mancat
1. n afaitapobres (despectiu), captaire, descamisat descamisada (despectiu), desvalgut, faltat faltada, furtamantes (despectiu), indigent, lumpen, mendicant, míser, miserable, miseriós, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, pelacanyes (despectiu), pelat pelada, pidolaire, pobre pobra, poca-roba, pòtol, rodaire, rodamon, rodamón (ort. pre-2017), trinxa, trinxeraire, vagabund vagabunda
mancat mancada
1. adj arruïnat arruïnada, desvalgut desvalguda, en números vermells, escanyat escanyada, faltat faltada, freturós freturosa, indigent, insolvent, míser mísera, miserable, miseriós miseriosa, misèrrim misèrrima, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, paupèrrim paupèrrima, pelat pelada, pobre pobra, ric com un grill rica com un grill, sense recursos, sense calés (col·loquial), sense pasta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: ric rica
2. adj curt curta, escarransit escarransida, escàs escassa, estret estreta, exigu exigua, insuficient, limitat limitada, mediocre, mesquí mesquina, migrat migrada, minse minsa, minso minsa, moderat moderada, modest modesta, parc parca, pobre pobra, poc poca, raquític raquítica, rebordonit rebordonida, reduït reduïda
3. adj buit buida, defectiu defectiva, dejú dejuna, desfornit desfornida, desguarnit desguarnida, desproveït desproveïda, despullat despullada, escàs escassa, falt falta (DNV), faltat faltada, freturós freturosa, necessitat necessitada, privat privada
mancar
1. v conculcar, contravenir, delinquir, desacatar, desobeir, desviar-se, faltar, incomplir, infringir, ofendre, prevaricar, rompre, saltar-se, transgredir, trencar, violar, vulnerar ‖ ANTÒNIMS: complir, obeir
2. v caure, caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, ofendre Déu, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)
3. v clarejar, curtejar, escassejar, fallar, flaquejar, magrejar, rarejar, ser escàs
4. v enyorar, estranyar, faltar, sentir enyor, sentir nostàlgia, sospirar, trobar a faltar
mancat de
1. prep desproveït de, exempt de, faltat de, privat de, sens, sense ‖ ANTÒNIMS: amb
mancar una roda
1. v mancar una roda (a algú), faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell
mancat d’esperit
1. adj ànima de càntir, apocat apocada, aprensiu aprensiva, avergonyit avergonyida, clos closa, confús confusa, d’ànim flac, empegueït empegueïda, encongit encongida, escrupolós escrupolosa, indecís indecisa, introvertit introvertida, mut muda, pobre d’esperit, poruc poruga, pusil·lànime, reservat reservada, retret retreta, ruborós ruborosa, silenciós silenciosa, tancat tancada, temorec temorega, tímid tímida, timorat timorata, torbat torbada, vergonyant, vergonyós vergonyosa ‖ ANTÒNIMS: extravertit extravertida