1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. n ha ha (onomatopeia), carcallada, clec clec (onomatopeia), esclatonada, hilaritat, rialla, riallada, rialleta, riota, riure

1. n amàs, béns, cabals, caixa, capital, diner, diners, efectiu, estoc, existències, finances, fons, fortuna, gazofilaci, hisenda, líquid, or, patrimoni, possessions, recursos, reserves, riquesa, tresor, valors

2. n actiu, crèdit ‖ ANTÒNIMS: deure

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer l’últim badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

3. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

4. v baixar, davallar, deixar-se anar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

5. v caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

6. v baixar, davallar, descendir, esbarrar-se, esgolar, esguimbar-se, lliscar, redolar, rodolar, rossolar

7. v assucar-se, despenyar-se, esbalçar-se, espenyar-se, estimbar-se, llançar-se, precipitar-se, tirar-se

8. v afonar-se, aplomar-se, caure a plom, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

9. v cometre, executar, faltar, fer, incórrer, perpetrar

10. v (bé o malament) escaure, estar, parar, resultar, venir

11. v (els astres) amagar-se, aponentar-se, ocultar-se, pondre’s, tramuntar

12. v redolar, rodolar, tomballar, tomballejar

13. v bolcar-se, tombar-se

1. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, posseir, tenir, tresorejar

1. ij (onomatopeia de riure) clec clec

1. adj abaixat abaixada, acalat acalada, acotat acotada, ajupit ajupida, catxo catxa, cot cota, inclinat inclinada

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v agradar, ballar en l’ull (a algú), conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

3. v assentar-se bé, digerir bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v caure en (alguna cosa), acudir-se, caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. v haver-hi (en abundància), abundar, espletar, fer jaç, granejar, proliferar, pul·lular, sobrar, sobreabundar, superabundar

1. v estar, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, trobar-se, ubicar

1. v caldre, deure

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps

1. n ou deixat caure, ou estrelat, ou estrellat, ou ferrat, ou fregit, ou frit

1. v abismar, abissar, defenestrar, despenyar, empènyer, esbalçar, espenyar, estimbar, llançar, precipitar

2. v bolcar, capgirar, capitombar, tombar, trabucar

3. v abatre, aterrar, terrejar, tombar

4. v (un objecte o animal que vola) abatre, caçar, tirar a terra

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure malament, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. v agrair, apreciar, correspondre, donar gràcies, donar les gràcies, reconèixer, regraciar, saber grat, sentir grat

1. v estar al corrent

1. v (ploure lleugerament) borrimejar, brusquejar, brusquinejar, caure quatre gotes, cerndre, emplujar-se, espurnejar, fer xim-xim, gotejar, gotellimar, llagrimejar, ploure, plovinejar, ploviscar, plovisquejar, plovitejar, repixar, roinar, roinejar

1. n àngel de les tenebres, àngel dolent, Banyeta, banyut, diable, diantre (eufemisme), diastre (eufemisme), dimoni, el maligne, esperit maligne, geni maligne, íncub, íncube, Llucifer, príncep de les tenebres, Satan, Satanàs, súcub, súcube, banyeta (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure el dia, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v afonar-se, aplomar-se, caure, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

1. v anar tou, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria

1. v al·ludir, apuntar, deixar entreveure, deixar implícit, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

1. v admirar-se, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

2. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de memòria, caure de tos

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v baixar del burro, caure la bena dels ulls, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v caure la bava (a algú), adelitar-se, complaure’s, divertir-se, entretenir-se, esbargir-se, esplaiar-se, folgar, fruir, gaudir, gojar, passar-ho bé, passar-s’ho bé, rabejar-se, rebolcar-se, refocil·lar-se, regalar-se, xalar, xalar-se, disfrutar (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc i en pau, i en paus, i no en parlem més, i prou, i punt

1. adj afortunat afortunada, benastruc benastruga, benaurat benaurada, benaventurat benaventurada, divinal, escaient, faust fausta, feliç, oportú oportuna, oportuníssim oportuníssima, propici propícia, providencial, salvador salvadora, sortós sortosa

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

2. v assentar-se malament, digerir malament, posar-se malament ‖ ANTÒNIMS: provar

1. v caure, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

1. v deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat, quedar desfasat

1. v caure un aiguat, descarregar, diluviar, entreploure, fer un aiguat, fer un xàfec, ploure, ploure a bots i barrals, ploure a poalades, ploure a semalades, tempirar, terrabastejar

1. v desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre el coneixement, perdre els sentits

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. n ou caigut, ou estrelat, ou estrellat, ou ferrat, ou fregit, ou frit

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v bastar, donar l’abast, ser suficient

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v caure un xàfec, descarregar, diluviar, entreploure, fer un aiguat, fer un xàfec, ploure, ploure a bots i barrals, ploure a poalades, ploure a semalades, tempirar, terrabastejar

1. v (col·loquial) carregar-se-la, cobrar, estar cardat, estar fotut, estar fumut, llepar, rebre, tocar el rebre, tocar rebre

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v deixar-se caure (en un lloc), acórrer, acudir, aparèixer, arribar, assistir, comparèixer, concórrer, fer acte de presència, irrompre, presentar-se, sobrevenir, sorgir, despenjar-se (col·loquial)

1. v anar de corcoll, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v dur a la butxaca, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de tos

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal

1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten

1. loc com calia esperar, com era d’esperar, com no podia ser d’altra manera, com no podia ser d’una altra manera, com tothom esperava, tal com s’esperava

1. v caure de l’escambell, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v caure de les mans (alguna cosa a algú), assentar-se malament, avorrir, caure malament, caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. v beure a galet, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v no haver-hi res a fer, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v caldre, demanar, exigir, freturar, necessitar, requerir, voler

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc desigualtat evident, no tenir color

1. v (ploure lleugerament) borrimejar, brusquejar, brusquinejar, caure gotes, cerndre, emplujar-se, espurnejar, fer xim-xim, gotejar, gotellimar, llagrimejar, ploure, plovinejar, ploviscar, plovisquejar, plovitejar, repixar, roinar, roinejar

1. v no haver-hi mans, no tenir manera, ser impossible

1. v caure de l’escambell, caure de la banca, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure del pedestal (algú a algú), desidealitzar, desmitificar, desromantitzar

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc no hi ha més remei, què hi farem

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no tenir remei

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi un motiu ocult

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat en sac, haver-hi un motiu ocult

1. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, dir, disposar, establir, estipular, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar

1. v caure de la banca, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v bufar nous vents, canviar, girar-se la truita, mudar-se els daus

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, no en parlem més, prou

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v anar de callada, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. v agitar, armar enrenou, armar escàndol, armar-la, armar la grossa, armar-la grossa, armar rebombori, armar un cacau, armar un canyaret, armar un cartapell, armar un Cristo, armar un enrenou, armar un escàndol, armar un sagramental, armar un sarau, armar un sidral, armar un tol·le-tol·le, avalotar, causar un daltabaix, cercar bregues, escandalitzar, escarotar, escarotar el galliner, esgarrifar, esvalotar, esvalotar el galliner, esverar el galliner, fer tronar i ploure, fer una escena, fer un espectacle, moure brega, moure fressa, moure raons, moure un sagramental, moure xivarri, tabalejar, tempestejar

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. loc fer pudor de cremat, haver-hi gat amagat, haver-hi gat en sac

1. v derrocar, desarçonar, desarmar, descavalcar, enderrocar, tombar

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc, preu per preu, sabates grosses

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. v descobrir la sopa d’all

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja pots xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana