1. v desagreujar, dignificar, purgar, redimir, rehabilitar, reintegrar, rentar, reparar, rescabalar, restablir, restituir, sincerar, tornar la fama

1. n abonaré, aval, bitllet, pagaré, taló, tiquet, val, xec

1. adj august augusta, auri àuria, boníssim boníssima, celestial, de mà de mestre, de traca i mocador, eminent, excel·lent, excels excelsa, extraordinari extraordinària, ideal, idoni idònia, immillorable, imperial, insuperable, insuperat insuperada, magistral, meravellós meravellosa, mestre mestra, millor, òptim òptima, perfecte perfecta, preciós preciosa, preexcels preexcelsa, primicer primicera, pur pura, ric rica, sobrebò sobrebona, sublim, superior, suprem suprema, transcendent ‖ ANTÒNIMS: millorable

2. adj afable, altruista, benefactor benefactora, benèvol benèvola, benigne benigna, bondadós bondadosa, bonhomiós bonhomiosa, caritatiu caritativa, clement, compassiu compassiva, condescendent, filantrop, filàntrop filàntropa, filantròpic filantròpica, generós generosa, humà humana, humanal, humanitari humanitària, indulgent, magnànim magnànima, misericordiós misericordiosa, virtuós virtuosa, angelot (col·loquial)

3. adj (una terra) abundant, esplèndid esplèndida, fecund fecunda, feraç, fèrtil, fructífer fructífera, fructuós fructuosa, fruitós fruitosa, generós generosa, gras grassa, pròdig pròdiga, productiu productiva, prolífer prolífera, prolífic prolífica, prolíger prolígera, rendible, retent, ric rica, ubèrrim ubèrrima

4. adj abellidor abellidora, apetitós apetitosa, deliciós deliciosa, exquisit exquisida, gustós gustosa, llaminer llaminera, llépol llépola, mengívol mengívola, saborós saborosa, sàpid sàpida, saporífer saporífera, saporífic saporífica, suculent suculenta ‖ ANTÒNIMS: fat fada, insípid insípida

5. adj depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, fi fina, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

6. adj adret adreta, condret condreta, eucràtic eucràtica, fi fina, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

7. adj afalagador afalagadora, agradable, convenient, falaguer falaguera, favorable, grat grata, gratificant, plaent, satisfactori satisfactòria, satisfaent ‖ ANTÒNIMS: insatisfactori insatisfactòria

8. adj caritatiu caritativa, commiseratiu commiserativa, compacient, compassiu compassiva, misericorde, misericordiós misericordiosa, piadós piadosa, pietós pietosa

9. adj caritatiu caritativa, just justa, perfecte perfecta, pur pura, sant santa, venerable, virtuós virtuosa

10. adj avantatjós avantatjosa, benigne benigna, favorable, positiu positiva, pròsper pròspera ‖ ANTÒNIMS: negatiu negativa

1. n pi campaner, pi de llei, pi de pinyons, pi pinyer, pi pinyoner, pi ver

1. adv de debò, de fet, de ver, de veritat, efectivament, en efecte, en obra, en realitat, en veritat, realment, rient rient, veritablement

2. adv de bo de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, donar bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. n àrbitre àrbitra, componedor componedora, compromissari compromissària, conciliador conciliadora, intercessor intercessora, intermediari intermediària, jutge, mediador mediadora, mitjancer mitjancera, tercer

1. n baldragues, bonàs, bragasses, calçasses, jan, sinagües

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

2. n candidesa, candor, confiança, credulitat, ingenuïtat, innocència, naturalitat, simplicitat, superstició

3. n bon comportament, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, en bon estat, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. ij com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què hi ha de nou, què tal

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj d’ençà que

1. conj com, pel fet que, sent així que

1. n àngel de la guarda, benefactor benefactora, campió campiona, defenedor defenedora, defensor defensora, espònsor, fautor fautora, filantrop filantropa, filàntrop filàntropa, finançador finançadora, fomentador fomentadora, garant, lloca, mecenes, padrí, paladí, patró patrona, patrocinador patrocinadora, providència, tutor tutora, valedor valedora

1. n dolent dolenta, escurçó, mala ànima, mala bèstia, mala peça, mala pècora, mala pell, mala persona, mala pua, mal sorge, malvat, pua, roí roïna, roín roïna, sacre

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bona voluntat, bondat, bonesa, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v convèncer, fer bo, fer el pes, fer peça, satisfer

1. v curar, guarir, remeiar, restablir, restituir la salut, sanar, tornar la salut

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a la meitat de, al mig de, enmig de, en mig de, entre, entremig de, voltat de

2. prep al fort de, al pic de, al ple de, en ple

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que

1. conj a menys que, llevat que, si doncs no, tret que

1. conj així que, a penes, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. conj a menys que, fora que, llevat que, si doncs no

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix

1. conj a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj (causal) car, com sigui que, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj considerant que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj ans, ans al contrari, sinó

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, sort que, valga que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, valga que

1. loc ben cert que, bé prou que, és clar que

1. loc així, així doncs, consegüentment, de manera que, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. n amansiment, apaivagament, blanor, bonança, calma, serenor, suavitat, tranquil·litat

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon remei, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n (religió) beatitud, bona mort, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona estrella, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n (religió) beatitud, bon remei, bon repòs, felicitat eterna, l’altre món, repòs etern, repòs perdurable, salut, salut eterna, salvació, salvació de l’ànima, sant repòs

1. adv a pas de càrrega, a pas de frare convidat, a pas lleuger, camí tirat

1. adv això rai, en bona hora, encara com, encara gràcies, encara rai, encara sort, gràcies a Déu, per fortuna, per sort

1. ij eh, no, oi

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, de la mateixa manera que

1. conj encara com que, encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passament, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. adj a baix preu, a bon mercat, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. adj bon vivant (francès), epicuri epicúria, hedonista, mundà mundana, refinat refinada, sensual, voluptuós voluptuosa

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que fa furor

1. adj ample ampla, betzarrut betzarruda, boterut boteruda, botinflat botinflada, botit botida, carnós carnosa, carnut carnuda, corpulent corpulenta, cras crassa, doble, fardassa, gord gorda, gotzo gotza, gras grassa, grassonet grassoneta, gros grossa, grossal (un fruit), gruixut gruixuda, inflat inflada, llustrós llustrosa, massís massissa, molsut molsuda, obès obesa, panxarrut panxarruda, panxut panxuda, pencut pencuda, pícnic pícnica, ple plena, polpós polposa, rabassut rabassuda, redó redona, revingut revinguda, rodanxó rodanxona, rodó rodona, sacsoner sacsonera, sacsonut sacsonuda, sòlid sòlida, unflat unflada, ventrellut ventrelluda, ventrut ventruda, voluminós voluminosa

1. adv amb bona intenció, sense malícia

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv (finalment) a l’últim, al capdavall, al cap i a l’últim, al cap i a la fi, a tall de conclusió, ben mirat, cal cap darrer, com a conclusió, comptat i debatut, després de tot, en conclusió, en darrer terme, en definitiva, en fi, en general, fet i fet, finalment, per acabar, per concloure, tot ben garbellat

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon humor, de filis, de gaita

1. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon grat, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv a dreta llei, d’acord amb la llei, de dret, de ple dret, legalment, segons la llei

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. ij calla, calleu, moixoni, mut, mut i callosa, mutis, muts, muts i a la gàbia, silenci, xit, xst, xut

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj des que

1. conj després que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

2. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a menys que, fora que, si doncs no, tret que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, plagui a Déu que

1. loc tot això que, tot allò que, totes les coses que, tot quant

1. loc bon profit us faci, que vagi de gust

1. n bona presència, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

2. n cara de bon any, cara de Pasqua, cara saludable

1. n acció, actuació, entremetiment, immixtió, influència, influx, ingerència, intercessió, interposició, intervenció, intromissió, mediació, mitjanceria, operació, participació, entremesa (antic)

2. n auspicis, patronatge, protecció, recomanació

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, fi fina, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

1. adj boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v (una malaltia) alleujar-se, curar-se, guarir-se, millorar, recobrar-se, recuperar-se, refer-se, remetre, restablir-se, revenir, sanar, veure’s les orelles

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adv de bo, de bon de veres, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

2. adv a boca plena, amb el cor a la mà, amb la mà al pit, amb sinceritat, amb tot el cor, de bon cor, de cor, de cor i coradella, de dins del cor, de dins l’ànima, de tot cor, sincerament

1. adv especialment, fonamentalment, majorment, oimés, per damunt de tot, principalment, sobretot

1. adv a deshora, a destemps, a l’hora del porc, a les quaranta, a les quinze, a les talúries, a les tantes, amb retard, a misses dites, a tres quarts de quinze, en mala hora, fora de temps, quan tot és dat i beneït, tard, tardanament ‖ ANTÒNIMS: d’hora

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb molt de gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. adv de bona lluna, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bona hora, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. conj en la mesura que, en la proporció que, en quant

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que

1. conj acabat que

1. conj amb tot i que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj (causal) atès que, car, com sigui que, ja que, perquè, per tal com, puix, puix que

2. conj com, com que, sent així que

1. conj (final) a fi i efecte que, a fi que, perquè

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj fora que, llevat que, si doncs no, tret que

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que et pengin, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc ben cert que, bé prou que, prou que

1. loc ben cert que, és clar que, prou que

1. loc a bona hora ix el sol, a bona hora surt el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de bona família, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. adj alliberat alliberada, benparat benparada, bo i sa bona i sana, deslliurat deslliurada, escàpol escàpola, estalvi estàlvia, il·lès il·lesa, immune, incòlume, indemne, intacte intacta, lliure de perill, sa i bo sana i bona, sa i estalvi sana i estàlvia, sa i salv sana i salva, sa i segur sana i segura, salv salva, salvat salvada, estort estorta (antic)

1. adj de masses, mainstream (anglès), popular, que arrasa

1. adj cuitor cuitora, cuitós cuitosa ‖ ANTÒNIMS: malcuitor malcuitora

1. adj a baix preu, a bon preu, assequible, barat barata, bé de preu, econòmic econòmica, mòdic mòdica, rebaixat rebaixada, regalat regalada

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poquet i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. v donar per descomptat, donar per fet, donar per llest, donar per segur, tenir per segur

1. adv creïblement, eventualment, fàcilment, gairebé segur, possiblement, presumiblement, presumptivament, previsiblement, probablement, segurament, versemblantment

1. adv a primera hora, aviat, d’hora, de bon matí, dejorn, de matí, enjorn, prest, prompte

1. adv de bona lluna, de bon clim, de bon tec, de filis, de gaita

1. prep al voltant de, amb referència a, amb relació a, a propòsit de, en referència a, en relació amb, entorn de, envers, quant a, referent a, relativament a, respecte a, respecte de, sobre, tocant a

1. conj mentre

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. conj atès que, considerant que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. loc tot allò que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. loc bé prou que, és clar que, prou que

1. loc tot això que, tot el que, totes les coses que, tot quant

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona voluntat, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n cavallerositat, civilitat, civisme, cortesia, criança, educació, sociabilitat, urbanitat ‖ ANTÒNIMS: ineducació

1. n dinerada, dineral, diners, fortuna, milionada, renuc, riquesa, tresor, morterada (col·loquial), picossada (col·loquial)

1. n avantatge, benefici, bicoca, bon passar, canongia, càrrec, ganga, menjadora, moma, ocasió, oportunitat, prebenda, privilegi, profit, renda, sinecura

1. n afabilitat, amabilitat, benignitat, benvolença, bona fe, bona intenció, bondat, bonesa, bon geni, bonhomia, candidesa, candor, cavallerositat, cordialitat, cortesia, generositat, honestedat, humanitat, ingenuïtat, innocència, magnanimitat, nobilitat, noblesa, puresa, senzillesa, simplicitat, sinceritat, sociabilitat, tendresa ‖ ANTÒNIMS: malícia

1. n baraca (islam), benastrugança, bona astrugància, bona estrela, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bon geni, de bon natural, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj (construcció) en volada, ixent, rafegut rafeguda, sobreïxent, sobresortint, sortint, voladís voladissa

1. adj clar clara, comprensible, intel·ligible, llegible, llegidor llegidora, llegívol llegívola

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna

2. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de bona, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. adv lleialment

1. adv de bon clim, de bon humor, de bon tec, de filis, de gaita

1. adv afortunadament, benauradament, en bona hora, feliçment, gràcies a Déu, per fortuna, per sort, per ventura, sortosament, venturosament

1. adv no fos cas que, pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

2. ij (acord) absolutament, amén, avant, bé, cert, certament, com vulgues, com vulguis, conforme, d’acord, efectivament, endavant, entesos, és clar, evidentment, i tant, naturalment, per descomptat, prou, sens dubte, sí

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. conj (causal) atès que, car, ja que, pel fet que, perquè, per tal com, puix, puix que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj a condició que, amb el benentès que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj com, com que, pel fet que

1. conj no... excepte, no... sinó, tan solament, tan sols

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et bombin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, rasca que rasca

1. loc així, així doncs, així que, consegüentment, doncs, en atenció a això, en conclusió, en conseqüència, ergo, idò, per això, per consegüent, per regla de tres, per tal causa, per tant

1. loc (menyspreu) així rebentis, dues pedres, fes-te frare, que et pengin, que s’operi, ves-te’n a fer punyetes, ves-te’n a passeig, ves-te’n a pastar fang

1. n bon aspecte, elegància, exuberància, goig, patxoca, vistositat

1. n el millor, el rovell de l’ou, florada, floret, la conya marinera, la flor i nata, la nata

1. adj/n albat, bajoc bajoca, bajoca, beneit beneita, beneitó beneitona, ben entranyat ben entranyada, bona persona, bonàs bonassa, bonastre, bonatxàs bonatxassa, bonifaci bonifàcia, bon jan, candi càndia, càndid càndida, de bona pasta, de bon geni, de pa d’àngel, fava, infeliç, innocent, jan, janot, pacífic pacífica, pobre d’esperit, tros de carn batejada, tros de pa ‖ ANTÒNIMS: malvat malvada

1. adj balbuç balbuça, balbucient, botijós botijosa, botillós botillosa, disfèmic, embudaire, embuder embudera, farfallós farfallosa, quec queca, tartamut tartamuda, xafallós xafallosa, piulo (col·loquial)

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, fi fina, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un bon paper, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, molt, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot

1. adv a la traça, aparentment, pel que es veu, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv a la traça, aparentment, pel que sembla, segons es veu, segons pareix, segons sembla

1. adv allà on, a on, on

1. adv pel que pugui ser, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

2. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

3. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj encara rai que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara sort que, i bo que, sort que, valga que

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, suposat que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc no fora cas que, no siga cas que

1. n bon aspecte, cara de Pasqua, cara saludable

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que surt a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. adj aristocràtic aristocràtica, cavalleresc cavalleresca, cavallerívol cavallerívola, d’alt rang, d’upa, de casa bona, de posició, de sang blava, elevat elevada, gentil, il·lustre, nobiliari nobiliària, noble, patrici patrícia, senyoret senyoreta, senyorívol senyorívola, del puntet (pejoratiu)

1. v estar molt bé, tenir cara i ulls

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v (ser ric) abillar-la, anar calent d’armilla, anar cosit d’or, anar cosit de bitllets, anar en gran, anar folrat d’armilla, anar fort d’armilla, anar gros, ballar-la grassa, estar arreglat, estar bé, estar com un rei, fer pans de crostons els arbres, granejar, lligar els gossos amb llonganisses, nadar amb carabasses, nedar en l’abundància, nedar en la prosperitat, ploure truites, ser ric, tenir el ronyó cobert, viure bé, viure en l’abundància

1. v cantar clar, cantar-les clares, cantar les veritats, dir al pa pa i al peix peix, dir al pa pa i al vi vi, dir les coses pel seu nom, dir les coses tal com són, dir poc i bo, dir tot ras, no tenir pèls a la llengua, parlar clar, parlar en plata, parlar sense embuts, posar les coses al seu lloc

1. adv de bo, de bo de bo, de debò, de veres, de veritat, en veritat, seriosament

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon començament, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. conj atès que, en vista que, havent esguard que, tenint en compte que, vist que

1. conj així que, a penes, bon punt, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj a condició que, amb el benentès que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj encara com que, encara rai que, i bo que, sort que, valga que

1. loc no fora cas que, no fos cas que

1. loc no fos cas que, no siga cas que

1. loc burxa que burxa, nyic-i-nyac, sona que sona

1. loc nyic-i-nyac, rasca que rasca, sona que sona

1. n baraca (islam), benastrugança, bona estrela, bona estrella, bona sort, fortuna, llet (col·loquial), potra (col·loquial), xamba (col·loquial), xiripa (col·loquial), xurra (col·loquial), xurro (col·loquial)

1. n bona fe, correcció, decència, esportivitat, honestedat, honradesa, netedat, noblesa

1. v arrasar, eixir airós, eixir amb rosa, fer blanc, fer el cop, fer forrolla, fer fortuna, fer furor, fer sensació, fer un paperàs, guanyar, lluir-se, quedar bé, reeixir, sortir airós, tenir acceptació, tenir bon èxit, tenir èxit, triomfar, petar-ho (col·loquial)

2. v anar per bon camí, captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

2. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona avinença, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir la bona

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una mala pua, ser un bon escolà, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v ser ben plantat, tenir bona planta

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, veure amb bons ulls, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar mata’m que et mataré, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

2. v girar la cara, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no mirar a la cara, retirar la paraula ‖ ANTÒNIMS: saludar

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v acceptar, prendre’s bé, prendre’s les coses tal com són

1. v ser hàbil, ser un manetes, tenir dits, tenir mans de fada, tenir mans de plata

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona ventura, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

2. adv a arraps, a cops de puny, a la babalà, arreu, atrafegadament, atropelladament, barrim-barram, barrip-barrap, barroerament, de qualsevol manera, desacuradament, descuradament, descurosament, grollerament, incurosament, pengim-penjam, potinerament, sense mirament, toscament

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la mateixa manera que, igual que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en ser que, immediatament després que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per bé que, per més que, per molt que, quan, si bé, tot i que

1. conj en la proporció que, en quant, en tant que

2. conj en la proporció que, tant com

1. loc (fet sense remei) bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit i bona hora, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc bon profit, bon profit us faci

1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, ja hi firmaria, tant de bo

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. adj avantatjós avantatjosa, beneficiós beneficiosa, eficaç, eficient, florent, lucratiu lucrativa, productiu productiva, proficu profícua, profitós profitosa, pròsper pròspera, prosperós prosperosa, que ix a compte, reditici reditícia, redituable, remunerador remuneradora, rendible, retent, saludable, útil

1. v captenir-se, comportar-se bé, fer bonda, fer bondat, fer la farina blana, fer un bon paper, llaurar dret, obrar bé, portar-se bé

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona llengua, tenir facilitat de paraula

1. v ser ben plantat, tenir bona perxa

1. v acordar, amistar-se, anar a l’una, avenir-se, avinençar-se, casar, coincidir, compenetrar-se, concordar, concórrer, confluir, confraternitzar, congeniar, connectar, consonar, convenir, convergir, encaixar, entendre’s, estar d’acord, fer ali, fer bona lliga, fer causa comuna, fer lliga, fer pinya, fer-se amics, fraternitzar, identificar-se, lligar, mirar de bon ull, posar-se d’acord, ser del mateix parer, simpatitzar

1. v saber-la llarga, ser una arna, ser una bona pua, ser una mala pua, ser un bon peix, ser un gat vell, ser un punt, ser un puta (col·loquial)

1. v engreixar-se, omplir-se

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, guanyar, omplir-se les butxaques, tenir bons ingressos, treure faves d’olla

1. adv a burro-barra, a cegues, així com així, a l’atzar, a la babalà, a la bona de Déu, a la lleugera, a la torera, a la ventura, a la xamberga, arreu, a tiri i baldiri, a tort i a dret, de boig, de qualsevol manera, despreocupadament, esburbadament, irreflexivament, sense encomanar-se a Déu ni al diable, sense reflexió

1. adv no fos cas que, per si de cas, per un cas, si de cas, si és cas que, si per cas, si per casualitat, si un cas

1. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, la mar de, molt, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

1. adv de bona fe, sense malícia

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament després que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. loc a peu i a cavall, contra vent i marea, fort i mort, nyic-nyic, tretze són tretze

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i bona hora, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bona lluna, estar de bon clim, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v admetre, aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir molt de fetge, tirar, tolerar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v tenir bona parola, tenir facilitat de paraula

1. v afalconar-se, befar-se, burlar-se, escarnir, fer befa, fer servir de ninot, fúmer-se, ironitzar, mofar-se, passejar-se, penjar la llufa, posar en solfa, posar l’albarda, prendre el número, prendre el pèl, prendre la mida, ridiculitzar, rifar-se, riure’s, torejar, trufar-se, xinar, fotre’s (col·loquial), vacil·lar (col·loquial)

2. v abusar, penjar la llufa, pujar a l’esquena

1. v bescomptar-se, cagar fora de l’orinal, caure en error, confondre’s, descomptar-se, desencertar, enganar-se, enganyar-se, equivocar-se, errar, errar-se, esbarrar, escopir fora de la trona, espifiar-la, fer bon catxo, fer-la blava, fer-la bona, fer-la com un cove, fer-la de l’alçada d’un campanar, fer-la grossa, fer-ne com un cove, fer-ne una de grossa, fer-ne una de l’alçada d’un campanar, fer una passa en fals, fer una planxa, fer un disbarat, fer un pas fals, ficar els peus a la galleda, ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, lluir-se (irònic), malencertar, marrar, pastifejar, patinar, pifiar-la, pixar fora de rogle, pixar fora de test, tocar el bombo, tocar l’orgue, tocar timbals, trabucar-se, cagar-la (col·loquial), cantar (col·loquial), vessar-la (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. adv abans, abans de res, abans de tot, a l’entrant, a la primeria, d’antuvi, d’arribada, d’entrada, de bell antuvi, de bell principi, de bon principi, de moment, de primer, de primer antuvi, de primeries, de primer moment, en primer lloc, inicialment, per començar, prèviament, primer, primerament, primer de tot, primer que res

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre, vingui el que vingui

2. adv a les bones o a les males, a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, peti qui peti, tant sí com no

1. conj atès que, considerant que, en vista que, tenint en compte que, vist que

1. loc bon profit, que vagi de gust

1. loc anar al pèl, anar al punt, anar com l’anell al dit

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no trau cap, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj oblong oblonga, rectangular

1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. v arribar a bon fi, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar alegre, estar animat, estar d’humor, estar de bon clim, estar de bon humor, estar de gaita, estar de gana, estor de bon tec, tenir bona jeia, tenir bona lluna, tenir la bona

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v abellir, acontentar, adelitar, agradar, alegrar, animar, apetir, atraure, atreure, captivar, caure bé, caure en gràcia, caure en grat, delectar, delitar, divertir, donar bo, enamorar, encantar, encativar, encisar, enllaminir, enllepolir, enlluernar, entrar per l’ull dret, entretenir, fascinar, fer bo, fer de bon mirar, fer de bon veure, fer enveja, fer goig, fer gràcia, fer patxoca, incitar, llepar-se els bigotis, mirar de bon ull, plaure, recrear, refocil·lar, satisfer, seduir, solaçar, temptar, tirar, venir de grat, venir de gust, al·lucinar (col·loquial), barrufar (col·loquial), flipar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: desagradar

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. conj a condició que, donat cas que, en cas que, en el cas que, mai per mai que, mai que, posat cas que, posat que, quan, sempre que, si, si de cas, si és així que, suposat que

1. conj en la mesura que, en quant, en tant que

2. conj en la mesura que, tant com

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc tot això que, tot allò que, tot el que, tot quant

1. adj admirable, adorable, apoteòsic apoteòsica, apoteòtic apoteòtica, bell bella, de cine, de pel·lícula, diví divina, encantador encantadora, enlluernador enlluernadora, esbalaïdor esbalaïdora, espectacular, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinador fascinadora, fascinant, fenomenal, formidable, genial, gloriós gloriosa, idíl·lic idíl·lica, impressionant, increïble, indescriptible, inefable, màgic màgica, magnífic magnífica, majestuós majestuosa, meravellós meravellosa, miraculós miraculosa, mirífic mirífica, notable, portentós portentosa, preciós preciosa, prodigiós prodigiosa, sensacional, soberg soberga, sobrenatural, sorprenent, sumptuós sumptuosa, superb superba, espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), súper (col·loquial)

1. v enriquir-se, fer calaix, fer l’agost, fer l’esclafit, fer-se la barba d’or, fer senes, fer un bon guany, fer un bon negoci, guanyar, omplir-se les butxaques, treure faves d’olla

1. v (cobrar abusivament) acanar, arrissar, carejar, cinglar, clavar, clavar l’ungla, clavar una acanada, cotnar, escorxar, escurar les butxaques, estacar, estafar, fer pagar car, fer pagar ganes i tot, fer pagar la farda, ficar les ungles, carvendre (antic)

1. v amatinar-se, llevar-se de bon matí, matinar, matinejar

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v aguaitar, albirar, atalaiar, dreçar les orelles, emboscar-se, escoltar, esguardar, espiar, estar a l’aguait, estar a l’escolta, estar a les escoltes, fer talaia, fitar, mirar de biaix, mirar de cua d’ull, mirar de reüll, no treure l’ull, obrir les orelles, observar, reguardar (amb temor), sotjar, veure d’esquitllentes, veure de gairó, vigilar

1. adv a cop segur, a la curta o a la llarga, a totes passades, caigui qui caigui, costi el que costi, de qualsevol manera, de tota manera, de totes maneres, de totes passades, de tronc o de bronc, en qualsevol cas, en tot cas, immancablement, indefectiblement, mal que bé, mal que mal, més prompte o més tard, més tard o més d’hora, necessàriament, passi el que passi, per sí o per no, peti qui peti, prest o tard, sense falta, sens falta, sigui com sigui, sigui com vulgui, tant sí com no, tant si plou com si fa sol, tant si plou com si neva, tant si plou com si no, tant si plou com si no plou, tard o d’hora, un dia o altre

1. conj atès que, considerant que, en vista que, havent esguard que, vist que

1. loc (fet sense remei) bona i santa nit, bona nit, bona nit caragol, bona nit i tapa’t, bona nit viola, calem foc a la màquina, cremem-ho tot, deixem-ho córrer, deixem-ho estar, no cal dir res més, no en parlem més, tanquem la paradeta, tururut dotze hores, tururut pa amb oli, tururut sant Pere, tururut viola

1. loc encara gràcies, val més això que una punyada a l’ull

1. loc mai no és tard quan arriba, mai no és tard quan Déu ajuda

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que formatge, unflar

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne més al cap que als peus, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v alçar-se de bon matí, amatinar-se, matinar, matinejar

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, néixer en bona estrella, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. loc a bona hora, a bona hora surt el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. n atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, carrer que no passa, carrer sense eixida, cul-de-sac

1. adj característic característica, congènit congènita, connatural, de mena, de naixement, ingènit ingènita, innat innata, nadiu nadiua, nat nada, natiu nativa, natural, propi pròpia

1. v beure a galet, caure a la ratera, caure al bertrol, caure al llaç, caure de grapes, caure de pla, caure de quatre potes, caure en el parany, combregar a la cuina, combregar amb rodes de molí, creure’s, empassar-se, empassolar-se, endur-se marro, engaldir, engolir-se, mamar-se el dit, menjar-se l’ham, no papar-ne ni una, picar l’ham, tenir llana al clatell

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins, tenir molta carn damunt

1. v atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els collons (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, que sigui el que Déu vulgui

1. loc trobar escarment, trobar sabata de son peu

1. v eixir el sol a mitjanit, estar de sort, mamar-se-les dolces, néixer amb la flor al cul, passar una bona ratxa, pondre totes, ser afortunat, tenir bona estrella, tenir el sant de cara, tenir la bona

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc càrrega a gust no pesa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc a bona hora, a bona hora ix el sol, a bona hora te’n recordes, a estes hores pilotes noves

1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle

1. prep a l’estil de, a l’igual de, com, de la manera que, igual que

1. loc menjar com una llima, menjar molt, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. adj amovible, de posar i llevar, de posar i treure, desmuntable, extraïble, llevadís llevadissa, postís postissa, provisional

1. v desorbitar, exagerar, fer bocades, fer bombo, fer d’una puça un elefant, fer-ne un gra massa, fer plat, fer salsa, fer ufana, fer una muntanya d’un gra de sorra, inflar, passar de la ratlla, picar fort, posar més pa que peix, unflar

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que un clot d’arena, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre molt, valdre un imperi, valdre un món

1. adv a poc a poc, reflexivament, tranquil·litat i bons aliments

1. adv de grat o per força, de mal cor, de mal grat, forçosament, obligadament, obligatòriament, per collons (vulgar), per força, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues

2. adv a tot preu, costi el que costi, incondicionalment, passi el que passi, peti qui peti, tant sí com no

1. conj així que, a penes, bon punt, cada vegada que, de seguida que, en el moment que, en ser que, immediatament que, quan, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tantost, tantost com, tot just, tot seguit que, una vegada, una volta, un cop

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, val més pa sec amb gust que del dia amb disgust

1. loc a bona hora, a bona hora ix el sol, a bona hora surt el sol, a estes hores pilotes noves

1. n la gota que fa vessar el got

1. n (sentit figurat) atzucac, carreró sense eixida, carreró sense sortida, cercle viciós, cul-de-sac

1. adj/n embarassada, encinta, en estat, en estat interessant, gestant, gràvida, grossa, prenyada, prenys

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v agrimar-se, altercar, barallar-se, contrapuntar-se, desamigar-se, desavenir-se, discutir, disgustar-se, disputar, enemistar-se, enfadar-se, enfurrunyar-se, engronyar-se, enquimerar-se, entebeir-se, estar a matar, estar com el gat i el gos, estar com gat i gos, estar de morros, estar de punta, estar nyec-nyec, estar renyit, fer-se de malvoler, girar la cara, indisposar-se, negar el bon dia, negar el salut, negar la cara, negar la salutació, no fer-se, no mirar a la cara, portar-se a matar, posar-se de punta, refredar-se, renyir, retirar la paraula, rivalitzar, rompre, tirar-se els plats pel cap, trencar, trencar el plat bonic, deseixir-se’n (antic), partir peres (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: fer-se

1. pron ni la mare que el va parir (col·loquial), cap persona, ningú, ni Déu (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: algú

1. loc hi ha gat amagat, no és tan sant com el pinten

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. ij (conformitat) Àngela Maria, beneït sia Déu, Déu dirà, Déu proveirà, no res i avant, serà el que Déu voldrà

1. loc val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui no vulga pols que no vaja a l’era, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a sants i a minyons no els prometis que no els dons, cosa promesa, sia atesa, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. n el que faltava per al duro

1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on

2. ij (enuig) cagondena, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va parir, la mare que va, llamps i trons, mala llet, mal caigui mort, maleït siga, mecagondena, no et fot, quina putada, quin merder, vatua l’olla

1. loc allà on va l’ansa va la galleda, allà on va la corda va el poal, avenir-se, fer lliga, menjar en el mateix plat, ser amics íntims, ser carn i ungla, ser íntims, ser la corda i el poal, ser tap i carabassa, ser trau i botó, tenir intimitat, ser cul i merda (col·loquial)

1. adj àrid àrida, avorridor avorridora, avorrit avorrida, carregós carregosa, eixarreït eixarreïda, eixarrit eixarrida, ensopit ensopida, fastijós fastijosa, inacabable, interminable, llarg llarga, monòton monòtona, oiós oiosa, pesat pesada, plumbi plúmbia, prolix prolixa, repetitiu repetitiva, tediós tediosa, farragós farragosa (col·loquial), plom (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: amè amena

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure molt, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a balquena, a betzef, a bondó, a braçats, abundantment, abundosament, a cabassades, a cabassos, a cafissos, a caramull, a caramulls, a carretades, a desdir, a dojo, a doll, a doll fet, a dolls, a feixos, a forfollons, a garbellades, a gavadals, a grapats, a la baldor, a la gana, a la plena, a manats, a mansalva, a mans plenes, a manta, a més no poder, a muntó, a munts, a orri, a palades, a poalades, a punta pala, a raig, a raig de bot, a rolls, a senalles, a tentipotenti, a tot drap, a tot estrop, a trompons, bona cosa, d’allò més, en abundància, en gran abundància, en orri, en quantitat, generosament, per a donar i per a vendre, per a parar un tren, sobre manera, una cosa de no dir

1. adv a poc a poc, a poc a poc i bona lletra, reflexivament

1. loc a bon entenedor, poques paraules

1. v estar a les verdes i a les madures

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc qui tingui orelles que escolti

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. v allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), estirar més el braç que la màniga, excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

2. v abusar, allargar més el peu que la sabata, allargar-se, anar-se’n la mà (a algú), eixir-se’n de mare, entrar-se’n, esbarrar-se, escapar-se la mà (a algú), excedir-se, extralimitar-se, fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de rosca, passar de taca d’oli, passar-se’n de la rosca, pixar fora del porró, pixar fora de test, pixar fora rogle, sobrereaccionar, sortir de mare, passar-se’n (col·loquial)

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo ni per a covar ni per a pondre, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més la salsa que els caragols

1. v anar arrere com els crancs, anar de mal en pitjor, empitjorar, fugir del fang i caure en el tarquim, fugir del foc i caure en les brases, sortir perdent

1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. v allargar més el peu que la sabata, allargar més els peus que el llençol, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. v allargar més el peu que la sabata, balafiar, cremar, desaprofitar, despecegar, dilapidar, disbauxar, dissipar, estirar més el braç que la màniga, estirar més els peus que la flassada, ficar l’olla gran dins de la xica, fondre, gastar, llençar, malbaratar, malgastar, malversar, matar el vedell gras, no estar-se de res, prodigar, tenir la mà foradada, tirar de veta, tirar la casa per la finestra, viure al dia, polir-se (col·loquial)

1. adv abans, adés, ahir, ans, antany, antanyasses, anteriorment, antigament, anys arrere, anys enrere, d’antic, en altre temps, en aquell temps, en l’antic, en l’antigor, en temps passat, en temps primer, temps arrere, temps enrere, temps era temps, temps ha

1. loc costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada, valdre més la salsa que els caragols

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, les estelles s’assemblen als troncs, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc encara gràcies, val més això que res

1. loc costar més el fregall que l’escurada, costar més el mall que l’enclusa, costar més el mànec que l’aixada, valdre més el farciment que el gall, valdre més l’espart que l’escurada

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc a cada porc li arriba el seu Sant Martí, cadascú cull el que sembra, cadascú és fill de les seves obres, cadascú té el que es mereix, d’aquella pols ve aquest fang, d’aquelles noces, aquests confits, de les rialles venen les ploralles, qui l’entorta se l’emporta, qui la fa la paga, qui sembra vents cull tempestats, tal faràs, tal trobaràs, ull per ull, dent per dent

1. loc a cal ferrer, ganivet de fusta, a cal sabater, sabates de paper, cap sabater calça bé, el sabater duu les sabates més dolentes, el sabater és qui va més mal calçat, els fills del sabater van descalços, en casa del ferrer, ganivet de fusta, en casa del ferrer és de fusta el ganivet

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per massa que per massa poc, val més que en sobri que no que en falti

1. v no és bo ni per a mossegar, no saber fer la o amb un canut, no saber fer una o amb un cul de got, no saber-se mocar, no ser bo més que per a menjar pa, no servir ni per a tap d’escopeta, no servir per a llop ni per a ovella, no servir per a res, no tallar ni punxar, ser inútil

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més pecar per massa que per massa poc

1. loc val més massa que massa poc, val més pecar per excés que per defecte, val més que en sobri que no que en falti

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, el món és dels qui matinegen, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser més pobre que un Déu te’n do, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta

1. loc càrrega a gust no pesa, el que no mata engreixa, el que plau no pesa, el que ve de gust no mata

1. loc dolent per dolent, mal a mal, mal per mal, no deixeu les garbes pel rostoll, no deixeu les sendes velles per les novelles, per la drecera no deixis la carretera, preu per preu, tant per tant

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cap geperut no es veu la gepa, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat, veiem la palla en l’ull dels altres, però no veiem la biga en el nostre

1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana