1. adv des d’abans, no més tard

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. n ha ha (onomatopeia), carcallada, clec clec (onomatopeia), esclatonada, hilaritat, rialla, riallada, rialleta, riota, riure

1. n amàs, béns, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors

2. n actiu, crèdit ‖ ANTÒNIMS: deure

1. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, posseir, tenir, tresorejar

1. ij (onomatopeia de riure) clec clec

1. adj clavat clavada, determinat determinada, enganxat enganxada, fit fita, fix fixa, fixat fixada, inamovible, irremovible, lligat lligada, subjecte subjecta

1. v acordonar, aferrar, amarrar, argollar, capfermar, cenyir, clavar, concatenar, emmanillar, encadenar, encordar, endogalar, engrillonar, enllaçar, envoltar, estacar, estrènyer, fermar, júnyer, junyir, llaçar, lligar, nuar, nugar, sogar, subjectar, travar

2. v agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

3. v arrestar, captivar, capturar, confinar, detenir, emparedar, empresonar, encadenar, encarcerar, engabiar, engarjolar, engrillonar, esclavitzar, ferrar, incarcerar, internar, recloure, tancar

4. v adherir, afegir, agarrar, aglutinar, ajuntar, atacar, confegir, cosir, embridar, empalmar, enganxar, fixar, incrustar, lligar, soldar, subjectar, unir

5. v agarrar, atrapar, caçar al vol, copsar, empomar, empunyar, engospar, engrapar, entomar, parar, prendre, rebre, tomar

6. v argollar, arreplegar, atrapar, caçar, enganxar, entrampar, entrapar, enxarpar, prendre, enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: deixar anar

7. v assaltar, entrar, envair, girar-se, sobreprendre, sobresaltar, sobrevenir, sobtar, sorprendre, venir

8. v agarrar, aguantar, garfir, mantenir, retenir, sostenir, subjectar, sustentar, tenir

9. v afermar-se, arrelar, créixer, florir, prendre, prosperar, reeixir

10. v adquirir, contraure, contreure, criar, obtenir, obtindre, prendre

11. v emportar-se, endur-se, llevar, prendre, traure, treure

12. v emmallar, enredar, enredrar, enxarciar, enxarxar, pescar

13. v abduir (per extraterrestres), capturar, prendre, raptar, retenir, segrestar

14. v abastar, copsar, haure, heure, obtenir

15. v acarrerar-se, encaminar-se, enfilar, orientar-se, prendre

16. v prendre, prendre peu, reeixir

17. v (una malaltia) contraure, contreure, pescar (col·loquial)

18. v pessigar, pinçar

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. v (seguit d’infinitiu) arrancar a, arrencar a, començar a, disparar-se a, esclafir a, esclatar a, posar-se a, rompre a

1. v haver-hi (en abundància), abundar, espletar, fer jaç, granejar, proliferar, pul·lular, sobrar, sobreabundar, superabundar

1. v estar, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, trobar-se, ubicar

1. v caldre, deure

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps

1. v abraonar-se, abrivar-se, acarnissar-se, aferrissar-se, aferrussar-se, agarrar-se, barallar-se, lluitar

2. v abraçar-se, aferrar-se, arrapar-se, arrapinyar-se

1. v estar amb l’ai al cor, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v agrair, apreciar, correspondre, donar gràcies, donar les gràcies, reconèixer, regraciar, saber grat, sentir grat

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. v estar al corrent

1. v agafar ales, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v alçar la cresta, altivar-se, bafanejar, blasonar, bombar-se, bravejar, bufar, bufar en caldo gelat, creure’s, desvanir-se, donar-se importància, donar-se olla, enfaristolar-se, engallar-se, engallir-se, engreixar-se, enorgullar-se, enorgullir-se, ensuperbir-se, entonar-se, envanir-se, estarrufar-se, estirar-se, estufarrar-se, estufar-se, fer bocades, fer el gran, fer els gegants, fer ostentació, fer-se l’interessant, fer-se veure, fer ufana, gloriar-se, gloriejar-se, infatuar-se, inflar-se, jactar-se, picar-se, presumir, tirar-se befes, traure el flato, traure el rot, ufanar-se, ufanejar, unflar-se, vanagloriar-se, vanagloriejar-se, vanar-se, vantar-se, bufar-se (col·loquial), fer el maco (col·loquial), gabar-se (antic), ser un pet bufat (col·loquial)

1. v agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v (música) afinar, entonar

1. v agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v comprendre, copsar, desxifrar, distingir, endevinar, entendre, interpretar, llegir, penetrar, prendre, tocar-hi, pescar (col·loquial)

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar la dormida, agafar la sonada, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v agafar una mona, agafar una pítima, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, salut

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i punt

1. n (joc) acuit, jugar a acaçar-se, tocar i parar

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar pit, agafar valentia, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. v anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo

1. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v dominar, trobar la manera

1. v bastar, donar l’abast, ser suficient

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v (embriagar-se) agafar una pinya, alcoholitzar-se, beure, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v agafar ales, agafar ànim, agafar coratge, agafar pit, alçar la creta, animar-se, calfar-se, cordar-se bé les calces, embravir-se, encoratjar-se, envalentir-se, escalfar-se, lligar-se bé les espardenyes

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible

1. v (embriagar-se) agafar la pinya, alcoholitzar-se, beure, emborratxar-se, embriagar-se, embrosquilar-se, empillocar-se, empinyar-se, empipar-se, engatar-se, envinar-se, inebriar-se, mamar, trascolar, xamar, xumar, bufar-se (col·loquial), entrompar (col·loquial), escalfar-se (col·loquial), petar-se (col·loquial), pipar-se (col·loquial), roscar-se (col·loquial), torrar-se (col·loquial)

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar el son, agafar la dormida, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v dur a la butxaca, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v agafar en pilotes (col·loquial), agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v agafar el portant (col·loquial), abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v agafar una mona, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, tenir els alegrois, entrompar (col·loquial)

1. v abaltir-se, adormir-se, adormissar-se, agafar el son, agafar la sonada, atarumbar-se, becar, capcinejar, condormir-se, dormisquejar, dormitar, emmodorrir-se, endormiscar-se, ensonyar-se, ensopir-se, entreabaltir-se, esbaltir-se, fer becaines, mig adormir-se, pesar figues

1. v donar-se ànsia, donar-se brasa, espavilar-se, llevar-se la son de les orelles, posar-se les piles

1. v no haver-hi res a fer, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v caldre, demanar, exigir, freturar, necessitar, requerir, voler

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc desigualtat evident, no tenir color

1. v (seguit d’infinitiu) donar per, pegar per, venir la dèria de, venir les ganes de

1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible

1. v agafar febre, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc no hi ha més remei, què hi farem

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no tenir remei

1. v acatarrar-se, agafar un cop d’aire, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi un motiu ocult

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat en sac, haver-hi un motiu ocult

1. v agafar-se a la tremenda, agafar-se a la valenta, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. v acatarrar-se, agafar un constipat, constipar-se, empitarrar-se, empitrar-se, encadarnar-se, refredar-se

1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v bufar nous vents, canviar, girar-se la truita, mudar-se els daus

1. v agafar-se a la brava, agafar-se a la tremenda, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines

1. loc molestar-se, ofendre’s, prendre’s a pit, sentir-se ferit

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou

1. v agafar-se a la brava, agafar-se a la valenta, aplicar-se, prendre’s a dents, prendre’s a pit

1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer una escena, fer un espectacle, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi gat en sac

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. v descobrir la sopa d’all

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v agafar el rave per les fulles, confondre, malentendre, malfixar-se, malinterpretar

1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. v abandonar, absentar-se, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel

1. v afrontar, agarrar el bou per les banyes, combatre, desafiar, donar guerra, encarar, encontrar, enfrontar, fer cara, fer front, oposar, plantar cara, quadrar-se, resistir

1. v agafar la figa pel capoll, confondre, malentendre, malfixar-se, malinterpretar

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. v agafar, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana