1. n hòstia (vulgar), batzac, bescollada, bocinada (valencià), bolet, boticaix, bufa, bufet, bufetada, calbot, carabassinada, carxot, castanyot, catxamona, catxeta, cinqueta, clatellada, clatellot, closcada, closquet, collada, colp, cop, esclafit, fava, flist-flast (onomatopeia), galtada, galtó, grapat, guantada, inflada, mamballeta (mallorquí), manotada, màstec, mastegot, morma, mostatxada (català septentrional), pantoflada, pinya, pinyac, plantofada, punyada, queixada (història), revés, sabocada, samarrada (valencià), sapastrada, tabalada, tamborinada, tampanada, tave, tostorro, trompada, tust, unflada, ventallada, ventallot, volea, buda (col·loquial), carquinyol (col·loquial), castanya (col·loquial), castanyolada (col·loquial), ceba (col·loquial), clec (col·loquial), cleca (col·loquial), coca (col·loquial), galeta (col·loquial), galotxa (col·loquial), gleva (col·loquial), llet (col·loquial), mandoble (col·loquial), mansiula (col·loquial), nano (col·loquial), nata (col·loquial), nespla (col·loquial), nyespla (col·loquial), sucada (col·loquial), tafarrada (col·loquial), tro (col·loquial), xufa (col·loquial)

1. n neula, oblea, oblia, pa d’àngel

2. n (religió) el cos de Jesucrist, forma

1. ij (admiració, sorpresa) hòstia (vulgar), ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. ij (vulgar) hosti, òndia, ostres

1. n mala hòstia (vulgar), mala bava, mala intenció, mala llet (vulgar), malignitat

2. n mala hòstia (vulgar), mal geni, mal humor

1. adj de l’hòstia (col·loquial), de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, molt gran

1. loc ser l’hòstia (vulgar), ser d’allò que no hi ha, ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. n gec d’hòsties (col·loquial), allisada, atupada, esbatussada, esbatussó, estomac, estomacada, fart de llenya, gec, gec de garrotades, gec de llenya, gipó de llenya, juli, llenya, mà de llenya, maltractament, palissa, pallissa, passada de bastó, passada de vara, tacó, tupada, ventim, batuda (col·loquial), espolsó (col·loquial), panadera (col·loquial), tana (col·loquial), tonyina (col·loquial)

1. adv a tota hòstia (vulgar), a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, molt de pressa, ràpidament, veloçment

1. adj de mala hòstia (col·loquial), amb la castanya torta, coent, de futris, de mala gaita, de mala gana, de mala jeia, de mala lluna, de mal cafè, de mal clim, de mal humor, de mal tec, disgustat disgustada, empipat empipada, enfadat enfadada, enutjat enutjada, irritable, irritat irritada, malhumorat malhumorada, molest molesta, molestat molestada, socarrat socarrada, volat volada, de mala llet (col·loquial), de mal rotllo (col·loquial), emprenyat emprenyada (col·loquial), mosca (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: content contenta, satisfet satisfeta

1. ij (vulgar) càgon, cagoncony, cagondena, cagondeu, càgon l’ou, càgon la mar salada, càgon tot, càson, mecàgon, mecagoncony, mecagondena, mecagondeu, mecàgon l’hòstia, mecàgon l’ou, mecàgon la mar salada, mecàson

1. ij (vulgar) càgon, cagoncony, cagondena, cagondeu, càgon l’hòstia, càgon l’ou, càgon la mar salada, càgon tot, càson, mecàgon, mecagoncony, mecagondena, mecagondeu, mecàgon l’ou, mecàgon la mar salada, mecàson

1. v deixar-se d’històries, deixar-se d’orgues, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries, tallar el nus gordià

1. v fer un pa com unes hòsties (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir