1. n existència, vida

1. v aguantar, allargassar-se, anar llarg, conservar-se, continuar, durar, estendre’s, eternitzar-se, inveterar-se, mantenir-se, perdurar, perllongar-se, perpetuar-se, persistir, perviure, prolongar-se, resistir, restar, romandre, seguir, subsistir, tirar

2. v alenar, bategar, existir, glatir, palpitar, respirar, ser

3. v estar, fer estada, habitar, residir, sojornar

4. v alimentar-se, avidar-se, avidolar-se, mantenir-se, nodrir-se

5. v habitar, poblar, residir

6. v perviure, sobreviure, subsistir

1. n despert, esmolet, espavilat espavilada

1. adj/n agut aguda, arter artera, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, camaleònic camaleònica, clarivident, diplomàtic diplomàtica, dropo dropa, fi fina, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, mala bua, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, pardal, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, samarro samarra, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)

2. adj/n astut astuta, elet, llarg llarga, mostela

1. adj arter artera, astuciós astuciosa, astut astuta, carcanyol, deixondit deixondida, desacomplexat desacomplexada, deseixit deseixida, desembarassat desembarassada, desimbolt desimbolta, desmamat desmamada, despert desperta, desvetlat desvetlada, desvetllat desvetllada, eixerit eixerida, eixit eixida, eixorivit eixorivida, esbellussat esbellussada, escarquillat escarquillada, escarrabillat escarrabillada, escotorit escotorida, esparpillat esparpillada, espavilat espavilada, felí felina, hàbil, llarg llarga, llest llesta, lúcid lúcida, raboser rabosera, rabosí rabosina, sagaç, solt solta, trempat trempada ‖ ANTÒNIMS: atapeït atapeïda

2. adj accelerat accelerada, àgil, alíger alígera, amatent, apressat apressada, atacat atacada, com una fletxa, cuitat cuitada, expedit expedida, expeditiu expeditiva, fuent, galopant, lleuger lleugera, momentani momentània, precipitat precipitada, prest presta, prompte prompta, rabent, ràpid ràpida, urgent, veloç, vertiginós vertiginosa, ivaçós ivaçosa (antic)

3. adj acalorat acalorada, adelerat adelerada, animat animada, apassionat apassionada, ardent, ardorós ardorosa, calorós calorosa, efusiu efusiva, entusiasta, entusiàstic entusiàstica, exaltat exaltada, fervent, fervorós fervorosa, fogós fogosa, vehement, volcànic volcànica, xardorós xardorosa

4. adj agut aguda, bell bella, elevat elevada, enèrgic enèrgica, fort forta, gran, gros grossa, important, intens intensa, llarg llarga, penetrant, potent, profund profunda, rabiós rabiosa

5. adj denotatiu denotativa, eloqüent, expressiu expressiva, gràfic gràfica, indicatiu indicativa, pintoresc pintoresca, plàstic plàstica, significador significadora, significatiu significativa, suggestiu suggestiva, vívid vívida ‖ ANTÒNIMS: inexpressiu inexpressiva

6. adj animat animada, eficaç, enèrgic enèrgica, vigorós vigorosa, vital, vivaç, vívid vívida, vividor vividora, vivificant

7. adj existent, persistent, pervivent, relicte relicta, sobrevivent, subsistent, supervivent, vivent

8. adj agut aguda, clar clara, despert desperta, lúcid lúcida, ocurrent, perspicaç

9. adj cridaner cridanera, estrident, extremat extremada, llampant, virolat virolada, vistós vistosa

10. adj àgil, felí felina, llambrenc llambrenca, llebrenc llebrenca, lleuger lleugera, veloç

11. adj airós airosa, desimbolt desimbolta, eixerit eixerida, flamenc flamenca

12. adj orgànic orgànica, vital, vivent

13. adj (color) alegre, clar clara

1. prep acompanyat de, al costat de, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n aranzel, arbitri, cànon, carnalatge (història), carneratge (història), càrrega, cens, constrenyiment, consum (història), contribució, delme, gabella (història), gravamen, imposició, impost, peatge, quota, recàrrec, reva (història), tarifa, taxa, taxació, tribut

2. n bill (anglès), carta, carta magna, codi, constitució, cos legal, doctrina, estatut, fur, jurisprudència, legalitat, legislació, llei, norma

3. n dretura, equanimitat, equitat, imparcialitat, justícia, legitimitat, neutralitat, objectivitat, ponderació, puresa, raó, rectitud, veritat

4. n atribució, atribut, autorització, competència, facultat, fur, llibertat, llicència, poder, potestat, prerrogativa, privilegi

5. n anvers, cara, endret, obvers ‖ ANTÒNIMS: creu

6. n cànon, royalty (anglès), tarifa

1. adj capalt capalta, encarcarat encarcarada, enravenat enravenada, erecte erecta, ert erta, èrtic èrtiga, immòbil, inflexible, palplantat palplantada, recte recta, rígid rígida, tes tesa, test testa, tibat tibada

2. adj dreturer dreturera, horitzontal, perpendicular, recte recta, rectilini rectilínia, vertical

3. adj aixecat aixecada, alçat alçada, palplantat palplantada, plantat plantada, vertical

4. adj directe directa, immediat immediata, recte recta, seguit seguida

5. adj destre destra ‖ ANTÒNIMS: esquerrà esquerrana

1. adv aixecat, alçat, a peu dret, dempeus, de peus, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. n aclamació, bravo, crit de joia, hurra, ovació, víctor, vítol

1. n estima, import, mesura, preu, quota, tarifa, taxa, valor

2. n interès, percentatge, quota, tarifa, taxa, tipus

1. n costat dret, estribord, mà dreta, part dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

2. n (castellers) pilar fort, pilar ple, plena

1. ij al·leluia, eureka, hurra, oh, oidà, xe

1. adv camí dret, cap dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

2. adv camí dret, carrera dreta, directament, dret camí, tot seguit, de pet (col·loquial)

3. adv a bon dret, a dreta llei, d’acord amb la llei, de ple dret, legalment, segons la llei

4. adv de iure

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, molt de compte, vigila, vigileu

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n (castellers) dos tancat dos tancada

1. n costat dret, dreta, estribord, part dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure en l’abundància

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv camí dret, de dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv camí dret, cap dret, de dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta

1. adv acordadament, a dretcient, a gratcient, amb plena consciència, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, juntament amb

1. n diners al comptat, diners comptants, diners en efectiu

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv camí dret, carrera dreta, de dret, directament, tot seguit, de pet (col·loquial)

1. adv amb antipatia, amb malfiança, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb fúria, furiosament, rabiosament

1. adv amb tota força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv cap dret, de dret, de dret en dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

2. adv carrera dreta, de dret, directament, dret camí, tot seguit, de pet (col·loquial)

1. adv a coves, a manta, amb deliri, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv camí dret, cap dret, de dret, de dret en dret, en direcció recta, tot dret

1. adv amb ràbia, furiosament, rabiosament

1. prep a desgrat de, a despit de, a pesar de, malgrat, no obstant, si bé, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. n hidrargir, mannà, mercuri

1. n costat dret, dreta, estribord, mà dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

1. adj/n ballaruga, bellugadís bellugadissa, bellugós bellugosa, belluguet, cul de mal seient, faluga, malestatger malestatgera

1. adj amb dificultat, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. v atraure’s, atreure’s, captar-se, conciliar-se, congraciar-se, conquerir, conquistar, fer mèrits, guanyar consideració, guanyar-se, merèixer, meritar, ser digne

2. v tenir raó

1. v aixecar, alçar, alzinar, arborar, ascendir, dreçar, elevar, empinar, enaltir, encimbellar, enlairar, exaltar, fer pujar, guindar, hissar, llevar, pujar, realçar, redreçar

1. adv a coves, a manta, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv amb cautela, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv aixecat, alçat, dempeus, de peus, dret, en peus, palplantat, plantat, vertical

1. adv amb cautela, amb compte, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv bojament, follament

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n dreta, estribord, mà dreta, part dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

1. adj quatre ulls, ullerut ulleruda

1. adj actiu activa, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora, valent valenta

1. adj decaigut decaiguda, descafeïnat descafeïnada, en to menor, fluix fluixa, rebaixat rebaixada

1. adj concorde, conforme, unànime

1. adv amb diferència, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb decisió, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb espenta, dinàmicament

1. adv amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv a la força, a les males, a males, forcívolament, per força, violentament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb els cinc sentits, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a bon dret, a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, legalment, segons la llei

1. adv amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv amb compte, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv consistentment, durament, fermament, fèrriament, fortament, robustament, sòlidament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb empenta, dinàmicament

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. prep conforme a, conformement a, de conformitat amb, en virtut de, segons

1. prep de cara a, pensant en

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n tardanament

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, polir-se (col·loquial)

1. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, obrar bé, portar-se bé

1. adv a dir cert, a dir veritat, en rigor, en veritat, estrictament, si anem a mirar, veritablement

2. adv a bon dret, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv difusament, extensament, latament, llargament, vastament

1. adv agosaradament, atrevidament, audaciosament, audaçment, bravament, coratjosament, decididament, gallardament, gosadament, impetuosament, intrèpidament, resoludament, valentament, valerosament

1. adv avarament, avariciosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv consistentment, fonamentadament

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, tard o d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

2. adv d’urgència, d’urgències, urgentment

1. prep a causa de, a conseqüència de, a ran de, arran de, darrere de, degut a, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de

1. loc amb escepticisme, amb prudència, cum grano salis (llatí)

1. n llet i cafè

1. n aigua carbònica, aigua de seltz, aigua gasificada, gasosa, gínger, sifó, soda

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar pel dret, tirar-se al carrer

1. v cridar a l’ordre, fer llaurar dret, fer quadrar

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar

2. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, obrar amb independència

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv desdenyosament, olímpicament

1. adv amb fidelitat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv amb antipatia, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a la dula, a la seua, a la seva, a lloure, sense control

1. adv exactament, just, justet, ni menys ni manco, ni més ni menys, precisament

1. adv amb lleialtat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv camí dret, de dret, directament, dret camí, tot seguit, de pet (col·loquial)

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv francament, obertament, sense pudor

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb malfiança, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb certesa, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb persistència, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. prep al voltant de, amb referència a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc amb escepticisme, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. loc amb facilitat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. loc amb comoditat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. n cafè tocat, cigaló, perfumat, rebentat

1. adj amb esforç, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj de nas, ennassat ennassada, gangós gangosa (onomatopeia), nasal

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v decidir-se, fer un cop de cap, fer un pensament, tirar al dret, tirar el dau, tirar la capa al toro, tirar-se al carrer

2. v avançar, fer camí, fer via, posar la directa, tirar milles

1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v malviure, sobreviure

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv acèrrimament, amb perseverança, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv detalladament, detingudament

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv amb força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv diabòlicament, endiabladament, endimoniadament

1. adv encaridament

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n modus vivendi

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, rebentar, tocar allò que no sona, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a l’hora, al punt, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv a la desesperada, desesperadament, en l’últim moment

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv camí dret, cap dret, de dret, dreta via, en direcció recta, tot dret

2. adv (mirar) de fit a fit, directament, fixament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a gotes, de gota en gota, intermitentment

1. adv amb l’estómac buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv més, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. prep a manera de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, quan no són figues són raïms, tant sí com no

1. n arròs al forn, arròs passejat

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v cridar a l’ordre, fer anar dret, fer quadrar

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv esportivament

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv braç a braç, familiarment

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. prep al voltant de, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. prep a risc de, arriscant-se a, en perill de

1. loc amb prudència, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n aparador, armari, escaparata, expositor, raconera, vidriera, vitrina

1. n covada, llobada, llopada, llorigada

1. adj anular, cercolat cercolada (heràldica), cricoide (anatomia)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv independentment, lliurement, pel seu compte, per lliure

1. adv de bona fe, sense malícia

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, per comparació amb, respecte a, respecte de

1. adj amb els ulls tancats, ullcluc ullcluca

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. adv abundantment, com pa beneit, fàcilment, ràpidament

1. adv a batzegades, a fonades, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, intermitentment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a boca plena, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

2. adv absolutament, a cegues, a peus junts, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

2. adv a capa i espasa, a peu i a cavall, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a bragueta solta, a regna solta, desenfrenadament, en llibertat

1. adv amb el pap buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació amb, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, respecte a, respecte de

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, per, per mor de, per tal de

1. prep conforme a, conformement a, d’acord amb, en virtut de, segons

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n costums, usatges, usos

1. n sobre de bombolla, sobre encoixinat

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv de primera mà, directament, en persona, personalment

1. adv descaradament, desvergonyidament, sense vergonya

1. adv amb diferència, amb escreix, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv a bon dret, a dreta llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. prep acabat de, darrere, darrere de, després de, en acabat de, posteriorment a, seguint

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc amb diners, carxofes, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

2. adj cara de circumstàncies, cara de mala llet, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. adj amb els ulls clucs, ullcluc ullcluca

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb els cinc sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv amb força, amb tota força, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv a les tres pedretes, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. adv amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena consciència, conscientment

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. prep al marge de, independentment de, sense perjudici de, sense perjuí de, sens perjudici de

1. prep amb la recomanació de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove

1. loc amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, monitorar, passar els ulls, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, tenir perdigó a l’ala

2. v delirar, desbarrar, desvariar, desvariejar, extravagar, fantasiar, fantasiejar, perdre el cap, perdre l’oremus, somiar, somniar, tocar campanes, tocar timbals, tocar valsos

1. v agafar por, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

2. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena coneixença, conscientment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a mans besades, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. prep amb el patronatge de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, tirar-les amb bala, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v sorribaldar, tancar amb pany i forrellat

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, en una paraula, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, viure la vida

1. v prendre paciència, tenir paciència

1. v aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, deixar amb els cabells de punta, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els pèls de punta, sangglaçar, sobresaltar

1. v dormir amb els ulls oberts, vetlar, vetllar, vigilar

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda

2. v boixar, clavar un miquel, clavar un moc, donar un moc, enganyar, mocar, sorprendre

1. adv a cient, amb plena coneixença, amb plena consciència, conscientment

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb les mans a la pasta, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb peus de plom, cautament, prudentment

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v arribar a les tres pedretes, estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en perill, perillar

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. loc cama a cama, en pau, en paus, saldat, sense deutes, tants a tants

1. v dormir amb un ull obert, vetlar, vetllar, vigilar

1. v anar-se’n per la tangent, eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

2. v eixir amb una flautada, sortir amb estirabots

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v anar a tornajornals, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v sorribaldar, tancar amb pany i clau

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a cama, a cavall de les cames, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, posar els pèls de punta, sangglaçar, sobresaltar

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v agafar, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb pocs mitjans

2. adv precàriament

1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar atònit, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. n bancarrota, crac, desfeta, enfonsament, ensorrament, esfondrament, fallida, fracàs, insolvència, naufragi, ruïna, suspensió de pagaments, espolsó (col·loquial), forat (col·loquial), sagnia (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata