1. adv i encara menys, i encara més poc, ni menys, no, tampoc

1. adj bastant, considerable, força, mant, nombrós nombrosa, prou, suficient

2. adj esmicolat esmicolada, mòlt molta (ort. pre-2017), trit trita, triturat triturada

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

3. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, la mar de, més que un lladre, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

4. adv gaire (frases negatives)

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt de temps

1. n molinada, mòlta (ort. pre-2017)

1. adj incalculables, incomptables, innombrables, mil, milers, milions, moltíssims, nombrosos, milanta (col·loquial)

1. adv manco, més poc, no tan, no tant

1. pron molta gent

1. pron ni Déu (col·loquial), cap persona, ningú, ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, d’un bon tros, de bon tros, de llarg, de lluny, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. ij mel, mel de romer, collonut (col·loquial), de conya (col·loquial), guai (col·loquial), súper (col·loquial)

1. adj com una patena, com una plata, com un calze, com un espill, com un lliri, com un mirall, lluent, lluent com una espasa

1. adv i encara menys, i encara més poc, ni, no, tampoc

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, d’un bon tros, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, com una catedral, còsmic còsmica, de cal déu, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

2. adj abismal, colossal, com una casa, com una casa de pagès, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, descomunal, desmesurat desmesurada, enorme, garrafal (un error), gegantesc gegantesca, greu, majúscul majúscula, monstruós monstruosa, terrible, tremend tremenda

3. adj de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, de l’hòstia (col·loquial)

1. v suar com un carreter, suar la cansalada, suar la gota negra

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un pèl

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv a tot estirar, com a màxim, i encara, pel cap alt, tirant llarg

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. pron molts

1. v fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, fer-se una muntanya, venir costa amunt, venir coster

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre un imperi, valdre un món

1. v no deixar parlar, no donar-se raó a les barres, no donar tanda

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni un bri, ni un pèl

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, poc ençà poc enllà

1. loc menjar com una llima, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser un foc d’encenalls

1. v ser bo de veure, tenir cara i ulls

1. v apreciar, estimar, valorar

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, no, per cap concepte, per res del món

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt

1. loc com de la nit al dia, com un ou i una castanya

1. n (nota) deficient, suspès suspesa

1. adj molt ben parit molt ben parida (col·loquial), boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial)

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en poc

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estar molt a sobre, estressar

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv i encara més poc, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

2. adv més de cent vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, ràpidament, veloçment

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni gaire, no gens

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts d’anys

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, ull viu, vigila, vigileu

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, Déu t’ho pagui, gràcies, mercès

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser pa i nous, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove

1. adj ambigu ambigua, ambivalent, aorístic aorística (lingüística), boirós boirosa, borrós borrosa, confús confusa, desdibuixat desdibuixada, difús difusa, dubtós dubtosa, equívoc equívoca, erràtic erràtica, esborrat esborrada, imperfecte imperfecta, imprecís imprecisa, incert incerta, inconcret inconcreta, indefinible, indefinit indefinida, indeterminat indeterminada, inexacte inexacta, informe, mig figa mig raïm, promiscu promíscua, tèrbol tèrbola, vagarós vagarosa, vague vaga

1. v ser llarg de llengua, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gens, ni poc ni molt, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni molt, no gens

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, trivial, usual, vulgar

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense sentit, sense solta, sense solta ni volta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni més ni menys, precisament

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv així així, mig mig, mitjanament, no del tot, passadorament, tau-tau

1. adv sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó, sense solta ni volta

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij enhorabona, felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estressar, ser molt pesat

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, estar als antípodes

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir trencat el tel de la llengua

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, ser inútil

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, no donar l’abast, no saber on girar-se, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en forat ni en finestra

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

1. adj absurd absurda, antiintuïtiu antiintuïtiva, contradictori contradictòria, contraintuïtiu contraintuïtiva, il·lògic il·lògica, incoherent, inconcebible, incongruent, inconseqüent, inversemblant, irracional, paradoxal, sense cap ni peus, sense sentit, sense solta, sense trellat, surrealista ‖ ANTÒNIMS: intuïtiu intuïtiva, lògic lògica

2. adj de peu de banc, immotivat immotivada, inconsistent, infundat infundada, sense fonament, sense solta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v deixar fred, no fer ni fred ni calor, no fer res (a algú), no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv llarg, llargament, prolongadament

1. adv abrandadament, apassionadament, ardentment, arrauxadament, bojament, cegament, desassenyadament, desficaciadament, destrellatadament, esbojarradament, follament, forassenyadament, impulsivament, sense seny, sense trellat, sense trellat ni forrellat

2. adv sense cap ni peus, sense motiu, sense ordre ni concert, sense raó

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. loc estar abatut, estar cansat, estar fatigat, no poder dir bufa, no poder dir fava, no poder dir guixa, no poder dir pruna, sense alè

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. adj agitat agitada, anàrquic anàrquica, caòtic caòtica, confús confusa, desarranjat desarranjada, desballestat desballestada, desbaratat desbaratada, desguitarrat desguitarrada, desmanegat desmanegada, desordenat desordenada, desorganitzat desorganitzada, destarotat destarotada, embolicat embolicada, enredat enredada, regirat regirada, revolt revolta

1. v complimentar, congratular, donar l’enhorabona, felicitar, gratular

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. adv sense cap ni peus, sense motiu, sense raó, sense solta ni volta

1. adv injustificadament, sense més ni més, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v deixar fred, no fer fred ni calor, no fer res (a algú), no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no dir res, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv d’antic, des d’antic, des de sempre, des de temps antic, tradicionalment

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, parlar sol, tenir perdigó a l’ala, viure en un altre món

1. v deixar fred, no fer fred ni calor, no fer ni fred ni calor, no fer res (a algú), ser indiferent

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més ni pus, sense motiu, sense raó

1. loc errare humanum est, qui té boca s’equivoca

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, no haver-n’hi per a tant

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. adv abrandadament, apassionadament, ardentment, arrauxadament, bojament, cegament, desassenyadament, desficaciadament, destrellatadament, esbojarradament, follament, forassenyadament, impulsivament, sense seny, sense solta ni volta, sense trellat

1. adv almon, en cap banda, en cap lloc, en cap part, enlloc, enlloc del món, ni en palla ni pols

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, tenir sentiments encontrats

1. loc molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement, no tenir noció

1. v acaçar, acuitar, anar a l’encalç, anar a la caça, anar darrere, buscar, caçar, cercar, empaitar, encalçar, estalonar, no deixar de petja, perseguir, rastrejar, seguir, seguir els passos

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. loc a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense reflexió

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat