1. n molinada, mòlta (ort. pre-2017)

1. adj bastant, considerable, força, mant, nombrós nombrosa, prou, suficient

2. adj esmicolat esmicolada, mòlt molta (ort. pre-2017), trit trita, triturat triturada

1. adv a coves, a manta, amb deliri, amb ganes, a més no poder, a mort, a punta pala, a tot drap, a tot estrop, d’allò més, de bona manera, de calent, de valent, en extrem, en gran manera, enormement, fora mida, granment, infinitament, intensament, moltíssim, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mida

2. adv a l’excés, a tentipotenti, com una mala cosa, de mala manera, de sobra, de sobres, en demesia, en excés, en extrem, en gran manera, excessivament, fora mesura, massa, més del compte, moltíssim, per excés, prou i massa, qui-sap-lo, qui sap quant, sense mesura, sense moderació, sobre manera, ultra mesura, una cosa de no dir

3. adv altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, pler, prou, un colló (vulgar), un ou (vulgar)

4. adv gaire (frases negatives)

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt de temps

1. n mòlta (ort. pre-2017), molinada, molta

1. adj incalculables, incomptables, innombrables, mil, milers, milió, moltíssims, nombrosos, milanta (col·loquial)

1. pron molta gent

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, amb molt, de bon tros, de llarg, de lluny, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. ij mel, mel de romer, collonut (col·loquial), de conya (col·loquial), guai (col·loquial), súper (col·loquial)

1. adj com una patena, com una plata, com un calze, com un espill, com un lliri, com un mirall, lluent

1. adv amb diferència, amb escreix, amb gran diferència, de bon tros, de llarg, de lluny, de molt, en gran manera, en gran rodal, prou i massa, sobre manera

1. adj abismal, astronòmic astronòmica, catedralici catedralícia, ciclopi ciclòpia, colossal, com una catedral, còsmic còsmica, de cal déu, descomunal, desmesurat desmesurada, desorbitat desorbitada, desproporcionat desproporcionada, elefantí elefantina, elefantíac elefantíaca, enorme, estratosfèric estratosfèrica, exagerat exagerada, exorbitant, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fenomenal, fora del comú, formidable, gegant, gegantesc gegantesca, gegantí gegantina, gran, grandiós grandiosa, grandíssim grandíssima, immens immensa, ingent, majúscul majúscula, mastodòntic mastodòntica, monstre, monstruós monstruosa, monumental, orb orba, piramidal, sobrehumà sobrehumana, titànic titànica, tremend tremenda, brutal (col·loquial), descominal (antic)

2. adj abismal, colossal, com una casa, com una casa de pagès, com una catedral, com un temple, de l’alçada d’un campanar, desmesurat desmesurada, enorme, greu, majúscul majúscula, garrafal (col·loquial)

3. adj de ca l’ample, de cal Déu, de campionat, de por, desmesurat desmesurada, de tots els déus, de l’hòstia (col·loquial)

1. v aixecar el colze, alçar el colze, beure com un clot d’arena, beure més que una esponja, beure més que un clot d’arena, empinar el colze, ser un clot d’arena, ser un colador

1. adv a la quinta forca, a la quinta punyeta, allà en els llimbs, allà on brama la tonyina, a fer la mà (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial)

1. adv a barrisc, a grans trets, a prop, aproximadament, a ull, engir, en poques paraules, grosso modo, més o menys, mig mig, pam damunt, pam avall, pam més pam menys, poc ça poc lla, poc dalt o baix, poc ençà poc enllà, poc més o manco, poc més o menys, poc més poc manco, poc més poc menys, prop, si fa no fa, tal·là-tal·lera, un si és no és

1. adv a tot estirar, com a màxim, i encara, pel cap alt, tirant llarg

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. pron molts

1. v fer-se costa amunt, fer-se costera amunt, fer-se costerut, fer-se una muntanya, venir costa amunt, venir coster

1. v no poder-se comprar amb diners, no poder-se pagar amb tot l’or del món, no ser pagat amb diners, no tenir preu, ser valuós, valdre més or que no pesa, valdre un imperi, valdre un món

1. v no deixar parlar, no donar-se raó a les barres, no donar tanda

1. loc menjar com una llima, ser cavall de bona barra, ser de bona barra, ser de bona dent, ser de vida, ser menjador, ser un sac de mal profit, tenir bona barra, tenir sempre un budell buit, tenir un bon baixant

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. conj amb tot i que, a pesar que, baldament, bé que, encara que, malgrat que, mal que, per... que sigui, per bé que, per més que, quan, si bé, tot i que

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, durar molt poc, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser un foc d’encenalls

1. v ser bo de veure, tenir cara i ulls

1. v apreciar, estimar, valorar

1. pron bona cosa de temps, força temps, molt

1. loc com de la nit al dia, com un ou i una castanya

1. n (nota) deficient, suspès suspesa

1. adj molt ben parit molt ben parida (col·loquial), boníssim boníssima, d’allò que no hi ha, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial)

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estar molt a sobre, estressar

1. v durar de Nadal a Sant Esteve, ser foc de palla, ser més curt que el dia de Sant Tomàs, ser més curt que una cua de conill, ser molt breu, ser un foc d’encenalls

1. v no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir ni un cèntim, no tenir ni un clau, no tenir res, no tenir una creu, no tenir un bocí de pa

1. adv amb freqüència, ara i adés, cada dos per tres, dia per altre i dos arreu (irònic), freqüentment, sovent, sovint, un dia sí l’altre també ‖ ANTÒNIMS: rarament

2. adv més de cent vegades, repetidament, una vegada i una altra

1. adv a brida abatuda, a cent per hora, a esclatacor, a gran velocitat, al màxim possible, a més córrer, a regna solta, a tota brida, a tota castanya, a tota hòstia (vulgar), a tota màquina, a tota merda (vulgar), a tota pastilla, a tota velocitat, a tota virolla, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, a tot gas, com un llamp, ràpidament, veloçment

1. adv (en frases negatives) brot, gens, gens ni gota, gens ni mica, gota, mica, ni poc ni gaire, ni poc ni gens, ni semença, ni senyal, ni una engruna, ni una iota, ni una mica, ni un bri, ni un pèl

2. adv absolutament gens, ni poc ni gaire, no gens

1. ij alerta, atenció, compte, ei, ep, ull viu, vigila, vigileu

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts d’anys

1. loc (agraïment) Déu t’ho pague, Déu t’ho pagui, gràcies, mercès

1. v no tenir mesura, no tenir mida, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d’oli

1. v ser llarg de llengua, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. adj apressat apressada, cames ajudeu-me, escapat escapada, escopetejat escopetejada, pressionat pressionada, pressut pressuda, sota pressió

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir molt de tupè, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. adv a mans besades, amb els braços oberts, amb gust, amb satisfacció, a plaer, de bona gana, de bon grat, de bon gust, de cor, de grat, de gust, gratament, gustós, gustosament, volenterosament

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys

1. ij enhorabona, felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts d’anys, molts d’anys i bons, per molts anys, per molts d’anys

1. v aclaparar, angoixar, atabalar, cansar, estressar, ser molt pesat

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, estar als antípodes

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta llengua, tenir trencat el tel de la llengua

1. v no mirar prim, ser agosarat, ser atrevit, ser molt atrevit, ser un desvergonyit, tenir barra, tenir cara, tenir la cara de vaqueta, tenir més cara que esquena, tenir molta cara, tenir morro, tenir nassos, tenir un morro que se’l trepitja

1. v aguantar, aguantar el xàfec, anar fent, anar tirant, capejar, comportar, consentir, desafiar, durar, encórrer, endurar, fer-se fotre (vulgar), fer-se fúmer, fer-se ganyir, fer-se retratar, fotre’s (vulgar), no posar-se pedres al fetge, pair, resistir, sofrir, suportar, tenir el fetge gros, tenir un bon fetge, tirar, tolerar

1. v ser llarg de llengua, ser molt parler, ser un llengut, tenir el tel de la llengua ben tallat, tenir la llengua llarga, tenir la paraula abundant, tenir molta parola, tenir trencat el tel de la llengua

1. ij enhorabona, felicitats, moltes felicitats, molts anys i bons, molts d’anys, per molts anys, per molts d’anys

1. v complimentar, congratular, donar l’enhorabona, felicitar, gratular

1. v estar com un porc, estar gras, estar gras com un toixó, estar gras que peta, estar gras que rebenta, estar que peta, estar que rebenta, fer cara de pa de ral, pesar el greix, semblar una bóta, semblar una bóta de set cargues, semblar una màrfega, ser polpós, ser una massa de carn, ser un fardassa, ser un sac de carn, tenir bones penques, tenir bones polpes, tenir bons palpissos, tenir bons pernils, tenir bons sagins

1. adv d’antic, des d’antic, des de sempre, des de temps antic, tradicionalment

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, no haver-n’hi per a tant

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap als peus, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta fressa i poca endreça, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll de boixets i poques puntes, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes candeletes fan un ciri pasqual, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc a còpia de pocs es fa un molt, a poc a poc anirem lluny, de gota en gota s’omple la bota, de gotes d’aigua es fan els rius, de mica en mica s’omple la pica, gota a gota fa gorg, gota a gota fa toll, moltes gotes fan un ciri, moltes miques fan un munt, moltes miques fan un tros, pas a pas es fa camí, petit feix pel camí creix, ral a ral es fa cabal, tota pedra fa paret, tot fa feix

1. loc molta fressa i poca endreça, molta llet i poc formatge, molta ufana i poca grana, molta ufana i poca llana, molt soroll i poques nous, molt soroll per a no res, no haver-n’hi per a tant

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat

1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat