Puntuació

L’ús dels signes de puntuació en anglès difereix de l’ús que se’n fa en català. Tant en la traducció de documentació com de programari en general, és important tenir en compte en què consisteixen aquestes diferències, per a garantir la correcció i claredat expositiva.

Els punts suspensius

A diferència de l’anglès, en català no s’ha de deixar cap espai en blanc entre els punts suspensius i el mot precedent:

Així mateix, quan la frase comença amb punts suspensius, aquests s’han d’escriure units a la primera paraula, sense cap espai en blanc:

És incorrecte utilitzar els punts suspensius juntament amb «etc.» o «etcètera», ja que seria redundant:

La coma

La coma ( , ) és un signe de puntuació que marca una pausa de poca durada.

No s’utilitza abans de les conjuncions «i» o «o» quan s’empra en una enumeració d’elements relacionats:

Cal utilitzar la coma quan s’uneixen dues proposicions.

Les cometes

Les cometes serveixen per a ressaltar un fragment de text. En l’àmbit de les TIC, generalment s’utilitzen per a citar un text que fa referència a una ordre o a una opció de la interfície d’usuari, o bé per a citar un text que prové d’una altra font (per exemple, referències a apartats o a capítols de publicacions).

En català, existeixen tres tipus de cometes:

• Les cometes baixes o llatines (« »)
• Les cometes altes o angleses (“ ” o " ")
• Les cometes simples o senzilles (‘  ’ o '  ')

En anglès, majoritàriament s’utilitzen les cometes altes i les cometes simples. En canvi, en català cal utilitzar sempre les cometes baixes (« »), independentment de les que apareguin al text original.

L’ús de les cometes altes i de les cometes simples queda restringit als casos en els quals cal utilitzar més d’unes cometes dins d’una mateixa frase. Aleshores, les emprarem en aquest ordre: cometes baixes, cometes altes i cometes simples. Per exemple:

Aquests casos, però, són força excepcionals.

També s’utilitzen les cometes baixes quan, per alguna raó, tècnicament no sigui possible ressaltar el text amb cursiva o amb negreta. Per exemple, en les cadenes de fitxers que pertanyen a la interfície d’usuari, generalment no s’hi pot afegir informació de format; per tant, l’única manera de ressaltar una part del text (noms de botons, opcions de menú, pestanyes o altres elements de la interfície) és amb les cometes.

En canvi, en les cadenes que pertanyen a l’ajuda o a la documentació, aquest mateix text es ressaltaria amb negreta o amb cursiva.

En cap cas no es pot emprar conjuntament cursiva (o negreta) amb cometes.

Els parèntesis i el guió llarg

El parèntesi fa la mateixa funció en anglès que en català. L’ús del guió llarg, en canvi, és lleugerament diferent. Quan s’utilitza per a fer un incís (és a dir, quan fa la mateixa funció que el parèntesi), en anglès no es deixa espai entre els guions i les paraules anterior i posterior a l’incís; en català, en canvi, cal introduir-hi un espai. Per exemple:

A vegades, però, en anglès s’utilitza el guió llarg per a indicar èmfasi o per a resumir el que s’acaba de dir. En aquests casos, és preferible substituir-lo per una coma o un punt i coma. Per exemple:

El guionet

La norma diu que, en utilitzar prefixos i mots compostos, generalment no es posa guionet:

preenregistrament (i no pre-enregistrament)

antivirus (i no anti-virus)

audiovisual (i no audio-visual)

Només en són excepcions els compostos en què concorren dos mots catalans i el segon comença per «s», «r» o «x» (per a evitar lectures errònies):

posa-ratolins

porta-sensors

porta-retalls

(però: minixip, perquè «mini-» és un prefix: aquí no hi ha composició)

Els signes d’interrogació i d’admiració

En català, tradicionalment els signes d’admiració i d’interrogació s’han utilitzat només al final de l’oració. En els darrers anys, l’Institut d’Estudis Catalans n’ha acceptat l’ús a l’inici, en situacions en què ajudin a entendre millor on comença l’exclamació o interrogació. Això és molt poc habitual en l’àmbit de les TIC. Per tant, recomanem ometre’ls sempre.

En anglès s’utilitza molt sovint el signe d’admiració per a emfasitzar una oració, sobretot en missatges d’error. En català, però, el seu ús en aquest sentit és més restringit i es recomana suprimir-lo sempre que no estigui justificat. Un cas acceptable de l’ús del signe d’admiració pot ser, per exemple, per a advertir l’usuari d’operacions en les quals pot perdre dades.

La barra inclinada

Quan separem dos elements, no es deixa cap espai en blanc ni davant ni darrere de la barra inclinada (/). Per exemple:

En canvi, quan separem dues seqüències de mots, és preferible deixar-ne.

Majúscules i minúscules

En anglès hi ha una certa tendència a utilitzar majúscules en les lletres inicials d’una paraula molt sovint; en català, en canvi, no. Per tant, en les traduccions al català s’utilitzaran les majúscules només en els casos següents:

• La lletra inicial a principi de text, al començament d’una frase i després de punt, admiració, interrogació o punts suspensius:

Compte! Aquest lloc web no és segur. Comproveu-ne el certificat.

• La lletra inicial si es tracta d’un nom propi:

El treball d'en Torvalds.

Programari realitzat a Catalunya.

• La lletra inicial si es tracta del nom d’un menú, d’una opció de menú, d’una finestra, d’un quadre de diàleg, etc. En cas que el nom en qüestió consti de més d’una paraula, només es posarà en majúscula la primera lletra del primer dels mots que el componen:

L'opció Treballa connectat.

S'obrirà el quadre de diàleg Anomena i desa.

• Totes les lletres de totes aquelles opcions, paràmetres, etc. que es consideri necessari destacar d’una línia d’ordres, sigui per a indicar un paràmetre optatiu, un exemple d’utilització, etc.:

--gtk-module=MÒDUL.

Sintaxi: uniconv utf8 FITXER.po latin1 FITXER2.po.

• Evidentment, tota la paraula si es tracta d’una sigla (vegeu l’apartat Sigles i acrònims):

L'adreça de la UPC.

Aquest PC porta dos ports USB i una unitat de CD-ROM.

Cal recordar també que, en català, a diferència de l’anglès, els noms de llengües s’escriuen en minúscula.

Noms dels programes informàtics

Per a la utilització de majúscules en aquest camp hem de tenir en compte que:

• Els noms de programes informàtics, llenguatges de programació i sistemes operatius s’escriuran amb la primera lletra en majúscula: «Word», «Excel», «Firefox» (però: «dBase»); «Basic», «Cobol», «Pascal»; «Linux», Windows». Si són compostos (sovint amb «Win-» o «Web-»), poden portar una majúscula al mig: «WinAmp», «WebCopier», «GetRight», «PowerPoint». D’altra banda, cal tenir present que, en català, els noms dels programes s’escriuen amb article, seguint les normes d’apostrofació generals: «el Firefox», «el Windows», «l’Skype», «l’Ubuntu», «l’IE», etc.

• Els noms genèrics, s’escriuen en minúscula:

Un client de correu, un navegador d'Internet, un editor d'HTML.

Després de dos punts

Cal utilitzar majúscules només en citacions textuals i recomanacions o advertiments precedits de mots com: «Avís:», «Atenció:», «Consell:» «Nota:», etc. Per exemple:

En fer-hi clic, apareixerà el missatge següent: «L'operació s'ha realitzat correctament.»

Nota: Blocar totes les finestres emergents pot impedir que característiques importants d'alguns llocs web funcionin.

Noms d’institucions i de departaments

Quan el nom genèric d’una institució o departament forma part de la seva denominació completa, s’escriu amb majúscula inicial (incloent-hi l’article en cas que en porti). Per exemple:

Llistes numerades i vinyetes

A l’hora de traduir llistes numerades i vinyetes, cal tenir en compte si estan formades per frases completes (verbals), incompletes (nominals) o bé per una barreja de totes dues coses.

Frases completes (verbals)

A les enumeracions formades per frases completes, cal iniciar cada frase amb majúscula i acabar-la amb un punt. Per exemple:

Frases incompletes (nominals)

En cas que els elements de l’enumeració siguin frases incompletes (una sola paraula o sintagma), s’utilitzaran lletres majúscules però es prescindirà de la puntuació final. Per exemple:

Barreja de frases completes i incompletes

En cas que, en anglès, la llista inclogui frases completes i incompletes, sempre que sigui possible caldrà uniformitzar la llista de manera que no es barregin els dos tipus de frase.

Abreviacions

No s’han de confondre els símbols, les abreviatures i les sigles.

Els símbols són lletres o «conjunts de lletres utilitzades per a representar magnituds, quantitats, unitats, operacions, etc.» (segons el «Diccionari de la llengua catalana» de l’Institut d’Estudis Catalans), no porten punt i són objecte de consens internacional.

Les abreviatures són representacions «d’un mot o d’una frase per una o algunes de les seves lletres», porten un punt al final i gaudeixen d’un cert consens general.

A diferència de les abreviatures, les sigles són lletres «inicials d’un o més mots usades com a abreviació». Cal dir, també, que moltes sigles són acrònims, és a dir, abreviacions formades «amb lletres o segments inicials o finals extrets dels mots que componen una frase».

Símbols

Les unitats de mesura són els símbols més habituals amb què us podeu trobar. Sempre s’acaben sense punt i habitualment s’escriuen en minúscula (p. ex. «k», per «quilo-»), llevat dels casos en què el símbol prové d’un nom propi o quan es tracta de símbols dels múltiples més grans, que cal escriure en majúscula (p. ex. «G», per «giga-»). Els símbols de les unitats complexes s’han d’escriure en minúscula o majúscula segons les característiques dels seus formants (p. ex. «Mbit», per «megabit»). Aquí teniu una llista dels símbols més habituals en informàtica:

És important que els símbols s’escriguin tal com s’indica, especialment en el cas de les unitats de mesura. Per exemple, «quilobyte» s’escriu amb la «k» minúscula i la «B» majúscula («kB»), i «megabyte» amb totes dues en majúscula («MB»).

Abreviatures

Les abreviatures més habituals amb què us podeu trobar són les dels dies de la setmana, les dels mesos i alguna altra (que indiquem a continuació):

dl. - dilluns

dt. - dimarts

dc. - dimecres

dj. - dijous

dv. - divendres

ds. - dissabte

dg. - diumenge

gen. - gener

febr. - febrer

març - març

abr. - abril

maig - maig

juny - juny

jul. - juliol

ag. - agost

set. - setembre

oct. - octubre

nov. - novembre

des. - desembre

a/e (adreça electrònica)

etc. (etcètera)

màx. (màxim)

mín. (mínim)

núm. (número)

p. ex. (per exemple)

pàg. (pàgina)

tel. (telèfon)

veg. (vegeu)

És important que respecteu la forma de les abreviatures i que les escriviu exactament tal com s’indica, atès que són abreviacions consensuades i acceptades inequívocament per a la comunicació.

Sigles i acrònims

En el llenguatge de la informàtica hi ha una tendència prolífica a utilitzar sigles, que generalment ens arriben al català a través de l’anglès. Per exemple: «PC», «SCSI», «USB», «DOS», etc. Sempre que sigui possible cal emprar la forma catalana de les sigles, de manera que les lletres que la constitueixin corresponguin al sintagma desenvolupat.

Així, hem d’usar les traduccions al català de sigles que s’utilitzen àmpliament, com ara «XDSI» («xarxa digital de serveis integrats») i les que han estat normalitzades en català pel TERMCAT, com ara «PMF» («preguntes més freqüents»). Ara bé, convé respectar els casos en què la sigla anglesa està molt consolidada tant en català com internacionalment; n’és un exemple la sigla «CD» per «disc compacte» o «PC» per «ordinador personal».

Cal escriure les sigles sempre en majúscules, mai en cursiva i sense punt darrere de cadascuna de les lletres que les componen.

Podeu consultar l’Acronym Finder per als acrònims que desconeixeu i dels quals voleu saber el significat. També podeu consultar la següent llista de les principals sigles utilitzades en la localització de productes informàtics:

Nota: La paraula en negreta és la que dóna a la sigla el seu gènere.

Apostrofació

En general, considerarem les sigles com un mot més i les apostrofarem, doncs, seguint les normes generals d’apostrofació en català, tenint en compte el gènere (masculí o femení) del concepte que descriuen i la manera com es llegeixen (lletra a lletra o com un sol mot) i no pas la manera com s’escriuen, ni el nom desenvolupat a què corresponen:

Plurals

En català, les sigles no tenen plural; l’article que les precedeix indica si s’estan utilitzant en singular o en plural. Per tant, no direm «els CD-ROMs», ni «els PC’s», sinó simplement «els CD-ROM» i «els PC».

Utilització en textos llargs

Quan traduïm textos llargs (fitxers d’ajuda, qualsevol tipus de documentació, etc.) i especialment en el cas de sigles poc conegudes o poc habituals, el primer cop que apareix una sigla cal indicar el sintagma desenvolupat a què correspon, entre parèntesis i en cursiva, així com la traducció aproximada en català en rodona:

...Pel que fa a la CRL (Certificate Revocation List, llista de revocació de certificats), és una...

...a la GPL (General Public License, llicència pública general) s'esmenta que...

En canvi, no hi ha cap necessitat d’indicar, per exemple, què és un PC o un CD-ROM, ja que s’assumeix que aquestes sigles són habituals en l’àmbit de la informàtica. Per tant, escriurem

...al PC teniu segurament una unitat de CD-ROM que...

i no:

... al PC (Personal Computer, ordinador personal) teniu segurament una unitat de CD-ROM (Compact Disc Read Only Memory, memòria només de lectura en disc compacte) que...