1. adj/n bafaner bafanera, botifler botiflera, bufanúvols, campanar de bajoques, cregut creguda, divo diva, entonat entonada, envanit envanida, esnob, estirat estirada, estufat estufada, exhibicionista, fanfarró fanfarrona, faroner faronera, fatu fàtua, gomós gomosa, immodest immodesta, infatuat infatuada, inflat inflada, jactador jactadora, jactanciós jactanciosa, llepat llepada, megalòman megalòmana, orgullós orgullosa, parencer parencera, pedant, petimetre, petulant, presumit presumida, presumptuós presumptuosa, pretensiós pretensiosa, refistolat refistolada, tibat tibada, ufà ufana, ufanós ufanosa, vanitós vanitosa, ventís, ventós ventosa, pixapolit (col·loquial), pixaví pixavina (col·loquial), tifa (col·loquial)

1. adj aeri aèria, aparent, fantasmal, fantàstic fantàstica, fictici fictícia, il·lusori il·lusòria, imaginari imaginària, immotivat immotivada, impossible, improbable, inconsistent, infundat infundada, insubstancial, irreal, quimèric quimèrica, sense fonament, superficial, vacu vàcua

2. adj àrid àrida, eixorc eixorca, eixut eixuta, erm erma, estèril, improductiu improductiva, ineficaç, infecund infecunda, infèrtil, infructífer infructífera, infructuós infructuosa, inútil, malaguanyat malaguanyada, ociós ociosa, pobre pobra, sec seca

3. adj coquet coqueta, fatxenda, frívol frívola, mundà mundana, mundanal, presumit presumida, presumptuós presumptuosa, superficial, vacu vàcua, vanitós vanitosa, vel·leïtós vel·leïtosa, tafarra (col·loquial), tafarrer tafarrera (col·loquial)

4. adj anodí anodina, eixorc eixorca, estèril, impotent, improductiu improductiva, ineficaç, infructuós infructuosa, inofensiu inofensiva, inoperant, inútil, malaguanyat malaguanyada

5. adj buit buida, estèril, fútil, inútil

1. adv debades, endebades, inútilment, sense efecte

2. adv inútilment, vanament

1. ij bon dia, com anem, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. ij bon dia, com anem, com va, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. loc anant bé, en el millor dels casos

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, colló (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. adv cada vegada més, cada volta més, més i més

1. v baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no saber de la missa la meitat, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. v parlar inútilment

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc allà on va la corda va el poal, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, a la llunyania, al dellà, allà en els llimbs, allà lluny, allí enllà, al lluny, enllà, lluny, qui sap on, a la quinta forca (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, a la llunyania, al dellà, allà en els llimbs, allà lluny, allí enllà, al lluny, enllà, lluny, qui sap on, a la quinta forca (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)