1. n àngelus, avemaria, deprecació, invocació, jaculatòria, meditació, obsecració, oració, parenostre, prec, pregària, preguera, psalm, rés (ort. pre-2017), rogació, rogativa, súplica

1. adv (en frases negatives) brot

1. pron cap cosa, zero, re (col·loquial)

1. pron res (en frases interrogatives), alguna cosa, quelcom, una cosa

1. n rés (ort. pre-2017), àngelus, avemaria, deprecació, invocació, jaculatòria, meditació, obsecració, oració, parenostre, prec, pregària, preguera, psalm, res, rogació, rogativa, súplica

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. n badomeries, badomies, bagatel·la, bimbirimboies, birimboies, broc, buidesa, buidor, fotesa, fòtil, futilesa, futilitat, galindaines, guilindaines, insignificança, irrisorietat, menudències, micòria, minúcia, nimietat, patxo, puntet, romanços, vulgaritat, carallada (col·loquial), carallotada (col·loquial), collonada (col·loquial), colloneria (col·loquial), favada (col·loquial), figa (col·loquial), mariconada (col·loquial), parida (col·loquial)

1. adj amb una mà al davant i una altra al darrere, pobre pobra, sense recursos

1. loc dins o fora

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v no fer res (a algú), deixar fred, no fer fred ni calor, no fer ni fred ni calor, no sentir pena ni glòria, ser indiferent

1. v acopar el bec, callar, cloure la boca, donar-se un punt a la llengua, emmudir, empassar-se, engolir-se, fer el mut, fer moixoni, fer muts, fer muts i a la gàbia, guardar per a si, guardar-se al pap, guardar silenci, interioritzar, no badar boca, no desplegar els llavis, no dir mot, no dir ni ase ni bèstia, no dir ni mu, no dir ni piu, no dir paraula, no obrir boca, no piular, tancar el bec, tancar la boca

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

2. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, fàcilment, jugant

3. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, dissimuladament, fingint desinterès

4. adv com aquell qui res, com qui sent ploure, com si tal cosa, impassiblement

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un no res, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un tres i no res, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv abans, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. ij (indiferència) em ric de la virolla, m’entra per una orella i em surt per l’altra, m’és igual, no ve a un raig, no ve d’aquí, no ve d’un pam, tant m’és, tant m’és blanc com negre, tant m’és buit com carregat, tant me fa, tant me fan naps com cols, tant se me’n dona, tant se me’n fot (vulgar), tant se val

1. loc (indiferència) és igual, no ve d’aquí, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val

1. v no valdre una malla, no valdre un clau, no valdre un dobler, no valdre un nap, no valdre un patxo, no valdre un pet, no valdre un rave, no valdre un sisó, no valdre un xavo, ser inútil

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. adv amb una cama damunt de l’altra, amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. v desentendre’s, dissimular, entrar per una orella i sortir per l’altra, fer com qui sent ploure, fer com si tal, fer el desentès, fer el longuis, fer el pagès, fer el sord, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, no donar importància, no fer cas, tancar l’orella

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. v avortar, deixar sense efecte, esguerrar, fer fracassar, frustrar

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v no fer sentit, ser incomprensible

1. v anar d’un pèl, anar de poc, anar de prim, anar de res, cuidar, estar a punt, faltar poc, faltar-se’n poc, fer prop, penjar prim, venir a un través de cabell, venir d’un dit, venir d’un fil, venir d’un pèl faltar un pèl, venir de prim

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, matar el vedell gras, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

2. adv com qui sent ploure, com si res, com si tal cosa, impassiblement

1. loc no hi ha més remei, què hi farem

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no treure cap a carrer

1. adv a l’acte, a l’instant, al moment, arreu, a tot córrer, avui per demà, corrents, d’una hora lluny, d’un bell en sec, d’un dia a l’altre, de pressa, de seguida, en una corredissa, en una escapada, en una escorribanda, en una exhalació, en un ai, en un alè, en un batre d’ulls, en un bell en sec, en un bot, en un bufit, en un dir amén, en un dir Jesús, en un girar d’ulls, en un instant, en un llamp, en un moment, en un no res, en un pensament, en un punt, en un salt, en un tancar i obrir d’ulls, en un vol, immediatament, instantàniament, ipso facto, llampant, ràpidament, seguidament, tot seguit, de continent (antic), de mantinent (antic), encontinent (antic), en continent (antic), tantost (antic)

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, totalment

2. adv a boca plena, amb pèls i senyals, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. v no haver-hi remei, no haver-hi solució, no tenir remei

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler tenir art ni part, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v abassegar, acaparar, acumular, agabellar, apropiar-se, arramassar, arrambar, arreplegar, emmagatzemar, monopolitzar, retenir ‖ ANTÒNIMS: compartir

1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, no haver-n’hi per a tant

1. adv com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no hi veu, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès