1. v arrelar, establir-se, estacionar-se, estar, fixar-se, niar, niuar, quedar-se, restar, romandre, ser

2. v excedir, passar, redundar, restar, sobrar, sobreabundar, sobreeixir, subsistir, superabundar ‖ ANTÒNIMS: escassejar

3. v acordar, arranjar, concertar, consensuar, convenir, decidir, estipular, pactar

1. n agudell, alt, alteró, alturó, carena, cim, cimal, coll, collada, coma, contrafort, cresta, elevació, eminència, lloma, massís, mont (en topònims), monticle, morro, morrot, mota, munt, muntanya, muntijol, pic, promontori, puig, pujol, punta, respatler, respatller, serra, serral, serralada, serrat, tossa, tossal, tossol, tuc, turó

2. n alfac, arenal, arenera, areny, llongada, platja, sorral, sorramoll

1. n bitllet, bossa, cèntim, diners, divisa (moneda estrangera), doblers, dòlar, euro, gallet, metàl·lic, moneda, peculi, pecúnia, pesseta, pistrincs, qüerns, xavalla, xavo, aguileta (col·loquial), blanca (col·loquial), cacaus (col·loquial), calé (col·loquial), cuca (col·loquial), ferro (col·loquial), moma (col·loquial), pàfia (col·loquial), panís (col·loquial), pasta (col·loquial), patacons (col·loquial), pela (col·loquial), pinyons (col·loquial), qüens (col·loquial), virolla (col·loquial)

2. n (música) cantata, composició, concert, coral, duo, fuga, intermezzo, nonet, obra, octet, òpera, opus, oratori, preludi, quartet, quintet, septet, sextet, simfonia, sonata, suite, tocata, trio

3. n aula, bufet, cambra, classe, consulta, consultori, dependència, despatx, divan, estança, estudi, gabinet, habitació, local, obrador, oficina, sala, saló, seminari, taller, quadra (antic)

4. n (teatre) arlequinada, col·loqui, comèdia, drama, entremès, farsa, guinyol, melodrama, monodrama, monòleg, obra, òpera, opereta, pantomima, representació, sainet, sarsuela, soliloqui, teatre, tragèdia, vodevil

5. n accessori, aïna, artefacte, article, atifell, cosa, efecte, eina, element, enginy, estri, ferrament, ferramenta, giny, instrument, ítem, objecte, útil

6. n (persona roïna, intractable) alimanya, animal, bèstia, carronya, dimoni, dolent dolenta, escurçó, fera, feram, frare, hiena, mala bèstia, mala peça, mala pècora, roí roïna, roín roïna, penyora (col·loquial), pinyol (col·loquial)

7. n bocí, derna, fracció, fragment, mos, padellàs, part (f), péntol, porció, segment, tella, teulís, tros

8. n adob, colzera, culcosit, genollera, llepassa (de fusta), parrac, pastell (de fusta), pedaç, pegat, sargit, solsit

1. n muntanyar, sistema dunar

1. n roba, robada, vestits

1. v aprofitar, fer menester, resultar, ser apte, ser útil, servir, valdre, valer

2. v convèncer, donar bo, fer bo, fer el pes, satisfer

1. n (persona roïna, intractable) alimanya, animal, bèstia, carronya, dimoni, dolent dolenta, escurçó, fera, feram, frare, hiena, mala bèstia, mala pècora, peça, roí roïna, roín roïna, penyora (col·loquial), pinyol (col·loquial)

2. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v aguantar-se, arribar a port, caure de potes com els gats, caure de quatre potes com els gats, deseixir-se’n, eixir airós, eixir impune, escapolir-se, reeixir, sortir airós, sortir del pas, sortir impune, sortir-se’n, sostenir-se, surar

1. v afaitar, afanar, apropiar-se, arrabassar, arrancar, arrencar, assaltar, atracar, cinglar, cisar, confiscar, denudar, desapropiar, desposseir, despullar, desvalisar, emparar-se, emportar-se, endur-se, espampolar, esplugar, espoliar, estafar, extorquir, furtar, llevar, pelar, pessigar, pillar, pinçar, plomar, prendre, privar, rampinyar, rapinyar, rapissar, requisar, robar, saltejar, sostraure, sostreure, usurpar, esquilar (col·loquial), estacar (col·loquial), llampar (col·loquial), orbar (antic), pispar (col·loquial), polir (col·loquial), volar (col·loquial)

2. v arrelar, establir-se, estacionar-se, estar, fixar-se, niar, niuar, quedar, restar, romandre, ser

3. v confitar-se (irònicament), guardar, retenir

1. v atomitzar, concassar, esberlar, fer a miques, fer a trossos, fer miques, fer pols, fer trossos, fer xixines, moldre, molinar, polsinar, polvoritzar, trencar, triturar, xacar

1. adj cast casta, continent, decent, decorós decorosa, digne digna, dreturer dreturera, enter entera, exemplar, honest honesta, honrat honrada, incorrupte incorrupta, incorruptible, integèrrim integèrrima, íntegre íntegra, just justa, moral, net neta, probe proba, púdic púdica, pudorós pudorosa, pur pura, recte recta, sa sana, virtuós virtuosa ‖ ANTÒNIMS: inhonest inhonesta

2. adj complet completa, complit complida, enter entera, entregue (valencià), general, global, holístic holística, integral, íntegre íntegra, sencer sencera, tot tota, total

3. adj inconsútil, sense costura

1. v decebre, semblar poc, semblar poca cosa, tenir gust de poc ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, ser el burlot, ser l’ase dels cops, ser la riota, ser un passerell

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. adj d’alta qualitat, d’alt nivell, d’antologia, de calendari, de campionat, de cap de brot, de categoria, de gran qualitat, del millor encuny, de luxe, de perles, de postal, de primera, de primera qualitat, de qualitat, de repica’m el colze, de traca i mocador, excel·lent, extra, extraordinari extraordinària, primicer primicera, superior, suprem suprema

1. adj integralment

1. v quedar al seti (morir sobtadament), acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar desfasat

1. v acorralar, admirar, colpir, commoure, deixar gelat, deixar parat, desconcertar, frapar (gal·licisme), gelar la sang, sorprendre

1. v desaprofitar, perdre el tren, perdre l’ocasió

1. v caure en desús, deixar d’usar-se, desusar-se, passar de moda, perdre el tren, quedar antiquat

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

2. v admirar-se, caure de cul, estranyar-se, fer-se creus, no cabre a la barretina, no cabre al cap, no poder-se acabar, no saber avenir-se, no saber-se acabar

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v quedar espatarrat (col·loquial), quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar espaterrat (col·loquial), quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial)

1. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. v afrontar, avergonyir, causar la deshonra, comprometre, deixar retratat, deshonrar, donar una bufetada, fer abaixar la cara, fer vergonya, posar a la picota, posar en evidència, posar en ridícul, ruboritzar, sufocar, treure els drapets al sol

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

2. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)