1. v arbitrar, concloure, decidir, decretar, deliberar, determinar, dictaminar, dictar, dir, disposar, establir, estipular, fer la balançada, formular, judicar, jutjar, ordenar, prescriure, promulgar, pronunciar, resoldre, sentenciar

1. adv ací, ahí (valencià), en aquest lloc, ça (antic)

1. adv allí, dellà, enllà, enllanet, lla, lli, no gaire lluny

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v afeblir, anar a menys, anar de baixa, anar de caiguda, anar de capa caiguda, arrossinar-se, baixar, baixar de to, debilitar, decaure, declinar, degenerar, disminuir, empitjorar, envellir, espatlar-se, espatllar-se, estar en decadència, fer-se malbé, minvar, perdre, perdre qualitat, periclitar, rebordonir-se, remetre, revellir

3. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

4. v baixar, davallar, deixar-se anar, desprendre’s, ensulsiar-se, ensulsir-se, esbaldregar-se, esboldregar-se, esllavissar-se, esllenegar-se, precipitar-se, solsir, solsir-se

5. v caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

6. v baixar, davallar, descendir, esbarrar-se, esgolar, esguimbar-se, lliscar, redolar, rodolar, rossolar

7. v assucar-se, despenyar-se, esbalçar-se, espenyar-se, estimbar-se, llançar-se, precipitar-se, tirar-se

8. v afonar-se, aplomar-se, caure a plom, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

9. v cometre, executar, faltar, fer, incórrer, perpetrar

10. v (bé o malament) escaure, estar, parar, resultar, venir

11. v (els astres) amagar-se, aponentar-se, ocultar-se, pondre’s, tramuntar

12. v redolar, rodolar, tomballar, tomballejar

13. v bolcar-se, tombar-se

1. adv a on, en el lloc que, on

1. v acudir-se, caure en (alguna cosa), comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v agradar, ballar en l’ull (a algú), conquistar, fer-se de voler, fer-se estimar, guanyar-se el cor, guanyar-se l’afecte, robar el cor (a algú), seduir

3. v assentar-se bé, digerir bé, fer profit, posar-se bé, provar

1. v caure en (alguna cosa), acudir-se, caure-hi, comprendre, encendre’s la llumeta, encertar, endevinar, ensopegar, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, recordar, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit, venir el rot a la gola (col·loquial)

1. adv cap ací, ençà

1. v abismar, abissar, defenestrar, despenyar, empènyer, esbalçar, espenyar, estimbar, llançar, precipitar

2. v bolcar, capgirar, capitombar, tombar, trabucar

3. v abatre, aterrar, terrejar, tombar

4. v (un objecte o animal que vola) abatre, caçar, tirar a terra

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure malament, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. adv més enllà, més lluny

1. adv a la llunyania, al dellà, allí enllà, al lluny, enllà, lluny

1. adv arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes, sota la cap del cel ‖ ANTÒNIMS: enlloc

1. v descarregar, diluviar, entreploure, fer un aiguat, fer un xàfec, ploure, ploure a bots i barrals, ploure a poalades, ploure a semalades, tempirar, terrabastejar

1. adv en el lloc mateix, in situ

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure el dia, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v caure la nit, enfosquir-se, enllustrar-se, envesprir, fer-se de nit, fer-se fosc, fosquejar, negrejar, tirar a fosc, vesprejar

1. v afonar-se, aplomar-se, caure, desplomar-se, enfonsar-se, esfondrar-se, venir-se’n

1. v anar tou, contraure una malaltia, emmalaltir, empiocar-se, enfelar-se (del fetge), estar tou, fer-se malalt, ficar-se al llit, indisposar-se, malaltejar, perdre forces, posar-se malalt

1. v al·ludir, apuntar, deixar entreveure, deixar implícit, donar a entendre, fer al·lusió, indicar, insinuar, suggerir

1. v admirar-se, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar, quedar de pedra

2. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de memòria, caure de tos

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv amunt i avall, d’una banda a l’altra, d’un costat a l’altre, ençà i enllà

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. loc (indiferència) és igual, no hi fa res, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val

1. v baixar del burro, caure la bena dels ulls, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v caure la bava (a algú), adelitar-se, complaure’s, divertir-se, entretenir-se, esbargir-se, esplaiar-se, folgar, fruir, gaudir, gojar, passar-ho bé, passar-s’ho bé, rabejar-se, rebolcar-se, refocil·lar-se, regalar-se, xalar, xalar-se, disfrutar (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v assentar-se malament, avorrir, caure de les mans (alguna cosa a algú), caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

2. v assentar-se malament, digerir malament, posar-se malament ‖ ANTÒNIMS: provar

1. v caure, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

1. v deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat, quedar desfasat

1. v desmaiar-se, desvanir-se, embascar-se, esmorteir-se, esmortir-se, esvanir-se, perdre el coneixement, perdre els sentits

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv de tot arreu, de totes bandes, de totes les bandes

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n ou caigut, ou estrelat, ou estrellat, ou ferrat, ou fregit, ou frit

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v anar de corcoll, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v deixar-se caure (en un lloc), acórrer, acudir, aparèixer, arribar, assistir, comparèixer, concórrer, fer acte de presència, irrompre, presentar-se, sobrevenir, sorgir, despenjar-se (col·loquial)

1. loc ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de corcoll, caure de cul, caure de tos

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de clatell, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de corcoll, caure d’esquena, caure de corcoll, caure de cul, caure de memòria, caure de tos

1. adv allà a fer la mà (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v caure de l’escambell, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v beure a galet, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v allunyar-se, anar a la ventura, anar amunt i avall, andarejar, bambar, banderejar, bornar, dardar, desviar-se, divagar, errar, esquirolejar, fer voltes, gallipontejar, passejar, pegar voltes, rodar, rondar, vagabundejar, vagar, vagarejar, vaiverejar, voltar

1. v caure de les mans (alguna cosa a algú), assentar-se malament, avorrir, caure malament, caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. adv a l’altra banda, allèn (antic)

1. adv d’ací a dos dies, demà passat, despús-demà

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. v (ploure lleugerament) borrimejar, brusquejar, brusquinejar, cerndre, emplujar-se, espurnejar, fer xim-xim, gotejar, gotellimar, llagrimejar, ploure, plovinejar, ploviscar, plovisquejar, plovitejar, repixar, roinar, roinejar

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v caure de l’escambell, caure de la banca, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v caure del pedestal (algú a algú), desidealitzar, desmitificar, desromantitzar

1. adv a becameta, a becoll, a cavall, a collbotet, a collibè, a la xirinxina, al be

1. adv d’ací a tres dies, demà passat l’altre, despús-demà l’altre, despús-demà no l’altre

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. v caure de la banca, caure del candeler, desacreditar-se, desprestigiar-se, perdre influència

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v anar de callada, no caldre dir, saltar a la vista, ser clar com l’aigua, ser obvi

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. v derrocar, desarçonar, desarmar, descavalcar, enderrocar, tombar

1. adv allà on brama la tonyina (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de cara, caure de morros, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del foc i caure en les brases, ser pitjor el remei que la malaltia, sortir perdent

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)