concepte, criteri, judici, juí, manera de veure, opinió, parer, perspectiva, prisma, respecte, vessant (m)
blanc i negre
1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa amb..., pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx
espinal negre
1. n (arbust) arçot, espí negre
veure’s negre
1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure la padrina, veure les estrelles
punt per punt
1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs
2. adv a la lletra, al peu de la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per agulla, punt per randa, textualment
i un be negre
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
veure’s negre
1. loc estar amb l’aigua al coll, estar en un compromís, estar en un destret, veure’s verd, veure-se’n un bull
punt admiratiu
1. n admiració, exclamació, signe d’admiració, signe d’exclamació
punt essencial
1. n (sentit figurat) essència, mare dels ous, moll, part central, pot de la confitura, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou
punt culminant
1. n acme, apogeu, apoteosi, auge, caramull, cim, culminació, cúspide, esplendor, non plus ultra, pinacle, plenitud, quinta essència, súmmum, zenit ‖ ANTÒNIMS: ocàs
2. n clímax, culminació, fort, mig, moment culminant, moment explosiu, pic, ple
punt neuràlgic
1. n (sentit figurat) bressol, catedral, centre, centre neuràlgic, focus, fogar, meca, melic, nucli, rovell de l’ou
2. n (sentit figurat) essència, mare dels ous, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou
3. n alcassaba (al nord d’Àfrica), barri antic, casba (al nord d’Àfrica), centre històric, centre neuràlgic, centre urbà, nucli urbà
a punt d’orgue
1. adj acabat acabada, a punt, a punt de pastora mia, a punt de solfa, complet completa, completat completada, complit complida, configurat configurada, desenvolupat desenvolupada, disposat disposada, dispost disposta, enllestit enllestida, fet feta, format formada, perfecte perfecta, preparat preparada, prest presta
veure-ho negre
1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, treure del cap
punt per randa
1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs
2. adv a la lletra, al peu de la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per agulla, punt per punt, textualment
en aquest punt
1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment
feina de negres
punt vulnerable
1. n costat feble, punt feble, punt flac, taló d’Aquil·les, vulnerabilitat
a punt de solfa
1. adj acabat acabada, a punt, a punt d’orgue, a punt de pastora mia, complet completa, completat completada, complit complida, configurat configurada, desenvolupat desenvolupada, disposat disposada, dispost disposta, enllestit enllestida, fet feta, format formada, perfecte perfecta, preparat preparada, prest presta
ballar-la negra
1. v ballar-la, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles
estar a punt de
1. v (seguit d’infinitiu) anar a, anar per, dirigir-se a
posar-se a punt
1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro
al punt de dalt
1. adv a l’extrem més alt, al màxim, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés
punt per agulla
1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs
2. adv a la lletra, al peu de la lletra, exactament, fil per agulla, fil per randa, íntegrament, literalment, mot a mot, mot per mot, paraula per paraula, punt per punt, punt per randa, textualment
espiritual negre
fins a cert punt
1. adv en certa manera, en part
aguantar el punt
1. loc aguantar el paire, aguantar el tipus, perseverar
de vint-i-un punt
1. adj abillat abillada, arreglat arreglada, ben vestit, d’etiqueta, de festa, de gala, de llarg, de pontifical, de vint-i-un botó, elegant, empindongat empindongada, empolainat empolainada, empolistrat empolistrada, encorbatat encorbatada, endiumenjat endiumenjada, engalanat engalanada, guarnit guarnida, mudat mudada
negre sobre blanc
1. adj en blanc i en negre, en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa
suar la gota negra
1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)
2. v suar com un carreter, suar la cansalada, suar molt
en blanc i en negre
1. adj en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa, negre sobre blanc
a punt de pastora mia
1. adj acabat acabada, a punt, a punt d’orgue, a punt de solfa, complet completa, completat completada, complit complida, configurat configurada, desenvolupat desenvolupada, disposat disposada, dispost disposta, enllestit enllestida, fet feta, format formada, perfecte perfecta, preparat preparada, prest presta
terminal punt de venda
1. n datàfon, TPV
punt negre a l’horitzó
fer veure el blanc negre
1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)
tant m’és blanc com negre
1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val
posar els punts sobre les is
1. v anar a pams, concretar, definir, delimitar, detallar, determinar, especificar, formalitzar, formular, limitar, matisar, posar les coses al seu lloc, precisar, puntualitzar
donar-se un punt a la llengua
1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca
i un be negre amb potes rosses
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)