En aquest apartat tractem aquelles qüestions relacionades amb l’adaptació de la traducció al nostre context cultural.

La majoria d’aplicacions i de sistemes operatius moderns permeten a l’usuari definir la configuració local; és a dir, el conjunt de convencions que fan referència al format horari, numèric o de moneda, entre d’altres. Les aplicacions, incloent-hi les aplicacions web, es basen en aquesta informació per a mostrar a l’usuari la informació correctament representada. Les aplicacions ben internacionalitzades tracten aquests temes de forma automàtica.

Formats i convencions

Locale

Un locale és un conjunt de paràmetres que defineixen la llengua i les preferències (moneda, separador de milers, etc) per a una regió especifica.

El sistema més popular d’identificació de locales es basa en una combinació de nom de la llengua (ISO 639-2) i país (ISO 3166-2). En català disposem dels següents identificadors:

•  ca (català per a tot el domini lingüístic)
•  ca_FR (català a França)
•  ca_AD (català a Andorra)
•  ca_IT (català a Itàlia)
•  ca_ES (català a Espanya)

Vegeu les definions de locales en Unicode per al català.

Quan desenvolupem una nova traducció intentem usar sempre que sigui possible el locale “ca” perquè és el més genèric. Pot donar-se’n el cas de què si fem una traducció sota el locale ca_ES, només es mostri pels usuaris a Espanya en comptes de per a tot el domini lingüístic.

És possible també crear varietats lingüístiques de les traduccions, la més comuna és la valenciana. Utilitzem ‘Català (valencià)’ com a nom visible de l’idioma, i utilitzem l’estàndard BCP-47 per a definir els codis de les traduccions de les variants. L’estàndard afegeix l’etiqueta “valencia” al codi genèric del locale (pel que seria “ca_ES@valencia” si partim del ca_ES, o “ca@valencia” si partim del “ca”).

Nombres

En la documentació, cal expressar les quantitats que apareguin dins dels textos en xifres o en lletres seguint els criteris generals per a la llengua catalana. En el programari, per raons d’economia lingüística, s’utilitzaran sempre les xifres (vegeu també l’apartat «Ordinals»).

Recordeu que el nombre «dos» té femení: «dues pàgines». (Però: «la pàgina dos», atès que aquí és un ordinal: «la pàgina número dos».)

Decimals i milers

L’ús del punt i la coma com a separadors de decimals i milers canvia segon els països. Per exemple, als Estats Units els milers se separen amb una coma i els decimals amb un punt, mentre que en català, segons les convencions dels principals territoris on es parla, es fa a l’inrevés:

Billion

En anglès, la paraula «billion» actualment es refereix a 1.000 milions (10⁹). En canvi, en català —i antigament també en anglès britànic—, un bilió és 1 milió de milions (10¹²). Per tant, normalment s’ha de traduir «billion» com a «mil milions» o «miliard», i no pas com a «bilió».

Ordinals

Els nombres ordinals s’abreugen amb la xifra i l’última lletra del nom, sense punt al final; així doncs, cal fer «1r», «2n», «3a», «4t», «5è», etc.

Unitats de mesura

Les unitats de mesura han de ser les d’ús normal als territoris de parla catalana, com el sistema mètric decimal (per exemple, les distàncies s’han de representar en centímetres en comptes de polzades). És recomanable que l’usuari pugui canviar d’unitats de mesura, però la versió catalana ha de fer servir per omissió el sistema mètric decimal.

Data i hora

En anglès, les hores s’expressen amb el format de 12 hores (AM o PM); en català, ho farem amb un format de 24 hores i separant l’hora dels minuts i els minuts dels segons per mitjà de dos punts:

Un quart de sis de la tarda, en anglès: 5:15:00 PM.

La mateixa hora, en català: 17:15:00.

Format i ordre de la data

El format en què s’expressen les dates depèn de cada país. Als Estats Units, les dates s’expressen com mes/dia/any i en alguns països, com ara Japó, s’expressen com any/mes/dia. En català, utilitzem sempre dia/mes/any (l’any s’escriu sense punt separador de milers):

Per exemple:

Cal tenir en compte que en català usem el format horari de 24 hores sense zero al davant quan hi ha un únic dígit.

Alguns programes inclouen, en alguns textos, codis que determinen l’ordre i format en què es mostra la data en un missatge concret.

Les especificacions dels codis més comunes en informàtica són el llenguatge C, Python, Java i C#.

Per exemple, la cadena següent mostra en anglès la data i l’hora formatada per als Estats Units. Per a traduir-la al català ens cal adaptar-la:

En aquest exemple hem canviat la posició del número del dia de mes i hem eliminat l’AM/PM ja que en català s’utilitza el format horari de 24 hores.

Adreces web

En cas de trobar enllaços a llocs web externs en altres llengües, cal posar entre parèntesis el nom de la llengua del document. Per exemple, si la llengua del lloc web és l’anglès, afegirem després de l’enllaç «(en anglès)».

Per exemple:

Números de telèfon

Als Estats Units els telèfons s’acostumen a especificar amb el prefix opcional entre parèntesis. A l’hora de separar els set números que componen un número de telèfon, s’utilitza un guió per a separar els tres primers números dels quatre següents.

En català, es recomana usar espais per a separar els números en grups de tres.

Per exemple:

En cas que el número de telèfon sigui fictici, cal reemplaçar-lo per un número fictici d’una zona geogràfica de parla catalana.

En cas de productes comercials o d’institucions que tenen representació en territoris de parla catalana i on es puguin donar números equivalents, aquests es reemplaçaran (per exemple, en el cas d’oficines comercials o de suport tècnic a l’usuari).

Moneda

En anglès, la unitat monetària s’escriu abans de la xifra; en català, sempre després i deixant un espai:

Cal dir que, sempre que sigui possible, es convertiran les quantitats monetàries a l’euro.

Percentatges

Els percentatges són una manera d’expressar una fracció de denominador 100. No posarem mai un espai entre el signe de percentatge i la xifra.

Ordenació d’elements

Sovint en anglès s’enumeren llistes de llengües, països o altres elements. És important, independentment de quina sigui l’ordenació original, utilitzar els criteris d’ordenació de la llengua catalana.

Localització de programari

En aquest àmbit de la localització és fonamental utilitzar sempre el mateix terme per a fer referència a un determinat procés, concepte o acció per tal que l’usuari pugui interpretar-lo sempre unívocament.

Noms de programes

Els noms propis de productes, programes, empreses, etc. («Firefox», «Full Circle Software», «GetRight», etc.) no es tradueixen.

Pel que fa a la utilització de majúscules en aquest camp hem de tenir en compte les indicacions següents:

• Els noms de programes informàtics, llenguatges de programació i sistemes operatius s’escriuen amb la primera lletra en majúscula: «Word», «Excel», «Firefox» (però: «dBase»); «Basic», «Cobol», «Pascal»; «Linux», «Windows». Si són compostos (sovint amb «Win-» o «Web-»), poden portar una majúscula al mig: «WinAmp», «WebCopier», «GetRight», «PowerPoint».
• Els noms genèrics s’han d’escriure en minúscula: «un client de correu», «un navegador d’Internet», «un editor d’HTML».

Especificacions de versió

La paraula «versió» no és un nom propi. Per tant, s’escriu amb minúscula just després del nom de l’aplicació. En el cas que hi hagi una limitació d’espai, recomanem ometre la paraula «versió».

Tecles

Tot i que els teclats més estesos estan retolats en anglès o en espanyol, quan calgui traduir el nom d’una tecla utilitzarem els noms següents:

A més, en un teclat podem trobar-hi les tecles següents:

Tecles de drecera

Les tecles de drecera són combinacions de dues o més tecles que permeten accedir ràpidament a funcions a les quals d’altra manera només es podria accedir utilitzant el ratolí.

Per a indicar que dues o més tecles s’han de prémer de manera simultània fem servir el signe de suma ( + ). Per exemple, si volem indicar que, per a fer una determinada acció, cal prémer les tecles «Ctrl» i «P» alhora, ho indiquem així: Ctrl+P.

Per a indicar que dues o més tecles s’han de prémer l’una després de l’altra fem servir la coma ( , ). Per exemple, si volem indicar que, per a fer una determinada acció, cal prémer seqüencialment les tecles «Ctrl», «N» i «O», ho indiquem així: Ctrl,N,O.

Les tecles de drecera sovint utilitzen la primera lletra del verb que indica l’acció que realitzen com a part de la combinació. Per exemple, en anglès, «Ctrl+O» per a obrir un fitxer («Open»). En català, usem les mateixes combinacions que en anglès, fins i tot en casos com «Ctrl+P» (per a «Imprimir») on es podria considerar de canviar la «P» per una «I».

Tipus de dades i atributs

En l’àmbit informàtic, les dades poden emmagatzemar-se sota diferents tipus i assignar-los certs atributs. A continuació teniu alguns dels més habituals. Cal tenir present que, en certes traduccions, pot ser necessari conservar la cadena en la llengua original per tal de garantir el correcte funcionament del programa.

Missatges d’error i d’avís

Sovint ens trobem amb missatges d’error molt breus que comencen directament amb «Error…», sense cap introducció prèvia; en aquests casos, i sempre que l’espai disponible no estigui limitat, hi afegirem «S’ha produït un», d’aquesta manera:

D’altra banda, si el que diu l’original és «An error has occurred», ho traduirem igualment per «S’ha produït un error»:

Localització de documentació

L’objectiu de la documentació és descriure el funcionament d’una aplicació de tal manera que serveixi de referència i guia d’ús als seus usuaris. Per això, és molt important que la terminologia emprada sigui en tot moment coherent amb la de la interfície, i que en cap cas no es recorri a la sinonímia quan es faci referència a aspectes concrets d’aquesta. Pel que fa a la redacció, abans de caure en l’ambigüitat és preferible optar també per la repetició, atès que no es tracta de ser literaris sinó funcionals.

Per aquest motiu fem les recomanacions següents:

• En la traducció de programari s’acostuma a economitzar el llenguatge, ateses les limitacions d’espai que hi ha sovint a les interfícies d’usuari. En el cas de la traducció de documentació, però, el problema de l’espai no és tan crític i cal prioritzar, per sobre de tot, la llegibilitat del text.

• Les captures de pantalla que apareixen sovint en la documentació són un element molt útil per a l’usuari. És important que aquestes captures de pantalla, que sovint són d’elements molt específics com ara barres d’eines o menús, siguin de la versió de l’aplicació en català. Cal, així mateix, que aquestes captures siguin de la mateixa versió que el programari, ja que sovint la terminologia emprada i les interfícies d’usuari canvien de versió a versió.

És habitual que la descripció d’ús d’aplicacions s’exemplifiqui amb casos d’ús on sovint s’utilitzen noms d’empresa, de persones, llocs, adreces o telèfons. Cal localitzar al català aquests exemples utilitzant-ne d’altres que siguin vàlids per a tot el domini lingüístic.

Títols

En anglès, és habitual emprar el gerundi en els títols de seccions de manuals o noms de documents. En català, cal defugir el gerundi i utilitzar preferentment construccions nominals o, si això no és possible, infinitius. Per exemple, traduirem el títol «Adding Graphics to the Gallery» per «Addició de gràfics a la galeria» o, alternativament, «Afegir gràfics a la galeria».

Referències a opcions de la interfície d’usuari

Quan traduïm documentació de programari, trobem moltes referències directes a la interfície d’usuari: opcions, botons, funcions, pestanyes… Sovint es tendeix a traduir la documentació sense tenir en compte com es van traduir els mateixos termes en l’aplicació. En conseqüència, una seqüència de passos suggerida pot no coincidir amb les instruccions que cal seguir realment. Així doncs, és imprescindible consultar la interfície d’usuari (o, en cas que no sigui possible, el fitxer de traducció de la interfície) per a assegurar-nos que els passos que es descriuen a la documentació coincideixen exactament amb els que trobem a l’aplicació. Per exemple, si en la documentació es diu que heu d’anar a una opció de menú com ara «Eines > Opcions», comproveu que la traducció emprada en el programa sigui aquesta.

Si traduïm la documentació d’una aplicació que no s’ha traduït al català, cal escriure l’opció en la llengua original seguida de la traducció al català entre parèntesis (i, en cas que l’opció original s’escrigui en negreta o es trobi dins d’etiquetes de codi, escriurem l’opció en català en rodona o fora de les etiquetes).

Referències a altres manuals

De la mateixa manera que és imprescindible consultar la interfície d’usuari per a assegurar-nos que les traduccions d’opcions, menús i altres elements de la interfície siguin correctes, quan traduïm un manual i trobem referències a una altra guia cal consultar-la per a assegurar-nos que en traduïm el títol correctament.

Si la guia a què es fa referència no s’ha traduït al català, cal escriure’n el títol en la llengua original seguit de la traducció al català entre parèntesis. En cas que el títol original s’escrigui en cursiva o entre cometes, escriurem l’opció en català en rodona i sense cometes.