Apèndix 1. Paraules i expressions freqüents

TBF

Apèndix 2. Errors freqüents

Construccions incorrectes

En la parla de cada dia utilitzem tot un seguit d’expressions, majoritàriament manllevades del castellà, que són incorrectes i que, evidentment, no utilitzarem en les traduccions. Algunes d’aquestes expressions incorrectes són:

Donat que

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «dado que». Al seu lloc, utilitzarem «atès que»:

També són incorrectes les construccions del tipus «donat el» / «donada la» / «donats els» / «donades les»; ha de ser «atès el» / «atesa la» / «atesos els» / «ateses les»: «Ateses les dificultats per a aconseguir…».

Doncs

En català no és correcte utilitzar «doncs» en sentit causal. Al seu lloc, utilitzarem «ja que», «perquè», etc.

En quant a

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «en cuanto a». La forma correcta és «quant a» o bé «pel que fa a»:

Hi han

El verb «haver-hi» és impersonal, per això no té plural en català central, atès que no té subjecte. Per tant, no es diu «hi han», «hi havien», «hi hauran», sinó «hi ha», «hi havia», «hi haurà», encara que el complement que el segueixi sigui plural:

Tals com

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «tales como». La forma correcta és «com ara»:

També és incorrecta la construcció «tal i com», ha de ser «tal com»: «Tal com diu el manual…»

Tenir que

És la traducció incorrecta al català de l’expressió castellana «tener que». La forma correcta és «haver de»; també es pot utilitzar el verb impersonal «caldre»:

Paraules i expressions que cal evitar

Sí / si

Un error habitual en la localització de l’anglès al català és confondre la conjunció «si» amb la partícula afirmativa «sí». L’afirmació anglesa «yes» s’expressa en català amb la partícula «sí» (amb accent damunt la «i»), que es distingeix de l’expressió de valor condicional «si», equivalent de l’anglès «if»/«whether».

To be about to

Aquesta construcció, que apareix amb una certa freqüència, no es traduirà per «estar a punt de», sinó per la construcció «ara» + futur:

To need

Cal tenir en compte que, en anglès, el verb «to need» a vegades s’utilitza en el sentit d’obligació més que no pas de necessitat real; en aquest cas no el traduirem per «necessitar» sinó per «caldre», i fins i tot ho podem convertir en una frase impersonal:

Altres paraules i expressions

Hi ha alguns termes anglesos que a vegades traduïm sense pensar-nos-ho gaire, però, sense que aquesta traducció sigui incorrecta, i sempre depenent del context, n’hi ha de més adients:

Falsos amics

Hi ha un bon nombre de termes anglesos la traducció al català dels quals sembla evident, però que, en canvi, és incorrecta. D’aquestes paraules se’n sol dir «falsos amics» o, en anglès, «false friends». Aquí teniu els més habituals en informàtica:

Barbarismes

Per influència de l’espanyol (sovint també de l’anglès), i també per un desconeixement de la llengua, amb freqüència utilitzem mots que són incorrectes, o bé que són correctes però no s’utilitzen adequadament. En aquesta llista hi teniu els més freqüents:

• a / ha: ha és una forma del verb «haver»; per tant, sempre du un participi darrere: «ha obert», «ha compilat», «ha introduït». En canvi, a és una preposició: «M’ho ha dit a mi», «S’ha desat a la carpeta».
• adreça / direcció: Els usuaris tenen una adreça electrònica, poden consultar una adreça web i viuen en una adreça determinada de la seva localitat. En canvi, poden anar en direcció a un lloc.
• alçada / alçària / altura: Una persona o un altre ésser viu pot fer una alçada d’1,80 m, però un tipus de lletra pot fer 20 punts d’alçària i una taula, 5 files d’alçària. Un avió pot volar a una altura de 10.000 m.
• cerca / recerca / búsqueda: Tot i que «buscar» és correcte, búsqueda és un castellanisme i per tant cal utilitzar cerca o recerca. Per a les traduccions, també preferirem el substantiu «cerca» i el verb «cercar».
• compondre / composar: Una cadena es compon (i no «es composa») de caràcters, o està composta (i no «composada») de caràcters. El verb composar no té aplicació en informàtica, o molt rarament.
• contrasenya / contrassenya: Tot i que contrassenya es veu escrit sovint, és un mot incorrecte. El mot correcte és contrasenya, amb una essa.
• darrere / darrera: La forma correcta és amb -e: darrere (i no «darrera»). El mateix per a enrere, rere, etc. Compte: «darrera» és correcte quan fa referència a la forma femenina de l’adjectiu «darrer» («la darrera vegada»).
• deshabilitar / inhabilitar: el verb anglès disable es tradueix sempre per inhabilitar, no pas per deshabilitar.
• em / hem: hem és una forma del verb «haver»; per tant, sempre du un participi darrere: hem obert, hem compilat, hem introduït. En canvi, em vol dir «a mi», i s’utilitza amb formes verbals conjugades: «em sembla», «em dóna», «em diu». Com a regla pràctica, es pot aplicar una prova: em pot canviar-se, a la llengua parlada, per «me»: «em sembla» = «me sembla». En canvi, amb hem no es pot fer. Aplicant aquesta prova senzilla n’hi ha prou per a saber quina de les dues formes cal utilitzar.
• esquerre: «esquerre» només és correcte quan s’utilitza com a adjectiu masculí («el botó esquerre»), però en cap cas es pot utilitzar com a nom. Com a nom, la forma correcta és «esquerra» («a l’esquerra de la pantalla»).
• fallar / fallir: Un procés, programa, etc., pot fallar o pot fallir, però no pot fer fallida, ja que aquest substantiu s’aplica a altres àmbits. Per raons de simplicitat, doncs, utilitzarem sempre el verb fallar.
• major que / més gran que / menor que / més petit que: Un fitxer pot ser més gran o més petit que un altre, però mai major ni menor. Major i menor s’utilitzen molt poc, i només fora del nostre àmbit.
• mida / mesura / tamany: Tamany és un castellanisme inacceptable, tot i que malauradament molt estès; un fitxer té una mida determinada, però es poden prendre mesures per a fer-lo més petit. Una d’aquestes mesures pot ser utilitzar un altre tipus de compressió.
• nombre / número: El mot nombre s’usa quan es pot canviar per «quantitat» («El nombre de visitants del web és de XX» = «La quantitat de visitants…») o bé quan vol dir «xifra» («El nombre 0 no pot aparèixer mai»). El mot número indica la posició dins una sèrie. Exemples: «el número de sèrie», «el número de port», «el nombre de fitxers», «el nombre d’instal·lacions». No es pot usar número en els casos en què pertoca nombre.
• pausar / fer una pausa: pausar, en català, no existeix. Per a traduir el verb anglès to pause cal cercar altres solucions, com per exemple: fer una pausa.
• programari – maquinari / programaris – maquinaris: Tant programari com maquinari són mots que no tenen plural; per tant, programaris i maquinaris són mots incorrectes.
• recolzar – donar suport: Recolzar només es pot utilitzar en un sentit físic: per tant, una institució no ens pot recolzar ni donar recolzament: només ens pot donar suport (però tampoc no ens pot suportar). Si algú ens ofereix el seu suport, vol dir que està d’acord amb nosaltres, que està disposat a defensar les nostres opinions; però si ens ofereix recolzament vol dir que permet que ens hi recolzem físicament.
• targeta / tarja: Tarja existeix, però no en el sentit amb què ens trobem normalment en l’àmbit informàtic. Utilitzarem sempre targeta (de so, de vídeo, de xarxa, etc.)
• tentative / provisional: la paraula tentatiu no existeix en català. Una possible traducció de tentative és provisional.
• varis / diversos: Varis existeix, però el seu ús és més restringit que diversos. En el sentit habitual de «diversos programes», «diverses aplicacions», etc., utilitzarem sempre diversos i diverses.
• voler / desitjar: En frases com ara «Do you wish to close the window?», cal traduir wish per voleu, no pas per desitgeu.

El web o la web?

Contràriament al que es veu sovint, el mot «web» només es pot utilitzar en femení («la web») quan ens referim a una pàgina web. Si parlem d’un lloc web, o de tot el sistema web, haurem d’utilitzar el masculí («el web»). Atès que és infreqüent que un web contingui una sola pàgina, rarament parlarem d’una pàgina web, i per tant cal dir sempre «el web del diari X», «el web de la Generalitat», etc. Si volem fer referència a una pàgina concreta d’un web, podem parlar de «la pàgina de serveis del web de l’Ajuntament» o de «les pàgines de descàrrega del web de la revista X».

Tipografia

• Tot sovint s’utilitza l’accent agut (´, caràcter ASCII ampliat 180) en comptes de l’apòstrof (‘, caràcter ASCII 39) per a apostrofar paraules; això és incorrecte. Per tant, no heu d’escriure «l´adreça» ni «l´URL», sinó «l’adreça» i «l’URL».

• Alguns traductors es troben amb problemes a l’hora d’escriure el punt volat (·, caràcter ASCII ampliat 183) que forma part de la ela geminada, i escriuen un punt normal (., caràcter ASCII 46) al seu lloc. Atès que la forma «l.l» és incorrecta («cancel.la»), cal escriure «l·l» («cancel·la»). A la majoria de teclats, el punt volat es troba a la tecla del 3. Per a escriure la ela geminada, doncs, cal prémer Majús + 3 (ens referim a les tecles de les xifres, no pas a les tecles de funció, les que hi ha situades a la part superior del teclat). Si aquest caràcter no és al vostre teclat, premeu la tecla Alt i, sense deixar-la anar, escriviu 0183 al teclat numèric de la dreta (no amb els nombres de la part superior del teclat, sota les tecles de funció). Finalment, deixeu anar la tecla Alt, i el punt volat ha d’aparèixer allà on teniu la busca.

Apèndix 3. Topònims i llengües

Topònims

Quan calgui traduir noms de ciutats o altres topònims se seguiran els criteris següents:

• En el cas de topònims dels Països Catalans, és a dir, de (alfabèticament) Catalunya, Catalunya del Nord, Franja de Ponent, Illes Balears, País Valencià i Principat d’Andorra, a més del Carxe i la ciutat sarda de l’Alguer: s’utilitzarà sempre la forma nadiua (incloent-hi les formes occitanes d’Era Val d’Aran i la Fenolleda). Exemples: Girona, Perpinyà, Benavarri, Alaior, Alcoi, la Massana, Vielha.
• En el cas de topònims de fora dels Països Catalans: s’utilitzarà sempre la traducció/adaptació fonètica històrica. Si no n’hi ha cap, s’utilitzarà el topònim oficial en la llengua original, o la forma adaptada en el cas de llengües que no utilitzin l’alfabet llatí. Exemples: Saragossa, Cadis, Londres, Moscou, Nàpols, Nova York, l’Havana, però Buenos Aires, San Francisco, Los Angeles, Düsseldorf. Per a adaptar topònims que pertanyen a l’alfabet ciríl·lic, àrab o hebreu, recomanem seguir les propostes de transcripció de l’IEC.

Convé recordar que en català els articles dels topònims van en minúscula, excepte quan es troben a l’inici d’una frase o bé en els casos en què es conserva el topònim en la llengua original: l’Hospitalet de Llobregat, l’Alcora, la Bastida, l’Havana; però Los Angeles, Los Alamos.

Llistat de països

Ciutats del món

La taula que presentem tot seguit és una primera aproximació a una llista de ciutats en català. S’ha extret d’un llistat de capitals de països en català, que en un futur s’anirà ampliant.

Llengües

Alfabets