ser el nostre pa de cada dia
1. v estar a l’ordre del dia, estilar-se, ser freqüent, ser fruita del temps, ser moneda corrent
pa
1. n (pa) baguet, barra, barreta, bastó, bescuit, biscot, brètzel, crostó, fogassa, guimbarro, llonguet, manró, panet, pataca, pataqueta, quatreta, rombell, rosca, rosegó, rumbell, timbarro, tinyol, tostorro, viena, xapata
2. n alimentació, manteniments, mantinença, manutenció, nodriment, nutrició, subsistència, sustentació
pa beneït
1. n eulògia, pa beneit
pa d’aire
pa torrat
pa i circ
1. n distracció, entreteniment, panem et circenses (llatí)
pa cremat
pa amb...
1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx
pa beneit
1. n eulògia, pa beneït
pels pèls
pa d’àngel
pa ratllat
1. n farina de galeta, galeta picada
tros de pa
1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada
pa i mescla
1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa amb..., panet, pepito, rua, sandvitx
pa de terra
pa socarrat
pel cap alt
1. adv a tot estirar, com a màxim, com a molt, i encara, tirant llarg
pel fet que
1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que
2. conj com, com que, sent així que
de pa i rave
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i figa
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i raïm
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i puny
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
pel cap baix
1. adv almanco, almenys, com a mínim, si més no, si res més no, tirant curt
pel que fa a
1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a
el pa i el vi
1. n aliment espiritual, comunió, eucaristia, Jesucrist (sagramentat), mannà celeste, Nostramo, oblat, Santíssim Sagrament, viàtic
despatx de pa
1. n fleca, forn, pastim (antic)
de pa d’àngel
1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada
de pa i porta
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
prendre el pa
1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir
com pa beneit
1. adv abundantment, amb gran facilitat, fàcilment, ràpidament
pel broc gros
1. adv a boca de canó, a la descosida, a la desfeta, a raig, a sac, bruscament, sense circumloquis, sense embuts, sense engaltar, sense miraments, sense mirar prim, tal com raja
pels volts de
1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers
2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de
pel compte de
1. prep a compte de, en nom de, per compte de, per encàrrec de
2. prep a càrrec de, a compte de, per compte de
ser pa i nous
1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove
de pa i calbot
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i peixet
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i taleca
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
fer pa i trago
1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar el cuquet, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc
passar pel cap
1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)
2. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar per la barretina, tenir a flor de llavis, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit
tirar pel dret
1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar-se al carrer
2. v avançar, fer camí, fer via, posar la directa, tirar milles
pel que es veu
1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla
pel que sembla
1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla
pels descosits
1. adv com un descosit, excessivament, massa
pel seu compte
1. adv amb independència, independentment, lliurement, per lliure
2. adv per compte propi, per compte seu ‖ ANTÒNIMS: per compte d’altri
gust pel detall
1. n amor pel detall, detallisme, esperit detallista, minuciositat
amor pel detall
1. n detallisme, esperit detallista, gust pel detall, minuciositat
de pa i senalla
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
mentir pel coll
1. v dir mentides, mentir, mentir per la barba, mentir per la gola
de pa en butxaca
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
passar pel sedàs
1. v barutellar, cerndre, cribrar (medicina), desmesclar, destriar, erejar, ererar, garbellar, porgar, sarandar, sedassar, sedassejar, tamisar, triar
2. v abordar, analitzar, aprofundir, considerar, discutir, estudiar, examinar, plantejar, tractar
entrar pels ulls
1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)
guanyar-se el pa
1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida
riure pels colzes
1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)
pel primer correu
1. adv a correu seguit
pel que pugui ser
1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas
de pa i companatge
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
passar pels nassos
1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros
vendre’s com el pa
1. v eixir, sortir, tenir acceptació, tenir eixida, tenir sortida, vendre’s
fregar pels morros
1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos
tururut pa amb oli
1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola
de pa sucat amb oli
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar
3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent
fregar pels bigotis
1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos
arrossegar pel fang
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
arrossegar pel llot
1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir mal, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)
ser pa sucat amb oli
1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove
fer cara de pa de ral
1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt
posar més pa que peix
1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar
fer pans de les pedres
1. v traure suc de les pedres, treure sang d’un cos mort
no tenir un bocí de pa
1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, ser molt pobre
tallat pel mateix patró
1. adj afí, anàleg anàloga, bessó bessona, bisimètric bisimètrica, clavat clavada, coincident, consemblant, del mateix motlle, equipol·lent, equivalent, exacte exacta, fet i pastat, fet i plantat, germà germana, homogeni homogènia, idèntic idèntica, igual, indistingible, mateix mateixa, paregut pareguda, parell parella, pareller parellera, parió pariona, pastat pastada, ressemblant, semblant, simètric simètrica, similar, sinònim sinònima, tal, aital (antic), cagat cagada (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: diferent, distint distinta
procurar pel davallador
1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, treballar, viure la vida
caure pel seu propi pes
1. v anar de callada, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi
jugar-se el tot pel tot
1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)
2. v anar a totes, arriscar-se, fer un vaitot, jugar-s’ho tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, posar-ho tot sobre una carta
tenir pel cap dels dits
1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça
dir al pa pa i al vi vi
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
el nostre pa de cada dia
1. n banalitat, clixé, estereotip, fruita del temps, lloc comú, moneda corrent, sopa d’all, tòpic, trivialitat
enviar a prendre pel sac
1. v enviar a prendre pel sac (col·loquial), aviar, desentendre’s, desfer-se (d’algú), despatxar, engegar, engegar a can Pistraus, engegar a dida, engegar a fer punyetes, engegar a la pífia, engegar a la porra, engegar a la quinta forca, engegar al botavant, engegar al diable, engegar a mal viatge, engegar a passeig, engegar a pastar fang, engegar a rodar, enviar a dida, enviar a fer guitzes, enviar a fer punyetes, enviar a la guitza, enviar a la porra, enviar a la quinta forca, enviar al botavant, enviar a mal viatge, enviar a pastar fang, engegar a prendre pel sac (col·loquial), enviar a fer la mà (col·loquial)
treure foc pels queixals
1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)
traient foc pels queixals
1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)
tenir la paella pel mànec
1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir el timó, tenir la manilla en la mà, tenir les regnes
dir les coses pel seu nom
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
engegar a prendre pel sac
1. v engegar a prendre pel sac (col·loquial), aviar, desentendre’s, desfer-se (d’algú), despatxar, engegar, engegar a can Pistraus, engegar a dida, engegar a fer punyetes, engegar a la pífia, engegar a la porra, engegar a la quinta forca, engegar al botavant, engegar al diable, engegar a mal viatge, engegar a passeig, engegar a pastar fang, engegar a rodar, enviar a dida, enviar a fer guitzes, enviar a fer punyetes, enviar a la guitza, enviar a la porra, enviar a la quinta forca, enviar al botavant, enviar a mal viatge, enviar a pastar fang, enviar a fer la mà (col·loquial), enviar a prendre pel sac (col·loquial)
posar més pa que formatge
1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar
agafar la figa pel capoll
1. v agafar el rave per les fulles, confondre, malentendre, malfixar-se, malinterpretar
trobar-se el pa i la gana
1. loc ajuntar-se la fam i la gana, ajuntar-se la fam i les ganes de menjar, tots els rocs fan cap als pedregars, tots els rocs van a parar al mateix tarter
petit feix pel camí creix
1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix
tirar-se els plats pel cap
1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se
anar el carro pel pedregar
1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda
fer un pa com unes hòsties
1. v fer un pa com unes hòsties (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
dir al pa pa i al peix peix
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
ser tallats pel mateix patró
1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle
més llarg que un dia sense pa
1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena
fer pans de crostons els arbres
1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància
no deixeu les garbes pel rostoll
1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant, val més un boig conegut que un savi per conèixer
no ser bo més que per a menjar pa
1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil
guanyar-se el pa amb la suor del front
1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida
val més pa sec amb gust que del dia amb disgust
1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata