1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

2. v amainar, amortar, amortir, apagar, apaivagar, aplacar, calmar, dissipar, eclipsar, enforfoguir, esmorteir, esvair, extingir, ofegar, reprimir, sufocar

3. v (un so) amortir, apagar, eclipsar, esmorteir, extingir, silenciar

4. v aixamfranar, descantellar, escantellar, escantonar

1. n mort (f), carnalatge, carnatge, carnisseria, crim, degollada, degolladissa, destrossa, escabetxada, estossada, estossinada, extermini, genocidi, hecatombe, holocaust, homicidi, immolació, massacre, matadissa, matança, mortaldat, occiment, pogrom, sacrifici

2. n mort (f), assassinat, conjugicidi, crim, deïcidi, eutanàsia, execució, feminicidi, feticidi, filicidi, fratricidi, homicidi, infanticidi, linxament, magnicidi, martiri, matança, matricidi, occisió, parricidi, regicidi, suïcidi, uxoricidi, homei (antic)

3. n mort (f), darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament

4. n mort (f), anihilació, anihilament, aniquilació, aniquilament, anorreament, assolament, desaparició, desolació, destrossa, destrucció, devastació, extermini, perdició, pèrdua, ruïna

5. n mort (f), acaballes, agonia, darreries, fi (f), final (m), remat, terme, seca (col·loquial)

1. n cadàver, carnum, carnús, carronya, cos, despulla mortal, despulles, despulles mortals, mòmia, ossos, restes mortals, rossa, ròssa (ort. pre-2017), moixama (col·loquial)

2. n baixa, desaparegut desapareguda, desgràcia personal (eufemisme), difunt difunta, finat finada, interfecte, víctima

1. n arbre, arbrell, arbret, arbrissó, arbust, herba, matoll, planta, vegetal

2. n bolic, borrall, borralló, floc, forra, massa, tofa, tou

1. n alba, dematí (col·loquial)

1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)

2. adj aturat aturada, calm calma, estacionari estacionària, estagnant, estàtic estàtica, immòbil, inactiu inactiva, inert inerta, limfàtic limfàtica, pacient, parat parada, passiu passiva, quiescent, quiet quieta

3. adj apagat apagada, dèbil, desmaiat desmaiada, esmorteït esmorteïda, flèbil, fosc fosca, mat, opac opaca, somort somorta, velat velada ‖ ANTÒNIMS: brillant, viu viva

4. adj desaparegut desapareguda, difunt difunta, extint extinta, finat finada, inanimat inanimada, malaguanyat malaguanyada

5. adj exànime, inanimat inanimada, insensible, sense vida

6. adj desocupat desocupada, lliure, ociós ociosa, perdut perduda

1. n arbusts, brolla, brossa, herbes, malesa, matoll, matollar, sotabosc

1. n pou cec, pou negre, pou sec

1. n adversitat, contrarietat, contrast, contratemps, destorb, dificultat, embaràs, empavesada, entorpiment, entrebanc, escull, fre, impediment, incomoditat, limitació, llast, lligam, molèstia, nosa, obstacle, obstrucció, oposició, rèmora, trava, travada, través, traveta, una pedra a la sabata

2. n alçacavall, balast, càrrega, carregament, contrapès, llast, pes, sospès

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

3. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n crosta, crostera

1. n calç, calcina, calç viva, òxid de calci

1. n aigües mortes, marea de quadratura

1. n zombi

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. n bodegó, naturalesa morta

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj insignificant, marginal, menyspreable, miserable

1. v afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, beure, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuquet, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. v afamar, afamegar, fer passar fam, fer patir fam

1. n marea de quadratura, marea morta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar el cuquet, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. n albat

1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n bodegó, natura morta

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. loc no tenir caràcter, no tenir energia, no tenir espenta

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v amatinar-se, llevar-se de bon matí, matinar, matinejar

1. v criar malves, donar menjar als cucs, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v alçar-se de bon matí, amatinar-se, matinar, matinejar

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. v fer pans de les pedres, traure suc de les pedres

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí