1. v albirar, ataüllar, clissar, descobrir, destriar, discernir, distingir, encertar, endevinar, entrellucar, entreveure, escallimpar, filar, filustrar, galivar, guipar, llambregar, llosquejar, percebre, reveure, veure

2. v aconseguir, descobrir, discórrer, dissenyar, empescar-se, encertar, endevinar, enginyar, ensopegar, ginyar, idear, inventar, resoldre

3. v considerar, creure, creure’s, estimar, jutjar, opinar, parèixer, pensar-se, semblar, valorar

4. v descobrir, detectar, encontrar, ensopegar, entropessar, localitzar, retrobar, topar, topetar

5. v (poesia) compondre, enversar, metrificar, poetitzar, rimar, ritmar, versejar, versificar

6. v adonar-se, advertir, atalaiar-se, experimentar, notar, palpar, percebre, sentir

1. n mà (de pintura), bany, capa, coberta, dauradura, daurat, llepada (de pintura), mantell, pàtina, pel·lícula, pell, revestiment, tel, tint

1. n estil, faisó, forma, gènere, guisa, manera, mena, moda, modalitat, mode, règim, sort, tall, tarannà, tenor (antic)

2. n basa, joc, jugada, passada, tirada, vaitot

3. n grapa, puny, sarpa, urpa, úrpia

4. n (cartes) donada, passada

1. prep acompanyat de, al costat de, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. adj assenyat assenyada, assossegat assossegada, beatífic beatífica, calmat calmada, dòcil, mansuet mansueta, pacient, pacífic pacífica, pausat pausada, plàcid plàcida, posat posada, quiet quieta, reposat reposada, serè serena, silenciós silenciosa, silent, suau, tranquil tranquil·la

2. adj creient, dòcil, mansoi mansoia, mansuet mansueta, manyac manyaga, obedient, obeïdor obeïdora, pacient, plàcid plàcida, receptiu receptiva, suau, submís submisa

1. adv a dos dits, a frec, a l’abast, a la ratlla, a la vora, al costat, al devora, a les portes, al llindar, al peu, al tombant, a prop, a quatre passes, a rampeu, arran, a tir, a tocar, frec a frec, prop, proper, pròxim, tocant

2. adv a l’abast, a la disposició, a la mà

3. adv artesanalment, manualment ‖ ANTÒNIMS: a màquina, automàticament

1. pron qualcú

1. n bamba, bavaresa, bescuit, bismarck, borratxo, borrego, braç de gitano, bracet, brioix, búlgar, carlota, coc, cóc (ort. pre-2017), coca, croissant, dolç, ensaïmada, farinot, flam, flaó, fogassa, formatjada, fulloldre, galeta, gofre, lionesa, mantegada, massini, melindro, milfulls, monjàvena, orelleta, orelló, pafí, pal, palmera, panellet, panoli, pasta dolça, pastís, pastisset, pastissot, plum-cake, polvoró, profiterol, profiterola, púding, rosquilla, sara, sospir, sussú, tiramisú, tortada, tortell, ulleres, xuixo

2. n aiguabarreig, argamassa, barreig, barreja, barrejadissa, barrija-barreja, batibull, centó (d’obres literàries), desgavell, embolic, ensalada, entremesclament, farnat, farrigo-farrago, garbuix, garbull, magma, massa, mastec, mastegall, mescla, mescladissa, miscel·lània, mosaic, pastac (de paper o fang), pastat, pasterada, pastitx, pilot, popurri, potatge, poti-poti, promiscuïtat, rassa, revoltim, samfaina

3. n farina, farinetes, fècula, midó, sopa, tapioca

1. n pasta (col·loquial), bitllet, bossa, cèntim, diners, divisa (moneda estrangera), doblers, dòlar, euro, gallet, metàl·lic, moneda, peça, peculi, pecúnia, pesseta, pistrincs, qüerns, xavalla, xavo, aguileta (col·loquial), blanca (col·loquial), cacaus (col·loquial), calé (col·loquial), cuca (col·loquial), ferro (col·loquial), moma (col·loquial), pàfia (col·loquial), panís (col·loquial), patacons (col·loquial), pela (col·loquial), pinyons (col·loquial), qüens (col·loquial), virolla (col·loquial)

1. n trobo (popular), auca, balada, cal·ligrama, cançó de gesta, cant, corranda, dècima, ditirambe, epigrama, epitalami (nupcial), epopeia, fabliau (francès), gazal, glossa, himeneu (nupcial), lai, moaixakha, nadala, oda, palinòdia, pastorel·la, poema, poesia, rapsòdia, redolins, rodolins, romanç, sirventès, sonet, tautograma, troba, vers, versets, virolai

1. n auca, balada, cal·ligrama, cançó de gesta, cant, corranda, dècima, ditirambe, epigrama, epitalami (nupcial), epopeia, fabliau (francès), gazal, glossa, himeneu (nupcial), lai, moaixakha, nadala, oda, palinòdia, pastorel·la, poema, poesia, rapsòdia, redolins, rodolins, romanç, sirventès, sonet, tautograma, vers, versets, virolai, trobo (popular)

2. n descoberta, descobriment, troballa

1. n acumulació, afluència, aglomeració, agrupació, agrupament, ajuntament, ajust, ajustament, amàs, amassament, aplec, aplegament, arreplega, atropament, colla, compilació, concentració, conciliàbul, conclave, congregació, conjunt, flota, glopada, grup, reunió

2. n aplec, assemblea, congrés, convenció, jornada, seminari, simpòsium, taller

1. n (castellers) dau, vent

1. adj aïllat aïllada, allunyat allunyada, apartat apartada, desavinent, impassable, impenetrable, impracticable, inaccessible, incomunicat incomunicada, isolat isolada, perdut perduda

1. adv a distància, al marge, lluny

1. adv a l’abast, a la disposició, a mà

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n costat dret, dreta, estribord, part dreta ‖ ANTÒNIMS: esquerra

1. v arremangar-se, arromangar-se, decidir-se, posar fil a l’agulla, posar mans a l’obra, posar-se a l’obra, posar-se a la faena, posar-se a la feina

1. v fotre mà (vulgar), grapejar, graponar, graponejar, magrejar (vulgar), manipular, manyuclar, manyuclejar, palpar, palpejar, palpinyar, potinejar, tocar, toquejar, toquerejar

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. adv de moment, en l’endemig, en l’entretant, entretant, ínterim, mentrestant, mentrimentres

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, juntament amb

1. n acabament, acabat, remat, rematada, últim retoc

1. n (entrepà) almussafes, badall, biquini, blanc i negre, cantell, cantó, clotxa, emparedat, entrepà, frànkfurt, hamburguesa, kebab, pa i mescla, panet, pepito, rua, sandvitx

1. v afluir, agomboiar-se, ajuntar-se, aplegar-se, coincidir, comboiar-se, concórrer, confluir, reunir-se, veure’s

2. v estar, haver-hi, localitzar, radicar, ser, tenir lloc, ubicar

3. v conferenciar, deliberar, entrevistar-se, reunir-se, veure’s

4. v estar, ressentir-se, sentir-se, veure’s

1. v fer la mà (vulgar), cascar-se-la (vulgar), masturbar-se, pelar-se-la (vulgar)

1. v fer la mà (col·loquial), atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar allò que no sona, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb anticipació, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv amb antipatia, amb malfiança, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb fúria, furiosament, rabiosament

1. adv amb tota força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a coves, a manta, amb deliri, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv amb ràbia, furiosament, rabiosament

1. prep a desgrat de, a despit de, a pesar de, malgrat, no obstant, si bé, sobre (seguit d’infinitiu), tot i

1. n fullet, full volander, octaveta, octavilla

1. adj amb dificultat, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. v allargar, brindar, consagrar, dedicar, donar, entregar, lliurar, oferir, ofrenar, presentar, remetre

1. adv a coves, a manta, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv amb cautela, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv amb cautela, amb compte, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv a bona hora, a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv bojament, follament

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, en unió de, junt amb, juntament amb

1. n bamba, bavaresa, bescuit, bismarck, borratxo, borrego, braç de gitano, bracet, brioix, búlgar, carlota, coc, cóc (ort. pre-2017), coca, croissant, dolç, ensaïmada, farinot, flam, flaó, fogassa, formatjada, fulloldre, galeta, gofre, lionesa, mantegada, massini, melindro, milfulls, monjàvena, orelleta, orelló, pafí, pal, palmera, panellet, panoli, pasta, pastís, pastisset, pastissot, plum-cake, polvoró, profiterol, profiterola, púding, rosquilla, sara, sospir, sussú, tiramisú, tortada, tortell, ulleres, xuixo

1. n artifici, il·lusionisme, màgia, passa-passa, prestidigitació, truc

1. n art, astúcia, diplomàcia, do de gents, finor, habilitat (f), mònita, sagacitat, tacte, traça

2. n babord, costat esquerre, esquerra, part esquerra ‖ ANTÒNIMS: dreta

1. adj quatre ulls, ullerut ulleruda

1. adj actiu activa, audaç, d’espenta, disposat disposada, dispost disposta, emprenedor emprenedora, mamprenedor mamprenedora, valent valenta

1. adj sense pasta (col·loquial), arruïnat arruïnada, desvalgut desvalguda, en números vermells, escanyat escanyada, faltat faltada, freturós freturosa, indigent, insolvent, mancat mancada, míser mísera, miserable, miseriós miseriosa, misèrrim misèrrima, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, paupèrrim paupèrrima, pelat pelada, pobre pobra, ric com un grill rica com un grill, sense recursos, sense calés (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: ric rica

1. adj decaigut decaiguda, descafeïnat descafeïnada, en to menor, fluix fluixa, rebaixat rebaixada

1. adj concorde, conforme, unànime

1. adj autògraf autògrafa, manuscrit manuscrita

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar una empenta, donar un colp de mà, donar un cop de mà, fer espatlleta, servir

1. v acaptar, allargar la mà, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, passar el barret, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. v fer l’amistat

1. v advertir, amenaçar, bravatejar, coaccionar, comminar, desafiar, ensenyar les dents, ensenyar les ungles, gallejar, intimidar, plantar cara, traure les ungles, treure les ungles

1. v adelitar-se, agradar, distraure’s, distreure’s, prendre gust, recrear-se, refocil·lar-se

1. adv a pols, en joli, enlaire, en sopols

1. adv amb diferència, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb decisió, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb espenta, dinàmicament

1. adv amb seguretat, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv a la força, a les males, a males, forcívolament, per força, violentament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb cura, amb els cinc sentits, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb els cinc sentits, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv amb empenta, amb espenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv a fer la mà (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv amb compte, amb mesura, amb peus de plom, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. adv consistentment, durament, fermament, fèrriament, fortament, robustament, sòlidament

1. adv amb decisió, amb empenta, amb pas ferm, decididament, sense pensar-s’hi gaire

2. adv activament, amb empenta, dinàmicament

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per davall mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. prep conforme a, conformement a, de conformitat amb, en virtut de, segons

1. prep de cara a, pensant en

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n (castellers) lateral

1. n allisada, atupada, esbatussada, esbatussó, estomac, estomacada, fart de llenya, gec, gec de garrotades, gec de llenya, gipó de llenya, juli, llenya, maltractament, palissa, pallissa, passada de bastó, passada de vara, tacó, tupada, ventim, batuda (col·loquial), espolsó (col·loquial), gec d’hòsties (col·loquial), panadera (col·loquial), tana (col·loquial), tonyina (col·loquial)

1. n boix, picamà

1. n (castellers) segones

1. n tardanament

1. adj d’ocasió, d’oferta, de vell, usat usada, venturer venturera

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)

1. v fer la manicura

1. adv en persona, personalment

1. adv difusament, extensament, latament, llargament, vastament

1. adv agosaradament, atrevidament, audaciosament, audaçment, bravament, coratjosament, decididament, gallardament, gosadament, impetuosament, intrèpidament, resoludament, valentament, valerosament

1. adv avarament, avariciosament

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb els cinc sentits, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv amb decisió, amb empenta, amb espenta, decididament, sense pensar-s’hi gaire

1. adv consistentment, fonamentadament

1. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, tard o d’hora

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

2. adv d’urgència, d’urgències, urgentment

1. prep a causa de, a conseqüència de, a ran de, arran de, darrere de, degut a, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de

1. loc amb escepticisme, amb prudència, cum grano salis (llatí)

1. n (castellers) terceres

1. n pasta de full, pasta de fulls

1. n (castellers) primeres

1. n llet i cafè

1. n demanada

1. n aigua carbònica, aigua de seltz, aigua gasificada, gasosa, gínger, sifó, soda

1. n pasta de fulls, pasta fullada

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj d’estrena, de nou en nou, flamant, nou nova, nou de trinca, per estrenar

1. v aplaudir, fer ballmanetes (infantil), fer mamballetes (infantil)

1. adv amb els propis ulls, directament, en persona, personalment

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a mansalva, impunement, salvament, sense perill, sense risc, sobre segur

1. adv desdenyosament, olímpicament

1. adv amb fidelitat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv amb antipatia, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv a la dula, a la seua, a la seva, a lloure, sense control

1. adv a amagatons, a amagatontes, a l’ombra, a la callada, a la quieta, a la sorda, amagant-se, amb reserva, a porta tancada, celadament, com si res, cotet-cotet, d’amagat, d’amagatotis, d’esquitllada, d’esquitllentes, d’estranquis, d’incògnit, de portes endins, de reüll, de sotamà, discretament, dissimuladament, en cambra, en privat, en secret, entre bastidors, furtivament, ocultament, per baix mà, per sota mà, privadament, sense fer soroll, subreptíciament ‖ ANTÒNIMS: en públic

1. adv exactament, just, justet, ni menys ni manco, ni més ni menys, precisament

1. adv amb lleialtat, fidelment, lleialment, zelosament

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb anticipació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv francament, obertament, sense pudor

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb malfiança, amb recel, de reüll, desconfiadament, recelosament

1. adv amb certesa, ben segur, certament, de ciència certa, del cert, de segur, indubtablement, inqüestionablement, segur, segurament, sens dubte, sense cap dubte, sense cap mena de dubte

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb persistència, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. prep al voltant de, amb referència a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, conjuntament amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc amb escepticisme, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. loc amb facilitat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. loc amb comoditat, fàcilment, jugant jugant, sense despentinar-se, sense gaire esforç

1. n cafè tocat, cigaló, perfumat, rebentat

1. n cel·lulosa, paper, pasta de cel·lulosa

1. n pasta de full, pasta fullada

1. n dentífric, dentifrici

1. adj amb esforç, àrduament, dificultosament, laboriosament, penosament, treballosament

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj de nas, ennassat ennassada, gangós gangosa (onomatopeia), nasal

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v encaixar

1. v anticipar-se

1. v arrasar, eixir airós, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, obstruir, segar l’herba davall dels peus, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v acaptar, captar, demanar, demanar almoina, demanar caritat, fer col·lecta, mendicar, parar la mà, passar el barret, passar el plat, passar el plateret, passar el platet, passar la bacina, passar la gorra, pidolar, pidolejar, postular, almoinar (antic)

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv acèrrimament, amb perseverança, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv detalladament, detingudament

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb comptagotes, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

1. adv destralerament, ineptament, inhàbilment, maldestrament, negligentment

1. adv amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, moltes vegades, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

1. adv amb força, amb totes les forces, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv (en resum) al capdavall, al cap i a la fi, a tall de conclusió, a tall de recapitulació, ben mirat, breument, com a conclusió, com a resum, comptat i debatut, concloent, de fet, de manera genèrica, de manera global, en conclusió, en conjunt, en essència, en general, en poques paraules, en resum, en síntesi, en substància, en suma, en una paraula, essencialment, globalment, recapitulant, resumidament, resumint, sumàriament, tot comptat, tot plegat

1. adv diabòlicament, endiabladament, endimoniadament

1. adv encaridament

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i amb això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n (de cabells) assecador (impròpiament), eixugacabells, eixugador

1. n encaixada, encaixada de mans, estreta

1. adj com cal, decent, digne digna, formal, presentable

1. adj august augusta, auri àuria, bo bona, boníssim boníssima, celestial, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, millor, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap cot, amb el cap jup, amb el cap sota l’ala, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. adj abatut abatuda, alabaix alabaixa, alacaigut alacaiguda, amoïnat amoïnada, anca-rossegant, barres a pit, capbaix capbaixa, capcot capcota, capjup capjupa, capmoix capmoixa, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, encaparrat encaparrada, intranquil intranquil·la, moix moixa, motxo motxa, pansit pansida, pesarós pesarosa, preocupat preocupada, trist trista

1. v anar a espai, anar alerta, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment, tenir compte

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v enyorar, estranyar, faltar, mancar, sentir enyor, sentir nostàlgia, sospirar

1. v anar-se’n la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou feines, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou feines, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a l’hora, al punt, a toc d’esquella, a toc de campana, a toc de corneta, com un clau, com un rellotge, en punt, puntualment

1. adv a baqueta, a empentes, a espentes, a puntades de peu, a puntellons, com un drap brut, com un gos, de mala manera, sense consideració, sense mirament

1. adv a la desesperada, desesperadament, en l’últim moment

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb penes i treballs, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb penes i treballs, amb prou faenes, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

2. adv amb prou faenes, a penes, només, solament, sols, tan solament, tan sols, tot just, únicament

3. adv amb prou faenes, a penes, ben just, encara no, gairebé no, quasi no, tot just, envides (antic)

1. adv a càmera lenta, a espai, a la pul pul, amb parsimònia, a pas de bou, a pas de caragol, a pas de formiga, a pas de tortuga, a passes comptades, a plaer, a pleret, a poc a poc, a poc a poquet, a poquet a poquet, cotet-cotet, daixo-daixo, de pul en pul, lentament, pam a pam, pam per pam, pas a pas, tira-tira, tranquil·lament, xano-xano, xau-xau, xino-xano

2. adv a gotes, de gota en gota, intermitentment

1. adv amb l’estómac buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. adv abans, abans d’hora, a compte, a l’avançada, a la bestreta, amb antelació, amb temps, anteriorment, anticipadament, a priori, de bestreta, per anticipat, per avançat, per endavant, prèviament

1. adv més, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

1. adv amb coneixement (irònic), moderadament

1. prep a manera de, a tall de, a títol de, com, com a, en concepte de, en qualitat de

1. loc afinar el tret, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc ara per naps ara per cols, per fas o per nefas, per naps o per cols, per sí o per no, quan no són figues són raïms, tant sí com no

1. n aclamació, aplaudiment, batimans, bravo, ovació, palmineta (infantil)

1. n arròs al forn, arròs passejat

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v no haver-hi manera, no tenir manera, ser impossible

1. v agafar la traça, dominar

1. v escapar-se la mà (a algú), abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb perseverança, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv esportivament

1. adv amb una sabata i una espardenya

1. adv acèrrimament, amb obstinació, amb persistència, amb tenacitat, constantment, fermament, fèrriament, incansablement, obstinadament, persistentment, pertinaçment, tenaçment, tossudament, zelosament

1. adv abruptament, a la impensada, atropelladament, avui per demà, bruscament, d’avui a demà, d’improvís, d’una revolada, d’un dia a l’altre, de bursada, de colp, de colp i barrada, de colp i volta, de cop, de cop descuit, de cop en sec, de cop i resposta, de cop i volta, de cop sobte, de la nit al dia, de pet i de bolet, de sobtada, de sobte, de sorpresa, de trascantó, en descuit, en el moment menys pensat, ex abrupto (llatí), inesperadament, quan menys t’ho penses, sobtadament, tot d’una, tot d’un plegat

1. adv allà a fer la mà (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv braç a braç, familiarment

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb seny de bèstia vella, cautament, prudentment

1. prep al voltant de, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, pel que fa a, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. prep acompanyat de, al costat de, amb, en companyia de, ensems amb, en unió de, junt amb, juntament amb

1. prep a risc de, arriscant-se a, en perill de

1. loc tenir el que es mereix, trobar sabata de son peu

1. loc amb prudència, amb reserves, cum grano salis (llatí)

1. n encaixada, estreta, estreta de mans

1. n aparador, armari, escaparata, expositor, raconera, vidriera, vitrina

1. adj anular, cercolat cercolada (heràldica), cricoide (anatomia)

1. v caure de les mans (alguna cosa a algú), assentar-se malament, avorrir, caure malament, caure tort, decebre, desagradar, desplaure, disgustar, enquimerar, enutjar, esmussar, fastiguejar, incomodar, ofendre, pegar tort, posar-se de través, posar-se malament, repel·lir, barrufar (col·loquial)

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v camandulejar, cançonejar, defugir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, estar carregat de cançons, evitar, fer el ganso, fer el ronsa, fer el ronso, fer l’orni, fugir d’estudi, gansejar, procrastinar, remolejar, romancejar, rondallejar, ronsejar, sornejar

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, semblar una paret sense arrebossar

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb dents i ungles, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv independentment, lliurement, pel seu compte, per lliure

1. adv de bona fe, sense malícia

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, per comparació amb, respecte a, respecte de

1. adj amb els ulls tancats, ullcluc ullcluca

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir dits, tenir mans de plata

1. v no donar l’abast

1. v barbutir, bonir, botzinar, brunzinar, esclavonejar, funyar, grunyir, marmolar, mastegar, murmurar, parlar entre dents, reguinyar, remolejar, remugar, remuguejar, repotegar, resar, roncar, rondinar, rondinejar, rumorejar, rebotegar (antic), renegar (col·loquial)

1. v deixar córrer, deixar dormir, deixar estar, deixar jeure, desentendre’s (d’una cosa), desocupar-se (d’una cosa)

1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui no hi sent, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, fer el tòfol (col·loquial)

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v deixar en les mans (d’algú), comptar (amb algú), confiar (en algú), donar un vot de confiança (a algú), fer compte (d’algú), fer un acte de fe, tenir la paraula (d’algú)

1. v anar-se’n de la boca, desbocar-se, desfogar-se, dir-ne de totes, dir-ne de verdes i de madures, engegar-se sense engaltar, xerrar a tort i a dret, xerrar per xerrar, xerrar sense miraments, xerrar sense mirar prim

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar la mà, donar una empenta, donar un colp de mà, fer espatlleta, servir

1. v enviar a fer la mà (col·loquial), aviar, desentendre’s, desfer-se (d’algú), despatxar, engegar, engegar a can Pistraus, engegar a dida, engegar a fer punyetes, engegar a la pífia, engegar a la porra, engegar a la quinta forca, engegar al botavant, engegar al diable, engegar a mal viatge, engegar a passeig, engegar a pastar fang, engegar a rodar, enviar a dida, enviar a fer guitzes, enviar a fer punyetes, enviar a la guitza, enviar a la porra, enviar a la quinta forca, enviar al botavant, enviar a mal viatge, enviar a pastar fang, engegar a prendre pel sac (col·loquial), enviar a prendre pel sac (col·loquial)

1. adv abundantment, com pa beneit, fàcilment, ràpidament

1. adv a batzegades, a fonades, a ràfegues, a rampells, a ratxes, a rauxes, a temporades, a tongades, intermitentment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a boca plena, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

2. adv absolutament, a cegues, a peus junts, a ulls clucs, confiadament, sense reserves

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb totes les armes, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

2. adv a capa i espasa, a peu i a cavall, a tot i a totes, contra vent i marea, per tots els mitjans

1. adv a boca plena, cosa per cosa, de cosa en cosa, detalladament, en detall, escrupolosament, espès i menut, fil per agulla, fil per randa, menudament, minuciosament, pam a pam, pam per pam, pèl per pèl, per menut, per peces menudes, punt per agulla, punt per punt, punt per randa, sense faltar-hi res ‖ ANTÒNIMS: a l’engròs

1. adv a bragueta solta, a regna solta, desenfrenadament, en llibertat

1. adv amb el pap buit, dejú, en dejú, estant dejú

1. prep al costat de, en comparació a, en comparació amb, en comparació de, en esguardament de, en esguard de, en vist, per comparació a, respecte a, respecte de

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, per, per mor de, per tal de

1. prep conforme a, conformement a, d’acord amb, en virtut de, segons

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc (oposició o concessió) així i tot, això no obstant, això sí, amb tot, amb tot i això, a pesar de tot, ara, ara bé, de tota manera, de totes maneres, en canvi, en qualsevol cas, en tot cas, malgrat això, malgrat tot, nogensmenys, no obstant, no obstant això, però, tanmateix, tot amb tot, tot i així, tot i això, per això (col·loquial)

1. n encants, mercat d’ocasió, mercat de vell, mercat venturer

1. n sobre de bombolla, sobre encoixinat

1. n cel·lulosa, paper, pasta de paper

1. adj admirat admirada, albercocat albercocada, asmat asmada, atònit atònita, atordit atordida, bocabadat bocabadada, captivat captivada, confós confosa, descompassat descompassada, desconcertat desconcertada, desorientat desorientada, embadalit embadalida, embambat embambada, embruixat embruixada, encantat encantada, encisat encisada, enfavat enfavada, enjòlit, esbalaït esbalaïda, esmaperdut esmaperduda, esmeperdut esmeperduda, espardalitzat espardalitzada, estranyat estranyada, estupefacte estupefacta, extasiat extasiada, extàtic extàtica, fadat fadada, fascinat fascinada, garratibat garratibada, meravellat meravellada, mut muda (sentit figurat), parat parada, perplex perplexa, sorprès sorpresa, torbat torbada, ullprès ullpresa, al·lucinat al·lucinada (col·loquial), apardalat apardalada (col·loquial), espatarrat espatarrada (col·loquial), espaterrat espaterrada (col·loquial)

1. adj adotzenat adotzenada, anodí anodina, baix baixa, banal, comú comuna, corrent, d’estar per casa, de baixa estofa, de fira, de fireta, de mala mort, de mitja hora passar, de nyigui-nyogui, de pacotilla, de pa i calbot, de pa i figa, de pa i peixet, de pa i raïm, de pa i rave, de panfonteta, de paper d’estrassa, de patacada, de per riure, de riure, de secà, de segona categoria, de segona fila, de via estreta, en to menor, estàndard, frèvol frèvola, frívol frívola, fútil, gris grisa, habitual, insubstancial, insuls insulsa, intranscendent, mediocre, normal, ordinari ordinària, pedestre, prosaic prosaica, qualsevol, sense pena ni glòria, sense suc ni bruc, trivial, usual, vulgar

2. adj barat barata, bast basta, de baixa estofa, de baixa qualitat, de patacada, de poc valor, de trucalembut, infumable, ordinari ordinària, vulgar

3. adj de per riure, de riure, de secà, incompetent

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, remoure cel i terra, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)

1. v escapar-se de la mà (a algú), anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. v controlar, dominar, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v aidar, ajudar, assistir, col·laborar, contribuir, cooperar, donar la mà, donar una empenta, donar un cop de mà, fer espatlleta, servir

1. v arremangar-se, arromangar-se, decidir-se, posar fil a l’agulla, posar mà, posar-se a l’obra, posar-se a la faena, posar-se a la feina

1. v anticipar, capguardar-se, curar-se en salut, pensar en el dia de demà, posar el pegat abans del furóncol, posar la bena abans de la ferida, prevenir, preveure

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir dits, tenir mans de fada

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv de primera mà, directament, en persona, personalment

1. adv descaradament, desvergonyidament, sense vergonya

1. adv amb diferència, amb escreix, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv amb una cama damunt de l’altra, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a estiracabells, aferrissadament, amb aferrissament, amb dents i ungles, a punyades i escabellades, a punys i a punyades

1. adv a bon dret, a dreta llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. adv a penes, de tant en tant, de tard en tard, extraordinàriament, infreqüentment, insòlitament, inusualment, poc sovint, poques vegades, rarament ‖ ANTÒNIMS: sovint

1. adv a les tres pedretes, amb el dogal al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. prep acabat de, darrere, darrere de, després de, en acabat de, posteriorment a, seguint

1. prep a fi de, a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc amb diners, carxofes, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. adj cara de circumstàncies, cara de mal atzar, cara de mal conhort, cara de pomes agres, cara de prunes agres, cara estirada, cara llarga, descontent descontenta

2. adj cara de circumstàncies, cara de mala llet, cara de pomes agres, cara de prunes agres, enfadat enfadada

1. adj amb els ulls clucs, ullcluc ullcluca

1. v beure’s amb la mirada, mirar (àvidament)

1. v comptar rudimentàriament, fer comptes rudimentaris, fer el compte de la vella

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v anar amb el cor a la mà, obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca

1. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb els cinc sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv amb força, amb tota força, fortament, poderosament, vigorosament

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans a la pasta, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv a les tres pedretes, amb la soga al coll, cuitat cuitada, en destret, en escac, en perill, en risc, entre dos focs, entre l’enclusa i el martell, entre l’espasa i la paret, en un gran destret

1. adv amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena consciència, conscientment

1. adv a consciència, acuradament, adequadament, amb atenció, amb cura, amb justícia, amb rigor, bé, ben fet, com cal, conformement, convenientment, correctament, curosament, finament, impecablement, justament, pulcrament, rectament, santament (hiperbòlic), sense engany, sense frau

2. adv a consciència, acuradament, amb atenció, amb tots els sentits, escrupolosament, minuciosament

1. adv ací caic allà m’alce, a dures penes, a empentes i rodolons, a espentes i redolons, a males penes, amb dificultats, amb prou faenes, amb prou feines, aquí caic allà m’aixeco, a trencacoll, difícilment, dificultosament, penosament

1. prep al marge de, independentment de, sense perjudici de, sense perjuí de, sens perjudici de

1. prep amb la recomanació de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc ser bufar i fer ampolles, ser com donar palla a la mula, ser flors i violes, ser molt fàcil, ser pa i nous, ser peix al cove

1. loc amb diners, torrons, pagant, sant Pere canta, qui paga mana, qui té diners sempre té raó, qui té diners vola

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat

1. adj coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala hòstia (col·loquial), de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. adj alacaigut alacaiguda, amb el cap baix, amb el cap cot, amb el cap jup, cloc-i-piu, clocpiu, decaigut decaiguda, desanimat desanimada, sense ànima, sense esperit, sense nervi

1. v beure’s amb els ulls, mirar (àvidament)

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, poder pujar-hi de peus, posar Déu per testimoni, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. v auditar, comprovar, compulsar, contrastar, controlar, corregir, examinar, fiscalitzar, inspeccionar, monitorar, passar els ulls, passar revista, reexaminar, repassar, reveure, revisar, revistar, supervisar, vigilar

1. v agafar por, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tenir por, tremolar

1. v anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), escapar-se de les mans (a algú), perdre el control

1. v eixir amb una flautada, sortir amb un ciri trencat

1. adv acordadament, a dretcient, a dretes, a gratcient, a posta, a postes, a propòsit, deliberadament, exprés, expressament, ex professo (llatí), intencionadament, volent, voluntàriament

2. adv a cient, amb coneixement de causa, amb plena coneixença, conscientment

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, amb una mà lligada a l’esquena, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv a mans besades, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. prep amb el patronatge de, sota els auspicis de, sota la protecció de

1. loc tenir la camisa bruta, tenir la cua de palla

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v escapar-se de les mans (a algú), anar-se’n de les mans (a algú), descontrolar-se, escapar-se de la mà (a algú), perdre el control

1. v sorribaldar, tancar amb pany i forrellat

1. v becar, descansar, donar un sobec, dormir, dormisquejar, dormitar, fer la becaina, fer la migdiada, fer una becada, fer una becaina, fer una dormida, fer una sonada, fer un cop de cap, fer un son, jaure, jeure, pesar figues, reposar, tancar els ulls, trencar el son, clapar (col·loquial), fer nona (infantil), fer nones (infantil), fer non-non (infantil)

1. v sortir amb estirabots, sortir amb un ciri trencat

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb una cama damunt l’altra, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els quatre quartos, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. adv breument, compendiosament, concisament, en quatre ratlles, en una paraula, lacònicament, parcament, ràpidament, resumidament, sòbriament, succintament, sumàriament, telegràficament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca, tenir el cor a la mà

1. v anar a la seva, anar a la seva bola, anar al seu aire, anar per lliure, entendre’s i ballar sol, fer la seva, viure la vida

1. v prendre paciència, tenir paciència

1. v dormir amb els ulls oberts, vetlar, vetllar, vigilar

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i corregudes, amb presses i correres, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb els pixats al ventre, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, ull per ull, dent per dent

1. v decebre, decepcionar (col·loquial; castellanisme), defraudar, desencantar, desencisar, desenganyar, desil·lusionar, despagar, eixir carabassa, eixir fullola de moro, fallir, frustrar les esperances, sortir carabassa, tirar una galleda d’aigua freda

2. v boixar, clavar un miquel, clavar un moc, donar un moc, enganyar, mocar, sorprendre

1. v aixafar, anar al davant, avançar, avantatjar, debel·lar, derrotar, destacar, donar quinze i falta (a algú), donar quinze i ratlla (a algú), eclipsar, excel·lir, fer la pols (a algú), fer ombra, guanyar, guanyar terreny, passar, passar al davant, prevaler, sobrar, superar, ultrapassar, vèncer

1. v agafar-se fort, anar amb el roc a la faixa, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. adv a cient, amb plena coneixença, amb plena consciència, conscientment

1. adv a bots, a carrera feta, a carrera oberta, a contrarellotge, a correcorrents, a correcuita, a cremadent, a cuitacorrents, a la carrera, amb corruixes, amb les cames al cul, amb pressa, amb presses, amb presses i correres, amb presses i corruixes, amb una esgarrapada, amb urgència, a pas cuitat, apressadament, a tota velocitat, a tot córrer, a tot vent, atrafegadament, atropelladament, cames ajudeu-me, cametes al cul, cametes em valguen, com una fletxa, contra rellotge, d’arrapa-fuig, d’arrapa-i-fuig, de can passavia, de pressa i correguda, de pressa i corrents, de rapa-fuig, en un arrap, precipitadament, precipitosament, ràpidament, veloçment

1. adv a l’encesa, al jaç, amb les mans a la pasta, amb les mans al plat, en flagrant delicte, in fraganti, per sorpresa, en pilotes (col·loquial)

1. adv amb cautela, amb compte, amb mesura, amb peus de plom, cautament, prudentment

1. loc tenir el que es mereix, trobar escarment

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir el timó, tenir la paella pel mànec, tenir les regnes

1. v quedar amb un peu enlaire, quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v deixar blau, deixar clavat en terra, deixar d’una peça, deixar de pedra, deixar fred, deixar glaçat, deixar mort, deixar parat, deixar sense paraula, deixar sense resposta

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v arribar a les tres pedretes, estar a la quinta pregunta, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en perill, perillar

1. v quedar d’una peça, quedar de pedra, quedar glaçat, quedar mort, quedar parat, quedar sense paraula, quedar sense respiració, quedar sense resposta, quedar verd, restar amb la boca oberta, restar de pedra, restar sense respiració, sorprendre’s, quedar espatarrat (col·loquial), quedar espaterrat (col·loquial)

1. loc cama a cama, en pau, en paus, saldat, sense deutes, tants a tants

1. loc estar en un compromís, estar en un destret, veure’s negre, veure’s verd, veure-se’n un bull

1. v dormir amb un ull obert, vetlar, vetllar, vigilar

1. v no traure’s la pasta dels dits

1. v anar-se’n per la tangent, eludir, escapolir-se, esmunyir-se, esquitllar-se, fer l’orni, fugir d’estudi, fugir per la tangent, trencar de conversa, escaquejar-se (col·loquial)

2. v eixir amb una flautada, sortir amb estirabots

1. v agafar-se fort, anar amb els peus plans, calçar-se, curar-se en salut, espavilar-se, guardar la mà a la faixa, mirar darrere la porta, poder-se senyar, posar-se a punt, preparar-se, prevenir-se, preveure, sagnar-se en salut, tocar ferro

1. v adular, afalagar, ballar l’aigua, ballar l’aigua als ulls, doblegar l’esquena, donar sabó, encensar, ensabonar, fer el bus, fer el cul gros, fer festes, fer l’aleta, fer la barbeta, fer la cort, fer la gara-gara, fer la garangola, fer la pilota, fer la rosca, fer la torniola, llagotejar, llepar, llepar el cul, llepar la cresta, lleponejar, raspallar, rentar la cara, tocar la barbeta, alçar la tafarra (col·loquial)

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans, saber on posar els peus

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell, tenir un bon davallant

1. v anar a tornajornals, rescabalar-se, resquitar-se, revenjar-se, satisfer-se, tornar mal per mal, venjar-se

1. v sorribaldar, tancar amb pany i clau

1. adv a cor què vols, a cor què vols, cor què desitges, a la regalada, amb tota mena de luxes, a plaer, boca què vols, cor què desitges, com un canonge, com un príncep, com un rei, regaladament

1. adv absolutament, a fons, al cent per cent, amb tots els ets i uts, a pèl i a repel, a pèl i a repèl (ort. pre-2017), a ple, cent per cent, completament, complidament, d’un cap a l’altre, de cap a cap, de cap a peus, de dalt a baix, del tot, de mig a mig, de pla, de pla en pla, de ple, de soca-rel, de tot en tot, de totes totes, de tot punt, enterament, fil per randa, íntegrament, pam a pam, per complet, plenament, sense faltar-hi res, totalment

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot

1. v no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb els ulls tancats, amb les mans llavades, amb les mans netes, amb poca cosa, amb una mà a la galta, a ulls clucs, com si res, fàcilment, jugant

1. adv amb una cama en alt, ociosament, sense fer brot, sense fer-ne ni brot, sense fer-ne ni un brot, sense fer-ne un brot, sense fer ni brot, sense fer res, sense pegar brot, sense pegar-ne ni brot, sense pegar-ne ni un brot, sense pegar-ne un brot, sense pegar ni brot

1. adv a cama, a cavall de les cames, a peu, a pota, a taló, caminant, en marxa, tris-tras (onomatopeia)

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. v aborronar, acovardir, alarmar, astorar, atemorir, aterrir, corgelar, corglaçar, embasardir, eriçar els cabells, esborronar, escarrufar, esfereir, esgarrifar, esglaiar, espalmar, espantar, espaordir, espardalitzar, esparverar, espasmar, espaventar, esporuguir, esquallar, estamordir, esverar, fer feredat, fer un salt el cor, gelar la sang, horroritzar, posar els cabells de punta, posar els cabells drets, posar els pèls de punta, sangglaçar, sobresaltar

1. v agafar, agafar amb els pixats al ventre, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. v agafar, agafar descuidat, arreplegar, atrapar, atrapar al jaç, atrapar amb les mans al plat, caçar, caçar in fraganti, enganxar, enxampar in fraganti, enxarpar, pescar in fraganti, posar en evidència, sorprendre, sorprendre in fraganti, trobar amb els pixats al ventre, trobar amb les mans a la pasta, trobar desprevingut, trobar in fraganti, agafar en pilotes (col·loquial), enxampar (col·loquial), pescar (col·loquial), sampar (col·loquial)

1. adv amb pocs mitjans

2. adv precàriament

1. v arruïnar, deixar a l’escapça, deixar al mig del carrer, deixar escurat, deixar sense camisa, descabalar, desdinerar, eixugar la butxaca, empobrir, escurar les butxaques, llevar la pell, menjar-se de viu en viu, prendre el pa, xuclar la sang, deixar en pilotes (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: enriquir

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, no saber on ficar-se, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v admirar, astorar, atarantar, atonir, atordir, atorrollar, causar estupefacció, causar estupor, confondre, deixar atònit, deixar blau, deixar cara de mona, deixar sense paraula, deixar sense respiració, deixar sorprès, desconcertar, embabaiar, embadalir, enlluernar, esbalair, estordir, extasiar, meravellar, sorprendre, torbar, xocar

1. v anar a raig de càntir, anar com una seda, anar en popa, anar en vençó, anar la nata, anar llatí, anar sobre rodes, anar veles desplegades, anar vent en popa, rutllar

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot

1. n bancarrota, crac, desfeta, enfonsament, ensorrament, esfondrament, fallida, fracàs, insolvència, naufragi, ruïna, suspensió de pagaments, espolsó (col·loquial), forat (col·loquial), sagnia (col·loquial)

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v fer bullir l’olla, guanyar-se el pa, guanyar-se la pataqueta, guanyar-se la vida, guanyar-se les garrofes, guanyar-se les mongetes, procurar pel davallador, treballar, viure la vida

1. v no poder-se comprar amb diners, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adj pobre pobra, sense recursos, sense res

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata