1. n abonaré, aval, bitllet, pagaré, taló, tiquet, val, xec

1. adj august augusta, auri àuria, boníssim boníssima, celestial, de mà de mestre, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, millor, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable

2. adj afable, altruista, benefactor benefactora, benèvol benèvola, benigne benigna, bondadós bondadosa, bonhomiós bonhomiosa, caritatiu caritativa, clement, compassiu compassiva, condescendent, filantrop, filàntrop filàntropa, filantròpic filantròpica, generós generosa, humà humana, humanal, humanitari humanitària, indulgent, magnànim magnànima, misericordiós misericordiosa, virtuós virtuosa, angelot (col·loquial)

3. adj (una terra) abundant, esplèndid esplèndida, fecund fecunda, feraç, fèrtil, fructífer fructífera, fructuós fructuosa, fruitós fruitosa, generós generosa, gras grassa, pròdig pròdiga, productiu productiva, prolífer prolífera, prolífic prolífica, prolíger prolígera, rendible, retent, ric rica, ubèrrim ubèrrima

4. adj abellidor abellidora, apetitós apetitosa, deliciós deliciosa, exquisit exquisida, gustós gustosa, llaminer llaminera, llépol llépola, mengívol mengívola, saborós saborosa, sàpid sàpida, saporífer saporífera, saporífic saporífica, suculent suculenta ‖ ANTÒNIMS: fat fada, insípid insípida

5. adj depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, fi fina, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

6. adj adret adreta, condret condreta, eucràtic eucràtica, fi fina, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

7. adj afalagador afalagadora, agradable, convenient, falaguer falaguera, favorable, grat grata, gratificant, plaent, satisfactori satisfactòria, satisfaent ‖ ANTÒNIMS: insatisfactori insatisfactòria

8. adj caritatiu caritativa, commiseratiu commiserativa, compacient, compassiu compassiva, misericorde, misericordiós misericordiosa, piadós piadosa, pietós pietosa

9. adj caritatiu caritativa, just justa, perfecte perfecta, pur pura, sant santa, venerable, virtuós virtuosa

10. adj avantatjós avantatjosa, benigne benigna, favorable, positiu positiva, pròsper pròspera ‖ ANTÒNIMS: negatiu negativa

1. n arrapada, baptisme de sang, colp, cop, crebassa, esgarrapada, ferida, hemorràgia, laceració, lesió, llaga, nafra, pelada, plaga, pústula, rascada, tall, tocadura, trau (al cap), trauma, traumatisme, trenc (al cap), trep, trinxo (al cap), úlcera, bua (infantil), buba (infantil), oioi (infantil), pupa (infantil)

2. n alifac, calamitat, colp, cop, dany, desastre, desgràcia, desperfecte, destrossa, detriment, dissort, estrall, flagell, infortuni, malany, maledicció, maleïment, pèrdua, perjudici, perjuí, plaga, tort, ultratge, xacra, damnatge (antic), menyscapte (antic)

3. n abjecció, dol (dret), dolenteria, dolentia, iniquitat, mala ànima, mala fe, mala intenció, mala voluntat, maldat, malesa, malícia, malignitat, perfídia, perversitat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat, avolesa (antic) ‖ ANTÒNIMS: innocència

4. n afecció, alifac, diàcrisi, indisposició, infecció, insanitat, malaltia, malestar, malura, molèstia, morbositat, patiment, patologia (medicina), pesta, plaga, xacra, dolentia (antic), tecla (col·loquial)

5. n afecció, angoixa, calvari, dolor, fiblada, martiri, molèstia, patiment, punxada, sofriment, suplici, turment

6. n brot (primera manifestació), epidèmia, malura (de les plantes), marfuga (del bestiar), pandèmia, passa, passera, passi, pàssia, pesta, pestilència

7. n alifac, defecte, defectuositat, falla, imperfecció, quera, tara, tatxa, vici, xacra

8. n corona d’espines, dolor, infern, llit d’espines, llit de dolor, tribulació, turment ‖ ANTÒNIMS: llit de roses

1. adj canallesc canallesca, cruel, dolent dolenta, garneu garneua, inhumà inhumana, inic iniqua, insidiós insidiosa, mala bua, malànima, malèfic malèfica, maleit maleita, maleït maleïda, malèvol malèvola, maliciós maliciosa, maligne maligna, malintencionat malintencionada, malvat malvada, nefand nefanda, pèrfid pèrfida, pervers perversa, rebordonit rebordonida, reconsagrat reconsagrada, roí roïna, roín roïna, àvol (antic)

2. adj dolent dolenta, pèssim pèssima, roí roïna, roín roïna

1. adj afanyós afanyosa, carregós carregosa, costós costosa, dispendiós dispendiosa, entretingut entretinguda, immòdic immòdica, laboriós laboriosa, onerós onerosa, operós operosa, penat penada, penós penosa, treballós treballosa

2. adj adorat adorada, amat amada, apreciat apreciada, benamat benamada, benvist benvista, benvolgut benvolguda, caríssim caríssima, dilecte dilecta, estimat estimada, preat preada, preuat preuada ‖ ANTÒNIMS: odiat odiada

3. adj alt alta, antieconòmic antieconòmica, caríssim caríssima, costós costosa, dispendiós dispendiosa, elevat elevada, immòdic immòdica, impagable, onerós onerosa, prohibitiu prohibitiva, ruïnós ruïnosa

1. adv a l’orsa, a la biorxa, a mal borràs, desgraciadament, de través, difícilment, incorrectament, malament, no gens bé ‖ ANTÒNIMS: bé

1. conj (causal) atès que, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. n bossa, estoig, maleta, maletí, portadocuments, valisa

1. n aire, aparença, aspecte, caient, caire, carés, color, encuny, expressió, exterior, faceta, fatxa, fesomia, figura, fila, físic, fisonomia, forma, impressió, jaient, parar, pinta, planta, port, posa, posat, presència, semblança, semblant

2. n careta (diminutiu), carona (diminutiu), faç, faccions, rictus, rostre, semblant, trets, visatge, vult

3. n ala, banda, bandada, cantó, carada, costat, extrem, flanc, meitat, part (f)

4. n davantera, enfront, façana, fatxada, front, frontalera, frontera, frontis, frontispici

5. n costat, galta, malar, os de la galta, pòmul, mel (antic)

6. n anvers, dret, endret, obvers ‖ ANTÒNIMS: creu

7. n faceta, pla, superfície

1. n duració, durada, espai, estona, franja, interregne, interval, lapse, període

2. n cicle, edat, època, era, estadi, etapa, període, temporada

3. n antiguitat, duració, durada, edat, longevitat, vida, vivent

4. n espai, estona, instant, llampec, moment, punt, segon

5. n anyades, anys, edat, existència, experiència

6. n data, dia, hora, moment, segon

7. n (temps atmosfèric) aire, clima, oratge, oreig

8. n estació, temporada

1. n pi campaner, pi de llei, pi de pinyons, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver

1. adv de debò, de fet, de ver, de veritat, efectivament, en efecte, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement

2. adv de bo de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, donar bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. n alarma, avatar, compromís, contingència, crisi, cuita, destret, mal bocí, maldecap, nuvolada, pressura, situació compromesa, situació difícil, sotrac, tràfec, tràngol, trasbals, trifulca (DNV), trifulga, vicissitud, merder (col·loquial)

1. n baldragues, bonàs, bragasses, calçasses, jan, sinagües

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

2. n candidesa, candor, confiança, credulitat, ingenuïtat, innocència, naturalitat, simplicitat, superstició

3. n bon comportament, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. n àrbitre àrbitra, componedor componedora, compromissari compromissària, conciliador conciliadora, intercessor intercessora, intermediari intermediària, jutge, mediador mediadora, mitjancer mitjancera, tercer

1. n (gran quantitat) abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, carro, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, un colló (vulgar), fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

1. n abjecció, dol (dret), dolenteria, dolentia, iniquitat, mal, mala ànima, mala intenció, mala voluntat, maldat, malesa, malícia, malignitat, perfídia, perversitat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat, avolesa (antic) ‖ ANTÒNIMS: innocència

2. n apostasia, ardit, astúcia, defecció, deserció, deslleialtat, falsedat, falsia, infidelitat, perfídia, perjuri, raboseria, traïció, traïda, traïdoria, traïment, vilania, vilesa, viltat

3. n astúcia, dol (dret), duplicitat, engany, fariseisme, hipocresia, maquiavel·lisme, mauleria, mònita, raboseria

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj deforme, geperut geperuda, gepic gepica, gibós gibosa

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj adequat adequada, apropiat apropiada, avinent, convenient, oportú oportuna, tempestiu tempestiva

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj frontal

1. v anatematitzar, apitrar, arrossegar pel fang, arrossegar pel llot, bescantar, blasmar, calumniar, cantar les quaranta, censurar, cobrir de llot, comprometre, criticar, critiquejar, deixar com un drap brut, deixar en evidència, denigrar, desacreditar, deshonorar, deshonrar, deslloar, desprestigiar, detractar, difamar, dir de tot, dir fàstics, dir-ne de coentes, dir-ne de tot color, dir-ne de tots colors, dir-ne de verdes i de madures, dir-ne per a salar, dir penjaments, dir pestes, estigmatitzar, flagel·lar, fustigar, improperar, improvar, infamar, insidiar, insultar, maldir, malfamar, malparlar, murmurar, posar com un drap brut, posar en solfa, rebentar, reprovar, retallar, retraure, retreure, tirar grapats de llot, tirar per terra, titllar, treure els drapets al sol, vilipendiar, vituperar, destralejar (col·loquial), detraure (antic), estralejar (col·loquial), posar a parir (col·loquial)

1. v amargar, baquetejar, capolar, castigar, damnejar, damnificar, danyar, esmalucar, espentolar, esporrejar, ferir, lacerar, lesionar, malferir, maltractar, noure, perjudicar

2. v danyar, ferir, fer sang, humiliar, lesionar, molestar, ofendre, perjudicar, trencar

3. v adolorar, adolorir, ferir

1. adv en el seu dia, en el seu temps, oportunament

1. adv a la força, a les males, amb coerció, forcívolament, per força, violentament

1. ij com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. n mala hòstia (vulgar), mal humor

1. n dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n mal roín (popular), càncer, escirre, glioma, melanoma, precàncer, tumor, cranc (obsolet), mal dolent (popular), mal lleig (popular)

1. n àngel de la guarda, benefactor benefactora, campió campiona, defenedor defenedora, defensor defensora, espònsor, fautor fautora, filantrop filantropa, filàntrop filàntropa, finançador finançadora, fomentador fomentadora, garant, lloca, mecenes, padrí, paladí, patró patrona, patrocinador patrocinadora, providència, tutor tutora, valedor valedora

1. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n alarma, avatar, compromís, contingència, crisi, cuita, destret, maldecap, mal pas, nuvolada, pressura, situació compromesa, situació difícil, sotrac, tràfec, tràngol, trasbals, trifulca (DNV), trifulga, vicissitud, merder (col·loquial)

1. adj/n agut aguda, arter artera, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, camaleònic camaleònica, clarivident, diplomàtic diplomàtica, dropo dropa, fi fina, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, pardal, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, samarro samarra, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, viu viva, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)

1. adj canallesc canallesca, cruel, dolent dolenta, garneu garneua, inhumà inhumana, inic iniqua, insidiós insidiosa, mal mala, malànima, malèfic malèfica, maleit maleita, maleït maleïda, malèvol malèvola, maliciós maliciosa, maligne maligna, malintencionat malintencionada, malvat malvada, nefand nefanda, pèrfid pèrfida, pervers perversa, rebordonit rebordonida, reconsagrat reconsagrada, roí roïna, roín roïna, àvol (antic)

1. adj descuidat descuidada, descurat descurada

1. v afrontar, agafar el bou per les banyes, agarrar el bou per les banyes, combatre, desafiar, donar guerra, encarar, encontrar, enfrontar, fer front, oposar, plantar cara, quadrar-se, resistir

1. v curar, guarir, remeiar, restablir, restituir la salut, sanar, tornar la salut

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, fer bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a la meitat de, al mig de, enmig de, en mig de, entre, entremig de, voltat de

2. prep al fort de, al pic de, al ple de, en ple

1. conj així que, a penes, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n bauxa, cràpula, depravació, descontrol, desenfrè, desenfrenament, dilapidació, disbauxa, disbauxament, dissipació, dissolució, excés, incontinència, intemperància, llibertinatge, llicència, llicenciositat, mal hàbit, malviure, perdició, perversió, vici

2. n deshonor, deshonra, malviure ‖ ANTÒNIMS: benviure

1. n bauxa, cràpula, depravació, descontrol, desenfrè, desenfrenament, dilapidació, disbauxa, disbauxament, dissipació, dissolució, excés, incontinència, intemperància, llibertinatge, llicència, llicenciositat, mala vida, malviure, perdició, perversió, vici

1. n cara demacrada, cara pàl·lida, careta, carona, carussa

2. n malcaratge, morros

1. n mala hòstia (vulgar), mala intenció, mala llet (vulgar), malignitat

1. n amansiment, apaivagament, blanor, bonança, calma, serenor, suavitat, tranquil·litat

1. n bruixeria, eixarm, embruix, embruixament, encant, encantació, encantalls, encantament, encantària, encanteri, encís, fadament, fetilleria, filtre, màgia, màgica, mal d’ull, malefici, sortilegi, fetilla (antic)

1. n agitació, discòrdia, mala maror, malestar, mar de fons, maror

2. n mala hòstia (vulgar), mal geni

1. n degradació, descrèdit, deshonor, deshonra, desprestigi, impopularitat, mala reputació, vergonya

1. n barrundanya, borrasca, borrascada, borrufada, brufada, cicló, dana, febrerada, februra, fortuna (a la mar), fortunal (a la mar), galerna, gota freda, grop, gropada, huracà, maltempsada, maror (a la mar), nuvolada, rufa, tamborinada, temperi, tempesta, tempestat, temporal (especialment a la mar), temporalada, temps de llops, tempura, tifó, torbonada, tornado, tromba, tronada ‖ ANTÒNIMS: bonança

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona estrella, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n accés, afecció, apoplexia, atac, basca, batistot, cobriment de cor, crisi, decaïment, defallença, defalliment, deliqui, desgana, desmai, esvaniment, ictus, malagana, ram, síncope, sobrecor, treball, tropell, insult (col·loquial)

1. n bruixeria, eixarm, embruix, embruixament, encant, encantació, encantalls, encantament, encantària, encanteri, encís, fadament, fetilleria, filtre, màgia, màgica, mal donat, malefici, sortilegi, fetilla (antic)

1. n atmosfera, baf, bafada, bafarada, bafor, bavarada, bavor, bravada, emanació, ferum, fetidesa, fetiditat, fetor, flaire, fortor, mefitis, olor, pesta, pestilència, pudentor, puderna, pudor, sentida, tuf, vaporada, xifarrera, catipén (col·loquial)

1. n candidiasi, candidosi, muguet

1. n mal lleig (popular), càncer, escirre, glioma, melanoma, precàncer, tumor, cranc (obsolet), mal dolent (popular), mal roín (popular)

1. n (persona roïna, intractable) alimanya, animal, bèstia, carronya, dimoni, dolent dolenta, escurçó, fera, feram, frare, hiena, mala bèstia, mala pècora, peça, roí roïna, roín roïna, penyora (col·loquial), pinyol (col·loquial)

2. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n epilèpsia

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n adversitat, desgràcia, desventura, dissort, fatalitat, infelicitat, infortuni, mala astrugància, mala estrela, mala estrella, malanança, malany, malastrugança, malaurança, maledicció, maleïment, pega, astrosia (antic), mala llet (col·loquial), malfat (antic)

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n mala llet (vulgar), mala bava, mala hòstia (vulgar), mala intenció, malignitat

1. n mala llet (col·loquial), adversitat, desgràcia, desventura, dissort, fatalitat, infelicitat, infortuni, mala astrugància, mala estrela, mala estrella, malanança, malany, mala sort, malastrugança, malaurança, maledicció, maleïment, pega, astrosia (antic), malfat (antic)

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. v pagar la farda

1. v afligir-se, apitrar-se, complànyer-se, compungir-se, condoldre’s, deplorar, doldre, doldre’s, entrenyorar-se, estirar-se els cabells, lamentar, penedir-se, pesar, plànyer-se, plorar, recar, saber greu, sentir

2. v apenar, apesarar, causar disgust, causar pena, doldre, fer sentir pena, saber greu, ser de doldre, ser de plànyer, ser llàstima

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, davant dels nassos, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. adv a pas de càrrega, a pas de frare convidat, a pas lleuger, camí tirat

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv altament, bastant, bé, ben, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, la mar de, més que un lladre, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv d’ara, de l’any

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv això rai, en bona hora, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. prep a, cap a, devers, en direcció a, envers, fins a, per a, vers

2. prep amb vista a, pensant en

1. loc dolent per dolent, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant, val més un boig conegut que un savi per conèixer

1. n acràcia, adinàmia, afebliment, albaïna, anèmia, aprimament, astènia, atonia, candiment, consumpció, debilesa, debilitació, debilitat, decaïment, defallença, defalliment, defallior (per fam), depressió, desmai, enervament, esgotament, exhauriment, extenuació, feblesa, flaquedat, flaquesa, fluixedat, fluixesa, fragilitat, frevolesa, impotència, inanició (per fam), invalidesa, lassitud, llangor, llanguiment, magresa, marasme, neurastènia, prostració, raquitisme, infermetat (antic)

2. n apetència, apetit, buidor d’estómac, fam, gana, mengera, voracitat, carpanta (col·loquial), cassussa (col·loquial), cuc (col·loquial), ganussa (col·loquial), rusca (col·loquial), talent (col·loquial)

3. n buidor (d’estómac), corimori, defalliment, desmai, fam, gana

1. n agonia (valencià), angoixa, ànsies, arcada, basca, basqueig, mareig, nàusea, nàusees, ois, oix, tragit, vomitera, bossera (col·loquial)

1. n raquitisme

1. n dolent dolenta, malfactor malfactora, pillastre

1. n abjecció, dol (dret), dolenteria, dolentia, iniquitat, mal, mala fe, mala intenció, mala voluntat, maldat, malesa, malícia, malignitat, perfídia, perversitat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat, avolesa (antic) ‖ ANTÒNIMS: innocència

2. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n mal dolent (popular), càncer, escirre, glioma, melanoma, precàncer, tumor, cranc (obsolet), mal lleig (popular), mal roín (popular)

1. n caparra, cefalàlgia, cefalea, enterboliment (de cap), hemicrània, migranya, pesadesa (de cap), ressaca

1. n (acció) atrocitat, diableria, dolenteria, endemesa, infàmia, maldat, malesa, malifeta, malignitat, malvestat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passament, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n agitació, discòrdia, malestar, mal humor, mar de fons, maror

1. n andarivells, andròmines, brocs, camàndules, cançoneria, cançons, dilacions, embolics, embulls, empatoll, endergues, excuses, explicacions, gaites, històries, manies, musiqueries, orgues, patolla, raons, romanços, subterfugis, mandangues (col·loquial)

1. adj/n abandonat abandonada, adam, atrotinat atrotinada, baldraga, brut bruta, carnús, deixat deixada, desarranjat desarranjada, desastrat desastrada, descurat descurada, descurós descurosa, desendreçat desendreçada, desidiós desidiosa, desmanegat desmanegada, esburbat esburbada, espentolat espentolada, fardassa, hippiós hippiosa, inelegant, malcompost malcomposta, malendreçat malendreçada, malfaixat malfaixada, malfardat malfardada, malforjat malforjada, malgirbat malgirbada, malrobat malrobada, mamarratxo mamarratxa, negligent, norris, pengim-penjam, xarxó xarxona, pendó (col·loquial)

1. adj a baix preu, a bon mercat, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa

1. adj bon vivant (francès), epicuri epicúria, hedonista, mundà mundana, refinat refinada, sensual, voluptuós voluptuosa

1. v alçar el vol, anar-se’n, arrancar a córrer, arrencar a córrer, córrer, cucar-se-la, desaparèixer, enfugir-se, escampar el poll, escapar, escapar a córrer, escapolir-se, esconillar-se, esfumar-se, esquitllar-se, evadir-se, fer-se escàpol, fer-se fonedís, fondre’s, fugir, guillar, pegar a fugir, picar de sola, picar sola, pirar, tocar el dos, tocar el pirandó, tocar pirandó, volar, espitxar-se (col·loquial)

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v agafar-se els dits, anar per llana i tornar esquilat, anar per llana i tornar tos, costar cara la broma, costar cara la jugada, costar la vida, cremar-se els dits, eixir perdent, eixir perjudicat, fer-se’n set pedres, pagar l’aprenentatge, pagar la festa, pagar la patenta, picar-se els dits, rebre del carpó, sortir cara la broma, sortir perdent, sortir perjudicat, tocar el rebre, trencar-se el coll

1. v espatlar-se, espatllar-se, prendre mal

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a l’encop, a l’una, a la vegada, a la volta, alhora, al mateix temps, conjuntament, ensems, paral·lelament, simultàniament, unidament

1. adv amb bona intenció, sense malícia

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon humor, de filis, de gaita

1. adv a les bones o a les males, de grat o per força, de mal grat, forçosament, obligadament, obligatòriament, per collons (vulgar), per força, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues

1. adv a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. pron tant, tant de temps

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que

1. loc bon profit us faci, que vagi de gust

1. n adoloriment, cruiximent, esbraonament, estellament, fiblades, punxades, agulletes (col·loquial)

1. n bona presència, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

2. n cara de bon any, cara de Pasqua, cara saludable

1. n (persona roïna, intractable) alimanya, animal, bèstia, carronya, dimoni, dolent dolenta, escurçó, fera, feram, frare, hiena, mala peça, mala pècora, peça, roí roïna, roín roïna, penyora (col·loquial), pinyol (col·loquial)

2. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n acció, actuació, entremetiment, immixtió, influència, influx, ingerència, intercessió, interposició, intervenció, intromissió, mediació, mitjanceria, operació, participació, entremesa (antic)

2. n auspicis, patronatge, protecció, recomanació

1. n amigdalitis, angina, angines, faringàlgia, faringitis, faringodínia, mal de gola

1. n (acció) baconada, bandarrada, belitrada, berganteria, bretolada, brivallada, canallada, colp baix, cop baix, gamberrada, iseta, jugada, mala passada, malifeta, porcada, trastada, putada (col·loquial)

1. n histèria

1. n lues, mal gàl·lic, mal napolità, sífilis

1. n lues, mal francès, mal napolità, sífilis

1. n (persona roïna, intractable) alimanya, animal, bèstia, carronya, dimoni, dolent dolenta, escurçó, fera, feram, frare, hiena, mala bèstia, mala peça, peça, roí roïna, roín roïna, penyora (col·loquial), pinyol (col·loquial)

2. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n mala hòstia (vulgar), mala bava, mala intenció, mala llet (vulgar), malignitat

2. n mala hòstia (vulgar), mal geni, mal humor

1. n amigdalitis, angina, angines, faringàlgia, faringitis, faringodínia, mal de coll

1. adj/n (insults) animal, apardalat apardalada, ase, aturat aturada, babau babaua, badoc badoca, bajoca, bandarra, beneit beneita, bèstia, bèstia bruta, betzol betzola, bleda, bleda assolellada, boig boja, bord borda, borinot, cabró, calçasses, cap de cony, cap de fava, cap de suro, cap de trons, capsigrany, caracollons, carallot, cigalot, cretí cretina, curt curta, curt de gambals curta de gambals, dement, desgraciat desgraciada, deshonrat deshonrada, encantat encantada, ensumapets, enze, estaquirot, estúpid estúpida, fava, figa blana, figa molla, figa tova, fill de puta filla de puta, flasc flasca, fleuma, gamarús gamarussa, ganassot, guaitacaragols, imbècil, liró lirona, llepaculs, llepafinestres, lluç, malnat malnada, malparit malparida, malxinat malxinada, mamó mamona, menjamerda, merda seca, miserable, mitjamerda, mitja tita, moniato, morros de cony, ninot, oca, pallús pallussa, pàmfil pàmfila, pelacanyes, pessigavidres, pet bufat, pet merdós, pixapins, pixorro pixorra, poll ressuscitat, ruc ruca, sabatasses, sapastre sapastra, soca, sòmines, tabalot, talòs talossa, tanoca, taral·lirot, taujà taujana, tifa, tòfol tòfola, torracollons, tòtil tòtila, trompellot, tros d’ase, tros de merda seca, tros de soca, ximple, ximplet ximpleta

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj amb un pam de morros, cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, descontent descontenta

1. adj afectat afectada, carrincló carrinclona, coent (valencià), cursi, desmodat desmodada, esnob, inelegant, kitsch, ordinari ordinària, pagès pagesa, passat de moda, pedant, pedantesc pedantesca, pseudoartístic pseudoartística, ridícul ridícula, vulgar, xaró xarona

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, fi fina, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. v abstergir (medicina), agranar (amb granera), aigualejar, arenar, arpellar (amb l’arpella), arramassar (amb ramàs), bugadejar, desembromar (de broma), desempastifar, desempolsegar (de pols), detergir (medicina), escodolar (de còdols), escombrar (amb escombra), escurar, escutiar (el borró), espalmar (amb espalmador), esplugar (de polls; de puces), espolsar, esporgar (un arbre), esteranyinar (de teranyines), esterrejar (amb terra), estrijolar (amb estríjol), expurgar, fer dissabte, fer net, fer netejar, fregar, llavar, netejar, purificar, raspallar (amb raspall), rentar, rentussejar, torcar, ventar (el gra), denejar (antic)

2. v bronzejar, brunyir, embetumar (sabates), enlluentir, enllustrar, ensentinar (paper), esmerilar, fer lluent, fregar, lluentar, llustrar, polir ‖ ANTÒNIMS: desllustrar

1. v vagar

1. v tardar, trigar

1. v (una malaltia) alleujar-se, curar-se, guarir-se, millorar, recobrar-se, recuperar-se, refer-se, remetre, restablir-se, revenir, sanar, veure’s les orelles

1. v espatlar-se, espatllar-se, fer-se mal

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, davant dels nassos, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

2. adv a poca distància, cos a cos, cos per cos

1. adv a la força, a males, amb coerció, forcívolament, per força, violentament

2. adv barallant-se, de mala manera, de qualsevol manera, hostilment, per força, violentament

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

2. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv a deshora, a destemps, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora d’hora, inoportunament, intempestivament

1. adv de bona lluna, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv a les bones o a les males, de grat o per força, de mal cor, forçosament, obligadament, obligatòriament, per collons (vulgar), per força, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues

1. pron bona cosa de temps, molt, molt de temps

1. loc dolent per dolent, mal a mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant, val més un boig conegut que un savi per conèixer

1. loc a bona hora ix el sol, a bona hora surt el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. n litiasi

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n lues, mal francès, mal gàl·lic, sífilis

1. n etiquesa, fímia, granúlia, hectiquesa, tisi, tuberculosi

1. n (acció) baconada, bandarrada, belitrada, berganteria, bretolada, brivallada, canallada, colp baix, cop baix, gamberrada, iseta, jugada, mala jugada, malifeta, porcada, trastada, putada (col·loquial)

1. n bona pua, dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n adversitat, desgràcia, desventura, dissort, fatalitat, infelicitat, infortuni, mala astrugància, mala estrella, malanança, malany, mala sort, malastrugança, malaurança, maledicció, maleïment, pega, astrosia (antic), mala llet (col·loquial), malfat (antic)

1. n animadversió, bescantament, calúmnia, crítica, denigració, difamació, infàmia, insídia, llengua d’escorpí, llengua d’escurçó, llengua de destral, llengua de foc, llengua de ganivet, llengua esmolada, llengua verinosa, llengua viperina, maldiença, maledicència, murmuració, perfídia

1. n asma

1. n otàlgia

1. n vent advers, vent contrari, vent de proa, vent desfavorable, vent en contra, vent frontal

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj/n bescantador bescantadora, calumniador calumniadora, censurador censuradora, crític crítica, criticador criticadora, criticaire, critiquejador critiquejadora, denigrador denigradora, detractor detractora, difamador difamadora, escarafallós escarafallosa, infamador infamadora, llengua d’escorpí, llengua d’escurçó, llengua de ganivet, llengua esmolada, llengua verinosa, llengua viperina, maldient, murmurador murmuradora

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de bona família, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj malcuitor malcuitora ‖ ANTÒNIMS: cuitor cuitora

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj insignificant, marginal, menyspreable, miserable

1. adj cuitor cuitora, cuitós cuitosa ‖ ANTÒNIMS: malcuitor malcuitora

1. adj ardu àrdua, arduós arduosa, cantellut cantelluda, de mal rosegar, difícil, dificultós dificultosa, dur dura, dur de rosegar dura de rosegar, escrú escrua, espinós espinosa, fatigós fatigosa, laboriós laboriosa, pelut peluda, penós penosa, problemàtic problemàtica, treballós treballosa, vidriós vidriosa, cardat cardada (col·loquial), fotut fotuda (col·loquial)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj acabat acabada, atropellat atropellada, atrotinat atrotinada, castigat castigada, desbaratat desbaratada, desmanegat desmanegada, desmarxat desmarxada, deteriorat deteriorada, espanyat espanyada, espatlat espatlada, espatllat espatllada, espitat espitada (malalt del pit), estropellat estropellada, fet malbé feta malbé, malmenat malmenada, malmès malmesa, malparat malparada, masegat masegada, ruïnós ruïnosa, tronat tronada, fotut fotuda (col·loquial), fotut i arrimat al marge (col·loquial)

2. adj atrotinat atrotinada, deteriorat deteriorada, espatlat espatlada, espatllat espatllada, espellifat espellifada, malmès malmesa, rònec rònega, tronat tronada

1. adj de mala llet (col·loquial), amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj a baix preu, a bon preu, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v afrontar, agafar el bou per les banyes, agarrar el bou per les banyes, combatre, desafiar, donar guerra, encarar, encontrar, enfrontar, fer cara, fer front, oposar, quadrar-se, resistir

2. v advertir, alçar la mà, amenaçar, bravatejar, coaccionar, comminar, desafiar, ensenyar les dents, ensenyar les ungles, gallejar, intimidar, traure les ungles, treure les ungles

1. v donar per descomptat, donar per fet, donar per llest, donar per segur, tenir per segur

1. adv a contracor, a contrapel, a contrapèl (ort. pre-2017), a desgrat, a remà, a repel, a repèl (ort. pre-2017), de mal talent, per força, per obligació, sense ganes

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

2. adv a deshora, a destemps, a tres quarts de quinze, en mal punt, fora d’hora, inoportunament, intempestivament

1. adv eminentment, en alt grau, en grau considerable

1. adv creïblement, eventualment, fàcilment, gairebé segur, possiblement, presumiblement, presumptivament, previsiblement, probablement, segurament, versemblantment

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a l’orsa, a la biorxa, desgraciadament, de través, difícilment, incorrectament, mal, malament, no gens bé ‖ ANTÒNIMS: bé

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bon matí, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps era temps, temps ha

1. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, mai dels mais, jamai (antic)

1. adv a darrera hora, a hora horada, a última hora, en l’últim moment

1. adv afortunadament, benauradament, feliçment, gràcies a Déu, per bona sort, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

2. adv això rai, encara bo, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, més tard o més d’hora, tard o d’hora

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon tec, de filis, de gaita

1. ij ai las, pobre de mi, quina llàstima, quin greu

1. prep davant de, enfront de, en presència de

1. n broncopneumònia, pneumònia, pneumonitis, pneumopatia, pulmonia

2. n pleuresia

1. n abjecció, dol (dret), dolenteria, dolentia, iniquitat, mal, mala ànima, mala fe, mala intenció, maldat, malesa, malícia, malignitat, perfídia, perversitat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat, avolesa (antic) ‖ ANTÒNIMS: innocència

1. n coca bova, coca de canonge, coca de llanda, coca de mida, coca ronyosa

1. n enteràlgia, ventrellada

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n gastràlgia

1. n (qualitat) barroeria, desatenció, descortesia, grolleria, impertinència, incivilitat, incorrecció, indelicadesa, matusseria, potineria, rudesa, tosquedat, violència

1. n cavallerositat, civilitat, civisme, cortesia, criança, educació, sociabilitat, urbanitat ‖ ANTÒNIMS: ineducació

1. n cara demacrada, careta, carona, carussa, mala cara

1. n adversitat, desgràcia, desventura, dissort, fatalitat, infelicitat, infortuni, mala astrugància, mala estrela, malanança, malany, mala sort, malastrugança, malaurança, maledicció, maleïment, pega, astrosia (antic), mala llet (col·loquial), malfat (antic)

1. n dinerada, dineral, diners, fortuna, milionada, renuc, riquesa, tresor, morterada (col·loquial), picossada (col·loquial)

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passar, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n abjecció, dol (dret), dolenteria, dolentia, iniquitat, mal, mala ànima, mala fe, mala voluntat, maldat, malesa, malícia, malignitat, perfídia, perversitat, roïndat, roïnesa, vilania, vilesa, viltat, avolesa (antic) ‖ ANTÒNIMS: innocència

2. n mala bava, mala hòstia (vulgar), mala llet (vulgar), malignitat

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj amb un pam de morros, cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara llarga, descontent descontenta

1. adj de mal rotllo (col·loquial), amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj desavinent, extemporani extemporània, fora de lloc, fora de propòsit, impertinent, importú importuna, imprevist imprevista, impropi impròpia, inadequat inadequada, incòmode incòmoda, inconvenient, inescaient, inesperat inesperada, inoportú inoportuna, intempestiu intempestiva, sense venir a tomb, sobtat sobtada

1. adj amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj clar clara, comprensible, intel·ligible, llegible, llegidor llegidora, llegívol llegívola

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

2. v fer morros, morrejar

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, clavar un bon pessic, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v atufar, fer pudor, fer tuf, pudir, tufejar, cantar (col·loquial)

1. v afligir, agitar, alarmar, amoïnar, angoixar, anguniar, anguniejar, apenar, apesarar, atribolar, contorbar, crucificar, desassossegar, devorar, encaparrar, enquimerar, estenallar, fer angúnia, fer patir, inquietar, intranquil·litzar, llevar la son, marejar, mortificar, neguitejar, obsessionar, preocupar, rosegar, rosegar una pena el cor, tenallar, tenir una pena al cor, torbar, torturar, tribular, turmentar

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v donar la cara (per algú), eixir en defensa (d’algú), respondre (per algú), sortir en defensa (d’algú)

1. v borrasquejar, fer tempestat, tempestejar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna

2. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v anar de morros per terra, anar de trompis, anar per terra, caure, caure de morros, caure de morros per terra, caure de nas a terra, caure de nassos, caure de trompis, caure de vint ungles, ensopegar, esmorrar-se, trencar-se el nas, fotre’s de morros (col·loquial)

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el bon dia, negar el salut, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v amatinar-se, anticipar-se, avançar-se, no adormir-se

1. adv a l’atzar, a la sort, aleatòriament, a palletes, a parells o senars, a sorts, per sorteig, sortejant

2. adv arriscadament, perillosament

1. adv a contracor, a contrapel, a contrapèl (ort. pre-2017), a desgrat, a remà, a repel, a repèl (ort. pre-2017), de mala gana, per força, per obligació, sense ganes

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a la llarga, anys a venir, demà, el dia de demà, en el futur, un dia, un dia d’aquests

1. adv lleialment

1. adv de bon clim, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, gràcies a Déu, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

1. adv en antena, en directe, en viu ‖ ANTÒNIMS: en diferit

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara a terra, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv boca amunt, boca per amunt, cap per amunt, de cara enlaire, de panxa enlaire, de sobines

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt

1. pron tant, tant temps

1. loc donar mala espina, fer cosa, fer mala espina, fer pudor, fer pudor de cremat, fer pudor de socarrim, inspirar desconfiança

1. loc cara de fàstics, cara de pocs amics, cara de tres déus, cara de vinagre

1. n bon aspecte, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

1. n el millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata

1. n barrundanya, borrasca, borrascada, borrufada, brufada, cicló, dana, febrerada, februra, fortuna (a la mar), fortunal (a la mar), galerna, gota freda, grop, gropada, huracà, mal temps, maltempsada, maror (a la mar), nuvolada, rufa, tamborinada, temperi, tempesta, tempestat, temporal (especialment a la mar), temporalada, tempura, tifó, torbonada, tornado, tromba, tronada ‖ ANTÒNIMS: bonança

1. n odontàlgia

1. n bon aspecte, cara de bon any, cara de Pasqua

1. n cara pàl·lida, careta, carona, carussa, mala cara

1. n degradació, descrèdit, deshonor, deshonra, desprestigi, impopularitat, mala fama, vergonya

1. n bon aspecte, cara de bon any, cara saludable

1. n lumbago

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj de mala hòstia (col·loquial), amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj ardu àrdua, arduós arduosa, cantellut cantelluda, de mal pelar, difícil, dificultós dificultosa, dur dura, dur de rosegar dura de rosegar, escrú escrua, espinós espinosa, fatigós fatigosa, laboriós laboriosa, pelut peluda, penós penosa, problemàtic problemàtica, treballós treballosa, vidriós vidriosa, cardat cardada (col·loquial), fotut fotuda (col·loquial)

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal efecte, ofendre, semblar una altra cosa

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v adular, afalagar, ballar l’aigua, ballar l’aigua als ulls, doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, lleponejar, passar la mà per l’esquena, raspallar, tocar la barbeta, alçar la tafarra (col·loquial)

1. v fer mala ganya, tenir mala ganya, tenir mala pinta

1. v desagradar, fer de mal veure, fer mal d’ulls, ofendre, semblar una altra cosa

1. v fer mala pinta, tenir mala ganya, tenir mala pinta

1. v desfer la cara, esmorrar, fer una cara nova, trencar la cara, unflar els morros

1. v asclar la cara, esmorrar, fer una cara nova, trencar la cara, unflar els morros

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv aparentment, de cara a la galeria, de casa enfora, de portes enfora

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv a baqueta, a empentes, a espentes, amb descortesia, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, sense consideració, sense mirament

3. adv a bacs, a bacs i redolons, a bots i empentes, a cops i empentes, a empentes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a salts i a bots

4. adv a les males, barallant-se, de qualsevol manera, hostilment, per força, violentament

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable

1. n silicosi

1. n epilèpsia

1. n conculcació, contravenció, delicte, dol (dret), engany, frau (m), mancament, transgressió, trencament, violació, vulneració ‖ ANTÒNIMS: respecte

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de casa bona, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. v estar molt bé, tenir cara i ulls

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v agullonar, assetjar, borinotejar, burxar, causar maldecaps, clavar la tabarra, cremar, cremar les sangs (a algú), crispar, crispar els nervis, destorbar, donar creu, donar destret, donar guerra, donar la llanda, donar la llauna, donar la murga, donar la tabarra, donar malany, donar-ne per a salar, donar quefer, empipar, empixonar, encendre la sang, enutjar, exacerbar, exasperar, fer bullir l’enteniment, fer eixir de polleguera, fer el borinot, fer l’esqueta, fer la guitza, fer la llesca, fer la punyeta, fer sortir de polleguera, incomodar, irritar, molestar, ofendre, pegar la vara, picar una mosca (a algú), provocar, punxar, recremar, tocar la pera, traure de polleguera, treure de botador, treure de mare, treure de polleguera, xeringar, emprenyar (col·loquial), ser un plom (col·loquial), tocar la tafarra (col·loquial)

1. v bambar, caçar mosques, córrer la dula, flautejar, papallonejar, pardalejar, perdre passades, plantar l’ou, vagar, musar (antic) ‖ ANTÒNIMS: anar per feina

2. v buscar una agulla en un paller, ser impossible

1. v anar al pèl, fer al cas, ser del cas, ser oportú, tenir relació, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v asclar la cara, desfer la cara, esmorrar, fer una cara nova, unflar els morros

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. adv de bo, de bo de bo, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv adesiara, a dies, a estones, a intervals, alguna vegada, alguna volta, algunes vegades, ara i adés, a vegades, a voltes, de llarg en llarg, de lluny en lluny, de tant en tant, de tard en tard, de temps en temps, de vegades, en alguns casos, escadusserament, esporàdicament, intermitentment, ocasionalment, periòdicament

1. adv boca amunt, boca per amunt, cap per amunt, de cara amunt, de panxa enlaire, de sobines

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps ha

1. adv a l’encop, a l’una, a la vegada, a la volta, alhora, a un temps, conjuntament, ensems, paral·lelament, simultàniament, unidament

2. adv a la vegada, a la volta, de camí, de pas, de passada, tot passant

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv a bocons, boca avall, boca per avall, bocaterrós (adjectiu), de boca a terra, de bocadents, de bocaterrosa, de bocons, de cara avall, de panxa a terra, panxa cap avall, panxa per avall

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en el temps que les bèsties parlaven, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. adv a temps, en el seu dia, oportunament

1. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc donar mala espina, fer cosa, fer mala olor, fer pudor, fer pudor de cremat, fer pudor de socarrim, inspirar desconfiança

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de pocs amics, cara de tres déus

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, discutir sobre el sexe dels àngels, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. loc cara de jutge, cara de pocs amics, cara de tres déus, cara de vinagre

1. n baraca (islam), benastrugança, bona estrela, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n bona fe, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. n messes

1. n banalitat, clixé, el nostre pa de cada dia, estereotip, lloc comú, moneda corrent, sopa d’all, tòpic, trivialitat

1. n alteració, anomalia, defecte, disfunció, malfunció (medicina), trastorn

1. n adversitat, desgràcia, desventura, dissort, fatalitat, infelicitat, infortuni, mala estrela, mala estrella, malanança, malany, mala sort, malastrugança, malaurança, maledicció, maleïment, pega, astrosia (antic), mala llet (col·loquial), malfat (antic)

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, de temps immemorial, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna

1. adj imbevible, immenjable, inacceptable, infumable

1. v abismar-se, abissar-se, abstraure’s, abstreure’s, basquejar-se, capficar-se, capmassar-se, embeure’s, emmigranyar-se, empatxar-se, encaboriar-se, encaparrar-se, enderiar-se, enfundar-se, enquimerar-se, perdre la son, preocupar-se, trencar-se el cap, xautar-se, menjar-se el coco (col·loquial), pegar voltes al nano (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: despreocupar-se

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v fer mala ganya, fer mala pinta, tenir mala ganya

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir la bona

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v ser ben plantat, tenir bona planta

1. v desviure’s, mortificar-se, sacrificar-se

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. v fer mala ganya, fer mala pinta, tenir mala pinta

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v afligir-se, agitar-se, alarmar-se, amoïnar-se, angoixar-se, anguniar-se, anguniejar-se, atribolar-se, corcorcar-se-se, encaparrar-se, enquimerar-se, inquietar-se, intranquil·litzar-se, marejar-se, mortificar-se, neguitejar-se, obsessionar-se, preocupar-se, torturar-se, tribular-se, turmentar-se

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser l’ase dels cops, ser la riota, ser un passerell

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v desagradar, fer mal d’ulls, fer mal efecte, ofendre, semblar una altra cosa

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. adv en diferit, enllaunat enllaunada, en temps diferit

1. adv en diferit, enllaunat enllaunada, en temps no real

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. loc (fet sense remei) bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. n bagasseria, bordell, casa de cites, casa de dones, casa de prostitució, casa de tolerància, prostíbul, casa de barrets (col·loquial), casa de maturrangues (col·loquial), casa de putes (col·loquial)

1. n covada, llobada, llopada, llorigada

1. adj/n argent viu, ballaruga, bellugadís bellugadissa, bellugós bellugosa, belluguet, faluga, malestatger malestatgera

1. adj amb un pam de morros, cara de circumstàncies, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. adj amb un pam de morros, cara de circumstàncies, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

1. v acusar, clavar per la cara, fer petar per la cara, recriminar, reprotxar, retraure, retreure

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v estar molt bé, ser bo de veure

1. v abatussar, agredir, apalissar, apallissar, aplanar les costures, aplançonar, aporrinar, asclar el cap, assamarrar, ataconar, atonyinar, atupar, baquetejar, bastonejar, batre, bleir, calfar, cascar el llom, clavar una allisada, clavar un juli, colpejar, colpir, copejar, dardar, escalfar, espinyar, estomacar, estossar, estossinar, pataquejar, pegar, picar, tocar el crostó, tocar el llom, tustar, arrissar (col·loquial), batanejar (col·loquial), cardar (col·loquial), estovar (col·loquial)

2. v asclar la cara, desfer la cara, esmorrar, trencar la cara, unflar els morros

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v engreixar-se, omplir-se

1. v afrontar, agreujar, aporrinar, calumniar, dir de tot, dir el nom del porc, dir la lliçó del bacó, escridassar, faltar, ferir, humiliar, improperar, increpar, infamar, injuriar, insultar, maleir, menysprear, ofendre, ultratjar, vexar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v castigar, clavar una allisada, clavar un càstig, clavar un juli, tocar el crostó

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona llengua, tenir facilitat de paraula

1. v ser ben plantat, tenir bona perxa

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v cridar el mal temps

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar a mal borràs, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. v afonar-se, anar aigua avall, anar de corcoll, anar el carro pel pedregar, anar malament, anar mal dades, anar per mal camí, decaure, enfonsar-se, fracassar, prendre mala vereda

1. adv adesiara, a dies, a estones, a intervals, alguna vegada, alguna volta, algunes vegades, ara i adés, a vegades, a voltes, cada cert temps, de llarg en llarg, de lluny en lluny, de tant en tant, de tard en tard, de vegades, en alguns casos, escadusserament, esporàdicament, intermitentment, ocasionalment, periòdicament

1. adv a banderes desplegades, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, davant dels nassos, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. adv a l’excés, a tentipotenti, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, d’aquí a poc temps, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv de bona fe, sense malícia

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de pocs amics, cara de vinagre

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc fer cosa, fer mala espina, fer mala olor, fer pudor, fer pudor de cremat, fer pudor de socarrim, inspirar desconfiança

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n camí de cabres, camí de guineu

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar la llufa, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre el pèl, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)

2. v abusar, penjar la llufa, pujar a l’esquena

1. v abarganyar, afollar, arrossinar, arruïnar, atropellar, atrotinar, avariar, averganyar, cascar, danyar, desarticular, desballestar, desbaratar, desgavellar, desgraciar, destrossar, deteriorar, esbalandrar, esbordellar, esdernegar, esgavellar, esguerrar, espatlar, espatllar, estropejar, estropellar, esvinçar, fer malbé, gavanyar, inutilitzar, llançar a perdre, malmenar, malmetre, malvar, menyscabar, pedrejar, perjudicar, tarar, tudar, vandalitzar, esconyar (col·loquial)

1. v acusar, fer petar per la cara, recriminar, reprotxar, retraure, retreure, tirar per la cara

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tirar, tolerar

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona parola, tenir facilitat de paraula

1. v anar a tornajornals, pagar amb la mateixa moneda, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, venjar-se

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv abans de gaire, al cap de poc, a poc estant, aviat, d’ací a no gaire, d’ací a poc, d’ací a poca estona, d’ací a poc temps, d’aquí a no gaire, d’aquí a poc, d’aquí a poca estona, en breu, imminentment, prest, prompte, pròximament, tost (antic)

1. adv d’antic, des d’antic, des de fa molt de temps, des de sempre, tradicionalment

1. pron força temps, molt, molt de temps

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de tres déus, cara de vinagre

1. loc bon profit, que vagi de gust

1. n lepra, llebrosia, lleonina, mesellia (antic)

2. n elefantiasi

1. adj ancestral, ancià anciana, antediluvià antediluviana, antic antiga, arcaic arcaica, arrelat arrelada, atàvic atàvica, avial, centenari centenària, de l’any de la catapumba, de l’any de la Mariacastanya, de l’any de la neu, de l’any de la picor, de l’any de la Quica, de l’any de les tàperes, de l’any tirurany, de l’any vuit, de l’avior, del temps d’Adam, de quan Judes era fadrí i sa mare festejava, inveterat inveterada, mil·lenari mil·lenària, passat passada, pretèrit pretèrita, provecte provecta, reculat reculada, remot remota, vell vella, vetust vetusta, gueto gueta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modern moderna