1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. n aborigen, ciutadà ciutadana, nadiu nadiua, natiu, natural, originari, oriünd, regnícola

2. n descendent, fillastre fillastra (d’una altra relació), hereu hereua, nen nena, noi noia, plançó, xiquet xiqueta

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la mare dels ous, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

2. n assarb, braç, braçal, branc, canal (m), corredora, derramador, eixau, eixauc, fillol, fillola, gola, ramal, rec, reguer, reguerall, regueró, reguerol, reguerot, salvadany, segla, séquia, sequiol

3. n buc, caixer, glera, jaç, llera, llit, rial, ribàs, rieral

4. n abadessa, guardiana, prefecta, priora, provincial, rectora, superiora

5. n genitora, progenitora, mama (infantil), mamà (infantil), marassa (col·loquial), marota (col·loquial)

6. n contemplativa, germana, monja, religiosa, sor

7. n (del vi) solatge, somta, vinassa

8. n partera

1. n mare (vi; vinagre), baixos, brisa (raïm), cul, dipòsit, empòsit, farga (vi), fargalada (oli; most), fons, marro, morca (oli), pòsit, residu, ressol, resta, sediment, solada, solatge, soll, trascolins, vinassa (vi)

1. adj/n gran, hereu hereua, primogènit primogènita

1. adj antecedent, anterior, davanter davantera, inicial, original, originari originària, pioner pionera, precedent, precursor precursora, predecessor predecessora, preliminar, previ prèvia, primigeni primigènia, primitiu primitiva, primordial, pristí pristina (culte) ‖ ANTÒNIMS: darrer darrera, posterior, últim última

2. adj central, davanter davantera, fonamental, guanyador guanyadora, precipu precípua, preeminent, primicer primicera, primordial, principal, sobreïxent, sobresortint, superior, vencedor vencedora

3. adj inicial, introductiu introductiva, introductori introductòria, isagògic isagògica, precedent, preliminar, preparatori preparatòria, previ prèvia, proemial

4. adj anterior, precedent, preeminent, preferent, primicer primicera, prioritari prioritària, superior

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primerament, primer de tot, primer que res

1. ij (sorpresa) ai cabàs, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n alfa i omega, Crist, Fill de Déu, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. n (castellers) primeres mans

1. n pobil pobila, pubill pubilla, unigènit

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

2. adv a l’avantguarda, al capdavant, al davant, a primera línia

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n benjamí benjamina, solatge (col·loquial)

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de cap de peça, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

2. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. n alfa i omega, Crist, Déu Fill, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. n histèria

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vinagre, mares del vi, mares del vinagre, rent

1. n deípara, dolorosa, Immaculada, madona, marededeu, Nostra Senyora, pietat, Verge, geperudeta (popular), maredeueta (col·loquial)

1. n (insecte) abella mestra, abella reina, eixamenera

1. adj nul·lípara (f)

1. n (peix) abadeget, bacallaret, lluça, llúcera, maire, tabanc

1. n gendre

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vinagre, rent

1. n alba, albada, albor, aurora, llostre, llustre, matinada, punta de dia

1. n dida, nodrissa

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

2. adj/n (vulgar) bord borda, cabró, desgraciat desgraciada, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada

1. n alfa i omega, Crist, Déu Fill, Fill de Déu, Jesucrist, Messies, Salvador

1. n (castellers) primeres

1. n avantguarda, davantera, frontalera

1. n sogra

1. n cabiscol cabiscola, director de cor, xantre

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. adj d’estrena, de nou en nou, flamant, nou nova, nou de trinca, per estrenar

1. v desbordar, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se

1. adv a l’inici, al començament, al principi, inicialment

1. adv amb els propis ulls, directament, en persona, personalment

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer que res

1. pron Déu i sa mare (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. n Diumenge de Pasqua, Diumenge de Resurrecció, Pasqua, Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, Pascor (antic)

1. n jove, nora

1. n primeries

1. n assaig, conat, experiència, intent, propòsit, prova, provatura, temptativa, tempteig, tempteigs

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, passar-se’n (col·loquial)

3. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, vessar, vessar-se

1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv aviat, d’hora, de bona hora, de bon matí, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. n cap del govern, president presidenta

1. adj d’alta volada, d’alt rang, d’altura, d’envergadura, d’importància, d’upa, de categoria, de consideració, de gran cas, de gran fet, de pes, de primera pàgina, de relleu, de ronyó clos, de suposició, de supòsit, de talla, de valor, de volada, important

1. v estar embarassada, estar en estat, estar grossa, estar prenyada

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a l’avantguarda, al capdavant, al davant, de primer

1. adv a colp d’ull, a cop d’ull, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, de primer moment, intuïtivament

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mares del vi, mares del vinagre, rent

1. n cap d’estat, president presidenta, rais (Egipte)

1. n ensenyament primari, ensenyança primària

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

2. adv a colp d’ull, a cop d’ull, a primera vista, d’un colp d’ull, d’un cop d’ull, intuïtivament

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, lleute, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vi, rent

1. adj d’alta volada, d’alt rang, d’altura, d’envergadura, d’importància, d’upa, de categoria, de consideració, de gran cas, de gran fet, de pes, de primer ordre, de relleu, de ronyó clos, de suposició, de supòsit, de talla, de valor, de volada, important

1. adv a boca de fosc, a boca de nit, a boqueta de nit, a entrada de fosc, a horabaixa, a hora baixa, a hora foscant, a la caiguda del dia, a la caiguda del sol, a la poca nit, al caient del sol, al capvespre, al tardet, al vespre, a poca nit, a poqueta nit, a posta de sol, a sol baix, a sol colgant, a sol colgat, a sol ponent, a sol post, a toc d’oració, cap al tard, de vespre, de vespres, entre dos foscants, entre dos llostres, entre dues clarors, entre dues fosques, entre dues llums

1. adv a l’aurora, al cant del gall, al gall cantant, al rompent de l’alba, a punta d’alba, a punta de dia, a punta de sol, a trenc d’alba, a trenc de dia, en rompre el dia

1. adv a correu seguit

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

2. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tant és Alí com Camalí

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de cap de peça, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. v ser del terròs, ser pagès

1. n primípara

1. adv a l’alba, a la matinada, a sol ixent, de matinada

1. v combregar, fer la comunió, rebre Déu, rebre l’eucaristia, rebre la comunió

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n apunt, apunts, croquis, esborrany, esbós, esquema, minuta, notes, original

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet, ningú va més mal calçat que el sabater

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí