1. n deïtat, demiürg, divinitat, immortal, lars, oracle, divo (obsolet)

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, rei dels reis, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. v abonar, afluixar, afluixar els cordons, afluixar l’armilla, afluixar la bossa, afluixar la moma, amollar, becar, bonificar, compensar, costejar, desembutxacar, donar diners, estipendiar, estrenar, finançar, gratar-se la bossa, gratar-se la butxaca, gratificar, pensionar, recompensar, reconèixer, reembossar, reintegrar, remunerar, restituir, retornar, retribuir, subvencionar, sufragar, tornar, tributar, afluixar la mosca (col·loquial)

2. v acabar, amollar el mos, amortitzar, anul·lar, cancel·lar, extingir, liquidar, posar-se al corrent, quitar, saldar, satisfer, soltar el mos

3. v baratar, bescanviar, canviar, descanviar, donar, intercanviar, permutar, remunerar, vendre

1. pron ni Déu (col·loquial), cap persona, ningú, ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. pron tot déu (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. loc en nom de Déu, en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per favor, per l’amor de Déu

1. n alfa i omega, Crist, Fill de Déu, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. v costar, cotitzar, eixir per, importar, pujar, resultar, sortir per, sumar, valdre, valer

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. v pagar la farda

1. v combregar, fer la comunió, fer la primera comunió, rebre l’eucaristia, rebre la comunió

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. n judici de Déu, ordalia, prova

1. adj de ca l’ample, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, molt gran, de l’hòstia (col·loquial)

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, com una catedral, còsmic còsmica, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, molt gran, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

1. n abadia, aljama, basílica, capella, casa del Senyor, catedral, cocatedral, col·legiata, ermita, església, esglesiola, espeu, mesquita, missió, mosquea, oratori, pagoda, panteó, parròquia, santuari, seu, sinagoga, temple, missa (col·loquial)

1. n alfa i omega, Crist, Déu Fill, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. n deípara, dolorosa, Immaculada, madona, marededeu, Nostra Senyora, pietat, Verge, geperudeta (popular), maredeueta (col·loquial)

1. v caure, caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

1. adv d’arròs, de baldraga, de forro, de franc, de gorra, gratis, pagant altri

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. loc Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, gràcies a Déu, lloat sia Déu

1. adv com cal, degudament, en la forma deguda

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. ij (maledicció) llamp del cel, maleït, maleït siga, malhaja, malviatge

1. n juí de Déu, ordalia, prova

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, clavar un bon pessic, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v eixir a compte, ser avantatjós, sortir a compte, valdre la pena

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, per bona sort, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

2. adv això rai, en bona hora, encara bo, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, per fortuna, per sort

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. pron Déu i sa mare (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, gràcies a Déu, mercè a Déu

1. loc en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per Déu, per favor, per l’amor de Déu

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, lloat sia Déu, mercè a Déu

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. v pagar car

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, quedar lluït, ser el burlot, ser l’ase dels cops, ser la riota, ser un passerell

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

2. v carregar-se el mort, pagar els plats trencats, pagar la patena, responsabilitzar-se

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret

1. ij (conformitat) Àngela Maria, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. loc (agraïment) Déu t’ho pagui, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. loc (agraïment) gràcies, gràcies a Déu, lloat sia Déu, mercè a Déu

1. n ardiaca, beneficiat, braman, canonge, capellà, cenobita, clergue, coadjutor, contemplatiu, diaca, donat, druida, eclesiàstic, flamen (Roma), fra, frare, germà, hierofanta, imam, levita, ministre ministra, ministre de l’altar, ministre de l’Església, ministre del sagrament, ministre sagrat, monjo, mossèn, muetzí, ordenat, pare, pastor pastora, prevere, rabí, rector, religiós, sacerdot, sacerdotessa, subdiaca, vicari, xaman, monge (antic) ‖ ANTÒNIMS: seglar

1. v carregar-se el mort, pagar els plats trencats, pagar la festa, responsabilitzar-se

1. adj de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, molt gran, de l’hòstia (col·loquial)

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. loc (resposta a un agraïment) de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v castigar, clavar una allisada, clavar un càstig, clavar un juli, tocar el crostó

1. adv de franc, per caritat, per la glòria

1. ij (disgust o contrarietat) ah, arruixa, buf, puf, vaja, xe

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de pocs amics, cara de vinagre

1. loc en nom de Déu, en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per Déu, per favor

1. v estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, clavar un bon pessic, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar ganes i tot, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar car, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. adv en negre, sense declarar

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, clavar un bon pessic, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, poder pujar-hi de peus, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v carregar-se el mort, pagar la festa, pagar la patena, responsabilitzar-se

1. v anar a tornajornals, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc cabró i a la presó, cornut i fotut, damunt de cabró, a la presó

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, el món és dels qui matinegen, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. loc mai no és tard quan arriba, val més tard que mai

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense reflexió

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món