1. n carall (col·loquial), fal·lus, membre, membre viril, penis, canut (col·loquial), cigala (col·loquial), cuc (col·loquial), cuca (col·loquial), fava (col·loquial), ferramenta (col·loquial), llonganissa (col·loquial), mànec (col·loquial), ocell (col·loquial), pardal (col·loquial), pilila (infantil), piu (col·loquial), piua (col·loquial), pixa (col·loquial), pixador (col·loquial), pixorro (col·loquial), quirra (col·loquial), semaler (col·loquial), tavella (col·loquial), tita (col·loquial), titola (col·loquial), trompa (col·loquial), verga (col·loquial), virot (col·loquial), vit (antic), xeu (col·loquial), xufa (col·loquial)

1. ij (admiració, sorpresa) carall (vulgar), ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. ij (vulgar) carai, caram, caratxos

1. v anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir