1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la mare dels ous, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

2. n assarb, braç, braçal, branc, canal (m), corredora, derramador, fillol, fillola, gola, ramal, rec, reguer, reguerall, regueró, reguerol, reguerot, salvadany, segla, séquia, sequiol

3. n buc, caixer, glera, jaç, llera, llit, rial, ribàs, rieral

4. n abadessa, guardiana, prefecta, priora, provincial, rectora, superiora

5. n genitora, progenitora, mama (infantil), mamà (infantil), marassa (col·loquial), marota (col·loquial)

6. n contemplativa, germana, monja, religiosa, sor

7. n (del vi) solatge, somta, vinassa

8. n partera

1. n mare (vi; vinagre), baixos, brisa (raïm), cul, dipòsit, empòsit, farga (vi), fargalada (oli; most), fons, marro, morca (oli), pòsit, residu, ressol, resta, sediment, solada, solatge, soll, trascolins, vinassa (vi)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. n histèria

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, llevat, mare del vinagre, mares del vi, mares del vinagre, rent

1. n deípara, dolorosa, Immaculada, madona, marededeu, Nostra Senyora, pietat, Verge, geperudeta (popular), maredeueta (col·loquial)

1. n (insecte) abella mestra, abella reina, eixamenera

1. n (peix) abadeget, bacallaret, lluça, llúcera, maire, tabanc

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vinagre, rent

1. n dida, nodrissa

1. n sogra

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. v desbordar, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se

1. pron Déu i sa mare (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure foc pels queixals, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n, passar-se’n de la rosca, pixar fora de test, pixar fora rogle

3. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, eixir-se’n de mare, sobreeixir, sobresortir, vessar, vessar-se

1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar mala vida, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, llevat, mare del vi, mares del vi, mares del vinagre, rent

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. n biocatalitzador, catalitzador, creixent, enzim, ferment, llevat, mare del vi, mare del vinagre, mares del vi, rent

1. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n, passar-se’n de la rosca, pixar fora de test, pixar fora rogle, sortir de mare

2. v desbordar, eixir de mare, eixir-se’n, sobreeixir, sobresortir, sortir de mare, vessar, vessar-se

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. n primípara

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. adj ancestral, ancià anciana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna