1. n (música) blanca, corxera, figura, fusa, garrapatea, nota, quadrada, redona, rodona, semicorxera, semifusa, semigarrapatea, tacte, tactus

1. n destí, destinació, fi (m), finalitat, idea, intenció, meta, mira, mòbil, objecte, objectiu, propòsit, raó de ser, sentit, servei, teleologia, ús, utilitat

2. n buit, entremig, espai, franja, interval, marge, entrevall (antic)

3. n diana, fitó, objectiu, rodella

4. n buit, interrupció, llacuna, omissió

1. n espaiat, espai en blanc

1. n (color) atzabeja, sable (en heràldica)

1. adj clar clara, curiós curiosa, diàfan diàfana, immaculat immaculada, impol·lut impol·luta, incontaminat incontaminada, límpid límpida, net neta, polit polida, pulcre pulcra, pulquèrrim pulquèrrima, pur pura, virginal

2. adj cadavèric cadavèrica, descolorit descolorida, desmaiat desmaiada, esblaimat esblaimada, esblanqueït esblanqueïda, groc groga, lívid lívida, macilent macilenta, pàl·lid pàl·lida

3. adj alb alba (poètic), albí albina, albicant, blanquí blanquina, blanquinós blanquinosa, lletós lletosa, nevat nevada, nivi nívia

4. adj brillant, clar clara, llis llisa, polit polida, ters tersa

1. adj advers adversa, aflictiu aflictiva, amarg amarga, atziac atziaga, calamitós calamitosa, catastròfic catastròfica, cruent cruenta, deplorable, depriment, desastrós desastrosa, desgraciat desgraciada, desolador desoladora, desventurat desventurada, dissortat dissortada, dolorós dolorosa, dramàtic dramàtica, fatal, fatídic fatídica, fúnebre, funest funesta, infaust infausta, infernal, lamentable, lamentós lamentosa, llastimós llastimosa, llòbrec llòbrega, luctuós luctuosa, lúgubre, macabre macabra, malastruc malastruga, malaventurós malaventurosa, melancòlic melancòlica, nefast nefasta, ombriu ombriva, patibulari patibulària, penós penosa, sepulcral, sinistre sinistra, tenebrós tenebrosa, tètric tètrica, tràgic tràgica, traumàtic traumàtica, trist trista

2. adj atzabeja, caliginós caliginosa, cavernós cavernosa, enfosquit enfosquida, ennegrit ennegrida, entrefosc entrefosca, fosc fosca, fuliginós fuliginosa, llòbrec llòbrega, musc musca, negral, negrenc negrenca, negrós negrosa, obscur obscura, tenebrós tenebrosa, tèrbol tèrbola ‖ ANTÒNIMS: clar clara

3. adj bronzejat bronzejada, bru bruna, carabrú carabruna, colrat colrada, fosc fosca, llor llora, morè morena, moreno morena, moreu moreua, torrat torrada

4. adj clandestí clandestina, enganyós enganyosa, espuri espúria, fals falsa, fingit fingida, il·legal, il·legítim il·legítima, inventat inventada, pirata

5. adj africà africana, saharià sahariana, subsaharià subsahariana

6. adj afroamericà afroamericana, de color, melanoderm melanoderma (antropologia)

7. adj (gènere literari) de detectius, detectivesc detectivesca

1. n blanca (col·loquial), bitllet, bossa, cèntim, diners, divisa (moneda estrangera), doblers, dòlar, euro, gallet, metàl·lic, moneda, peça, peculi, pecúnia, pesseta, pistrincs, qüerns, xavalla, xavo, aguileta (col·loquial), cacaus (col·loquial), calé (col·loquial), cuca (col·loquial), ferro (col·loquial), moma (col·loquial), pàfia (col·loquial), panís (col·loquial), pasta (col·loquial), patacons (col·loquial), pela (col·loquial), pinyons (col·loquial), qüens (col·loquial), virolla (col·loquial)

1. n (música) corxera, figura, fusa, garrapatea, negra, nota, quadrada, redona, rodona, semicorxera, semifusa, semigarrapatea, tacte, tactus

2. n (ocell) garsa

1. n ou bullit, ou dur, ou escumat, ou passat per aigua

1. n petroli

1. adj absent, a la lluna, a la lluna de València, a les fosques, atordit atordida, confús confusa, desatent desatenta, desconcentrat desconcentrada, despistat despistada, dispers dispersa, distret distreta, encantat encantada, in albis, inatent inatenta, inconscient, parat parada, peix, suspès suspesa

1. adv sense declarar, sense pagar impostos

1. n candidiasi, candidosi, muguet

1. n fossa sèptica, pou cec, pou mort, pou sec

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v colpir, encertar, encertar el pinyol, encertar la tecla, endevinar la tecla, fer bingo, fer diana, fer quinze i ratlla, fer set i mig, posar el dit a la llaga, posar el dit al forat, tocar, tocar la cama del mal

1. n blat cairut, fajol

1. n (arbust) arçot, espinal negre

1. n amenaça, espasa de Dàmocles, perill, punt negre a l’horitzó

1. n anilinció, anilingus, fulla de rosa

1. n àlber

1. n benedictí

1. n bernat, cistercenc

1. n atzabeja

1. n acer, alfange, baioneta, bastarda, bordó, bran, catana (japonesa), copagorja, daga, espasa, espasí, espuntó, estoc, falcata, ferro, floret, glavi (poètic), gumia, iatagan, muntant, sabre, simitarra, xafarot, basalard (antic), bastó (antic), fitora (col·loquial), glai (antic), mandret (antic)

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir pelut

1. n cana (DNV)

1. n leucòcit

1. n (micologia) brunet, estepereny, fraret, fredolic, griset, negrentí, negret, negreta, palometa

1. n autorització, camp lliure, carta blanca, llicència, llum verd, patent de cors, permís, via lliure

1. n autorització, camp lliure, llicència, llum verd, patent de cors, permís, via lliure, xec en blanc

2. n (cartes) comodí, jòquer

1. v clarejar, descolorar, descolorir, empal·lidir, engroguir, esblaimar, esblanqueir, esblanquir, esgrogueir, mudar de color, perdre el color, posar lívid, tornar groc, trasmudar-se, traspostar-se, trencar-se el color

1. n blancor, gebre, gel, gelada, glaç, glaçada blanca

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa amb..., pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. n arn, espina de Crist, espina santa, espina vera, espinavessa, paliür

1. n albumen, clara

1. n (arbust) arçot, espí negre

1. v ballar-la, ballar-la negra, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure la padrina, veure les estrelles

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. loc estar amb l’aigua al coll, estar en un compromís, estar en un destret, veure’s verd, veure-se’n un bull

1. n blancall

1. n blanc blanca, espaiat

1. n blancor, gebre, gel, gelada, glaç, rosada blanca

1. v desconfiar, desesperançar, desesperar, desfiar, fer perdre les esperances, perdre l’esperança, segar les esperances, treure del cap

1. n faenada, faenassa, feinada, feinassa, tragí, treball de benedictí, treball de formigueta

1. v ballar-la, passar-ho malament, passar-la magra, passar-les magres, passar-les morades, passar penes i fatics, passar penes i treballs, passar-s’ho malament, passar un tràngol, patir, plorar gotes de sang, sagnar el cor, sofrir, suar sang, veure’s negre, veure la padrina, veure les estrelles

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. n aurora, càntic, cant religiós, gregorià, himne, psalm, gori-gori (col·loquial)

1. adj en blanc i en negre, en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, lassar-se, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

2. v suar com un carreter, suar la cansalada, suar molt

1. v acceptar, allerar, aprovar, assentir, atorgar, autoritzar, beneir, consentir, dir amén, donar llum verda, donar via lliure, pegar la cabotada, permetre

1. adj en lletres de motlle, escrit escrita, imprès impresa, negre sobre blanc

1. n amenaça, espasa de Dàmocles, perill, punt negre

1. v tranuitar, vetlar, vetllar

1. v aixecar la camisa, albardar, alçar la camisa, amagar l’ou, daurar la píndola, donar figues per llanternes, donar garsa per colom, donar garsa per perdiu, donar gat per llebre, embacinar, encerar, engaliar, engalipar, engallinar, enganar, enganyar, enredar, enredrar, ensarronar, ensibornar, entabanar, estafar, explicar un sopar de duro, fer beure a galet, fer empassar la píndola, fer veure garsa per colom, fer veure garsa per perdiu, fer veure una cosa per altra, guarnir, il·lusionar, mentir, passejar-se, pegar-la (a algú), plantar l’albarda, posar l’albarda, prendre el pèl, rifar-se, trompar, vendre la moto, decebre (antic), embetumar (col·loquial), fotre (col·loquial)

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no em fa res, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)