Convencions de format

A continuació descrivim el conjunt de convencions de format que utilitzem en tota la Guia d’estil.

Utilitzem les cometes baixes o llatines (« ») per a citar textos en anglès; per a indicar que un determinat mot o expressió és un calc; o bé per a ressaltar una paraula dins del text (p. ex. La paraula «versió» no és un nom propi).

Els títols o encapçalaments de taules els escrivim en cursiva.

Usem la negreta per a destacar quelcom important en un text. Per exemple, un fragment de text dins d’un paràgraf en el qual volem que el lector es fixi.

Els exemples són importants per a il·lustrar com s’aplica correctament una recomanació. Per a ressaltar els exemples, utilitzem un tipus de lletra d'amplada fixa. Així, el format dels exemples en anglès i català és el següent:

En els quadres d’exemples, distingim les opcions recomanades de les no recomanades amb els mots «Sí» (recomanat) i «No» (no recomanat). Això no significa que totes les opcions marcades com a «No» siguin incorrectes en tots els casos, sinó que des del punt de vista de Softcatalà són inadequades en els contextos referits (i, a vegades, en l’àmbit de les noves tecnologies en general). No sempre és fàcil establir una frontera clara entre el que és incorrecte i el que és no recomanable. Els comentaris anteriors o posteriors als quadres d’exemples ajudaran el traductor a distingir entre una cosa i l’altra. Usem el format següent:

Aspectes lingüístics

Qüestions d’estil

Estil general

L’estil ha de ser clar, lògic i acurat. El lector no ha de percebre que el text és una traducció; per a assolir aquest objectiu, cal evitar els anglicismes (tant lèxics com sintàctics), així com les expressions ambigües i les frases llargues i complexes.

To (nivell de formalitat)

En català, el to que s’utilitza habitualment en la redacció de programari i documentació és més formal que en anglès. Si bé als textos informàtics redactats en anglès és habitual trobar-hi onomatopeies (com ara «huh!») i expressions col·loquials («oh, bother!»), en català aquest tipus d’expressions no hi són gens freqüents. D’altra banda, en anglès sovint s’utilitza un llenguatge que tendeix a «humanitzar» l’ordinador, per mitjà de frases com ara «Sorry, passwords do not match», que en català són del tot alienes al context informàtic. Una altra diferència important és el tractament. Quan l’ordinador es dirigeix a l’usuari (tant en quadres de diàleg com en documentació), en anglès es fa servir sempre la forma «you», del tot neutra en termes de formalitat. En català, en canvi, es fa servir la forma «vós». Cal tenir present, però, que en expressions com ara «A better browser for you» el tractament no es tradueix («Un navegador millor»), per a evitar la tendència a humanitzar l’ordinador pròpia de l’anglès. A l’hora de traduir programari i documentació, doncs, és important tenir en compte aquestes diferències pel que fa al nivell de formalitat.

Variació dialectal

Sempre que sigui possible, i garantint que el resultat no soni forçat, s’ha d’optar per les formes més comunes d’arreu del domini lingüístic en les traduccions d’àmbit general. En cas de dubte (p. ex. certes terminacions verbals), s’ha d’optar per aquelles definides com a generals a la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC.

Neutralització del gènere

Sempre que existeixi, optarem per la forma o construcció més genèrica («Us donem la benvinguda», «Tothom», «Traduït per»). En la localització, per raons d’economia d’espai, es desaconsella l’ús de formes dobles.

Llista de suggeriments per a neutralitzar

A continuació oferim un conjunt d’expressions comunes que us suggerim neutralitzar.

En canvi, desaconsellem l’ús de mots com ara «professorat» o «estudiantat», molt estesos però incorrectes, atès que en català (com en la majoria de llengües romàniques), el sufix -at s’empra per a fer referència a un ofici, càrrec o dignitat i no pas a un conjunt de persones. En aquests casos, utilitzarem la forma masculina (atès que és la menys marcada):

Pronoms possessius

Els missatges que ens dóna l’ordinador són plens d’expressions com ara «your computer», «your file», etc. En aquests casos, utilitzarem el pronom possessiu només quan hi pugui haver dubtes que l’ordinador està parlant del nostre ordinador, del nostre fitxer, etc.:

Regla pràctica: llegiu el text i comproveu que no hi ha dubte que es parla del nostre ordinador, fitxer, etc.

Si es creu convenient de recollir el matís semàntic que el possessiu afegeix a la frase, es pot recórrer a estructures amb el verb «tenir» sense haver d’utilitzar el possessiu:

En canvi, si convé indicar expressament que l’ordinador parla del nostre ordinador, fitxer, etc., conservarem el possessiu:

Veu activa i veu passiva

S’ha de vigilar amb les oracions passives angleses, ja que el català no en fa un ús tan habitual com l’anglès. Per tant, sempre intentarem convertir les frases a la forma activa:

Tingueu present, alhora, que habitualment cal modificar l’ordre dels components de la frase respecte de la llengua de partida de la traducció:

Això no vol dir que no es pugui utilitzar la forma passiva si realment és necessari:

Expressions innecessàries

Els programadors en llengua anglesa tenen tendència a «humanitzar» el programari i la forma en què l’ordinador s’adreça a l’usuari. Això fa que, per exemple, sovint es disculpin quan, per alguna raó, no s’ha pogut realitzar alguna ordre sol·licitada, o bé que demanin a l’usuari que «si us plau» triï una opció. Aquestes expressions no les traduirem, ja que la manera catalana d’expressar el mateix concepte («em sap greu», «malauradament», etc.) ocupa més espai i no aporta cap mena d’informació addicional a la frase.

Sorry

Please

You can

L’expressió «You can» en anglès es pot usar en el sentit de possibilitat o d’ordre. En el primer cas, cal traduir-la per «podeu» + infinitiu; en el segon, per imperatiu.

Per exemple:

Quan l’expressió apareix formulada en negatiu, sovint implica una idea d’ordre i cal, per tant, traduir-la per imperatiu:

May

Habitualment, les construccions amb «may» indiquen possibilitat o bé probabilitat. En el primer cas, les traduirem per «pot» + infinitiu; en el segon, ho farem per «És possible que/pot ser que» + subjuntiu (en cap cas per «pot» + infinitiu). Per exemple:

Possibilitat:

Probabilitat:

A banda dels casos en què expressa possibilitat o probabilitat, el «may» també es fa servir sovint per a fer referència a les característiques o comportament d’alguna cosa. En aquests casos, és aconsellable ometre’l:

Així mateix, cal evitar traduir aquestes construccions en condicional. Per exemple:

Simply

L’adverbi «simply», molt freqüent en anglès, per regla general no el traduirem (per raons d’espai i perquè en català no és tan habitual):

Onomatopeies

En anglès es fan servir onomatopeies com ara «oh», que en català no traduirem per qüestions d’estil. Per exemple:

Expressions sintètiques

Molts dels missatges en què l’anglès empra expressions sintètiques (tant nominals com verbals) en català és preferible redactar-los de forma completa utilitzant oracions amb un verb conjugat.

Aquest és el cas del gerundi i també de:

• l’infinitiu

• el substantiu

• el substantiu + adjectiu

• el substantiu + participi

Qüestions gramaticals

Estructura de la frase

L’ordre de la frase ha de ser lògic en català i no s’ha de veure mediatitzat per l’estructura sintàctica de l’anglès, sovint diferent. Cal respectar la seqüència següent:

Subjecte + Verb + Complements regits pel verb + Complements no regits

Ordre lògic de la informació

Quan es tradueixen instruccions per a fer una acció, és recomanable de presentar la informació en l’ordre lògic; primer la informació general i, tot seguit, els detalls. Per exemple:

Construcció positiva de les frases

És recomanable utilitzar construccions positives, encara que en anglès sovint siguin negatives.

Formes verbals

La immensa majoria (per no dir la totalitat) dels originals que es tradueixen són en anglès i, atesa la poca precisió d’aquesta llengua pel que fa a les formes verbals, no se sap mai si l’autor volia indicar un infinitiu, un imperatiu, un indicatiu, etc. És per això que es fa necessari establir unes normes de redacció que són les següents:

L’usuari s’adreça a l’ordinador

Quan és l’usuari qui s’adreça a l’ordinador, s’utilitzarà sempre l’imperatiu en segona persona del singular (que correspon al tractament de «tu»). Això ho trobarem sovint en els menús i en alguns quadres de diàleg, especialment els d’opcions de configuració (sempre que no siguin quadres de diàleg en què l’ordinador ens dóna alguna informació o ens pregunta alguna cosa).

D’aquesta manera, no utilitzarem «Editar», sinó «Edita», ni «Obrir», sinó «Obre», per a expressar la força imperativa que, en l’àmbit TIC anglòfon, es dóna a aquesta mena d’enunciats. En l’àmbit TIC en llengua catalana també s’han concebut, tradicionalment, com una ordre que l’usuari dóna a l’ordinador. Com que en català (a diferència del que es fa en anglès) les ordres s’expressen per mitjà d’una terminació verbal específicament indicada per a això, cal traduir sempre aquests enunciats formulant-los en forma imperativa. Per tant, en cap cas no utilitzarem l’infinitiu (que en català no és vàlid per a expressar ordres), com tampoc no alternarem entre una forma i l’altra (perquè la barreja de formes verbals compromet l’homogeneïtat lingüística necessària en tot llenguatge tècnic o especialitzat).

Captura de pantalla del navegador Epiphany amb exemples de l’ús de l’imperatiu (en vermell) en menús:

Captura de pantalla d’un diàleg d’opcions de l’OpenOffice.org amb exemples de l’ús de l’imperatiu en caselles de selecció:

L’ordinador s’adreça a l’usuari

Quan, al contrari, és l’ordinador qui s’adreça a l’usuari per a donar-li informació, fer-li una pregunta, etc., la forma que cal utilitzar és l’imperatiu en segona persona del plural (que correspon al tractament de «vós»). Això ho trobem sobretot en la documentació i en alguns quadres de diàleg, com podeu veure en aquesta altra captura de pantalla:

El fet d’utilitzar la segona persona del plural no implica necessàriament que l’ordinador s’estigui adreçant a més d’una persona i, per tant, no escriurem «esteu desconnectats» sinó «esteu desconnectat», ni «esteu segurs» sinó «esteu segur».

Igualment, cal tenir en compte que en català s’ha d’evitar l’ús explícit de «vós» sempre que es pugui. Si és necessari, hem de modificar els elements o l’estructura de la frase per a ometre el pronom.

Un altre exemple:

En alguns casos és difícil evitar-ne l’ús:

En cas que el programari estigui destinat exclusivament a un públic infantil (jocs educatius, textos de primària, etc.), es podrà utilitzar el singular («tu», «teu») en comptes del plural («vós», «vostre»). Per exemple, «Escriu el teu nom» en comptes d’«Escriviu el vostre nom».

Temps verbal

En general, mantindrem el temps verbal de l’original, excepte en el cas del «past simple» anglès, que gairebé sempre caldrà traduir pel pretèrit indefinit o pel present d’indicatiu. Un exemple freqüent el trobem en l’ús de «could/couldn’t» o «was able/unable to», que traduirem per «s’ha pogut/no s’ha pogut».

I el mateix per a les oracions afirmatives i tots els altres verbs.

D’altra banda, s’ha d’evitar l’ús inadequat del futur, que sovint s’utilitza impròpiament en lloc del present:

Ser i estar

Atès que l’anglès «to be» es pot traduir en alguns casos per «ser» i en d’altres per «estar», cal anar amb compte amb l’ús d’aquests verbs i emprar-los d’acord amb la normativa de la llengua catalana.

Generalment, els dubtes sobre «ser» i «estar» es concreten en dos casos: per a indicar lloc i amb adjectius.

• Per a indicar lloc

Per a indicar lloc s’empra «ser»; no és correcte l’ús d’«estar» en aquest cas:

Nota: El verb «estar» s’usa quan s’especifica la durada («Estaré allà unes dues hores») i, aplicat a persones, quan vol dir «treballar» o «viure» («Estic a l’agència de viatges»; «(S’)està a Sabadell, a casa de la seva germana»). Aquests contextos, però, no solen aparèixer en traduccions d’aplicacions informàtiques.

• Amb adjectius

Davant d’un adjectiu (o un participi), en la llengua general hi ha molts casos en què tant es pot emprar «ser» com «estar» («La sopa és o està calenta»). Per a les traduccions de Softcatalà recomanem l’ús de «ser», ja que és la forma tradicional:

Altres exemples:

El disc és ple. (millor que El disc està ple)

L'accés a aquest web és restringit.

És prohibit usar aquest programa sense llicència.

El programa era obert, però s'ha tancat a causa d'un error.

Ara bé, cal estar segur que «ser» s’usa correctament, ja que hi ha casos en què només pot anar «estar»:

El programa X està baixat.

El document està desconfigurat.

El disc està danyat.

En cas de dubte, opteu per «estar» o qualsevol altra solució no compromesa, com ara:

El disc ja s'ha formatat.

Verb + de + infinitiu

En la construcció verb + «de» + infinitiu en què «de» és optatiu, a les traduccions no el posarem:

Gerundi

Quan en anglès s’utilitza el gerundi per a indicar una acció que s’està executant, en català no s’ha de traduir literalment per un gerundi, sinó que s’ha d’emprar la forma «S’està…» o bé «S’estan…»:

Molts gerundis es tradueixen per «en» + infinitiu (no hem d’utilitzar mai «al» en aquesta mena de construcció):

I d’altres, per un substantiu, especialment en títols i opcions:

D’altra banda, s’ha d’evitar l’ús del gerundi en construccions que no indiquin simultaneïtat, com en els exemples següents:

El gerundi expressa una acció (p. ex., «S’estan baixant els fitxers», «El document s’està imprimint», etc.) i, per això, tampoc pot usar-se com si fos un adjectiu (és a dir, amb valor estàtic):

Adverbis

Sempre que sigui possible, és recomanable evitar els adverbis acabats en «–ment» i prioritzar construccions del tipus adverbi + participi/adjectiu. Per exemple:

En altres casos, però, quan la construcció adverbi + participi/adjectiu resta naturalitat a la frase, s’aconsella utilitzar un adverbi acabat en «–ment»:

D’altra banda, i sempre que hàgim de combinar dos adverbis acabats en «–ment» i per raons d’estalvi d’espai suprimirem la terminació del segon (no pas la del primer, que és incorrecte). Per exemple:

Condicionals (should)

Per raons d’estil desaconsellem la traducció directa de «You should» + infinitiu per «Hauríeu de» + infinitiu. És millor utilitzar construccions com ara «És recomanable que» + subjuntiu o similars:

Aquesta traducció, però, no es pot utilitzar quan «should» indica que una cosa s’esdevindrà després de fer-ne una altra; en aquest cas és millor utilitzar directament el futur o bé, si voleu conservar el matís de certa incertesa que dóna l’anglès, la construcció «haver de» en present d’indicatiu:

en + infinitiu

Per a indicar que té lloc una cosa quan en té lloc una altra, utilitzarem sempre la construcció «en» + infinitiu, i mai «al» + infinitiu:

La negació

En català la negació s’explicita amb més freqüència que en anglès.

«Or» amb valor negatiu

La conjunció disjuntiva «or» en anglès es pot utilitzar amb valor negatiu; en català cal traduir-la per «ni» i no per «o». Per exemple:

La doble negació

En frases negatives, les partícules «mai», «cap», «res», «gens» i «ningú» han de dur «no» sempre:

No tragueu mai el disquet abans d'hora.

Cap ordre no s'ha d'escriure en majúscules.

Sense la contrasenya, ningú no està autoritzat a accedir a la informació.

Sovint, quan en anglès una construcció negativa inclou un objecte directe precedit per un article indefinit, cal traduir aquest article indefinit per «cap»:

D’altra banda, quan l’objecte directe és plural, sovint cal traduir-lo en singular:

El substantiu

A vegades abusem dels substantius; sovint podem expressar el mateix de manera més directa, efectiva i genuïna amb un verb. Per exemple:

Les marques de plural

A l’hora de fer el plural de substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig, recomanem la inserció vocàlica que es fa en bona part del domini lingüístic: «bosc» > «boscos», «test» > «testos», «context» > «contextos», «sondeig» > «sondejos». Una excepció és el plural del demostratiu «aquest», que en cap cas no serà «aquestos» sinó «aquests».

L’article en les enumeracions

En general, davant d’un grup d’elements coordinats, és recomanable repetir el determinant que acompanya cada element si el gènere i/o el nombre canvia (llevat d’aquells casos en què l’espai no ho permeti). Per exemple:

La concordança de gènere

En els casos en què un mateix adjectiu o participi es refereix a dos substantius de gènere diferent, recomanem fer la concordança sempre en masculí, perquè és el gènere menys marcat i també per raons d’estalvi d’espai. Per exemple: «How to find hidden files and folders» > «Com trobar els fitxers i les carpetes amagats» o bé «Com trobar les carpetes i els fitxers amagats» (cal fer la concordança en masculí independentment de l’ordre en què apareguin els substantius).

Substantiu + a + infinitiu

Cal evitar aquesta construcció.

Per exemple:

Complement + substantiu

Especialment en traduir frases amb poc context, convé recordar que, en anglès, el complement va davant el substantiu. Així, com a regla general, les frases com ara «Operating System Database Manager Program Files» les traduirem cap enrere, és a dir, aquest exemple es traduiria per «Fitxers del programa del gestor de bases de dades del sistema operatiu».

Malauradament, sovint és difícil establir si ens trobem davant una construcció del tipus complement + substantiu (com ara «Download Manager», gestor de baixades), o d’una del tipus verb en imperatiu + substantiu (com ara «Load Settings», carrega els paràmetres). Només el context ens hi podrà ajudar o, si no n’hi ha, l’experiència en altres casos similars, o fins i tot la intuïció.

D’altra banda, cal recordar que, en català, el complement generalment es posposa al substantiu:

El pronom es

El pronom «es», davant un mot començat per s-, ce- o ci-, s’escriurà sempre en la forma plena («se»):

Se sap que algunes característiques...

Les propietats d'aquest programa se sumen a les de...

L’article

En anglès no se solen posar els articles «the» ni «a/an» en esmentar determinats conceptes, però en les traduccions al català, i sempre segons el context, en molts casos caldrà afegir-los:

Sovint la intuïció, juntament amb les normes ortogràfiques, us ajudaran a decidir si l’article és necessari o no. En tot cas, l’article ha de precedir sempre els noms de programes, sistemes operatius, etc., seguint les normes d’apostrofació generals: «l’Excel», «l’MS-DOS», «el Windows», «el Linux», «el GIMP», etc.

Les preposicions per i per a

Davant nom, pronom o altres sintagmes nominals, utilitzarem «per» per a indicar la persona (o màquina, o sistema, etc.) que ha fet una cosa (correspon normalment a l’anglès «by» o «because of») o bé per a indicar-ne la causa:

Aquest fitxer ha estat comprimit pel WinRar.

Programa traduït per Softcatalà.

Missatge distribuït pel moderador de la llista.

Previst per la normativa.

S'ha cancel·lat l'operació per sobrecàrrega de la xarxa (perquè sobrecarregava).

Farem servir «per a» per a indicar la persona (o màquina, o sistema, etc.) destinatària o beneficiària d’una cosa (correspon normalment a l’anglès «to» o «for»):

Oferta per als internautes.

Programa per a la compressió de fitxers.

Missatge per a l'usuari del sistema.

Pedaç per al sistema operatiu.

Davant infinitiu, distingirem entre «per» i «per a» d’acord amb la normativa fabriana.

• Fem servir «per» per a indicar que una cosa encara està per fer:

Programa per baixar. (que encara no s’ha baixat)

Les cadenes estan per traduir. (pendents de traduir)

Missatges per llegir. (pendents de llegir)

• Fem servir «per» per a indicar una causa. Però, per a evitar ambigüitats, a vegades és preferible expressar la causa amb «perquè» o substituint l’infinitiu per un nom:

Gràcies per visitar el nostre web. (per la visita, perquè heu visitat)

La connexió s'ha interromput per interferir en una altra operació. (Millor: La connexió s'ha interromput perquè interferia en una altra operació.)

• Per a indicar destinació o finalitat, fem servir «per a», igual que davant sintagmes nominals:

Programa per a baixar imatges. (que serveix per a fer baixades)

Aplicació per a gestionar l'agenda. (que serveix per a la gestió)

Introduïu la contrasenya per a accedir a l'àrea restringida.

• En alguns casos es pot fer servir tant «per» com «per a» segons el matís que es vulgui donar a la frase. En aquestes frases la preposició es pot parafrasejar amb les expressions «amb la intenció de», «perquè vull», «com que volem»…

Us escrivim per (a) informar-vos dels canvis en la política de privacitat.

Treballem per (a) millorar el servei. (Treballem per (a) la millora del servei.)

Les locucions per tal de i per tal que

Evitem les locucions per tal de i per tal que perquè són arcaiques i fan les frases innecessàriament llargues. A més, quan indiquen destinació són gramaticalment incorrectes. Les alternatives són per (a) i perquè.

Les preposicions en i a

Per a indicar moviment (i idees afins) fem servir sempre la preposició «a»:

Els documents obsolets es poden enviar a la paperera.

Torneu a la pàgina anterior.

Per a indicar una localització estàtica (física no abstracta), distingim diferents casos.

• Davant de topònims, utilitzarem «a»:

La pròxima reunió serà a València.

• Davant de noms propis d’ús habitual, utilitzem «a» o «en»:

Softvalencià va ser esmentat en/a À punt.

En/A Catalunya Ràdio van parlar del projecte Common Voice.

• Davant l’article determinat («el», «la», «els», «les»), es pot utilitzar «a» o «en». Però cal recordar que la preposició «a» és ambigua en alguns contextos, i és preferible no abusar-ne. Davant substantius abstractes que no representen localitzacions físiques farem servir «en».

Les plantilles són a/en la carpeta «Plantilles».

Un enllaç a la pàgina web de Softcatalà. (un enllaç en una pàgina que remet a la pàgina de Softcatalà)

Un enllaç en la pàgina web de Softcatalà. (un enllaç dins la pàgina de Softcatalà que envia a una pàgina externa)

Les limitacions en l'ús de dades privades.

En la política de privacitat es defineixen tots els casos d'ús.

• En tots els altres casos (determinants diferents de l’article determinat, numerals, noms…) farem servir sempre «en»:

Voleu desar el fitxer en aquesta carpeta?

S'executarà en un altre terminal.

Trobareu aquesta aplicació en diversos llocs.

Els fitxers són en discos diferents.

S'han fet còpies de seguretat en dos servidors diferents.

Cal recordar que molts verbs regeixen una preposició o l’altra, i és aquesta la que cal utilitzar.

Vam participar en la redacció de la proposta.

Ha estat inclosa en la llista de tasques.

La impressora s'ha de connectar a l'ordinador.

S'ha afegit a la llista de tasques.

Preposicions de lloc compostes

En català, les preposicions de lloc (com ara «damunt», «sota», «davall», «darrere», etc.) poden anar acompanyades d’altres preposicions («a» i «de») i fins i tot d’articles. Per tant, totes aquestes possibilitats són correctes:

És damunt la taula.

És damunt de la taula.

És a damunt de la taula.

És al damunt de la taula.

A Softcatalà, per a unificar criteris de redacció i amb voluntat simplificadora, posarem sempre la variant més curta de totes les possibles. L’avantatge d’aquest sistema, a més de la unificació, és que s’estalvia espai. Així:

Posa la imatge darrere. (millor que no pas: Posa la imatge al darrere)

Porta la imatge davant. (millor que no pas: Porta la imatge al davant)

Posa una columna sobre l'altra. (millor que no pas: Posa una columna a sobre de l'altra)

Posa una columna sota l'altra. (millor que no pas: Posa una columna a sota de l'altra)

Posa-ho baix. (millor que no pas: Posa-ho a baix)

Posa-ho sota. (millor que no pas: Posa-ho a sota)

Damunt la línia de text. (millor que no pas: Damunt de la línia de text)

Excepcionalment en alguns casos la forma preferida pot no ser la més curta:

Posa-ho més (a) prop.

Posa-ho a sobre.

Nota: «baix (de)» és correcte quan vol dir «en la part de baix» (p. ex. baix de la pantalla). No és correcte si equival a «sota» o «davall» (p. ex. *baix de la finestra).

Com i com a

La partícula «com» s’usa quan es vol dir «en comparació a», «semblant a»:

És un gestor de correu com l'Eudora. (semblant a l’Eudora)

També quan introdueix una llista d’exemples; en aquest cas pot anar acompanyada d’«ara»:

Els gestors de correu, com l'Eudora o l'Outlook, poden fer diverses funcions.

Els gestors de correu, com ara l'Eudora o l'Outlook, poden fer diverses funcions.

Al seu torn, la partícula «com a» s’usa quan es vol dir «en qualitat de», «fent la funció de»:

El programa X pot treballar com a gestor de base de dades i com a processador de textos.

Com a administrador de la llista de correu, he de dir que...

Construcció d’altres

Sovint s’utilitza incorrectament la construcció «d’altres» allà on s’ha d’utilitzar simplement «altres». «Altres» només pot dur la preposició «de» davant quan té valor partitiu, és a dir, quan es refereix a una part d’un col·lectiu ja esmentat (i sovint va acompanyat del pronom feble «en»). A més, com que «d’altres» substitueix un nom, no pot dur cap altre nom darrere. Exemples:

Alguns documents poden editar-se amb el WordPad, però d'altres [documents], no.

Hi ha altres fitxers per traduir

Alguns cops caldrà revisar la traducció; d'altres [cops], en canvi, no.

S'han baixat altres programes.

Aspectes convencionals

Puntuació

L’ús dels signes de puntuació en anglès difereix de l’ús que se’n fa en català. Tant en la traducció de documentació com de programari en general, és important tenir en compte en què consisteixen aquestes diferències, per a garantir la correcció i claredat expositiva.

Els punts suspensius

A diferència de l’anglès, en català no s’ha de deixar cap espai en blanc entre els punts suspensius i el mot precedent:

Així mateix, quan la frase comença amb punts suspensius, aquests s’han d’escriure units a la primera paraula, sense cap espai en blanc:

És incorrecte utilitzar els punts suspensius juntament amb «etc.» o «etcètera», ja que seria redundant:

La coma

La coma ( , ) és un signe de puntuació que marca una pausa de poca durada.

No s’utilitza abans de les conjuncions «i» o «o» quan s’empra en una enumeració d’elements relacionats:

Cal utilitzar la coma quan s’uneixen dues proposicions.

Les cometes

Les cometes serveixen per a ressaltar un fragment de text. En l’àmbit de les TIC, generalment s’utilitzen per a citar un text que fa referència a una ordre o a una opció de la interfície d’usuari, o bé per a citar un text que prové d’una altra font (per exemple, referències a apartats o a capítols de publicacions).

En català, existeixen tres tipus de cometes:

• Les cometes baixes o llatines (« »)
• Les cometes altes o angleses (“ ” o " ")
• Les cometes simples o senzilles (‘  ’ o '  ')

En anglès, majoritàriament s’utilitzen les cometes altes i les cometes simples. En canvi, en català cal utilitzar sempre les cometes baixes (« »), independentment de les que apareguin al text original.

L’ús de les cometes altes i de les cometes simples queda restringit als casos en els quals cal utilitzar més d’unes cometes dins d’una mateixa frase. Aleshores, les emprarem en aquest ordre: cometes baixes, cometes altes i cometes simples. Per exemple:

Aquests casos, però, són força excepcionals.

També s’utilitzen les cometes baixes quan, per alguna raó, tècnicament no sigui possible ressaltar el text amb cursiva o amb negreta. Per exemple, en les cadenes de fitxers que pertanyen a la interfície d’usuari, generalment no s’hi pot afegir informació de format; per tant, l’única manera de ressaltar una part del text (noms de botons, opcions de menú, pestanyes o altres elements de la interfície) és amb les cometes.

En canvi, en les cadenes que pertanyen a l’ajuda o a la documentació, aquest mateix text es ressaltaria amb negreta o amb cursiva.

En cap cas no es pot emprar conjuntament cursiva (o negreta) amb cometes.

Els parèntesis i el guió llarg

El parèntesi fa la mateixa funció en anglès que en català. L’ús del guió llarg, en canvi, és lleugerament diferent. Quan s’utilitza per a fer un incís (és a dir, quan fa la mateixa funció que el parèntesi), en anglès no es deixa espai entre els guions i les paraules anterior i posterior a l’incís; en català, en canvi, cal introduir-hi un espai. Per exemple:

A vegades, però, en anglès s’utilitza el guió llarg per a indicar èmfasi o per a resumir el que s’acaba de dir. En aquests casos, és preferible substituir-lo per una coma o un punt i coma. Per exemple:

El guionet

La norma diu que, en utilitzar prefixos i mots compostos, generalment no es posa guionet:

preenregistrament (i no pre-enregistrament)

antivirus (i no anti-virus)

audiovisual (i no audio-visual)

Només en són excepcions els compostos en què concorren dos mots catalans i el segon comença per «s», «r» o «x» (per a evitar lectures errònies):

posa-ratolins

porta-sensors

porta-retalls

(però: minixip, perquè «mini-» és un prefix: aquí no hi ha composició)

Els signes d’interrogació i d’admiració

En català, tradicionalment els signes d’admiració i d’interrogació s’han utilitzat només al final de l’oració. En els darrers anys, l’Institut d’Estudis Catalans n’ha acceptat l’ús a l’inici, en situacions en què ajudin a entendre millor on comença l’exclamació o interrogació. Això és molt poc habitual en l’àmbit de les TIC. Per tant, recomanem ometre’ls sempre.

En anglès s’utilitza molt sovint el signe d’admiració per a emfasitzar una oració, sobretot en missatges d’error. En català, però, el seu ús en aquest sentit és més restringit i es recomana suprimir-lo sempre que no estigui justificat. Un cas acceptable de l’ús del signe d’admiració pot ser, per exemple, per a advertir l’usuari d’operacions en les quals pot perdre dades.

La barra inclinada

Quan separem dos elements, no es deixa cap espai en blanc ni davant ni darrere de la barra inclinada (/). Per exemple:

En canvi, quan separem dues seqüències de mots, és preferible deixar-ne.

Majúscules i minúscules

En anglès hi ha una certa tendència a utilitzar majúscules en les lletres inicials d’una paraula molt sovint; en català, en canvi, no. Per tant, en les traduccions al català s’utilitzaran les majúscules només en els casos següents:

• La lletra inicial a principi de text, al començament d’una frase i després de punt, admiració, interrogació o punts suspensius:

Compte! Aquest lloc web no és segur. Comproveu-ne el certificat.

• La lletra inicial si es tracta d’un nom propi:

El treball d'en Torvalds.

Programari realitzat a Catalunya.

• La lletra inicial si es tracta del nom d’un menú, d’una opció de menú, d’una finestra, d’un quadre de diàleg, etc. En cas que el nom en qüestió consti de més d’una paraula, només es posarà en majúscula la primera lletra del primer dels mots que el componen:

L'opció Treballa connectat.

S'obrirà el quadre de diàleg Anomena i desa.

• Totes les lletres de totes aquelles opcions, paràmetres, etc. que es consideri necessari destacar d’una línia d’ordres, sigui per a indicar un paràmetre optatiu, un exemple d’utilització, etc.:

--gtk-module=MÒDUL.

Sintaxi: uniconv utf8 FITXER.po latin1 FITXER2.po.

• Evidentment, tota la paraula si es tracta d’una sigla (vegeu l’apartat Sigles i acrònims):

L'adreça de la UPC.

Aquest PC porta dos ports USB i una unitat de CD-ROM.

Cal recordar també que, en català, a diferència de l’anglès, els noms de llengües s’escriuen en minúscula.

Noms dels programes informàtics

Per a la utilització de majúscules en aquest camp hem de tenir en compte que:

• Els noms de programes informàtics, llenguatges de programació i sistemes operatius s’escriuran amb la primera lletra en majúscula: «Word», «Excel», «Firefox» (però: «dBase»); «Basic», «Cobol», «Pascal»; «Linux», Windows». Si són compostos (sovint amb «Win-» o «Web-»), poden portar una majúscula al mig: «WinAmp», «WebCopier», «GetRight», «PowerPoint». D’altra banda, cal tenir present que, en català, els noms dels programes s’escriuen amb article, seguint les normes d’apostrofació generals: «el Firefox», «el Windows», «l’Skype», «l’Ubuntu», «l’IE», etc.

• Els noms genèrics, s’escriuen en minúscula:

Un client de correu, un navegador d'Internet, un editor d'HTML.

Després de dos punts

Cal utilitzar majúscules només en citacions textuals i recomanacions o advertiments precedits de mots com: «Avís:», «Atenció:», «Consell:» «Nota:», etc. Per exemple:

En fer-hi clic, apareixerà el missatge següent: «L'operació s'ha realitzat correctament.»

Nota: Blocar totes les finestres emergents pot impedir que característiques importants d'alguns llocs web funcionin.

Noms d’institucions i de departaments

Quan el nom genèric d’una institució o departament forma part de la seva denominació completa, s’escriu amb majúscula inicial (incloent-hi l’article en cas que en porti). Per exemple:

Llistes numerades i vinyetes

A l’hora de traduir llistes numerades i vinyetes, cal tenir en compte si estan formades per frases completes (verbals), incompletes (nominals) o bé per una barreja de totes dues coses.

Frases completes (verbals)

A les enumeracions formades per frases completes, cal iniciar cada frase amb majúscula i acabar-la amb un punt. Per exemple:

Frases incompletes (nominals)

En cas que els elements de l’enumeració siguin frases incompletes (una sola paraula o sintagma), s’utilitzaran lletres majúscules però es prescindirà de la puntuació final. Per exemple:

Barreja de frases completes i incompletes

En cas que, en anglès, la llista inclogui frases completes i incompletes, sempre que sigui possible caldrà uniformitzar la llista de manera que no es barregin els dos tipus de frase.

Abreviacions

No s’han de confondre els símbols, les abreviatures i les sigles.

Els símbols són lletres o «conjunts de lletres utilitzades per a representar magnituds, quantitats, unitats, operacions, etc.» (segons el «Diccionari de la llengua catalana» de l’Institut d’Estudis Catalans), no porten punt i són objecte de consens internacional.

Les abreviatures són representacions «d’un mot o d’una frase per una o algunes de les seves lletres», porten un punt al final i gaudeixen d’un cert consens general.

A diferència de les abreviatures, les sigles són lletres «inicials d’un o més mots usades com a abreviació». Cal dir, també, que moltes sigles són acrònims, és a dir, abreviacions formades «amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen una frase».

Símbols

Les unitats de mesura són els símbols més habituals amb què us podeu trobar. Sempre s’acaben sense punt i habitualment s’escriuen en minúscula (p. ex. «k», per «quilo-»), llevat dels casos en què el símbol prové d’un nom propi o quan es tracta de símbols dels múltiples més grans, que cal escriure en majúscula (p. ex. «G», per «giga-»). Els símbols de les unitats complexes s’han d’escriure en minúscula o majúscula segons les característiques dels seus formants (p. ex. «Mbit», per «megabit»). Aquí teniu una llista dels símbols més habituals en informàtica:

És important que els símbols s’escriguin tal com s’indica, especialment en el cas de les unitats de mesura. Per exemple, «quilobyte» s’escriu amb la «k» minúscula i la «B» majúscula («kB»), i «megabyte» amb totes dues en majúscula («MB»).

Abreviatures

Les abreviatures més habituals amb què us podeu trobar són les dels dies de la setmana, les dels mesos i alguna altra (que indiquem a continuació):

dl. - dilluns

dt. - dimarts

dc. - dimecres

dj. - dijous

dv. - divendres

ds. - dissabte

dg. - diumenge

gen. - gener

febr. - febrer

març - març

abr. - abril

maig - maig

juny - juny

jul. - juliol

ag. - agost

set. - setembre

oct. - octubre

nov. - novembre

des. - desembre

a/e (adreça electrònica)

etc. (etcètera)

màx. (màxim)

mín. (mínim)

núm. (número)

p. ex. (per exemple)

pàg. (pàgina)

tel. (telèfon)

veg. (vegeu)

És important que respecteu la forma de les abreviatures i que les escriviu exactament tal com s’indica, atès que són abreviacions consensuades i acceptades inequívocament per a la comunicació.

Sigles i acrònims

En el llenguatge de la informàtica hi ha una tendència prolífica a utilitzar sigles, que generalment ens arriben al català a través de l’anglès. Per exemple: «PC», «SCSI», «USB», «DOS», etc. Sempre que sigui possible cal emprar la forma catalana de les sigles, de manera que les lletres que la constitueixin corresponguin al sintagma desenvolupat.

Així, hem d’usar les traduccions al català de sigles que s’utilitzen àmpliament, com ara «XDSI» («xarxa digital de serveis integrats») i les que han estat normalitzades en català pel TERMCAT, com ara «PMF» («preguntes més freqüents»). Ara bé, convé respectar els casos en què la sigla anglesa està molt consolidada tant en català com internacionalment; n’és un exemple la sigla «CD» per «disc compacte» o «PC» per «ordinador personal».

Cal escriure les sigles sempre en majúscules, mai en cursiva i sense punt darrere de cadascuna de les lletres que les componen.

Podeu consultar l’Acronym Finder per als acrònims que desconeixeu i dels quals voleu saber el significat. També podeu consultar la següent llista de les principals sigles utilitzades en la localització de productes informàtics:

Nota: La paraula en negreta és la que dóna a la sigla el seu gènere.

Apostrofació

En general, considerarem les sigles com un mot més i les apostrofarem, doncs, seguint les normes generals d’apostrofació en català, tenint en compte el gènere (masculí o femení) del concepte que descriuen i la manera com es llegeixen (lletra a lletra o com un sol mot) i no pas la manera com s’escriuen, ni el nom desenvolupat a què corresponen:

Plurals

En català, les sigles no tenen plural; l’article que les precedeix indica si s’estan utilitzant en singular o en plural. Per tant, no direm «els CD-ROMs», ni «els PC’s», sinó simplement «els CD-ROM» i «els PC».

Utilització en textos llargs

Quan traduïm textos llargs (fitxers d’ajuda, qualsevol tipus de documentació, etc.) i especialment en el cas de sigles poc conegudes o poc habituals, el primer cop que apareix una sigla cal indicar el sintagma desenvolupat a què correspon, entre parèntesis i en cursiva, així com la traducció aproximada en català en rodona:

...Pel que fa a la CRL (Certificate Revocation List, llista de revocació de certificats), és una...

...a la GPL (General Public License, llicència pública general) s'esmenta que...

En canvi, no hi ha cap necessitat d’indicar, per exemple, què és un PC o un CD-ROM, ja que s’assumeix que aquestes sigles són habituals en l’àmbit de la informàtica. Per tant, escriurem

...al PC teniu segurament una unitat de CD-ROM que...

i no:

... al PC (Personal Computer, ordinador personal) teniu segurament una unitat de CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory, memòria només de lectura en disc compacte) que...

Aspectes de localització

En aquest apartat tractem aquelles qüestions relacionades amb l’adaptació de la traducció al nostre context cultural.

La majoria d’aplicacions i de sistemes operatius moderns permeten a l’usuari definir la configuració local; és a dir, el conjunt de convencions que fan referència al format horari, numèric o de moneda, entre d’altres. Les aplicacions, incloent-hi les aplicacions web, es basen en aquesta informació per a mostrar a l’usuari la informació correctament representada. Les aplicacions ben internacionalitzades tracten aquests temes de forma automàtica.

Formats i convencions

Locale

Un locale és un conjunt de paràmetres que defineixen la llengua i les preferències (moneda, separador de milers, etc) per a una regió especifica.

El sistema més popular d’identificació de locales es basa en una combinació de nom de la llengua (ISO 639-2) i país (ISO 3166-2). En català disposem dels següents identificadors:

•  ca (català per a tot el domini lingüístic)
•  ca_FR (català a França)
•  ca_AD (català a Andorra)
•  ca_IT (català a Itàlia)
•  ca_ES (català a Espanya)

Vegeu les definions de locales en Unicode per al català.

Quan desenvolupem una nova traducció intentem usar sempre que sigui possible el locale “ca” perquè és el més genèric. Pot donar-se’n el cas de què si fem una traducció sota el locale ca_ES, només es mostri pels usuaris a Espanya en comptes de per a tot el domini lingüístic.

És possible també crear varietats lingüístiques de les traduccions, la més comuna és la valenciana. Utilitzem ‘Català (valencià)’ com a nom visible de l’idioma, i utilitzem l’estàndard BCP-47 per a definir els codis de les traduccions de les variants. L’estàndard afegeix l’etiqueta “valencia” al codi genèric del locale (pel que seria “ca_ES@valencia” si partim del ca_ES, o “ca@valencia” si partim del “ca”).

Nombres

En la documentació, cal expressar les quantitats que apareguin dins dels textos en xifres o en lletres seguint els criteris generals per a la llengua catalana. En el programari, per raons d’economia lingüística, s’utilitzaran sempre les xifres (vegeu també l’apartat «Ordinals»).

Recordeu que el nombre «dos» té femení: «dues pàgines». (Però: «la pàgina dos», atès que aquí és un ordinal: «la pàgina número dos».)

Decimals i milers

L’ús del punt i la coma com a separadors de decimals i milers canvia segon els països. Per exemple, als Estats Units els milers se separen amb una coma i els decimals amb un punt, mentre que en català, segons les convencions dels principals territoris on es parla, es fa a l’inrevés:

Billion

En anglès, la paraula «billion» actualment es refereix a 1.000 milions (10⁹). En canvi, en català —i antigament també en anglès britànic—, un bilió és 1 milió de milions (10¹²). Per tant, normalment s’ha de traduir «billion» com a «mil milions» o «miliard», i no pas com a «bilió».

Ordinals

Els nombres ordinals s’abreugen amb la xifra i l’última lletra del nom, sense punt al final; així doncs, cal fer «1r», «2n», «3a», «4t», «5è», etc.

Unitats de mesura

Les unitats de mesura han de ser les d’ús normal als territoris de parla catalana, com el sistema mètric decimal (per exemple, les distàncies s’han de representar en centímetres en comptes de polzades). És recomanable que l’usuari pugui canviar d’unitats de mesura, però la versió catalana ha de fer servir per omissió el sistema mètric decimal.

Data i hora

En anglès, les hores s’expressen amb el format de 12 hores (AM o PM); en català, ho farem amb un format de 24 hores i separant l’hora dels minuts i els minuts dels segons per mitjà de dos punts:

Un quart de sis de la tarda, en anglès: 5:15:00 PM.

La mateixa hora, en català: 17:15:00.

Format i ordre de la data

El format en què s’expressen les dates depèn de cada país. Als Estats Units, les dates s’expressen com mes/dia/any i en alguns països, com ara Japó, s’expressen com any/mes/dia. En català, utilitzem sempre dia/mes/any (l’any s’escriu sense punt separador de milers):

Per exemple:

Cal tenir en compte que en català usem el format horari de 24 hores sense zero al davant quan hi ha un únic dígit.

Alguns programes inclouen, en alguns textos, codis que determinen l’ordre i format en què es mostra la data en un missatge concret.

Les especificacions dels codis més comunes en informàtica són el llenguatge C, Python, Java i C#.

Per exemple, la cadena següent mostra en anglès la data i l’hora formatada per als Estats Units. Per a traduir-la al català ens cal adaptar-la:

En aquest exemple hem canviat la posició del número del dia de mes i hem eliminat l’AM/PM ja que en català s’utilitza el format horari de 24 hores.

Adreces web

En cas de trobar enllaços a llocs web externs en altres llengües, cal posar entre parèntesis el nom de la llengua del document. Per exemple, si la llengua del lloc web és l’anglès, afegirem després de l’enllaç «(en anglès)».

Per exemple:

Números de telèfon

Als Estats Units els telèfons s’acostumen a especificar amb el prefix opcional entre parèntesis. A l’hora de separar els set números que componen un número de telèfon, s’utilitza un guió per a separar els tres primers números dels quatre següents.

En català, es recomana usar espais per a separar els números en grups de tres.

Per exemple:

En cas que el número de telèfon sigui fictici, cal reemplaçar-lo per un número fictici d’una zona geogràfica de parla catalana.

En cas de productes comercials o d’institucions que tenen representació en territoris de parla catalana i on es puguin donar números equivalents, aquests es reemplaçaran (per exemple, en el cas d’oficines comercials o de suport tècnic a l’usuari).

Moneda

En anglès, la unitat monetària s’escriu abans de la xifra; en català, sempre després i deixant un espai:

Cal dir que, sempre que sigui possible, es convertiran les quantitats monetàries a l’euro.

Percentatges

Els percentatges són una manera d’expressar una fracció de denominador 100. No posarem mai un espai entre el signe de percentatge i la xifra.

Ordenació d’elements

Sovint en anglès s’enumeren llistes de llengües, països o altres elements. És important, independentment de quina sigui l’ordenació original, utilitzar els criteris d’ordenació de la llengua catalana.

Localització de programari

En aquest àmbit de la localització és fonamental utilitzar sempre el mateix terme per a fer referència a un determinat procés, concepte o acció per tal que l’usuari pugui interpretar-lo sempre unívocament.

Noms de programes

Els noms propis de productes, programes, empreses, etc. («Firefox», «Full Circle Software», «GetRight», etc.) no es tradueixen.

Pel que fa a la utilització de majúscules en aquest camp hem de tenir en compte les indicacions següents:

• Els noms de programes informàtics, llenguatges de programació i sistemes operatius s’escriuen amb la primera lletra en majúscula: «Word», «Excel», «Firefox» (però: «dBase»); «Basic», «Cobol», «Pascal»; «Linux», «Windows». Si són compostos (sovint amb «Win-» o «Web-»), poden portar una majúscula al mig: «WinAmp», «WebCopier», «GetRight», «PowerPoint».
• Els noms genèrics s’han d’escriure en minúscula: «un client de correu», «un navegador d’Internet», «un editor d’HTML».

Especificacions de versió

La paraula «versió» no és un nom propi. Per tant, s’escriu amb minúscula just després del nom de l’aplicació. En el cas que hi hagi una limitació d’espai, recomanem ometre la paraula «versió».

Tecles

Tot i que els teclats més estesos estan retolats en anglès o en espanyol, quan calgui traduir el nom d’una tecla utilitzarem els noms següents:

A més, en un teclat podem trobar-hi les tecles següents:

Tecles de drecera

Les tecles de drecera són combinacions de dues o més tecles que permeten accedir ràpidament a funcions a les quals d’altra manera només es podria accedir utilitzant el ratolí.

Per a indicar que dues o més tecles s’han de prémer de manera simultània fem servir el signe de suma ( + ). Per exemple, si volem indicar que, per a fer una determinada acció, cal prémer les tecles «Ctrl» i «P» alhora, ho indiquem així: Ctrl+P.

Per a indicar que dues o més tecles s’han de prémer l’una després de l’altra fem servir la coma ( , ). Per exemple, si volem indicar que, per a fer una determinada acció, cal prémer seqüencialment les tecles «Ctrl», «N» i «O», ho indiquem així: Ctrl,N,O.

Les tecles de drecera sovint utilitzen la primera lletra del verb que indica l’acció que realitzen com a part de la combinació. Per exemple, en anglès, «Ctrl+O» per a obrir un fitxer («Open»). En català, usem les mateixes combinacions que en anglès, fins i tot en casos com «Ctrl+P» (per a «Imprimir») on es podria considerar de canviar la «P» per una «I».

Tipus de dades i atributs

En l’àmbit informàtic, les dades poden emmagatzemar-se sota diferents tipus i assignar-los certs atributs. A continuació teniu alguns dels més habituals. Cal tenir present que, en certes traduccions, pot ser necessari conservar la cadena en la llengua original per tal de garantir el correcte funcionament del programa.

Missatges d’error i d’avís

Sovint ens trobem amb missatges d’error molt breus que comencen directament amb «Error…», sense cap introducció prèvia; en aquests casos, i sempre que l’espai disponible no estigui limitat, hi afegirem «S’ha produït un», d’aquesta manera:

D’altra banda, si el que diu l’original és «An error has occurred», ho traduirem igualment per «S’ha produït un error»:

Localització de documentació

L’objectiu de la documentació és descriure el funcionament d’una aplicació de tal manera que serveixi de referència i guia d’ús als seus usuaris. Per això, és molt important que la terminologia emprada sigui en tot moment coherent amb la de la interfície, i que en cap cas no es recorri a la sinonímia quan es faci referència a aspectes concrets d’aquesta. Pel que fa a la redacció, abans de caure en l’ambigüitat és preferible optar també per la repetició, atès que no es tracta de ser literaris sinó funcionals.

Per aquest motiu fem les recomanacions següents:

• En la traducció de programari s’acostuma a economitzar el llenguatge, ateses les limitacions d’espai que hi ha sovint a les interfícies d’usuari. En el cas de la traducció de documentació, però, el problema de l’espai no és tan crític i cal prioritzar, per sobre de tot, la llegibilitat del text.

• Les captures de pantalla que apareixen sovint en la documentació són un element molt útil per a l’usuari. És important que aquestes captures de pantalla, que sovint són d’elements molt específics com ara barres d’eines o menús, siguin de la versió de l’aplicació en català. Cal, així mateix, que aquestes captures siguin de la mateixa versió que el programari, ja que sovint la terminologia emprada i les interfícies d’usuari canvien de versió a versió.

És habitual que la descripció d’ús d’aplicacions s’exemplifiqui amb casos d’ús on sovint s’utilitzen noms d’empresa, de persones, llocs, adreces o telèfons. Cal localitzar al català aquests exemples utilitzant-ne d’altres que siguin vàlids per a tot el domini lingüístic.

Títols

En anglès, és habitual emprar el gerundi en els títols de seccions de manuals o noms de documents. En català, cal defugir el gerundi i utilitzar preferentment construccions nominals o, si això no és possible, infinitius. Per exemple, traduirem el títol «Adding Graphics to the Gallery» per «Addició de gràfics a la galeria» o, alternativament, «Afegir gràfics a la galeria».

Referències a opcions de la interfície d’usuari

Quan traduïm documentació de programari, trobem moltes referències directes a la interfície d’usuari: opcions, botons, funcions, pestanyes… Sovint es tendeix a traduir la documentació sense tenir en compte com es van traduir els mateixos termes en l’aplicació. En conseqüència, una seqüència de passos suggerida pot no coincidir amb les instruccions que cal seguir realment. Així doncs, és imprescindible consultar la interfície d’usuari (o, en cas que no sigui possible, el fitxer de traducció de la interfície) per a assegurar-nos que els passos que es descriuen a la documentació coincideixen exactament amb els que trobem a l’aplicació. Per exemple, si en la documentació es diu que heu d’anar a una opció de menú com ara «Eines > Opcions», comproveu que la traducció emprada en el programa sigui aquesta.

Si traduïm la documentació d’una aplicació que no s’ha traduït al català, cal escriure l’opció en la llengua original seguida de la traducció al català entre parèntesis (i, en cas que l’opció original s’escrigui en negreta o es trobi dins d’etiquetes de codi, escriurem l’opció en català en rodona o fora de les etiquetes).

Referències a altres manuals

De la mateixa manera que és imprescindible consultar la interfície d’usuari per a assegurar-nos que les traduccions d’opcions, menús i altres elements de la interfície siguin correctes, quan traduïm un manual i trobem referències a una altra guia cal consultar-la per a assegurar-nos que en traduïm el títol correctament.

Si la guia a què es fa referència no s’ha traduït al català, cal escriure’n el títol en la llengua original seguit de la traducció al català entre parèntesis. En cas que el títol original s’escrigui en cursiva o entre cometes, escriurem l’opció en català en rodona i sense cometes.

Terminologia

Atès que en el procés de localització generalment hi intervenen diverses persones (traductors de programari, traductors de documentació, revisors, etc.), cal evitar la sinonímia a l’hora de designar accions, processos i conceptes específics. D’aquesta manera es minimitza la confusió i la incoherència dins la mateixa interfície de l’aplicació i respecte de la documentació corresponent.

Quan traduïm terminologia, recorrerem al «Recull de termes» de Softcatalà i a la informació d’interès terminològic del TERMCAT, especialment als recursos en línia com ara el Cercaterm i la Neoloteca (2000-2010). Mai no crearem paraules noves, i davant d’un estrangerisme l’adaptació del qual no hagi assolit consens en el si de la comunitat lingüística, sempre tindrà prioritat la forma catalana ja existent. Evitarem adaptacions lingüístiques del tipus «zipat» o «zipejat» per a l’anglès «zipped» («comprimit en format zip»), «gzipat» per «gzipped» («comprimit en format gzip»), «pinged» («fet un PING»), etc.

El Recull de termes

El Recull de termes, que ha estat revisat pel TERMCAT, és l’eina de consulta fonamental per a la localització al català. S’ha creat per a mantenir la coherència entre les diferents aplicacions que es tradueixen i entre les diferents parts d’una mateixa aplicació, ja que, com és obvi, no totes les traduccions les realitza el mateix traductor. Per tant, la traducció d’un mot que s’ha d’utilitzar preferentment és la que figura al Recull de termes, especialment en frases sense context.

Un exemple força entenedor d’això és «OK». Atès que aquest terme apareix amb moltíssima freqüència, si un traductor el traduís per «D’acord», un altre per «Accepta» i un tercer per «Bé», al final de la traducció ens trobaríem amb una aplicació plena d’incoherències lingüístiques. El mateix es podria aplicar a «delete» o a «password», entre molts altres exemples.

No obstant això, i atès que és impossible preveure traduccions per a tots els termes i la seva aplicació en tots els entorns possibles, en traduccions de frases llargues, com poden ser els fitxers d’ajuda, el traductor pot haver d’utilitzar una altra traducció no prevista al Recull de termes. En aquest cas, cal que s’asseguri que el terme és correcte en català i que la traducció serà comprensible per als usuaris del programari; si no es troba cap traducció adient, és preferible deixar el terme sense traduir i indicar que es tracta d’un estrangerisme posant-lo en cursiva, o, si no és possible, entre cometes.

Quan apareguin termes nous als fitxers és una bona idea enviar-los a la llista de correu del Recull, incloent-hi, si se’n sap alguna, la traducció o traduccions proposades juntament amb exemples de la seva utilització en context per tal d’estudiar-ne la inclusió al Recull de termes.

Bibliografia

Altres documents de Softcatalà

Softcatalà ha elaborat un seguit de documents que, sense ser pròpiament guies de traducció, sí que us poden ser d’utilitat en la localització de programari en general, i que podeu aconseguir fent clic als enllaços següents:

• Procés de l’anàlisi de localització
  El procés inicial d’anàlisi d’un producte és un procés de vital importància per a determinar si un projecte és viable i es pot realitzar la localització del programa i tots els seus fitxers/components associats. Aquest document estudia els requisits que un programa ha de complir per a poder ser traduït. Inclou una còpia del programa SLS.
• Descripció del procés de localització a Softcatalà
  Aquest document descriu el procés que seguim a Softcatalà per a localitzar programes. S’adreça a tothom que estigui col·laborant en un projecte de localització de Softcatalà, a futurs membres i, en general, a qualsevol que tingui interès a conèixer com funcionem.
• Guia per a la comprovació de la qualitat i el funcionament d’un programa traduït
  Aquesta guia descriu els procediments bàsics que cal seguir per a comprovar la qualitat tècnica i lingüística d’un producte informàtic un cop ha estat traduït; es fa servir com a referent en tots els programes traduïts des de Softcatalà.
• Memòries de traducció de Softcatalà
  Memòries de traducció dels projectes més importants realitzats per Softcatalà, amb l’objectiu que es puguin aprofitar per a altres projectes, dins i fora de Softcatalà, així com per a tenir un corpus informàtic lliure anglès-català de referència de programari traduït al català.
• Llista de funcions del LibreOffice amb la seva adaptació al català. Us pot ser de gran utilitat si heu de traduir un full de càlcul.

Referències bibliogràfiques

• Biblioteca terminològica (TERMCAT) [En línia].

• Capó, J.; Veiga, M. Abreviacions (versió PDF). 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005.

• Cercaterm (TERMCAT) [En línia].

• Diccionari de la Llengua Catalana. 2a ed. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007.

• Diccionari d’Internet / TERMCAT, Centre de Terminologia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001.

• Diccionari Multilingüe de la Llengua Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

• Documents normatius (1962-1996) [En línia]. Institut d’Estudis Catalans, 2000.

• El català a TV3. Llibre d’estil. 2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1998.

• Ethnologue: Languages of the World [En línia].

• Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC. [En línia].

• Gran Diccionari de la Llengua Catalana [En línia].

• Llibre d’estil del diari AVUI. Barcelona: Editorial Empúries, 1997.

• Llista de llengües del món (Viquipèdia) [En línia].

• Mestres, Josep M.; Costa, Joan; Oliva, Mireia; Fité, Ricard. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Barcelona: Eumo Editorial, 2009.

• Neoloteca (TERMCAT) [En línia].

• Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs en català (Documents de la Secció Filològica I)[En línia]. Institut d’Estudis Catalans, 1989.

• Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català (Documents de la Secció Filològica III)[En línia]. Institut d’Estudis Catalans, 1994.

• Proposta de transcripció de l’hebreu en textos escrits en català (Documents de la Secció Filològica IV)[En línia]. Institut d’Estudis Catalans, 2002.

• Sampedro, P. J. Anglicismos, barbarismos, neologismos y «falsos amigos» en el lenguaje informático [En línia]. Asociación de Técnicos de Informática, 2000.

• Simon and Schuster’s International Dictionary. 2a ed. New York: Macmillan, 1997.

• Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet: diccionari terminològic. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000.

• Versió electrònica revisada de la Guia lingüística pràctica 1. Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, 1999.

• Versió electrònica revisada de la Guia lingüística pràctica 2. Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, 1996.

• Xuriguera, J.B. Els verbs catalans conjugats. 37a ed. Barcelona: Editorial Claret.

Apèndixs

Apèndix 1. Paraules i expressions freqüents

TBF

Apèndix 2. Errors freqüents

Construccions incorrectes

En la parla de cada dia utilitzem tot un seguit d’expressions, majoritàriament manllevades del castellà, que són incorrectes i que, evidentment, no utilitzarem en les traduccions. Algunes d’aquestes expressions incorrectes són:

Donat que

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «dado que». Al seu lloc, utilitzarem «atès que»:

També són incorrectes les construccions del tipus «donat el» / «donada la» / «donats els» / «donades les»; ha de ser «atès el» / «atesa la» / «atesos els» / «ateses les»: «Ateses les dificultats per a aconseguir…».

Doncs

En català no és correcte utilitzar «doncs» en sentit causal. Al seu lloc, utilitzarem «ja que», «perquè», etc.

En quant a

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «en cuanto a». La forma correcta és «quant a» o bé «pel que fa a»:

Hi han

El verb «haver-hi» és impersonal, per això no té plural en català central, atès que no té subjecte. Per tant, no es diu «hi han», «hi havien», «hi hauran», sinó «hi ha», «hi havia», «hi haurà», encara que el complement que el segueixi sigui plural:

Tals com

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «tales como». La forma correcta és «com ara»:

També és incorrecta la construcció «tal i com», ha de ser «tal com»: «Tal com diu el manual…»

Tenir que

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «tener que». La forma correcta és «haver de»; també es pot utilitzar el verb impersonal «caldre»:

Paraules i expressions que cal evitar

Sí / si

Un error habitual en la localització de l’anglès al català és confondre la conjunció «si» amb la partícula afirmativa «sí». L’afirmació anglesa «yes» s’expressa en català amb la partícula «sí» (amb accent damunt la «i»), que es distingeix de l’expressió de valor condicional «si», equivalent de l’anglès «if»/«whether».

To be about to

Aquesta construcció, que apareix amb una certa freqüència, no es traduirà per «estar a punt de», sinó per la construcció «ara» + futur:

To need

Cal tenir en compte que, en anglès, el verb «to need» a vegades s’utilitza en el sentit d’obligació més que no pas de necessitat real; en aquest cas no el traduirem per «necessitar» sinó per «caldre», i fins i tot ho podem convertir en una frase impersonal:

Altres paraules i expressions

Hi ha alguns termes anglesos que a vegades traduïm sense pensar-nos-ho gaire, però, sense que aquesta traducció sigui incorrecta, i sempre depenent del context, n’hi ha de més adients:

Falsos amics

Hi ha un bon nombre de termes anglesos la traducció al català dels quals sembla evident, però que, en canvi, és incorrecta. D’aquestes paraules se’n sol dir «falsos amics» o, en anglès, «false friends». Aquí teniu els més habituals en informàtica:

Barbarismes

Per influència de l’espanyol (sovint també de l’anglès), i també per un desconeixement de la llengua, amb freqüència utilitzem mots que són incorrectes, o bé que són correctes però no s’utilitzen adequadament. En aquesta llista hi teniu els més freqüents:

• a / ha: ha és una forma del verb «haver»; per tant, sempre du un participi darrere: «ha obert», «ha compilat», «ha introduït». En canvi, a és una preposició: «M’ho ha dit a mi», «S’ha desat a la carpeta».
• adreça / direcció: Els usuaris tenen una adreça electrònica, poden consultar una adreça web i viuen en una adreça determinada de la seva localitat. En canvi, poden anar en direcció a un lloc.
• alçada / alçària / altura: Una persona o un altre ésser viu pot fer una alçada d’1,80 m, però un tipus de lletra pot fer 20 punts d’alçària i una taula, 5 files d’alçària. Un avió pot volar a una altura de 10.000 m.
• cerca / recerca / búsqueda: Tot i que «buscar» és correcte, búsqueda és un castellanisme i per tant cal utilitzar cerca o recerca. Per a les traduccions, també preferirem el substantiu «cerca» i el verb «cercar».
• compondre / composar: Una cadena es compon (i no «es composa») de caràcters, o està composta (i no «composada») de caràcters. El verb composar no té aplicació en informàtica, o molt rarament.
• contrasenya / contrassenya: Tot i que contrassenya es veu escrit sovint, és un mot incorrecte. El mot correcte és contrasenya, amb una essa.
• darrere / darrera: La forma correcta és amb -e: darrere (i no «darrera»). El mateix per a enrere, rere, etc. Compte: «darrera» és correcte quan fa referència a la forma femenina de l’adjectiu «darrer» («la darrera vegada»).
• deshabilitar / inhabilitar: el verb anglès disable es tradueix sempre per inhabilitar, no pas per deshabilitar.
• em / hem: hem és una forma del verb «haver»; per tant, sempre du un participi darrere: hem obert, hem compilat, hem introduït. En canvi, em vol dir «a mi», i s’utilitza amb formes verbals conjugades: «em sembla», «em dóna», «em diu». Com a regla pràctica, es pot aplicar una prova: em pot canviar-se, a la llengua parlada, per «me»: «em sembla» = «me sembla». En canvi, amb hem no es pot fer. Aplicant aquesta prova senzilla n’hi ha prou per a saber quina de les dues formes cal utilitzar.
• esquerre: «esquerre» només és correcte quan s’utilitza com a adjectiu masculí («el botó esquerre»), però en cap cas es pot utilitzar com a nom. Com a nom, la forma correcta és «esquerra» («a l’esquerra de la pantalla»).
• fallar / fallir: Un procés, programa, etc., pot fallar o pot fallir, però no pot fer fallida, ja que aquest substantiu s’aplica a altres àmbits. Per raons de simplicitat, doncs, utilitzarem sempre el verb fallar.
• major que / més gran que / menor que / més petit que: Un fitxer pot ser més gran o més petit que un altre, però mai major ni menor. Major i menor s’utilitzen molt poc, i només fora del nostre àmbit.
• mida / mesura / tamany: Tamany és un castellanisme inacceptable, tot i que malauradament molt estès; un fitxer té una mida determinada, però es poden prendre mesures per a fer-lo més petit. Una d’aquestes mesures pot ser utilitzar un altre tipus de compressió.
• nombre / número: El mot nombre s’usa quan es pot canviar per «quantitat» («El nombre de visitants del web és de XX» = «La quantitat de visitants…») o bé quan vol dir «xifra» («El nombre 0 no pot aparèixer mai»). El mot número indica la posició dins una sèrie. Exemples: «el número de sèrie», «el número de port», «el nombre de fitxers», «el nombre d’instal·lacions». No es pot usar número en els casos en què pertoca nombre.
• pausar / fer una pausa: pausar, en català, no existeix. Per a traduir el verb anglès to pause cal cercar altres solucions, com per exemple: fer una pausa.
• programari – maquinari / programaris – maquinaris: Tant programari com maquinari són mots que no tenen plural; per tant, programaris i maquinaris són mots incorrectes.
• recolzar – donar suport: Recolzar només es pot utilitzar en un sentit físic: per tant, una institució no ens pot recolzar ni donar recolzament: només ens pot donar suport (però tampoc no ens pot suportar). Si algú ens ofereix el seu suport, vol dir que està d’acord amb nosaltres, que està disposat a defensar les nostres opinions; però si ens ofereix recolzament vol dir que permet que ens hi recolzem físicament.
• targeta / tarja: Tarja existeix, però no en el sentit amb què ens trobem normalment en l’àmbit informàtic. Utilitzarem sempre targeta (de so, de vídeo, de xarxa, etc.)
• tentative / provisional: la paraula tentatiu no existeix en català. Una possible traducció de tentative és provisional.
• varis / diversos: Varis existeix, però el seu ús és més restringit que diversos. En el sentit habitual de «diversos programes», «diverses aplicacions», etc., utilitzarem sempre diversos i diverses.
• voler / desitjar: En frases com ara «Do you wish to close the window?», cal traduir wish per voleu, no pas per desitgeu.

El web o la web?

Contràriament al que es veu sovint, el mot «web» només es pot utilitzar en femení («la web») quan ens referim a una pàgina web. Si parlem d’un lloc web, o de tot el sistema web, haurem d’utilitzar el masculí («el web»). Atès que és infreqüent que un web contingui una sola pàgina, rarament parlarem d’una pàgina web, i per tant cal dir sempre «el web del diari X», «el web de la Generalitat», etc. Si volem fer referència a una pàgina concreta d’un web, podem parlar de «la pàgina de serveis del web de l’Ajuntament» o de «les pàgines de descàrrega del web de la revista X».

Tipografia

• Tot sovint s’utilitza l’accent agut (´, caràcter ASCII ampliat 180) en comptes de l’apòstrof (‘, caràcter ASCII 39) per a apostrofar paraules; això és incorrecte. Per tant, no heu d’escriure «l´adreça» ni «l´URL», sinó «l’adreça» i «l’URL».

• Alguns traductors es troben amb problemes a l’hora d’escriure el punt volat (·, caràcter ASCII ampliat 183) que forma part de la ela geminada, i escriuen un punt normal (., caràcter ASCII 46) al seu lloc. Atès que la forma «l.l» és incorrecta («cancel.la»), cal escriure «l·l» («cancel·la»). A la majoria de teclats, el punt volat es troba a la tecla del 3. Per a escriure la ela geminada, doncs, cal prémer Majús + 3 (ens referim a les tecles de les xifres, no pas a les tecles de funció, les que hi ha situades a la part superior del teclat). Si aquest caràcter no és al vostre teclat, premeu la tecla Alt i, sense deixar-la anar, escriviu 0183 al teclat numèric de la dreta (no amb els nombres de la part superior del teclat, sota les tecles de funció). Finalment, deixeu anar la tecla Alt, i el punt volat ha d’aparèixer allà on teniu la busca.

Apèndix 3. Topònims i llengües

Topònims

Quan calgui traduir noms de ciutats o altres topònims se seguiran els criteris següents:

• En el cas de topònims dels Països Catalans, és a dir, de (alfabèticament) Catalunya, Catalunya del Nord, Franja de Ponent, Illes Balears, País Valencià i Principat d’Andorra, a més del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer: s’utilitzarà sempre la forma nadiua (incloent-hi les formes occitanes d’Era Val d’Aran i la Fenolleda). Exemples: Girona, Perpinyà, Benavarri, Alaior, Alcoi, la Massana, Vielha.
• En el cas de topònims de fora dels Països Catalans: s’utilitzarà sempre la traducció/adaptació fonètica històrica. Si no n’hi ha cap, s’utilitzarà el topònim oficial en la llengua original, o la forma adaptada en el cas de llengües que no utilitzin l’alfabet llatí. Exemples: Saragossa, Cadis, Londres, Moscou, Nàpols, Nova York, l’Havana, però Buenos Aires, San Francisco, Los Angeles, Düsseldorf. Per a adaptar topònims que pertanyen a l’alfabet ciríl·lic, àrab o hebreu, recomanem seguir les propostes de transcripció de l’IEC.

Convé recordar que en català els articles dels topònims van en minúscula, excepte quan es troben a l’inici d’una frase o bé en els casos en què es conserva el topònim en la llengua original: l’Hospitalet de Llobregat, l’Alcora, la Bastida, l’Havana; però Los Angeles, Los Alamos.

Llistat de països

Ciutats del món

La taula que presentem tot seguit és una primera aproximació a una llista de ciutats en català. S’ha extret d’un llistat de capitals de països en català, que en un futur s’anirà ampliant.

Llengües

Alfabets

Crèdits i llicència

Aquest document és obra de Quico Llach, Jordi Mas, Jordi Coll, Toni Hermoso, Jordi Serratosa, Diana Coromines, Benet R. i Camps (BennyBeat), Sílvia Miranda, Xavier Rull, Pau Iranzo i Jaume Ortolà.

Volem agrair l’assessorament, esmenes i suggeriments de les següents persones i institucions: Anna Grau, Jordi Irazuzta, Gil Forcada, Josep Ma Ferrer, Marc Belzunces, Miquel Parella, Juli Moll, Lou Hevly, Idali Vera Grau, el TERMCAT i l’Institut Cartogràfic de Catalunya.

El format i estil del document no hauria estat possible sense la col·laboració d’Anna Barberà.

© Softcatalà 2000-2020.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 3.0 No adaptada de Creative Commons