1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

3. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, si bé, tot i que

1. n aptitud, cap, capacitat (f), cervell, cognició, comprensió, coneixement, discerniment, encert, enginy, enteniment, habilitat (f), intel·lecte, intel·ligència, judici, juí, lluc, maduresa, ment, pensament, raó, senderi, sentit, seny, sindèresi, solta, talent, trellat, coco (col·loquial), xolla (col·loquial)

1. adv manco, més poc, no tan, no tant

1. v barrinar, calcular, cavil·lar, cogitar, considerar, discórrer, donar voltes (a una cosa), elucubrar, especular, jutjar, madurar, meditar, raciocinar, raonar, recapacitar, reflexionar, rumiar, ruminar, sospesar, valorar, carburar (col·loquial)

2. v albirar, arbitrar, concebre, conceptualitzar, conjecturar, crear, forjar, idear, imaginar, inventar, maquinar, planejar, prefigurar, projectar, tramar, visualitzar, parir (col·loquial)

3. v calcular, considerar, contemplar, contenir, estudiar, fer compte, fer pensament, fer-se compte, imaginar, incloure, pensar-se, preveure, recollir, tenir en compte, tenir present

4. v creure, judicar, jutjar, opinar, semblar

1. adv i encara menys, i encara més poc, ni, no, tampoc

1. v calcular, considerar, contemplar, contenir, estudiar, fer compte, fer pensament, fer-se compte, imaginar, incloure, pensar, preveure, recollir, tenir en compte, tenir present

2. v considerar, creure, creure’s, estimar, jutjar, opinar, parèixer, semblar, trobar, valorar

3. v afigurar-se, conjecturar, creure, creure’s, imaginar-se, presumir, sospitar, témer, cuidar (antic)

1. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, dir, donar a conèixer, donar part, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, tenir al corrent, transmetre

2. v fer avinent, fer memòria, fer present, recordar

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, poc ençà poc enllà

1. v afeblir, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, caure, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar-s’hi gaire, sense voler

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adv a la lleugera, de fluix, de lleuger, sense fonament

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en poc

1. adv i encara més poc, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense pensar-s’hi gaire, sense voler

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. n actitud, afectivitat, ànima, manera de ser, psicologia, psique, psiquisme

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni més ni menys, precisament

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv a l’esme, automàticament, compulsivament, d’esma, d’esme, de cor a pensa, impulsivament, inadvertidament, inconscientment, instintivament, involuntàriament, irreflexivament, maquinalment, mecànicament, per inèrcia, sense pensar, sense voler

2. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure, sagnar-se amb salut

1. v abstraure’s, abstreure’s, badar, badocar, badoquejar, distraure’s, distreure’s, dormir a la palla, embadalir-se, encantar-se, enfavar-se, entretenir-se, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar desprevingut, estar distret, estar en els llimbs, estar en la figuera, fer el badoc, fer el gegant, fer el tato, jeure a la palla, jeure al jaç, pensar en la mona de Pasqua

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv abruptament, a la impensada, amb una revolada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. loc mai no és tard quan Déu ajuda, val més tard que mai

1. v abstraure’s, abstreure’s, badar, badocar, badoquejar, distraure’s, distreure’s, dormir a la palla, embadalir-se, encantar-se, enfavar-se, entretenir-se, estar a la lluna, estar a la lluna de València, estar desprevingut, estar distret, estar en els llimbs, estar en la figuera, fer el badoc, fer el gegant, fer el tato, jeure a la palla, jeure al jaç, pensar en les musaranyes

1. loc amb raó o sense, ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, tant sí com no

1. loc mai no és tard quan arriba, val més tard que mai

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc a qui no gasta, poc li basta, el qui té dos i gasta u, no ha de menester de ningú

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna