1. n arbre, arbrell, arbret, arbrissó, arbust, herba, matoll, planta, vegetal

2. n banc, mola, motí, peix, peixada, peixalla, peixos, pesca

3. n bolic, borrall, borralló, floc, forra, massa, tofa, tou

4. n llampedona, llentiscla, llentiscle, llentiscler, llentisclera, matissa

5. n floc, reveixí

1. n alba, dematí (col·loquial)

1. n mort (f), carnalatge, carnatge, carnisseria, crim, degollada, degolladissa, destrossa, escabetxada, escabetxina, estossada, estossinada, extermini, genocidi, hecatombe, holocaust, homicidi, immolació, massacre, matadissa, matança, mortaldat, occiment, pogrom, sacrifici

2. n mort (f), assassinat, conjugicidi, crim, deïcidi, electrocució, eutanàsia, execució, feminicidi, feticidi, filicidi, fratricidi, homicidi, infanticidi, linxament, magnicidi, martiri, matança, matricidi, occisió, parricidi, regicidi, suïcidi, uxoricidi, homei (antic)

3. n mort (f), darrer badall, darrer son, darrer sospir, decés, defunció, desaparició, dia darrer, expiració, extinció, hora suprema, l’altre món, moment suprem, òbit, parca (personificació de la mort), passament, son etern, trànsit, traspàs, traspassament

4. n mort (f), anihilació, anihilament, aniquilació, aniquilament, anorreament, assolament, desaparició, desolació, destrossa, destrucció, devastació, extermini, perdició, pèrdua, ruïna

5. n mort (f), acaballes, agonia, darreries, fi (f), final (m), remat, terme, seca (col·loquial)

1. n cadàver, carnum, carnús, carronya, cos, despulla mortal, despulles, despulles mortals, mòmia, ossos, restes mortals, rossa, ròssa (ort. pre-2017), moixama (col·loquial)

2. n baixa, desaparegut desapareguda, desgràcia personal (eufemisme), difunt difunta, finat finada, interfecte, víctima

1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mig mort mig morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)

2. adj aturat aturada, calm calma, estacionari estacionària, estagnant, estàtic estàtica, immòbil, inactiu inactiva, inert inerta, limfàtic limfàtica, pacient, parat parada, passiu passiva, quiescent, quiet quieta

3. adj apagat apagada, dèbil, desmaiat desmaiada, esmorteït esmorteïda, flèbil, fosc fosca, mat, opac opaca, somort somorta, velat velada ‖ ANTÒNIMS: brillant, viu viva

4. adj desaparegut desapareguda, difunt difunta, extint extinta, finat finada, inanimat inanimada, malaguanyat malaguanyada

5. adj exànime, inanimat inanimada, insensible, sense vida

6. adj desocupat desocupada, lliure, ociós ociosa, perdut perduda

1. n arbusts, brolla, brossa, herbes, malesa, matoll, matollar, sotabosc

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, donar mort, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

2. v amainar, amortar, amortir, apagar, apaivagar, aplacar, calmar, dissipar, eclipsar, enforfoguir, esmorteir, esvair, extingir, ofegar, reprimir, sufocar

3. v (un so) amortir, apagar, eclipsar, esmorteir, extingir, silenciar

4. v aixamfranar, descantellar, escantellar, escantonar

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

2. adv a tota ultrança, a ultrança, en extrem, extremadament, fins a les últimes conseqüències, implacablement, mortalment

1. n pou cec, pou negre, pou sec

1. n adversitat, contrarietat, contrast, contratemps, destorb, dificultat, embaràs, empatx, empavesada, entorpiment, entrebanc, escull, fre, impediment, incomoditat, limitació, llast, lligam, molèstia, nosa, obstacle, obstrucció, oposició, rèmora, romeguera, trava, travada, través, traveta, una pedra a la sabata

2. n alçacavall, balast, càrrega, carregament, contrapès, llast, pes, sospès

1. adj abatut abatuda, aclaparat aclaparada, aixafat aixafada, baldat baldada, cama-segat cama-segada, cansat cansada, cremat cremada, cruixit cruixida, cuit cuita, desllomat desllomada, esbraonat esbraonada, esgotat esgotada, esllomat esllomada, estellat estellada, estroncallat estroncallada, exhaust exhausta, extenuat extenuada, fatigat fatigada, fet pols feta pols, fet una coca feta una coca, fet un micapà feta un micapà, fet xixina feta xixina, las lassa, lassat lassada, llassat llassada, mort morta, rebentat rebentada, rendit rendida, pansit pansida (col·loquial)

1. adj científic científica, cognitiu cognitiva, cognoscitiu cognoscitiva, contemplatiu contemplativa, especulatiu especulativa, espiritual, intel·lectiu intel·lectiva, intel·lectual, mental, racional, teòric teòrica

2. adj cognitiu cognitiva, cognoscitiu cognoscitiva, espiritual, intel·lectiu intel·lectiva, intel·lectual, mental, psicològic psicològica

3. adj fred freda, pensant, racional, racionalista, raonat raonada ‖ ANTÒNIMS: irracional

4. adj encefàlic encefàlica

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

2. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se, vessar la sang fins a l’última gota

3. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

2. v anar-se’n, consumir-se, desaparèixer, dissipar-se, esfumar-se, espassar, esvair-se, esvanir-se, evaporar-se, fondre’s, marfondre’s, mitigar-se, passar avall, perdre’s, volatilitzar-se

1. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n calç, calcina, calç viva, òxid de calci

1. n crosta, crostera

1. v acorar, afusellar, ajusticiar, apedregar, apunyalar, assassinar, crucificar, decapitar, degollar, deixar al seti (matar sobtadament), delmar, desmembrar, donar garrot, electrocutar, emmetzinar, empalar, enforcar, enverinar, enviar a l’altre barri, escanyar, estossar, estossinar, estrangular, executar, exterminar, fer la pell, gasar, gasejar, guillotinar, lapidar, linxar, llevar la vida, matar, occir (literari), ofegar, passar per les armes, penjar, portar al pal, sacrificar, escabetxar (col·loquial), liquidar (col·loquial), pelar (col·loquial)

1. n aigües mortes, marea de quadratura

1. n zombi

1. v deixar amb la boca oberta, deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, nyic-nyic, tossut que tossut tossuda que tossuda, tretze són tretze

1. n bodegó, naturalesa morta

1. n al·lucinació, castell de cartes, castell de vent, castells en l’aire, elucubració, entelèquia, esperances d’ase, falsa esperança, fantasia, fantasmagoria, ficció, figuració, foc d’encenalls, foc de palla, fum de botges, fum de canyot, galivança, il·lusió, imaginació, invenció, mirallets, miratge, música celestial, paper banyat, paper mullat, quimera, simulacre, somni, utopia

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de pa sucat amb oli, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj insignificant, marginal, menyspreable, miserable

1. v afamar, afamegar, fer passar fam, fer patir fam

1. v (menjar o beure) afarrossar-se, afartar-se, amorralar-se, ataconar-se, atapeir-se, ataquinar-se, atibacar-se, atipar-se, atracar-se, beure, carregar, cascar-se, clavar-se, collejar, cruspir-se, deglutir, devorar, dragar, embocar, empassar-se, empassolar-se, empipar, encanyonar, encollar, endrapar, engaldir, englotir, engolar, engolir, enviar coll avall, enviar-se, fer, fer-se, galdir, gorrejar, ingerir, ingurgitar, menjar, menjotejar, omplir el pap, omplir el ventre, omplir la panxa, omplir-se, picar, prendre, refilar, tragar, xamar-se, calar (col·loquial), calar-se (col·loquial), estacar-se (col·loquial), fer nyam-nyam (infantil), fotre’s (col·loquial), halar (col·loquial), halar-se (col·loquial), manducar (col·loquial), omplir el baül (col·loquial), papar (col·loquial), sampar (col·loquial), xacar (col·loquial)

2. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuquet, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. v (beure) absorbir, acarcanyar-se, amorrar-se, arremullar, beure, beure a morro, bevotejar, empassar-se, engolir, fer, fer-se, libar, llepar, mamar, mamotejar, morrejar, prendre, rellepar, succionar, tragar, traguejar, xamar, xarrupar, xarrupejar, xerricar, xuclar, xumar, xuplar, trincar (col·loquial)

2. v anar de copes, fer el got, fer el toc, fer la copa, fer-se’n una, fer una copa, fer un beure, fer un cafè

1. n marea de quadratura, marea morta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar el cuquet, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. n bagul, baül, caixa, fèretre, taüt

1. n albat

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. adv a perpetuïtat, eternament, permanentment, perpètuament, per sempre, sempre més, vitalíciament, a violari (antic)

1. v amansir la fam, enganyar la gana, entretenir la gana, fer pa i trago, fer una queixalada, fer un mos, matar el cuc, matar la gana, menjar un mos, omplir el pap, pegar un mos, trencar el cuc

1. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n bodegó, natura morta

1. v fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, posar fi als seus dies, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, endossar el mort, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v carregar el mort, carregar els neulers, carregar les culpes, encarranquinar, encarregar, encolomar, encomanar, endossar, fer pagar els neulers, fer pagar els plats trencats, fer pagar la festa, passar el mort, passar la patata calenta, passar la pilota, posar l’albarda, responsabilitzar, endinyar (col·loquial)

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure pels colzes, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. loc no tenir caràcter, no tenir energia, no tenir espenta

1. n hemisferi

1. v pagar els plats trencats, pagar la festa, pagar la patena, responsabilitzar-se

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v amatinar-se, llevar-se de bon matí, matinar, matinejar

1. v alçar-se de bon matí, amatinar-se, matinar, matinejar

1. v criar malves, donar menjar als cucs, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v renàixer, renéixer, ressuscitar, reviscolar, reviure, tornar a la vida

1. n el principi i el final, el principi i la fi, l’alfa i l’omega

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. adj agònic agònica, agonitzant, a les acaballes, comatós comatosa, combregador combregadora, expirant, in articulo mortis, in extremis, morent, moribund moribunda

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. v fer pans de les pedres, traure suc de les pedres

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. v salvar la pell, salvar la vida, sobreviure, sortir-se’n, tornar a nàixer, tornar a néixer, salvar el cul (col·loquial)

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre