1. n dit anular, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj anomenat anomenada, denominat denominada, designat designada

1. n bamba, bavaresa, bescuit, bismarck, borratxo, borrego, braç de gitano, bracet, brioix, búlgar, carlota, coc, cóc (ort. pre-2017), coca, croissant, dolç, ensaïmada, farinot, flam, flaó, fogassa, formatjada, fulloldre, galeta, gofre, lionesa, mantegada, massini, melindro, milfulls, monjàvena, orelleta, orelló, pafí, pal, palmera, panellet, panoli, pasta dolça, pastís, pastisset, pastissot, plum-cake, polvoró, profiterol, profiterola, púding, rosquilla, sara, sospir, sussú, tiramisú, tortada, tortell, ulleres, xuixo

2. n aiguabarreig, argamassa, barreig, barreja, barrejadissa, barrija-barreja, batibull, centó (d’obres literàries), desgavell, embolic, ensalada, entremesclament, farnat, farrigo-farrago, garbuix, garbull, magma, massa, mastec, mastegall, mescla, mescladissa, miscel·lània, mosaic, pastac (de paper o fang), pastat, pasterada, pastitx, pilot, popurri, potatge, poti-poti, promiscuïtat, rassa, revoltim, samfaina

3. n farina, farinetes, fècula, midó, sopa, tapioca

1. n pasta (col·loquial), bitllet, bossa, cèntim, diners, divisa (moneda estrangera), doblers, dòlar, euro, gallet, metàl·lic, moneda, peça, peculi, pecúnia, pesseta, pistrincs, qüerns, xavalla, xavo, aguileta (col·loquial), blanca (col·loquial), cacaus (col·loquial), calé (col·loquial), cuca (col·loquial), ferro (col·loquial), moma (col·loquial), pàfia (col·loquial), panís (col·loquial), patacons (col·loquial), pela (col·loquial), pinyons (col·loquial), qüens (col·loquial), virolla (col·loquial)

1. adj aquest aquesta, el mencionat la mencionada, el present la present, el referit la referida, este esta (valencià), l’esmentat l’esmentada, semblant, tal, est esta (antic) ‖ ANTÒNIMS: altre altra

1. n fer dit (col·loquial), autoestop, fer ganxo (col·loquial)

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. n (dit) polze

1. adv d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, pels pèls, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adj citat citada, damunt dit, dessusdit dessusdita, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. n dit, dit anular, dit auricular, hàl·lux, índex, polze

1. n dit, dit auricular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. adj citat citada, dessusdit dessusdita, dit abans dita abans, esmentat esmentada, mencionat mencionada, precitat precitada, propdit propdita, sobredit sobredita, susdit susdita

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n (anatomia) capciró, punta del dit

1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, polpís del dit

1. n bamba, bavaresa, bescuit, bismarck, borratxo, borrego, braç de gitano, bracet, brioix, búlgar, carlota, coc, cóc (ort. pre-2017), coca, croissant, dolç, ensaïmada, farinot, flam, flaó, fogassa, formatjada, fulloldre, galeta, gofre, lionesa, mantegada, massini, melindro, milfulls, monjàvena, orelleta, orelló, pafí, pal, palmera, panellet, panoli, pasta, pastís, pastisset, pastissot, plum-cake, polvoró, profiterol, profiterola, púding, rosquilla, sara, sospir, sussú, tiramisú, tortada, tortell, ulleres, xuixo

1. adj sense pasta (col·loquial), arruïnat arruïnada, desvalgut desvalguda, en números vermells, escanyat escanyada, faltat faltada, freturós freturosa, indigent, insolvent, mancat mancada, míser mísera, miserable, miseriós miseriosa, misèrrim misèrrima, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, paupèrrim paupèrrima, pelat pelada, pobre pobra, ric com un grill rica com un grill, sense recursos, sense calés (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: ric rica

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n dit, dit anular, dit mitger, hàl·lux, índex, polze

1. n pasta de full, pasta de fulls

1. n (anatomia) capciró, cap del dit

1. n (anatomia) palpís del dit, polpís del dit, tou del dit

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n pasta de fulls, pasta fullada

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. prep a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. n (anatomia) palpís del dit, polpa del dit, tou del dit

1. n (anatomia) polpa del dit, polpís del dit, tou del dit

1. n pasta de full, pasta fullada

1. n cel·lulosa, paper, pasta de cel·lulosa

1. n dentífric, dentifrici

1. v advertir, alliçonar, amonestar, bonegar, brugolar, cantar les veritats, censurar, clavar una allisada, clavar un juli, corregir, cridar, esbroncar, escridassar, estirar les orelles, exhortar, funyar, increpar, marmolar, objurgar, pentinar, picar la cresta, renyar, repassar, reprendre, reprovar, reptar, sabatejar, sermonejar, tocar el crostó, cardar (col·loquial)

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n (dit) hàl·lux

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. adv ajustadament, com bunyol dins mel, com un guant, oportunament

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n cel·lulosa, paper, pasta de paper

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj admirat admirada, albercocat albercocada, asmat asmada, atònit atònita, atordit atordida, bocabadat bocabadada, captivat captivada, confós confosa, descompassat descompassada, desconcertat desconcertada, desorientat desorientada, embadalit embadalida, embambat embambada, embruixat embruixada, encantat encantada, encisat encisada, enfavat enfavada, enjòlit, esbalaït esbalaïda, esmaperdut esmaperduda, esmeperdut esmeperduda, espardalitzat espardalitzada, estranyat estranyada, estupefacte estupefacta, extasiat extasiada, extàtic extàtica, fadat fadada, fascinat fascinada, garratibat garratibada, meravellat meravellada, mut muda (sentit figurat), parat parada, perplex perplexa, sorprès sorpresa, torbat torbada, ullprès ullpresa, al·lucinat al·lucinada (col·loquial), apardalat apardalada (col·loquial), espatarrat espatarrada (col·loquial), espaterrat espaterrada (col·loquial)

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. n Nova York

1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit a la llaga, tocar, tocar la cama del mal

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, més ben dit, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer blanc, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit al forat, tocar, tocar la cama del mal

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar que ni pintat

1. loc anant bé, si tot va bé

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. v afluixar la llengua, deslligar la llengua, estirar la llengua, fer cantar, fer parlar, obrir la llengua

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat