Qüestions d’estil

Estil general

L’estil ha de ser clar, lògic i acurat. El lector no ha de percebre que el text és una traducció; per a assolir aquest objectiu, cal evitar els anglicismes (tant lèxics com sintàctics), així com les expressions ambigües i les frases llargues i complexes.

To (nivell de formalitat)

En català, el to que s’utilitza habitualment en la redacció de programari i documentació és més formal que en anglès. Si bé als textos informàtics redactats en anglès és habitual trobar-hi onomatopeies (com ara «huh!») i expressions col·loquials («oh, bother!»), en català aquest tipus d’expressions no hi són gens freqüents. D’altra banda, en anglès sovint s’utilitza un llenguatge que tendeix a «humanitzar» l’ordinador, per mitjà de frases com ara «Sorry, passwords do not match», que en català són del tot alienes al context informàtic. Una altra diferència important és el tractament. Quan l’ordinador es dirigeix a l’usuari (tant en quadres de diàleg com en documentació), en anglès es fa servir sempre la forma «you», del tot neutra en termes de formalitat. En català, en canvi, es fa servir la forma «vós». Cal tenir present, però, que en expressions com ara «A better browser for you» el tractament no es tradueix («Un navegador millor»), per a evitar la tendència a humanitzar l’ordinador pròpia de l’anglès. A l’hora de traduir programari i documentació, doncs, és important tenir en compte aquestes diferències pel que fa al nivell de formalitat.

Variació dialectal

Sempre que sigui possible, i garantint que el resultat no soni forçat, s’ha d’optar per les formes més comunes d’arreu del domini lingüístic en les traduccions d’àmbit general. En cas de dubte (p. ex. certes terminacions verbals), s’ha d’optar per aquelles definides com a generals a la Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC.

Neutralització del gènere

Sempre que existeixi, optarem per la forma o construcció més genèrica («Us donem la benvinguda», «Tothom», «Traduït per»). En la localització, per raons d’economia d’espai, es desaconsella l’ús de formes dobles.

Llista de suggeriments per a neutralitzar

A continuació oferim un conjunt d’expressions comunes que us suggerim neutralitzar.

En canvi, desaconsellem l’ús de mots com ara «professorat» o «estudiantat», molt estesos però incorrectes, atès que en català (com en la majoria de llengües romàniques), el sufix -at s’empra per a fer referència a un ofici, càrrec o dignitat i no pas a un conjunt de persones. En aquests casos, utilitzarem la forma masculina (atès que és la menys marcada):

Pronoms possessius

Els missatges que ens dóna l’ordinador són plens d’expressions com ara «your computer», «your file», etc. En aquests casos, utilitzarem el pronom possessiu només quan hi pugui haver dubtes que l’ordinador està parlant del nostre ordinador, del nostre fitxer, etc.:

Regla pràctica: llegiu el text i comproveu que no hi ha dubte que es parla del nostre ordinador, fitxer, etc.

Si es creu convenient de recollir el matís semàntic que el possessiu afegeix a la frase, es pot recórrer a estructures amb el verb «tenir» sense haver d’utilitzar el possessiu:

En canvi, si convé indicar expressament que l’ordinador parla del nostre ordinador, fitxer, etc., conservarem el possessiu:

Veu activa i veu passiva

S’ha de vigilar amb les oracions passives angleses, ja que el català no en fa un ús tan habitual com l’anglès. Per tant, sempre intentarem convertir les frases a la forma activa:

Tingueu present, alhora, que habitualment cal modificar l’ordre dels components de la frase respecte de la llengua de partida de la traducció:

Això no vol dir que no es pugui utilitzar la forma passiva si realment és necessari:

Expressions innecessàries

Els programadors en llengua anglesa tenen tendència a «humanitzar» el programari i la forma en què l’ordinador s’adreça a l’usuari. Això fa que, per exemple, sovint es disculpin quan, per alguna raó, no s’ha pogut realitzar alguna ordre sol·licitada, o bé que demanin a l’usuari que «si us plau» triï una opció. Aquestes expressions no les traduirem, ja que la manera catalana d’expressar el mateix concepte («em sap greu», «malauradament», etc.) ocupa més espai i no aporta cap mena d’informació addicional a la frase.

Sorry

Please

You can

L’expressió «You can» en anglès es pot usar en el sentit de possibilitat o d’ordre. En el primer cas, cal traduir-la per «podeu» + infinitiu; en el segon, per imperatiu.

Per exemple:

Quan l’expressió apareix formulada en negatiu, sovint implica una idea d’ordre i cal, per tant, traduir-la per imperatiu:

May

Habitualment, les construccions amb «may» indiquen possibilitat o bé probabilitat. En el primer cas, les traduirem per «pot» + infinitiu; en el segon, ho farem per «És possible que/pot ser que» + subjuntiu (en cap cas per «pot» + infinitiu). Per exemple:

Possibilitat:

Probabilitat:

A banda dels casos en què expressa possibilitat o probabilitat, el «may» també es fa servir sovint per a fer referència a les característiques o comportament d’alguna cosa. En aquests casos, és aconsellable ometre’l:

Així mateix, cal evitar traduir aquestes construccions en condicional. Per exemple:

Simply

L’adverbi «simply», molt freqüent en anglès, per regla general no el traduirem (per raons d’espai i perquè en català no és tan habitual):

Onomatopeies

En anglès es fan servir onomatopeies com ara «oh», que en català no traduirem per qüestions d’estil. Per exemple:

Expressions sintètiques

Molts dels missatges en què l’anglès empra expressions sintètiques (tant nominals com verbals) en català és preferible redactar-los de forma completa utilitzant oracions amb un verb conjugat.

Aquest és el cas del gerundi i també de:

• l’infinitiu

• el substantiu

• el substantiu + adjectiu

• el substantiu + participi

Qüestions gramaticals

Estructura de la frase

L’ordre de la frase ha de ser lògic en català i no s’ha de veure mediatitzat per l’estructura sintàctica de l’anglès, sovint diferent. Cal respectar la seqüència següent:

Subjecte + Verb + Complements regits pel verb + Complements no regits

Ordre lògic de la informació

Quan es tradueixen instruccions per a fer una acció, és recomanable de presentar la informació en l’ordre lògic; primer la informació general i, tot seguit, els detalls. Per exemple:

Construcció positiva de les frases

És recomanable utilitzar construccions positives, encara que en anglès sovint siguin negatives.

Formes verbals

La immensa majoria (per no dir la totalitat) dels originals que es tradueixen són en anglès i, atesa la poca precisió d’aquesta llengua pel que fa a les formes verbals, no se sap mai si l’autor volia indicar un infinitiu, un imperatiu, un indicatiu, etc. És per això que es fa necessari establir unes normes de redacció que són les següents:

L’usuari s’adreça a l’ordinador

Quan és l’usuari qui s’adreça a l’ordinador, s’utilitzarà sempre l’imperatiu en segona persona del singular (que correspon al tractament de «tu»). Això ho trobarem sovint en els menús i en alguns quadres de diàleg, especialment els d’opcions de configuració (sempre que no siguin quadres de diàleg en què l’ordinador ens dóna alguna informació o ens pregunta alguna cosa).

D’aquesta manera, no utilitzarem «Editar», sinó «Edita», ni «Obrir», sinó «Obre», per a expressar la força imperativa que, en l’àmbit TIC anglòfon, es dóna a aquesta mena d’enunciats. En l’àmbit TIC en llengua catalana també s’han concebut, tradicionalment, com una ordre que l’usuari dóna a l’ordinador. Com que en català (a diferència del que es fa en anglès) les ordres s’expressen per mitjà d’una terminació verbal específicament indicada per a això, cal traduir sempre aquests enunciats formulant-los en forma imperativa. Per tant, en cap cas no utilitzarem l’infinitiu (que en català no és vàlid per a expressar ordres), com tampoc no alternarem entre una forma i l’altra (perquè la barreja de formes verbals compromet l’homogeneïtat lingüística necessària en tot llenguatge tècnic o especialitzat).

Captura de pantalla del navegador Epiphany amb exemples de l’ús de l’imperatiu (en vermell) en menús:

Captura de pantalla d’un diàleg d’opcions de l’OpenOffice.org amb exemples de l’ús de l’imperatiu en caselles de selecció:

L’ordinador s’adreça a l’usuari

Quan, al contrari, és l’ordinador qui s’adreça a l’usuari per a donar-li informació, fer-li una pregunta, etc., la forma que cal utilitzar és l’imperatiu en segona persona del plural (que correspon al tractament de «vós»). Això ho trobem sobretot en la documentació i en alguns quadres de diàleg, com podeu veure en aquesta altra captura de pantalla:

El fet d’utilitzar la segona persona del plural no implica necessàriament que l’ordinador s’estigui adreçant a més d’una persona i, per tant, no escriurem «esteu desconnectats» sinó «esteu desconnectat», ni «esteu segurs» sinó «esteu segur».

Igualment, cal tenir en compte que en català s’ha d’evitar l’ús explícit de «vós» sempre que es pugui. Si és necessari, hem de modificar els elements o l’estructura de la frase per a ometre el pronom.

Un altre exemple:

En alguns casos és difícil evitar-ne l’ús:

En cas que el programari estigui destinat exclusivament a un públic infantil (jocs educatius, textos de primària, etc.), es podrà utilitzar el singular («tu», «teu») en comptes del plural («vós», «vostre»). Per exemple, «Escriu el teu nom» en comptes d’«Escriviu el vostre nom».

Temps verbal

En general, mantindrem el temps verbal de l’original, excepte en el cas del «past simple» anglès, que gairebé sempre caldrà traduir pel pretèrit indefinit o pel present d’indicatiu. Un exemple freqüent el trobem en l’ús de «could/couldn’t» o «was able/unable to», que traduirem per «s’ha pogut/no s’ha pogut».

I el mateix per a les oracions afirmatives i tots els altres verbs.

D’altra banda, s’ha d’evitar l’ús inadequat del futur, que sovint s’utilitza impròpiament en lloc del present:

Ser i estar

Atès que l’anglès «to be» es pot traduir en alguns casos per «ser» i en d’altres per «estar», cal anar amb compte amb l’ús d’aquests verbs i emprar-los d’acord amb la normativa de la llengua catalana.

Generalment, els dubtes sobre «ser» i «estar» es concreten en dos casos: per a indicar lloc i amb adjectius.

• Per a indicar lloc

Per a indicar lloc s’empra «ser»; no és correcte l’ús d’«estar» en aquest cas:

Nota: El verb «estar» s’usa quan s’especifica la durada («Estaré allà unes dues hores») i, aplicat a persones, quan vol dir «treballar» o «viure» («Estic a l’agència de viatges»; «(S’)està a Sabadell, a casa de la seva germana»). Aquests contextos, però, no solen aparèixer en traduccions d’aplicacions informàtiques.

• Amb adjectius

Davant d’un adjectiu (o un participi), en la llengua general hi ha molts casos en què tant es pot emprar «ser» com «estar» («La sopa és o està calenta»). Per a les traduccions de Softcatalà recomanem l’ús de «ser», ja que és la forma tradicional:

Altres exemples:

El disc és ple. (millor que El disc està ple)

L'accés a aquest web és restringit.

És prohibit usar aquest programa sense llicència.

El programa era obert, però s'ha tancat a causa d'un error.

Ara bé, cal estar segur que «ser» s’usa correctament, ja que hi ha casos en què només pot anar «estar»:

El programa X està baixat.

El document està desconfigurat.

El disc està danyat.

En cas de dubte, opteu per «estar» o qualsevol altra solució no compromesa, com ara:

El disc ja s'ha formatat.

Verb + de + infinitiu

En la construcció verb + «de» + infinitiu en què «de» és optatiu, a les traduccions no el posarem:

Gerundi

Quan en anglès s’utilitza el gerundi per a indicar una acció que s’està executant, en català no s’ha de traduir literalment per un gerundi, sinó que s’ha d’emprar la forma «S’està…» o bé «S’estan…»:

Molts gerundis es tradueixen per «en» + infinitiu (no hem d’utilitzar mai «al» en aquesta mena de construcció):

I d’altres, per un substantiu, especialment en títols i opcions:

D’altra banda, s’ha d’evitar l’ús del gerundi en construccions que no indiquin simultaneïtat, com en els exemples següents:

El gerundi expressa una acció (p. ex., «S’estan baixant els fitxers», «El document s’està imprimint», etc.) i, per això, tampoc pot usar-se com si fos un adjectiu (és a dir, amb valor estàtic):

Adverbis

Sempre que sigui possible, és recomanable evitar els adverbis acabats en «–ment» i prioritzar construccions del tipus adverbi + participi/adjectiu. Per exemple:

En altres casos, però, quan la construcció adverbi + participi/adjectiu resta naturalitat a la frase, s’aconsella utilitzar un adverbi acabat en «–ment»:

D’altra banda, i sempre que hàgim de combinar dos adverbis acabats en «–ment» i per raons d’estalvi d’espai suprimirem la terminació del segon (no pas la del primer, que és incorrecte). Per exemple:

Condicionals (should)

Per raons d’estil desaconsellem la traducció directa de «You should» + infinitiu per «Hauríeu de» + infinitiu. És millor utilitzar construccions com ara «És recomanable que» + subjuntiu o similars:

Aquesta traducció, però, no es pot utilitzar quan «should» indica que una cosa s’esdevindrà després de fer-ne una altra; en aquest cas és millor utilitzar directament el futur o bé, si voleu conservar el matís de certa incertesa que dóna l’anglès, la construcció «haver de» en present d’indicatiu:

en + infinitiu

Per a indicar que té lloc una cosa quan en té lloc una altra, utilitzarem sempre la construcció «en» + infinitiu, i mai «al» + infinitiu:

La negació

En català la negació s’explicita amb més freqüència que en anglès.

«Or» amb valor negatiu

La conjunció disjuntiva «or» en anglès es pot utilitzar amb valor negatiu; en català cal traduir-la per «ni» i no per «o». Per exemple:

La doble negació

En frases negatives, les partícules «mai», «cap», «res», «gens» i «ningú» han de dur «no» sempre:

No tragueu mai el disquet abans d'hora.

Cap ordre no s'ha d'escriure en majúscules.

Sense la contrasenya, ningú no està autoritzat a accedir a la informació.

Sovint, quan en anglès una construcció negativa inclou un objecte directe precedit per un article indefinit, cal traduir aquest article indefinit per «cap»:

D’altra banda, quan l’objecte directe és plural, sovint cal traduir-lo en singular:

El substantiu

A vegades abusem dels substantius; sovint podem expressar el mateix de manera més directa, efectiva i genuïna amb un verb. Per exemple:

Les marques de plural

A l’hora de fer el plural de substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig, recomanem la inserció vocàlica que es fa en bona part del domini lingüístic: «bosc» > «boscos», «test» > «testos», «context» > «contextos», «sondeig» > «sondejos». Una excepció és el plural del demostratiu «aquest», que en cap cas no serà «aquestos» sinó «aquests».

L’article en les enumeracions

En general, davant d’un grup d’elements coordinats, és recomanable repetir el determinant que acompanya cada element si el gènere i/o el nombre canvia (llevat d’aquells casos en què l’espai no ho permeti). Per exemple:

La concordança de gènere

En els casos en què un mateix adjectiu o participi es refereix a dos substantius de gènere diferent, recomanem fer la concordança sempre en masculí, perquè és el gènere menys marcat i també per raons d’estalvi d’espai. Per exemple: «How to find hidden files and folders» > «Com trobar els fitxers i les carpetes amagats» o bé «Com trobar les carpetes i els fitxers amagats» (cal fer la concordança en masculí independentment de l’ordre en què apareguin els substantius).

Substantiu + a + infinitiu

Cal evitar aquesta construcció.

Per exemple:

Complement + substantiu

Especialment en traduir frases amb poc context, convé recordar que, en anglès, el complement va davant el substantiu. Així, com a regla general, les frases com ara «Operating System Database Manager Program Files» les traduirem cap enrere, és a dir, aquest exemple es traduiria per «Fitxers del programa del gestor de bases de dades del sistema operatiu».

Malauradament, sovint és difícil establir si ens trobem davant una construcció del tipus complement + substantiu (com ara «Download Manager», gestor de baixades), o d’una del tipus verb en imperatiu + substantiu (com ara «Load Settings», carrega els paràmetres). Només el context ens hi podrà ajudar o, si no n’hi ha, l’experiència en altres casos similars, o fins i tot la intuïció.

D’altra banda, cal recordar que, en català, el complement generalment es posposa al substantiu:

El pronom es

El pronom «es», davant un mot començat per s-, ce- o ci-, s’escriurà sempre en la forma plena («se»):

Se sap que algunes característiques...

Les propietats d'aquest programa se sumen a les de...

L’article

En anglès no se solen posar els articles «the» ni «a/an» en esmentar determinats conceptes, però en les traduccions al català, i sempre segons el context, en molts casos caldrà afegir-los:

Sovint la intuïció, juntament amb les normes ortogràfiques, us ajudaran a decidir si l’article és necessari o no. En tot cas, l’article ha de precedir sempre els noms de programes, sistemes operatius, etc., seguint les normes d’apostrofació generals: «l’Excel», «l’MS-DOS», «el Windows», «el Linux», «el GIMP», etc.

Les preposicions per i per a

Davant nom, pronom o altres sintagmes nominals, utilitzarem «per» per a indicar la persona (o màquina, o sistema, etc.) que ha fet una cosa (correspon normalment a l’anglès «by» o «because of») o bé per a indicar-ne la causa:

Aquest fitxer ha estat comprimit pel WinRar.

Programa traduït per Softcatalà.

Missatge distribuït pel moderador de la llista.

Previst per la normativa.

S'ha cancel·lat l'operació per sobrecàrrega de la xarxa (perquè sobrecarregava).

Farem servir «per a» per a indicar la persona (o màquina, o sistema, etc.) destinatària o beneficiària d’una cosa (correspon normalment a l’anglès «to» o «for»):

Oferta per als internautes.

Programa per a la compressió de fitxers.

Missatge per a l'usuari del sistema.

Pedaç per al sistema operatiu.

Davant infinitiu, distingirem entre «per» i «per a» d’acord amb la normativa fabriana.

• Fem servir «per» per a indicar que una cosa encara està per fer:

Programa per baixar. (que encara no s’ha baixat)

Les cadenes estan per traduir. (pendents de traduir)

Missatges per llegir. (pendents de llegir)

• Fem servir «per» per a indicar una causa. Però, per a evitar ambigüitats, a vegades és preferible expressar la causa amb «perquè» o substituint l’infinitiu per un nom:

Gràcies per visitar el nostre web. (per la visita, perquè heu visitat)

La connexió s'ha interromput per interferir en una altra operació. (Millor: La connexió s'ha interromput perquè interferia en una altra operació.)

• Per a indicar destinació o finalitat, fem servir «per a», igual que davant sintagmes nominals:

Programa per a baixar imatges. (que serveix per a fer baixades)

Aplicació per a gestionar l'agenda. (que serveix per a la gestió)

Introduïu la contrasenya per a accedir a l'àrea restringida.

• En alguns casos es pot fer servir tant «per» com «per a» segons el matís que es vulgui donar a la frase. En aquestes frases la preposició es pot parafrasejar amb les expressions «amb la intenció de», «perquè vull», «com que volem»…

Us escrivim per (a) informar-vos dels canvis en la política de privacitat.

Treballem per (a) millorar el servei. (Treballem per (a) la millora del servei.)

Les locucions per tal de i per tal que

Evitem les locucions per tal de i per tal que perquè són arcaiques i fan les frases innecessàriament llargues. A més, quan indiquen destinació són gramaticalment incorrectes. Les alternatives són per (a) i perquè.

Les preposicions en i a

Per a indicar moviment (i idees afins) fem servir sempre la preposició «a»:

Els documents obsolets es poden enviar a la paperera.

Torneu a la pàgina anterior.

Per a indicar una localització estàtica (física no abstracta), distingim diferents casos.

• Davant de topònims, utilitzarem «a»:

La pròxima reunió serà a València.

• Davant de noms propis d’ús habitual, utilitzem «a» o «en»:

Softvalencià va ser esmentat en/a À punt.

En/A Catalunya Ràdio van parlar del projecte Common Voice.

• Davant l’article determinat («el», «la», «els», «les»), es pot utilitzar «a» o «en». Però cal recordar que la preposició «a» és ambigua en alguns contextos, i és preferible no abusar-ne. Davant substantius abstractes que no representen localitzacions físiques farem servir «en».

Les plantilles són a/en la carpeta «Plantilles».

Un enllaç a la pàgina web de Softcatalà. (un enllaç en una pàgina que remet a la pàgina de Softcatalà)

Un enllaç en la pàgina web de Softcatalà. (un enllaç dins la pàgina de Softcatalà que envia a una pàgina externa)

Les limitacions en l'ús de dades privades.

En la política de privacitat es defineixen tots els casos d'ús.

• En tots els altres casos (determinants diferents de l’article determinat, numerals, noms…) farem servir sempre «en»:

Voleu desar el fitxer en aquesta carpeta?

S'executarà en un altre terminal.

Trobareu aquesta aplicació en diversos llocs.

Els fitxers són en discos diferents.

S'han fet còpies de seguretat en dos servidors diferents.

Cal recordar que molts verbs regeixen una preposició o l’altra, i és aquesta la que cal utilitzar.

Vam participar en la redacció de la proposta.

Ha estat inclosa en la llista de tasques.

La impressora s'ha de connectar a l'ordinador.

S'ha afegit a la llista de tasques.

Preposicions de lloc compostes

En català, les preposicions de lloc (com ara «damunt», «sota», «davall», «darrere», etc.) poden anar acompanyades d’altres preposicions («a» i «de») i fins i tot d’articles. Per tant, totes aquestes possibilitats són correctes:

És damunt la taula.

És damunt de la taula.

És a damunt de la taula.

És al damunt de la taula.

A Softcatalà, per a unificar criteris de redacció i amb voluntat simplificadora, posarem sempre la variant més curta de totes les possibles. L’avantatge d’aquest sistema, a més de la unificació, és que s’estalvia espai. Així:

Posa la imatge darrere. (millor que no pas: Posa la imatge al darrere)

Porta la imatge davant. (millor que no pas: Porta la imatge al davant)

Posa una columna sobre l'altra. (millor que no pas: Posa una columna a sobre de l'altra)

Posa una columna sota l'altra. (millor que no pas: Posa una columna a sota de l'altra)

Posa-ho baix. (millor que no pas: Posa-ho a baix)

Posa-ho sota. (millor que no pas: Posa-ho a sota)

Damunt la línia de text. (millor que no pas: Damunt de la línia de text)

Excepcionalment en alguns casos la forma preferida pot no ser la més curta:

Posa-ho més (a) prop.

Posa-ho a sobre.

Nota: «baix (de)» és correcte quan vol dir «en la part de baix» (p. ex. baix de la pantalla). No és correcte si equival a «sota» o «davall» (p. ex. *baix de la finestra).

Com i com a

La partícula «com» s’usa quan es vol dir «en comparació a», «semblant a»:

És un gestor de correu com l'Eudora. (semblant a l’Eudora)

També quan introdueix una llista d’exemples; en aquest cas pot anar acompanyada d’«ara»:

Els gestors de correu, com l'Eudora o l'Outlook, poden fer diverses funcions.

Els gestors de correu, com ara l'Eudora o l'Outlook, poden fer diverses funcions.

Al seu torn, la partícula «com a» s’usa quan es vol dir «en qualitat de», «fent la funció de»:

El programa X pot treballar com a gestor de base de dades i com a processador de textos.

Com a administrador de la llista de correu, he de dir que...

Construcció d’altres

Sovint s’utilitza incorrectament la construcció «d’altres» allà on s’ha d’utilitzar simplement «altres». «Altres» només pot dur la preposició «de» davant quan té valor partitiu, és a dir, quan es refereix a una part d’un col·lectiu ja esmentat (i sovint va acompanyat del pronom feble «en»). A més, com que «d’altres» substitueix un nom, no pot dur cap altre nom darrere. Exemples:

Alguns documents poden editar-se amb el WordPad, però d'altres [documents], no.

Hi ha altres fitxers per traduir

Alguns cops caldrà revisar la traducció; d'altres [cops], en canvi, no.

S'han baixat altres programes.