1. n (castellers) torre

1. n binomi, coble (animals), díade, duet, duo, parell, parella, tàndem

1. n besllum, claror, contraclaror, entreclaror, entrellum, il·luminació, llum (f), sol

2. n data, diada, diassa, jorn, jornada

3. n data, hora, moment, segon, temps

4. n alba, claror, llum (f), matinada

5. n estat d’ànim, humor, lluna

1. n edat, existència, vida

1. adv al fil del dia, a ple dia, a sol alt, de bell de dia, dia clar, gran dia

1. adv adesiara, a estones, a intervals, alguna vegada, alguna volta, algunes vegades, ara i adés, a vegades, a voltes, cada cert temps, de llarg en llarg, de lluny en lluny, de tant en tant, de tard en tard, de temps en temps, de vegades, en alguns casos, escadusserament, esporàdicament, intermitentment, ocasionalment, periòdicament

1. adv al corrent, sense retard

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia d’aquests

1. adj actual, corrent, d’actualitat, d’ara, d’avui, de hui, de moda, en curs, present

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui en dia, per ara, presentment

1. ij com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. n bienni

1. n (castellers) dos tancat dos tancada

1. adv de dia en dia, dia a dia, diàriament, quotidianament, regularment, tots els dies

1. adv al fil del dia, a ple dia, a sol alt, de bell de dia, de dia, dia clar

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment

1. adv al fil del dia, a ple dia, a sol alt, de bell de dia, de dia, gran dia

1. pron ambdós ambdues, l’un i l’altre l’una i l’altra

1. n dia de feina, dia faener, dia feiner, dia laborable, fèria

1. n quotidianitat, vida quotidiana

1. adv al fil del dia, a sol alt, de bell de dia, de dia, dia clar, gran dia

1. adv cada dia, de dia en dia, diàriament, quotidianament, regularment, tots els dies

1. n darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, mort (f), òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament

1. n dia de feina, dia feiner, dia laborable, dia obrer, fèria

1. n celebració, commemoració, dia assenyalat, diada, efemèride, festa, festeigs, festejos, festivitat, sant, solemnitat

1. n dia de feina, dia faener, dia laborable, dia obrer, fèria

1. n (castellers) dos dret dos dreta

1. adv a dia adiat, a dia sabut, un dia prefixat

1. adv a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a mà, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, per ara, presentment

1. n aplec, berena, eixida al camp, excursió, fontada, forada, menjada, pícnic, porrat, sortida al camp, xala, xalesta

1. adj (dia) d’entre setmana, de faena, de feina, de treball, entre setmana, faener faenera, feiner feinera, hàbil, laborable, no festiu, obrer, de pantaló vell (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: festiu festiva

2. adj diari diària, quotidià quotidiana

1. adv a dia adiat, a dia cert, un dia prefixat

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment

1. adv abans-d’ahir, dellà-ahir, despús-ahir

1. adv a dia cert, a dia sabut, un dia prefixat

1. loc (menyspreu) així rebentis, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. n dia faener, dia feiner, dia laborable, dia obrer, fèria

1. n alba, albada, albor, aurora, llostre, llustre, matinada, primera hora

1. v caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v actualitzar, modernitzar, reciclar, renovar, restablir, restaurar, transformar

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, polir-se (col·loquial)

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, girar cara, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

2. v abandonar, absentar-se, agafar el camí de la porta, agafar la porta, aixecar el camp, anar-se’n, arrear (valencià), deixar, desallotjar, eixir, escampar el poll, escampar la boira, fer l’anada del fum, fer mutis, marxar, partir, picar de sola, picar sola, plegar, plegar el ram, plegar veles, prendre els tapins, sortir, tocar el pirandó, tocar pirandó, agafar el portant (col·loquial), espitxar-se (col·loquial), fotre el camp (col·loquial), pirar (col·loquial)

1. adv abans-d’ahir l’altre, despús-ahir l’altre, despús-ahir no l’altre

1. n diana (poètic), estel de l’alba, estel del matí, estel del vespre, estrella de l’alba, estrella de pastor, Venus

1. n festa onomàstica, nom, onomàstica, sant

1. n actualització, modernització, reciclatge, renovació, restabliment, restauració

1. n dia de feina, dia faener, dia feiner, dia obrer, fèria

1. adj biennal

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. adv cada dos dies, dia per altre, un dia sí un dia no

1. adv l’endemà

1. adv dia per altre, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. adv cada dos dies, dia sí dia no, un dia sí un dia no

1. adv a temps, en el seu temps, oportunament

1. adv cada dia, dia a dia, diàriament, quotidianament, regularment, tots els dies

1. adv voraçment

1. adv cada dia, de dia en dia, dia a dia, diàriament, quotidianament, regularment

1. prep a frec de, a la vora de, al costat de, al devora de, a les envistes de, a les portes de, al llindar de, al peu de, al tombant de, a prop de, a quatre passes de, arran de, a tocar de, a un pas de, avinent de, no lluny de, prop de, tocant a

1. n celebració, commemoració, diada, dia festiu, efemèride, festa, festeigs, festejos, festivitat, sant, solemnitat

1. n diumenge, diumenjada, domínica, festa

1. adj acorralat acorralada, entre Escil·la i Caribdis, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, entre les banyes d’un toro

1. v alçar-se el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. adv al fil del dia, a ple dia, a sol alt, de dia, dia clar, gran dia

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, en el futur, temps a venir, un dia, un dia d’aquests

1. adv a ple dia, a sol alt, de bell de dia, de dia, dia clar, gran dia

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra

1. adv a l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de sol, a trenc d’alba, a trenc de dia, en rompre el dia

1. adv a l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de dia, a punta de sol, a trenc d’alba, en rompre el dia

1. adv setmanalment cada setmana

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. n festa colenda, festa de guardar, festa de precepte

1. v apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, despuntar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. v explicar, fer cinc cèntims, fer saber, informar, posar al corrent

1. adv a dia adiat, a dia cert, a dia sabut

1. adv a cada moment, a cada pas, a tota hora, a tota tesa, a totes hores, a tot past, constantment, contínuament, de continu, dia sí dia també, incessantment, ininterrompudament, permanentment, seguit seguit, sempre, sense cessar, sense interrupció, sense parar, tostemps, tota l’estona, tothora

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, eixir el sol, esclarir-se el dia, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment

1. adv d’aquí a dos dies, demà passat, despús-demà

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv quinzenalment

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, el dia de demà, en el futur, temps a venir, un dia

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques

1. adv a cada moment, a cada pas, a tota hora, a tota tesa, a totes hores, a tot past, constantment, contínuament, de continu, incessantment, ininterrompudament, permanentment, seguit seguit, sempre, sense cessar, sense interrupció, sense parar, tostemps, tota l’estona, tot el sant dia, tothora

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia de hui, en els nostres dies, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment

1. adv a l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al primer llustre, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de dia, a punta de sol, a trenc d’alba, a trenc de dia

1. n arma de doble tall

1. adv d’ací a dos dies, demà passat, despús-demà

1. adv amb freqüència, ara i adés, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv d’aquí a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. n Nadalet, Sant Esteve, segona festa de Nadal

1. v desabillar, desempolainar, desmudar ‖ ANTÒNIMS: mudar

1. v alçar-se el dia, apuntar el dia, apuntar l’alba, clarejar, clarejar el dia, despuntar el dia, eixir el sol, fer-se clar, fer-se de dia, nàixer el dia, néixer el dia, rompre el dia, sortir el sol, trencar l’alba

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues llums

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un sopols, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

2. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

3. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia per l’altre, d’un moment a l’altre

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv d’ací a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv ara per ara, fins aquest moment, fins ara, fins avui, per ara

1. adj bimestral, quinzenal

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. adv cada dos dies, dia per altre, dia sí dia no

1. adv actualment, a hores d’ara, a l’hora d’ara, ara, ara com ara, ara mateix, ara per ara, avui, avui dia, avui en dia, en aquest moment, en aquest punt, en aquests moments, en el dia d’avui, en el dia de hui, en l’actualitat, hui, hui dia, hui en dia, per ara, presentment

1. adj bianual, semestral

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al primer foscant, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv avui per demà, d’avui a demà, d’un dia a l’altre, d’un moment a l’altre

1. loc desigualtat, doble moral, doble vara de mesurar, fer parts i quarts, inequitat, injustícia, llei de l’embut, parcialitat, tractament desigual, tracte desigual, tracte discriminatori

1. loc com un ou i una castanya, molt diferent

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. loc dos per al sac i el sac en terra, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. v estar de moda, estar en voga, estilar-se, fer forrolla, ser moda

2. v estilar-se, ser el nostre pa de cada dia, ser freqüent, ser fruita del temps, ser moneda corrent

1. v estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra, tenir sentiments encontrats

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. n banalitat, clixé, estereotip, fruita del temps, lloc comú, moneda corrent, sopa d’all, tòpic, trivialitat

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure, sagnar-se amb salut

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. adv dia per altre i dos arreu (irònic), amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. loc ser una arma de doble tall, tenir avantatges i inconvenients, tenir pros i contres

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, ser allò per allò, ser com dues gotes d’aigua, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. loc assemblar-se com els testos i les olles, calçar el mateix peu, coixejar del mateix peu, semblar dues gotes d’aigua, ser allò per allò, ser del mateix motlle, ser tallats pel mateix patró

1. v estar a l’ordre del dia, estilar-se, ser freqüent, ser fruita del temps, ser moneda corrent

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena

1. v descoratjar-se, negar-se en poca aigua, ofegar-se en el test de les gallines, ofegar-se en un got d’aigua

1. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. loc no fer-ne un entre dos, tots al sac i el sac en terra, tres al sac i el sac en terra

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc a qui no gasta, poc li basta, qui guarda quan té menja quan vol