1. n acompanyament, adhesió, adjutori, adminicle, ajuda, ajut, aportació, asil, assistència, auxili, cobertura, col·laboració, complicitat, compromís, concurs, contribució, cooperació, coparticipació, empara, emparament, favor, gràcia, implicació, intercessió, intervenció, mercè, participació, protecció, reforç, refugi, servei, servici, socorriment, socors, solidaritat, sosteniment, suport, valiment

2. n albíxeres, atenció, benefici, cortesia, delicadesa, detall, donació, escreix, estrenes, finesa, gentilesa, mannà, mocadorada, obsequi, ofrena, present, propina, regal, sobrepaga, sorpresa, torna

3. n ajuda, ajut, almoina, aportació, caritat, contribució, donació, donatiu, òbol, socors

4. n capacitat (f), carisma, dot, idoneïtat, lideratge, qualitat, talent

5. n espontaneïtat, facilitat, gràcia, habilitat (f), naturalitat, simpatia, traça

6. n concessió, favor, gràcia, mercè, privilegi

1. n deïtat, demiürg, divinitat, immortal, lars, oracle, divo (obsolet)

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, rei dels reis, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. adv amb preferència, més aïna, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv pus (antic)

1. n afaitapobres (despectiu), captaire, descamisat descamisada (despectiu), desvalgut, faltat faltada, furtamantes (despectiu), indigent, lumpen, mancat, mendicant, míser, miserable, miseriós, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, pelacanyes (despectiu), pelat pelada, pidolaire, poca-roba, pòtol, rodaire, rodamon, rodamón (ort. pre-2017), trinxa, trinxeraire, vagabund vagabunda

1. adj arruïnat arruïnada, desvalgut desvalguda, en números vermells, escanyat escanyada, faltat faltada, freturós freturosa, indigent, insolvent, mancat mancada, míser mísera, miserable, miseriós miseriosa, misèrrim misèrrima, necessitat necessitada, necessitós necessitosa, paupèrrim paupèrrima, pelat pelada, ric com un grill rica com un grill, sense recursos, sense calés (col·loquial), sense pasta (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: ric rica

2. adj curt curta, escarransit escarransida, escàs escassa, estret estreta, exigu exigua, insuficient, limitat limitada, mancat mancada, mediocre, mesquí mesquina, migrat migrada, minse minsa, minso minsa, moderat moderada, modest modesta, parc parca, poc poca, raquític raquítica, rebordonit rebordonida, reduït reduïda

3. adj accidentat accidentada, aplanetat aplanetada, atziac atziaga, desafortunat desafortunada, desgraciat desgraciada, desventurat desventurada, dissortat dissortada, infaust infausta, infeliç, infortunat infortunada, malafortunat malafortunada, malanat malanada, malastruc malastruga, malaurat malaurada, perdedor perdedora, las lassa (antic)

4. adj àrid àrida, eixorc eixorca, eixut eixuta, erm erma, estèril, improductiu improductiva, ineficaç, infecund infecunda, infèrtil, infructífer infructífera, infructuós infructuosa, inútil, malaguanyat malaguanyada, ociós ociosa, sec seca, va vana

5. adj baix baixa, corrent, humil, modest modesta, obscur obscura, petit petita, vulgar

6. adj deficitari deficitària, escàs escassa, esquifit esquifida, insuficient ‖ ANTÒNIMS: excedentari excedentària

7. adj amb una mà al davant i una altra al darrere, sense recursos, sense res

8. adj ineficient

1. v acanar, aforar, alfarrassar, amidar, apamar, apassar, apreciar, apreuar, arquejar, avaluar, cadenar, calcular, calibrar, canejar, commensurar, compassar, comptar, computar, cotitzar, cronometrar, cubicar, determinar, diagnosticar, estimar, fer, fer un capmàs, graduar, mesurar, peritar, pesar, prear, pressupostar, qualificar, quantificar, sospesar, suputar, tallar, tarar, taxar, tirar, valorar, vogir (fer de contorn), xifrar, destrar (antic), existimar (antic)

2. v acabalar, acumular, amassar, atresorar, comptar, detenir, disposar, fruir, gaudir, haver, posseir, tresorejar

3. v abraçar, cobrir, comprendre, contenir, encloure, englobar, implicar, incloure, involucrar, ocupar ‖ ANTÒNIMS: excloure

4. v agafar, agarrar, aguantar, garfir, mantenir, retenir, sostenir, subjectar, sustentar

5. v complir, guardar, mantenir, observar, respectar

6. v (una qualitat) adquirir, prendre, presentar, revestir

1. v tenir (en abundància), abundar, ser pròdig

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. n baix poble, classe baixa, gent baixa, lumpen, lumpenproletariat, poble menut, poble pla

2. n mendicitat, pobretalla (pejoratiu), pobrissalla (pejoratiu)

1. v adjudicar, assignar, cedir, concedir, dar, deixar, donar, dotar, entregar, gratificar, lliurar, obsequiar, prestar, regalar, transferir, traspassar

1. adv millor

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv de massa, de propina, més del compte

1. pron ni Déu (col·loquial), cap persona, ningú, ni la mare que el va parir (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. adj major, més gran, superior

1. adv manco, menys, no tan, no tant

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. pron tot déu (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj d’ençà que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj com, pel fet que, sent així que

1. loc (indeterminació) de més verdes en maduren, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. loc en nom de Déu, en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per favor, per l’amor de Déu

1. n alfa i omega, Crist, Fill de Déu, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. adj inferior, menor, més petit

1. adj major, més alt, superior

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v acabar, finir, tenir terme

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més enllà, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

1. adv amb preferència, més, més aviat, més exactament, més prompte

2. adv més aviat, més prompte, tirant a

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. prep a part de, de més de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. conj a menys que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj a menys que, fora que, llevat que, si doncs no

1. conj a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (causal) car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj ans, ans al contrari, sinó

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, valga que

1. loc així, així doncs, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. n altivesa, arrogància, bafanada, enfaristolament, envaniment, estufera, fanfàrria, fanfarroneria, fatuïtat, fatxenda, fatxenderia, fums, immodèstia, infatuació, inflor, ínfules, jactància, megalomania, orgull, pedanteria, petulància, presumpció, presumptuositat, pretensió, suficiència, supèrbia, urc, vanitat, ventolera, tafarra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modèstia

2. n cop de coll, esforç, suc de braó

3. n (música) nota aguda, pinyol (col·loquial)

1. adj inferior, menor, més baix

1. v tenir dret

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir ressò, tenir ressonància

2. v difondre’s, divulgar-se, escampar-se, expandir-se, propagar-se, propalar-se, repercutir, rumorejar-se, saber-se, tenir ressò, transcendir

3. v fer època, influir, tenir importància, tenir ressò, tenir ressonància

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v agafar por, estar amb l’ai al cor, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir aprensió, tremolar

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir quimera, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir

1. v combregar, fer la comunió, fer la primera comunió, rebre l’eucaristia, rebre la comunió

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si res més no, tirant curt

1. adv acabat, a continuació, a posteriori, després, en acabant, en acabat, en segon lloc, immediatament, més tard, posteriorment, seguidament, subsegüentment, subseqüentment, tot seguit, encabat (col·loquial)

2. adv allà enllà, més lluny

1. adv allà enllà, més enllà

1. adv amb preferència, més, més aïna, més exactament, més prompte

2. adv més aïna, més prompte, tirant a

1. adv cada vegada més, cada volta més, com més va ,més

1. ij eh, no, oi

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. prep a més de, a part de, en addició a, sobre, ultra, allèn de (antic)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé

1. loc do ut des (llatí), avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no

1. n judici de Déu, ordalia, prova

1. n més-donant (antic), més-dient, millor postor

1. adj de ca l’ample, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, molt gran, de l’hòstia (col·loquial)

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, com una catedral, còsmic còsmica, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, molt gran, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que fa furor

1. v aparèixer, arribar, coincidir, donar-se, eixir, ensopegar-se, escaure’s, escunçar-se, esdevenir-se, esdevindre’s, ocórrer, passar, perfilar-se, presentar-se, produir-se, realitzar-se, resultar, ser, sortir

2. v estar, haver-hi, localitzar, radicar, ser, trobar-se, ubicar

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v assabentar-se, conèixer, controlar, dominar, entendre, saber, tenir coneixement

1. v ser millor, ser preferible

1. v pixar colònia, ser pretensiós

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v aconseguir, assolir, atènyer, culminar, guanyar, reeixir, triomfar

3. v arribar a bon estat, arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir efecte, triomfar

1. v cuidar, curar, custodiar, defendre, defensar, donar una ullada, donar un colp d’ull, donar un cop d’ull, estar amatent, estar atent, guardar, observar, passar compte, posar atenció, preocupar-se, protegir, salvaguardar, vetlar, vetllar, vigilar, zelar

2. v acotiar, agombolar, atendre, conrear, cuidar, gomboldar, tractar bé

1. v anar errat, anar errat de comptes, anar lluny d’osques, equivocar-se, estar equivocat, estar lluny de comptes, ser en error, ser en l’error ‖ ANTÒNIMS: tenir raó

1. v destorbar, fer nosa, molestar, sobrar

1. v atraure’s, atreure’s, captar-se, conciliar-se, congraciar-se, conquerir, conquistar, fer mèrits, guanyar consideració, guanyar-se, merèixer, meritar, ser digne

2. v tenir raó

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv a perpetuïtat, eternament, fins a la mort, permanentment, perpètuament, per sempre, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. ij calla, calleu, moixoni, mut, mut i callosa, mutis, muts, muts i a la gàbia, silenci, xit, xst, xut

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj després que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj des que

1. conj a menys que, fora que, si doncs no, tret que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc tot això que, tot allò que, totes les coses que, tot quant

1. n art, astúcia, diplomàcia, finor, habilitat (f), mà esquerra, mònita, sagacitat, tacte, traça

2. n agradabilitat, atractiu, persuasió, simpatia, sociabilitat

1. n abadia, aljama, basílica, capella, casa del Senyor, catedral, cocatedral, col·legiata, ermita, església, esglesiola, espeu, mesquita, missió, mosquea, oratori, pagoda, panteó, parròquia, santuari, seu, sinagoga, temple, missa (col·loquial)

1. n alfa i omega, Crist, Déu Fill, Fill Unigènit, Jesucrist, Messies, Salvador

1. n deípara, dolorosa, Immaculada, madona, marededeu, Nostra Senyora, pietat, Verge, geperudeta (popular), maredeueta (col·loquial)

1. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressonància

2. v difondre’s, divulgar-se, escampar-se, expandir-se, propagar-se, propalar-se, repercutir, rumorejar-se, saber-se, tenir eco, transcendir

3. v fer època, influir, tenir eco, tenir importància, tenir ressonància

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar-se més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. v caure, caure en pecat, cometre pecat, deshonrar, errar, faltar, macular, mancar, pecar, transgredir, violar, empecadar (antic)

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir nervi

1. v vagar

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir pelut

1. v ensumar, figurar-se, intuir, notar, oldre, olorar, pressentir, sentir, sospitar, témer, tenir indicis

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v febrejar

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir el diable al cos, tenir puces

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica

1. v barallar-se, discutir, disputar-se, haure-se-les, heure-se-les, tenir-se-les

1. v acabar, finir, tenir fi

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv especialment, fonamentalment, majorment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv des d’abans, ja

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a tot allargar, a tot estirar, a tot tardar, com a màxim, tirant llarg

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més exactament

2. adv més aïna, més aviat, tirant a

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. ij ai las, en mala hora, quina llàstima, quin greu

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj com, com que, sent així que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj en la mesura que, en la proporció que, en quant

1. conj acabat que

1. conj amb tot i que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc ben cert que, bé prou que, prou que

1. loc digues-li atxa, digues-li com vulguis, digues-li naps, digues-li cos, poc ençà poc enllà

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, gràcies a Déu, lloat sia Déu

1. loc Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc (una cosa a algú) fer igual, no importar, ser igual, ser indiferent

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. loc això és, a saber, ço és, ço és a saber, com si diguéssim, concretament, dit d’una altra manera, en altres paraules, en concret, és a dir, és a saber, millor dit, o sia, o siga, o sigui, per dir-ho així, per dir-ho millor, per dir millor, per millor dir, per millor dir-ho, vull dir

1. n extrem, límit, màxim, màximum, súmmum

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que arrasa

1. v arribar a bon estat, arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir èxit, triomfar

1. v estar abonat

1. v dur a la butxaca, haver aconseguit, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al sac

1. v dur a la butxaca, haver aconseguit, tenir a la butxaca, tenir al cove, tenir al pot

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir un morro que se’l trepitja

1. v traure trellat, treure trellat

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v anar a espai, anar alerta, anar amb compte, estar alerta, fer atenció, parar atenció, parar compte, parar esment

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v aclarir, detallar, explanar, explicar, precisar

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, girar-se d’allà on ve el vent, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en menys

1. v eixir, sortir, tenir acceptació, tenir sortida, vendre’s, vendre’s com el pa

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet

1. v caber, cabre, entrar

1. v ambicionar, anar a la saga, anar darrere, anhelar, ansiar, ansiejar, aspirar, cobejar, delejar, delir-se, desitjar, envejar, esperar, fondre’s, frisar, frisar-se, glatir, gruar, pretendre, sospirar, voler

1. v barallar-se, discutir, disputar-se, haure-se-les, heure-se-les, tenir raons

1. v afectar l’aire, afigurar, aparèixer, aparençar, aparentar, assemblar-se, fer l’efecte, fer semblant, figurar, imitar, parèixer, recordar, representar, retirar, semblar, aparer (antic)

1. v apiadar-se, compadir-se, empatitzar, identificar-se, posar-se en el lloc (d’algú), sentir empatia, sentir pietat, solidaritzar-se

1. v acompanyar, addicionar, adjuntar, afectar, afegir, agregar, annexar, annexionar, englobar, incloure, incorporar, inserir, integrar, refegir, sumar

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a més inri, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv al més aviat possible, com més aviat millor, com més prompte millor

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, molt de pressa, ràpidament, veloçment

1. adv pitjor

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, fins i tot, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

1. adv com cal, degudament, en la forma deguda

1. ij (maledicció) llamp del cel, maleït, maleït siga, malhaja, malviatge

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj mentre

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. conj atès que, considerant que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. loc tot allò que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc tot això que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc bé prou que, és clar que, prou que

1. n juí de Déu, ordalia, prova

1. adj (construcció) en volada, ixent, rafegut rafeguda, sobreïxent, sobresortint, sortint, voladís voladissa

1. v apreciar, estimar, valorar

1. v no tenir mesura, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli, ser molt bèstia

1. v calcular, considerar, contemplar, contenir, estudiar, fer compte, fer pensament, fer-se compte, imaginar, incloure, pensar, pensar-se, preveure, recollir, tenir en compte

2. v fixar, gravar, memoritzar, recordar, retenir, retindre ‖ ANTÒNIMS: oblidar

3. v considerar, prendre en compte, tenir en compte ‖ ANTÒNIMS: descuidar

1. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir la intenció, voler

1. v anar al pèl, arribar a temps, fer al cas, ser del cas, ser oportú, venir al cas, venir a propòsit, venir a tall, venir a tomb

1. v dur a la butxaca, haver aconseguit, tenir a la butxaca, tenir al pot, tenir al sac

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna

2. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara

1. v eixir, sortir, tenir acceptació, tenir eixida, vendre’s, vendre’s com el pa

1. v afluixar-se les clavilles, anar de cambra, anar de cambres, anar de corruixes, anar de vareta, anar de xurrut, anar fluix de ventre, anar-se’n com una aixeta, cambrejar, escagarrinar-se (col·loquial), escagarrussar-se (col·loquial)

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v ensumar, figurar-se, intuir, notar, oldre, olorar, pressentir, sentir, sospitar, témer, tenir olors

1. v adonar-se, anticipar, anunciar el cor (una cosa), atalaiar-se, augurar, calcular, conjecturar, dir el cor (una cosa), endevinar, ensumar, estar cantat, estimar, intuir, predir, premunir, pressentir, pressuposar, presumir, prevenir, preveure, pronosticar, sospitar, suposar, tenir nas, veure a venir, veure de lluny, veure-les a venir, veure venir

2. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v ser incorregible, ser irrecuperable, ser un cas perdut

1. v arribar a oïda, arribar a orelles, assabentar-se, constar, ennovar-se, entresentir, esbrinar, estar al cas, estar al corrent, posar-se al corrent, saber, venir a orelles

1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir la manilla en la mà, tenir la paella pel mànec, tenir les regnes

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir bola, tenir entravessat, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v estar alfabetitzat, saber de lletra, saber llegir, saber llegir i escriure

1. v tenir collons (col·loquial), abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial)

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, per bona sort, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

2. adv això rai, en bona hora, encara bo, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, per fortuna, per sort

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv almanco, almenys, com a mínim, pel cap baix, si més no, tirant curt

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

2. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. pron Déu i sa mare (col·loquial), el món i la bolla, qui més qui menys, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a condició que, amb el benentès que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj (causal) atès que, car, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj com, com que, pel fet que

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, gràcies a Déu, mercè a Déu

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc (agraïment) beneït sia Déu, gràcies, lloat sia Déu, mercè a Déu

1. loc Déu ho faci, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, rasca que rasca

1. loc en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per Déu, per favor, per l’amor de Déu

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, ja hi firmaria, plagui a Déu que, tant de bo

1. loc estar instruït, saber de lletra, saber llegir, saber llegir i escriure

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. n baixar el cos, menstruar

1. adj balbuç balbuça, balbucient, botijós botijosa, botillós botillosa, disfèmic, embudaire, embuder embudera, farfallós farfallosa, quec queca, tartamut tartamuda, xafallós xafallosa, piulo (col·loquial)

1. v agafar por, estar amb l’ai al cor, estar espantat, redubtar, reguardar, sentir por, sentir temor, témer, temorejar, tenir por, tremolar

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir traça

1. v anar a missa, ser irrebatible

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v deixar, desairar, desatendre, desconsiderar, desdenyar, desestimar, desoir, escarufejar, fer escarafalls, fer rosegons, girar l’esquena, menysestimar, menysprear, menystenir, menysvalorar, mirar de dalt a baix, no donar importància, no fer cas, refusar, tenir en poc

1. v estar a l’altura, tenir prou categoria

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v excedir, passar, sobremuntar, sobrepassar, sobrepujar, superar, transcendir, ultrapassar

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir coneixement

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v no haver-hi remei, no haver-hi res a fer, no haver-hi solució

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir negre, tenir pelut

1. v afavorir, agradar, anteposar, avantposar, desitjar, distingir, estimar més, preferir, preposar, sobreposar, voler

1. v apretar (castellanisme; DNV), estrènyer, estretir

1. adv amb preferència, més, més aïna, més aviat, més prompte

1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, més que un foc no en cremaria, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

2. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

3. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv allà on, a on, on

1. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, molt, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

2. adv de massa, de més, de propina

1. adv a més a més, a sobre, d’afegitó, d’escreix, damunt, de més a més, per a acabar-ho d’adobar, per a acabar-ho d’arreglar, per afegiment, per a millor adobar, per a reblar el clau, per torna

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv cada vegada més, com més va ,més, més i més

1. ij (conformitat) Àngela Maria, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui, serà el que Déu voldrà

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc (agraïment) gràcies, gràcies a Déu, lloat sia Déu, mercè a Déu

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. loc (agraïment) Déu t’ho pagui, gràcies, mercès, moltes gràcies

1. loc desigualtat evident, no haver-hi color

1. loc no fora cas que, no siga cas que

1. n ardiaca, beneficiat, braman, canonge, capellà, cenobita, clergue, coadjutor, contemplatiu, diaca, donat, druida, eclesiàstic, flamen (Roma), fra, frare, germà, hierofanta, imam, levita, ministre ministra, ministre de l’altar, ministre de l’Església, ministre del sagrament, ministre sagrat, monjo, mossèn, muetzí, ordenat, pare, pastor pastora, prevere, rabí, rector, religiós, sacerdot, sacerdotessa, subdiaca, vicari, xaman, monge (antic) ‖ ANTÒNIMS: seglar

1. adj/n acrític acrítica, badoc badoca, borrec borrega, càndid càndida, candorós candorosa, confiat confiada, crèdul crèdula, fava, fiat fiada, ignorant, incaut incauta, infantil, ingenu ingènua, innocent, innocentot innocentota, miracler miraclera, naïf, panoli, passerell, pau (m), saboc, senzill senzilla, simple, simple d’esperit, taujà taujana, totxo totxa, balòstia (col·loquial)

2. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj aporegat aporegada, bacorer bacorera, coquí coquina, covard covarda, espantadís espantadissa, esquallós esquallosa, fagina, gallina, gallof gallofa, mesell mesella, poregós poregosa, poruc poruga, pusil·lànime, tement, temorec temorega, temorenc temorenca, temorós temorosa, timorat timorata, cagabandúrries (col·loquial), cagacalces (col·loquial), caganer caganera (col·loquial), cagarina (col·loquial), cagarrita (col·loquial), cagarro (col·loquial), cagat cagada (col·loquial), cagó cagona (col·loquial), caguerri (col·loquial), caguetes (col·loquial), escagarrinat escagarrinada (col·loquial), escagarrussat escagarrussada (col·loquial), mitja merda (col·loquial), porega (col·loquial), porica (col·loquial), poriga (col·loquial), titafluixa (col·loquial), titafreda (col·loquial)

2. adj ànima de càntir, apocat apocada, aprensiu aprensiva, avergonyit avergonyida, clos closa, confús confusa, d’ànim flac, empegueït empegueïda, encongit encongida, escrupolós escrupolosa, indecís indecisa, introvertit introvertida, mancat d’esperit, mut muda, poruc poruga, pusil·lànime, reservat reservada, retret retreta, ruborós ruborosa, silenciós silenciosa, tancat tancada, temorec temorega, tímid tímida, timorat timorata, torbat torbada, vergonyant, vergonyós vergonyosa ‖ ANTÒNIMS: extravertit extravertida

3. adj ànima de càntir, d’ànim flac, dèbil, feble, pusil·lànime, tímid tímida

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que surt a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v fer escola, influir, liderar, tenir deixebles

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v avorrir, malvoler, portar-la votada, portar mala voluntat, sentir tírria, tenir-la votada, tenir malvolença

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v eixir, festejar, sortir

1. v fer escola, influir, liderar, tenir seguidors

1. v no haver-hi manera, no haver-hi mans, ser impossible

1. v no tenir mida, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli, ser molt bèstia

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v avorrir, malvoler, portar-la votada, portar mala voluntat, sentir tírria, tenir-la jurada, tenir malvolença

1. v calcular, considerar, contemplar, contenir, estudiar, fer compte, fer pensament, fer-se compte, imaginar, incloure, pensar, pensar-se, preveure, recollir, tenir present

2. v analitzar, considerar, esguardar, esplugar, examinar, mirar, observar, parar esment, prendre en consideració, reconèixer, reparar, tenir en consideració, veure

3. v considerar, prendre en compte, tenir present ‖ ANTÒNIMS: descuidar

1. v prendre’s amb filosofia, prendre paciència

1. v donar per bo, donar per descomptat, donar per fet, donar per llest, donar per segur

1. v consumir-se, corcorcar-se, desficiar-se, despacientar-se, enervar-se, exasperar-se, frisar, frisar-se, grifar-se, impacientar-se, neguitejar-se, perdre la paciència, posar-se nerviós

1. adv d’igual manera, de la mateixa manera, exactament, idènticament, igualment, per igual, per un igual, tal qual

2. adv amb exactitud, exactament, just, justet, ni menys ni manco, precisament

1. adv cada volta més, com més va ,més, més i més

1. adv cada vegada més, cada volta més, més i més

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara com que, encara rai que, i bo que, sort que, valga que

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, sona que sona

1. loc això mateix, exactament, exacte, justa la fusta

1. loc (resposta a un agraïment) a Déu sien dades, de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. loc no fora cas que, no fos cas que

1. loc no fos cas que, no siga cas que

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc nyic-i-nyac, rasca que rasca, sona que sona

1. adj de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, molt gran, de l’hòstia (col·loquial)

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v acostumar, estilar-se, freqüentar, ser freqüent, soldre, soler, sovintejar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir la bona

1. v fer mala ganya, fer mala pinta, tenir mala ganya

1. v tenir la consciència tranquil·la

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v ser ben plantat, tenir bona planta

1. v tenir coll avall, veure segur

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v tenir la paraula (d’algú), comptar (amb algú), confiar (en algú), deixar en les mans (d’algú), donar un vot de confiança (a algú), fer compte (d’algú), fer un acte de fe

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v córrer-se (col·loquial), escórrer-se (col·loquial)

1. v abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial), tenir collons (col·loquial)

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. v fer mala ganya, fer mala pinta, tenir mala pinta

1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir el timó, tenir la manilla en la mà, tenir la paella pel mànec

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir entravessat, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

2. v avorrir, malvoler, portar-la votada, portar mala voluntat, sentir tírria, tenir-la jurada, tenir-la votada

1. v acientar, advertir, anunciar, assabentar, assenyalar, avisar, bufar a l’orella, compartir, comunicar, declarar, dir, donar a conèixer, donar part, donar raó, ennovar, expressar, fer avinent, fer entenent, fer pensar, fer present, fer sabedor, fer saber, indicar, informar, intimar, manifestar, notificar, participar, posar al corrent, posar en antecedents, recordar, significar, transmetre

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v tenir a mig coll, veure segur

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v eixir, sortir, tenir eixida, tenir sortida, vendre’s, vendre’s com el pa

1. adv i encara menys, ni, ni menys, no, tampoc

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni pus, sense més sal ni més oli, sense motiu, sense raó

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj en la proporció que, en quant, en tant que

2. conj en la proporció que, tant com

1. loc (resposta a un agraïment) de res, en vida de tots, en vida teva, no es mereixen, no faltaria més, només faltaria, no s’ho val, vostè les té totes

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc no tenir caràcter, no tenir energia, ser de mata morta

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

2. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, tant sí com no

3. loc ja està bé, ja n’hi ha prou, matem-ho, prou, s’ha acabat el bròquil

1. loc no tenir caràcter, no tenir espenta, ser de mata morta

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que ix a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v fer època, influir, tenir eco, tenir ressò, tenir ressonància

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v estar molt bé, ser bo de veure

1. v assabentar-se, conèixer, controlar, dominar, entendre, saber, tenir idea

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v causar sensació, deixar tothom esbalaït, destacar, donar el colp, donar el cop, fer cop, fer època, fer forrolla, fer furor, fer sensació, fer soroll, fer tronar i ploure, tenir eco, tenir ressò

2. v fer època, influir, tenir eco, tenir importància, tenir ressò

1. v abominar, avorrir, detestar, dur a l’ull, execrar, malvoler, mirar amb mals ulls, mirar de cua d’ull, mirar de mal ull, mirar de reüll, mirar malament, no mirar la cara, no poder sofrir, no poder veure, no poder veure ni en pintura, odiar, tenir aversió, tenir bola, tenir malvolença, tenir mania, tenir quimera, tenir tírria ‖ ANTÒNIMS: estimar

1. v agafar febre, agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir un accés de febre, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona llengua, tenir facilitat de paraula

1. v ser ben plantat, tenir bona perxa

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, viure d’il·lusions

1. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir el propòsit, tenir per cor, voler

1. v controlar, dominar, imperar, predominar, preponderar, prevaldre, prevaler, regnar, senyorejar, tiranitzar, triomfar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v decebre, quedar curt, semblar poc, semblar poca cosa ‖ ANTÒNIMS: satisfer

1. v dur de cap, fer compte, fer pensament, ficar-se al cap, posar-se en cor, pretendre, proposar-se, tenir la intenció, tenir per cor, voler

2. v (una idea) acariciar, alimentar, il·lusionar-se, nodrir

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, la mar de, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv de franc, per caritat, per la glòria

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam amunt, pam avall, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, poc o molt, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. ij (disgust o contrarietat) ah, arruixa, buf, puf, vaja, xe

1. pron el món i la bolla, tota la gent, tot el món, tothom, tot lo món, tots, tots i cadascun, tots i cada un, Déu i sa mare (col·loquial), tot Cristo (col·loquial), tot déu (col·loquial), tot gat i fura (col·loquial), tot xanco i manco (col·loquial)

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tretze són tretze

1. loc anar curt d’armilla, anar escanyat de diners, anar just de diners

1. loc cara de fàstics, cara de jutge, cara de pocs amics, cara de vinagre

1. loc en nom de Déu, en nom del cel, en nom de tots els sants, per caritat, per Déu, per favor

1. loc no tenir energia, no tenir espenta, ser de mata morta

1. v dur a la butxaca, haver aconseguit, tenir al cove, tenir al pot, tenir al sac

1. v agafar una mona, agafar una pítima, agafar un gat, alcoholitzar, alegrar-se, emborratxar, embriagar, engatar, inebriar, posar-se alegre, pujar el vi al cap, entrompar (col·loquial)

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v defraudar-se, desenganyar-se, desil·lusionar-se, frustrar-se

1. v tenir el cor robat (algú o alguna cosa a algú), afal·lerar-se, afeccionar-se, afectar-se, aficionar-se, agradar, antullar-se, apassionar-se, enamorar-se, encaboriar-se, enderiar-se, engrescar-se, entusiasmar-se, estimar, interessar-se

1. v deixar de banda, deixar de racó, deixar en terra, descuidar, excloure, fer cas omís, fer vores, ignorar, menystenir, negligir, oblidar, ometre, passar olímpicament, passar per alt, passar per damunt, prescindir, preterir

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir trencat el tel de la llengua

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v no tenir sentiments, ser insensible, tenir el cor de pedra, tenir el cor pelut, tenir pèls en el cor

1. v no donar l’abast

1. v estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v engelosir-se, sentir enveja

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir dits, tenir mans de plata

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tirar, tolerar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona parola, tenir facilitat de paraula

1. v no tenir compassió, no tenir sentiments, ser insensible, tenir el cor de pedra, tenir pèls en el cor

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, peti qui peti, tant sí com no

1. adv al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, fins a no poder més, per excés

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc i en pau, i en paus, i prou, i punt, i s’ha acabat

1. loc no hi ha res a fer, què hi farem

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no trau cap, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj oblong oblonga, rectangular

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, fer la fel, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)

1. v no tenir compassió, ser insensible, tenir el cor de pedra, tenir el cor pelut, tenir pèls en el cor

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v escafinyejar, gormandejar, ser del morro fi, ser llamenc, ser llepafils

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v ser sensible, ser tot cor

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir molt de fetge, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir bones mans, tenir dits, tenir mans de fada

1. adv moltes vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. conj en la mesura que, en quant, en tant que

2. conj en la mesura que, tant com

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. adj admirable, adorable, apoteòsic apoteòsica, apoteòtic apoteòtica, bell bella, de cine, de pel·lícula, diví divina, encantador encantadora, enlluernador enlluernadora, esbalaïdor esbalaïdora, espectacular, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinador fascinadora, fascinant, fenomenal, formidable, genial, gloriós gloriosa, idíl·lic idíl·lica, impressionant, increïble, indescriptible, inefable, màgic màgica, magnífic magnífica, majestuós majestuosa, meravellós meravellosa, miraculós miraculosa, mirífic mirífica, notable, portentós portentosa, preciós preciosa, prodigiós prodigiosa, sensacional, soberg soberga, sobrenatural, sorprenent, sumptuós sumptuosa, superb superba, espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), súper (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, treure faves d’olla

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix

1. v no tenir compassió, no tenir sentiments, ser insensible, tenir el cor de pedra, tenir el cor pelut

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v anar peix, desconèixer, estar peix, ignorar, no saber, no saber-ne ni les beceroles, no saber-ne ni palla ni pols, no saber-ne ni un borrall, no tenir noció

2. v no tenir dos dits de coneixement, no tenir dos dits de front, ser un insensat

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de tres déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v tenir aproximadament (anys), cinquantejar, huitantejar, norantejar, quarantejar, seixantejar, setantejar, trentejar, vintejar, vintenejar, vuitantejar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v estar a l’altura, tenir la talla

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. v anar amb el cor a la mà, obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la boca

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més prompte millor

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, vist que

1. loc a manera d’exemple, a tall d’exemple, com a mostra, com aquell qui diu, com ara, com és ara, concretament, en concret, en especial, en particular, especialment, particularment, per dir-ho així, per exemple, per posar un exemple, posem per cas, verbigràcia

1. loc mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit

1. loc ser una arma de doble tall, ser una arma de dos talls, tenir avantatges i inconvenients

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no en parlem més, tant sí com no

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir bon ronyó, viure bé, viure en l’abundància

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir la bona

1. v (estar boig) estar boig, estar carabassa, estar com una carabassa, estar com un cabàs de gats, estar com un llum, estar com un llum de ganxo, estar llampat, estar malament del cap, estar per a tancar-lo, estar perquè el tanquin, estar sonat, estar tarat, estar tocat, estar tocat de l’ala, estar tocat del bolet, estar tocat del cap, estar torrat, faltar una cuita, faltar un bull, no girar rodó, no ser-hi tot, no tocar quarts ni hores, parlar sol, viure en un altre món

1. v no tenir compassió, no tenir sentiments, ser insensible, tenir el cor pelut, tenir pèls en el cor

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v estar irritat, estar malhumorat, fer cara de jutge, fer cara de pocs amics, fer cara de pomes agres, fer cara de prunes verdes, fer cara de set déus, fer cara de vinagre, fer cara seriosa, fer mala cara, fer morros, pagar amb la cara, semblar una paret sense arrebossar

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. v analitzar, considerar, esguardar, esplugar, examinar, mirar, observar, parar esment, prendre en consideració, reconèixer, reparar, tenir en compte, veure

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

2. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa, ser molt pobre

1. v afligir, agitar, alarmar, amoïnar, angoixar, anguniar, anguniejar, apenar, apesarar, atribolar, contorbar, crucificar, desassossegar, devorar, encaparrar, enquimerar, estenallar, fer angúnia, fer mala sang, fer patir, inquietar, intranquil·litzar, llevar la son, marejar, mortificar, neguitejar, obsessionar, preocupar, rosegar, rosegar una pena el cor, tenallar, torbar, torturar, tribular, turmentar

1. adv al més aviat, com més aviat millor, com més prompte millor

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a carrera llarga, a la llarga, a llarg terme, a llarg termini, a llarg tret, amb el temps, tard o d’hora

3. adv a la curta o a la llarga, més prompte o més tard, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra, un dia o altre

1. loc tenir la camisa bruta, tenir la cua de palla

1. loc tenir la camisa bruta, tenir les mans brutes

1. loc tenir la cua de palla, tenir les mans brutes

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v anar en dansa, no parar en torreta, no parar quiet, no poder parar, picar el cul, ser cul calent, ser el cul d’en Jaumet, ser escopeta de cul calent, ser un argent viu, ser un belluguet, ser un nervi, ser un tràfec, tenir nervi, tenir puces

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir un bon davallant

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir pardalets al cap, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, ser molt pobre

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar)

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v anar amb el cor a la mà, obrir el cor, portar el cor a la boca, ser obert, ser sincer, tenir el cor a la mà

1. v acudir-se, encendre’s la llumeta, ocórrer-se, passar pel cap, passar per la barretina, tenir a la punta de la llengua, venir a esment, venir a la boca, venir a la llengua, venir a la memòria, venir a la ment, venir al cap, venir l’acudit

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al clot

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir el cap ple de pardals, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. adv al més aviat, al més aviat possible, com més aviat millor

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a la curta o a la llarga, més tard o més d’hora, prest o tard, prompte o tard, tard o d’hora, una hora o altra, un dia o altre

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc trobar escarment, trobar sabata de son peu

1. loc com més serem més riurem

1. v tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v tenir els collons plens (vulgar), estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els nassos plens

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir mala peça al teler, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v agafar febre, agafar una febrada, enfebrar-se, escalfeir-se, escalfir-se, tenir una febrada, venir la febre ‖ ANTÒNIMS: desenfebrar-se

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins

1. v caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se els collons (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. v afirmar, assegurar, atestar, certificar, donar fe, donar la paraula, donar paraula d’honor, fer un jurament, jugar-s’hi (alguna cosa), jugar-s’hi el coll, jugar-se qualsevol cosa, jurar, poder pujar-hi de peus, posar les mans al foc, prestar jurament, prometre, testimoniar

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir les hores comptades, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

2. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser el pont dels ases, ser pelut, ser un os, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de pardals, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un ull de poll al cervell

1. adv injustificadament, sense com va ni com ve, sense més ni més, sense més ni pus, sense motiu, sense raó

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. loc com més sucre més dolç

1. loc (indeterminació) Déu sap, no se sap mai, potser, qui sap, tal vegada, tal volta, vés a saber

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v agonitzar, anar-se’n, estar a les acaballes, estar a les portes de la mort, estar a les tres pedretes, estar a les últimes, estar en l’article de la mort, estar en passament, estar entre la vida i la mort, estar leri-leri, estar morint-se, tenir mala peça al teler, tenir un peu a la tomba, tenir un peu al calaix, tenir un peu al clot

1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir el timó, tenir la paella pel mànec, tenir les regnes

1. v controlar, dirigir, dominar, dominar el galliner, fer i desfer, governar, intervenir, manar, manejar, menar la dansa, moure els fils, pastar i fènyer, portar el rem, portar els pantalons, portar el timó, portar la bandera, portar la batuta, portar la veu cantant, portar les regnes, remenar l’olla, remenar les cireres, ser de l’olla, ser l’amo del ball, tallar el bacallà, tallar l’abadejo, tenir el timó, tenir la manilla en la mà, tenir les regnes

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v ferir-se, llampar-se

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. n la gota que fa vessar el got

1. n (sentit figurat) atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, cercle viciós, cul-de-sac

1. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v tenir bona llengua, tenir bona parola

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

2. v no tenir coneixement, no tenir dos dits de coneixement, ser un insensat

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v no anar enlloc, no dur enlloc, no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir poquet i bo, dir tot ras, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v abstenir-se, allunyar-se, arronsar les espatlles, defugir, desentendre’s, desinteressar-se, inhibir-se, no voler saber-ne res, retirar-se, retraure’s, retreure’s, sostraure’s, sostreure’s, passar (col·loquial)

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. v aixecar castells en l’aire, estar carregat de solfes, fantasiejar, fer-se il·lusions, fer volar coloms, il·lusionar-se, no tocar de peus a terra, somiar, somiar despert, somiar impossibles, somiar ous, somiar perdius, somiar rotllos, somiar truites, somniar, tenir pardalets al cap, tenir terra a l’Havana, veure animetes, viure a la lluna, viure d’il·lusions ‖ ANTÒNIMS: tocar de peus a terra

2. v tenir el cap ple de fum, tenir el cap ple de grills, tenir el cap ple de vent, tenir vent al cap, viure d’il·lusions

1. v caure l’ànima als peus, decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda

1. v estar entre dues aigües, estar indecís, fluctuar, nadar entre dues aigües, nedar entre dues aigües, no estar en mar ni en terra

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir un bon baixant