ser el nostre pa de cada dia
1. v estar a l’ordre del dia, estilar-se, ser freqüent, ser fruita del temps, ser moneda corrent
pa
1. n (pa) baguet, barra, barreta, bastó, bescuit, biscot, brètzel, crostó, fogassa, guimbarro, llonguet, manró, panet, pataca, pataqueta, quatreta, rombell, rosca, rosegó, rumbell, timbarro, tinyol, tostorro, viena, xapata
2. n alimentació, manteniments, mantinença, manutenció, nodriment, nutrició, subsistència, sustentació
pa beneït
1. n eulògia, pa beneit
pa d’aire
pa torrat
pa cremat
pa amb...
1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx
pa i circ
1. n distracció, entreteniment, panem et circenses (llatí)
pa beneit
1. n eulògia, pa beneït
pa d’àngel
tros de pa
1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada
pa i mescla
1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa amb..., panet, pepito, rua, sandvitx
pa socarrat
pa de terra
de pa i figa
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i raïm
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i rave
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i puny
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
el pa i el vi
1. n aliment espiritual, comunió, eucaristia, Jesucrist (sagramentat), mannà celeste, Nostramo, oblat, Santíssim Sagrament, viàtic
despatx de pa
1. n fleca, forn, pastim (antic)
de pa d’àngel
1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada
de pa i porta
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
prendre el pa
1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar amb la camisa a l’esquena, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir
com pa beneit
1. adv abundantment, amb gran facilitat, fàcilment, ràpidament
ser pa i nous
1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa sucat amb oli, ser peix al cove
de pa i calbot
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i peixet
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
de pa i taleca
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
fer pa i trago
1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar el cuquet, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc
de pa i senalla
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
de pa en butxaca
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa i companatge, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
guanyar-se el pa
1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa amb la suor del front, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida
de pa i companatge
1. adj d’entrepà, de baix braç, de cabasset, de cantell, de carmanyola, de coixinereta, de faixa, de germanor, de pa en butxaca, de pa i porta, de pa i puny, de pa i senalla, de pa i taleca, de pataqueta, de recapte, de rua, de sarnatxo
vendre’s com el pa
1. v eixir, sortir, tenir acceptació, tenir eixida, tenir sortida, vendre’s
tururut pa amb oli
1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola
de pa sucat amb oli
1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar
2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar
3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent
ser pa sucat amb oli
1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove
fer cara de pa de ral
1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt
posar més pa que peix
1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar
fer pans de les pedres
1. v traure suc de les pedres, treure sang d’un cos mort
no tenir un bocí de pa
1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, ser molt pobre
dir al pa pa i al vi vi
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
el nostre pa de cada dia
1. n banalitat, clixé, estereotip, fruita del temps, lloc comú, moneda corrent, sopa d’all, tòpic, trivialitat
posar més pa que formatge
1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar
fer un pa com unes hòsties
1. v fer un pa com unes hòsties (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir
dir al pa pa i al peix peix
1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc
més llarg que un dia sense pa
1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena
fer pans de crostons els arbres
1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància
no ser bo més que per a menjar pa
1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil
guanyar-se el pa amb la suor del front
1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida
val més pa sec amb gust que del dia amb disgust
1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata