1. n fragment, làmina, llenca, llesca, llonza, panna, pellanc, penca, porció, ració, rodanxa, rodella, tall, tallada, timbarro, tinyol

2. n bocí, derna, fracció, fragment, mos, padellàs, part (f), peça, péntol, porció, segment, tella, teulís

3. n (d’una obra escrita) citació, exemple, fragment, il·lustració, indret, paràgraf, passatge, testimoni, text

4. n bocí, fracció, fragment, parcel·la, part (f), porció, secció, segment, tram

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. v atomitzar, concassar, esberlar, fer a miques, fer a trossos, fer miques, fer peces, fer pols, fer xixines, moldre, molinar, polsinar, polvoritzar, trencar, triturar, xacar

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj adust adusta, aspre aspra, clos closa, desagradable, eixut eixuta, eremític eremítica, esquerp esquerpa, esquiu esquiva, esquívol esquívola, feréstec feréstega, insociable, intractable, isard isarda, malmirrós malmirrosa, misantrop misantropa, misàntrop misàntropa, misantròpic misantròpica, mussol, orc orca, retret retreta, saturn saturna, sec seca, sornut sornuda, sorrut sorruda, sull sulla, taciturn taciturna, tancat tancada ‖ ANTÒNIMS: jovial

1. v capolar, concassar, emmatxucar, engrunar, esbocinar, esmicar, esmicolar, especejar, espedaçar, esquarterar, estifollar, estrinxolar, fer dernes, fragmentar, laminar, maçolar, matxucar, moldre, molinar, picar, picolar, ratllar, tallar, trinxar, triturar, trossejar, trullar (les olives)

2. v atomitzar, concassar, esberlar, fer a miques, fer miques, fer peces, fer pols, fer trossos, fer xixines, moldre, molinar, polsinar, polvoritzar, trencar, triturar, xacar

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj/n (curt d’enteniment) albercoc, alficòs, analfabet analfabeta, animal, ase, atapeït atapeïda, aturat aturada, babau babaua, babeca, baboia, badoc badoca, bajà bajana, bajoca, bambo bamba, bàmbol bàmbola, beneit beneita, beneitot beneitota, betzol betzola, bleda, bonàs bonassa, borinot, bovo bova, burro burra, caparró, cap buit, cap d’ase, cap de carabassa, cap de fava, cap de meló, cap de suro, capsigrany, caracollons, carallot, carxofa, casporrut casporruda, ceballot, cretí cretina, cudol, curt curta, curt d’enteniment curta d’enteniment, curt de gambals curta de gambals, desgraciat desgraciada, doiut doiuda, encantat encantada, enze, espès espessa, estòlid estòlida, estult estulta, estúpid estúpida, fat fada, fava, favot, figaflor, gamarús gamarussa, gàrgol, guilopo guilopa, gusarapa, idiota, ignorant, imbècil, innocent, janot, lila, liró lirona, llanut llanuda, llondro llondra, llonze llonza, llosc llosca, lluç, macoca, mec meca, moniato, neci nècia, nescient, nici nícia, obtús obtusa, orellut orelluda, pallús pallussa, pampana, panoli, parat parada, pau (m), pec pega, pepa (m i f), ruc ruca, ruquerol, sabatot, sapastre sapastra, soca, sòmines, soquellot, taboll tabolla, talòs talossa, tanoca, taujà taujana, taül taüla, terròs, toix toixa, toixarrut toixarruda, tomany tomanya, tonto tonta (col·loquial; castellanisme), tòtil tòtila, totxo totxa, trompellot, ximple, ximplet ximpleta, xipòtol xipòtola, apardalat apardalada (col·loquial), banau banaua (col·loquial), pixorro pixorra (col·loquial), sabata (col·loquial), sabatasses (col·loquial), suro (col·loquial), tòfol tòfola (col·loquial)

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, mala bèstia, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat