1. adv allà on, a on, en el lloc que

1. pron a on, en quin lloc

1. adv allà on, en el lloc que, on

1. pron en quin lloc, on

1. adv a on, en el lloc que, on

1. adv a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

1. loc ser un cagadubtes

1. v anar de bòlit, anar de corcoll, anar escopetejat, estar atabalat, estar atrafegat, estar molt enfeinat, no donar l’abast, treure el fetge per la boca, anar de cul (col·loquial)

1. v abaixar el cap, abaixar el front, afrontar-se, anar-se’n amb la cua entre cames, avergonyir-se, caure la cara de vergonya, donar-se vergonya, empegueir-se, morir-se de vergonya, ruboritzar-se, sufocar-se, torbar-se, vergonyar-se, voler fondre’s

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc cadascú per on l’enfila, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets

1. loc afinar el tret, anar amb compte, anar amb els peus plans, anar amb peus de plom, anar amb sabates de feltre, anar l’ull al bou, guardar la mà a la faixa, posar els peus plans

1. loc cadascú per on li pega, ell s’entén i balla sol, tants caps, tants barrets

1. adv allà on brama la tonyina (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v no haver-hi per on agafar (alguna cosa), no anar enlloc, no dur enlloc, no ser raonable, no tenir cap ni centener, no tenir cap ni peus, no tenir molla ni crostó, no tenir ordre ni concert, no tenir seguida, no tenir sentit, no tenir solta, no tenir solta ni volta, no tenir trellat, no tenir trellat ni ficaci, no tenir trellat ni forrellat, no treure cap a carrer, no treure cap a res

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas allà on no el demanen, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v canviar de camisa, canviar de color, fer un canvi de front, mudar de bandera, navegar a tots els vents, seguir el vent, ser un arlequí, ser un penell, ser un Proteu, tenir llunes

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc allà on va la corda va el poal, avenir-se, avenir-se com a bons germans, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana

1. v donar nassades, entrar pertot, entremetre’s, escorniflar, ficar el nas, ficar el nas pertot arreu, ficar-se en brocs, ficar-se en bucs, ficar-se en daus, ficar-se en la vida (d’algú), ficar-se en tot, ficar-se on no el demanen, ficar-se on no li importa, furetejar, furgar, furonejar, manifassejar, tafanejar

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. loc ja no ve d’aquí, ja que hi som, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll

1. adv allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. adv allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)