1. prep a, cap a, de cara a, devers, en direcció a, envers, per a, vers

1. n fi (f), acaballes, acabament, acabança, cap, clausura, cloenda, colofó, conclusió, consumació, cua, culminació, darreria, darreries, desenllaç, epíleg, extinció, extrem, final (m), finalització, interrupció, límit, omega, punta, remat, rerialles, resultat, tancament, terme, terminació

2. n fi (f), clau (f), conclusió, desenllaç, desllorigador, eixida, entrellat, explicació, resolució, resposta, resultat, solució, sortida, terminació

3. n fi (f), cabota, cap, capciró, cim, coronament, extrem, final (m), punta, punter, rebló

4. n fi (f), acaballes, agonia, darreries, final (m), mort (f), remat, terme, seca (col·loquial)

1. n fi (m), blanc, destí, destinació, finalitat, idea, intenció, meta, mira, mòbil, objecte, objectiu, propòsit, raó de ser, sentit, servei, teleologia, ús, utilitat

1. adj/n fi (col·loquial), efeb, efebus, efeminat, afemellat (col·loquial), amanerat (pejoratiu), cosó (col·loquial), doneta (pejoratiu), faldetes (pejoratiu), faldilletes (pejoratiu), femellenc (col·loquial), manflorita (col·loquial), marieta (pejoratiu)

1. adj/n agut aguda, arter artera, arterós arterosa, astuciós astuciosa, astut astuta, camaleònic camaleònica, clarivident, diplomàtic diplomàtica, dropo dropa, garneu garneua, guilopo guilopa, hàbil, intuïtiu intuïtiva, llest llesta, mala bua, maquiavèl·lic maquiavèl·lica, murri múrria, pardal, penetrant, perspicaç, pillet pilleta, polític política, sagaç, samarro samarra, sorneguer sorneguera, subtil, vespa, viu viva, pillo pilla (col·loquial), puta (col·loquial)

1. adj afavorit afavorida, agraciat agraciada, airós airosa, atractiu atractiva, bell bella, ben fet ben feta, ben plantat, ben tallat ben tallada, bonic bonica, bufó bufona, de bona figura, delicat delicada, elegant, escultural, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, esvelt esvelta, exquisit exquisida, ferm ferma, formós formosa, galà galana, galanxó galanxona, gallard gallarda, garrit garrida, gentil, gràcil, graciós graciosa, guapo guapa, joliu joliua, plantós plantosa, polit polida, preciós preciosa, sublim, superb superba, templat templada (valencià), temprat temprada, trempat trempada, xaire xaira, maco maca (col·loquial), pito (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: lleig lletja

2. adj afable, agradós agradosa, amable, amatent, apersonat apersonada, atent atenta, cavallerós cavallerosa, cívic cívica, civil, complimentós complimentosa, complit complida, considerat considerada, correcte correcta, cortès cortesa, curial, deferent, educat educada, elegant, falaguer falaguera, galant, gentil, polit polida, refinat refinada, respectuós respectuosa, urbà urbana

3. adj aeri aèria, delicat delicada, eteri etèria, evanescent, gasós gasosa, impalpable, ingràvid ingràvida, intangible, lleu, lleuger lleugera, prim prima, subtil, superfí superfina, tènue, transparent, vaporós vaporosa, volàtil ‖ ANTÒNIMS: gros grossa

4. adj analític analítica, calculat calculada, clavat clavada, concret concreta, definit definida, determinat determinada, exacte exacta, fixat fixada, just justa, matemàtic matemàtica, mesurat mesurada, minuciós minuciosa, precís precisa, puntual, rigorós rigorosa, taxatiu taxativa ‖ ANTÒNIMS: imprecís imprecisa, inexacte inexacta

5. adj atent atenta, civilitzat civilitzada, correcte correcta, cortès cortesa, culte culta, de bon gust, delicat delicada, distingit distingida, educat educada, elegant, primmirat primmirada, pulcre pulcra, refinat refinada ‖ ANTÒNIMS: groller grollera

6. adj bo bona, depurat depurada, esplèndid esplèndida, estupend estupenda, excel·lent, exquisit exquisida, pulcre pulcra, pur pura, sublim, superb superba

7. adj adret adreta, bo bona, condret condreta, eucràtic eucràtica, sa sana, sedeny sedenya, sereny serenya, temprat temprada, trempat trempada, catòlic catòlica (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: malalt malalta

8. adj aprimorat aprimorada, delicat delicada, exquisit exquisida, gurmet (alimentació), refinat refinada, selecte selecta, triat triada ‖ ANTÒNIMS: bast basta

9. adj afinat afinada, afuat afuada, afusat afusada, agut aguda, esmolat esmolada, prim prima

10. adj llis llisa, sedós sedosa, setinat setinada, suau, vellutat vellutada

1. adv àdhuc, fins i tot, inclús, inclusivament, i tot, també

1. prep tro (antic)

1. n colló (col·loquial), dídim, testicle, turma (dels animals), arracada (col·loquial), borla (col·loquial), bòtil (col·loquial), botó (col·loquial), castanya (col·loquial), castanyeta (col·loquial), companyó (col·loquial), ou (col·loquial), pebrot (col·loquial), pilota (col·loquial), tripó (col·loquial)

1. ij (admiració, sorpresa) colló (vulgar), ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. n (gran quantitat) abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, carro, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, un colló (vulgar), fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

1. n collons (col·loquial), agosarament, atreviment, barra, cinisme, cotna, descaradura, desinhibició, desvergonyiment, galtes, gosadia, impudència, impudícia, impudicícia, impudicitat, impudor, insolència, irreverència, pocavergonya, procacitat, bemolls (col·loquial), morro (col·loquial), pebrots (col·loquial)

1. n abundància, amàs, complexitat, diversitat, gran nombre, heterogeneïtat, luxe, multiplicitat, multitud, nombre, pluralitat, profusió, quantitat, ricor, riquesa, varietat

1. adv a l’acabament, a l’últim, a l’últim extrem, al capdavall, al final, al remat, finalment

2. adv a l’últim, com a acabament, finalment, per acabar, per fi, per rebat

1. ij (admiració, sorpresa) collons (vulgar), ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)

1. ij (vulgar) codonys, collins, collinsa, collinses, collona, cordons

1. prep a fi i efecte de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. n americà americana, estatunidenc estatunidenca, ianqui, nord-americà nord-americana

1. n (gran quantitat) un colló (vulgar), abisme, abundància, abundor, afluència, animalada, balquena, barbaritat, barcada, braçat, burrada, cabàs, cabassada, cafís, carretada, carro, còpia, copiositat, esplet, fart, feix, femada, femer, femerada, fluix, garbera, garberada, gavadal, gavell, gavella, gran quantitat, maina, mala fi, mar, morterada, multitud, munió, munt, muntó, muntonada, niada, niu, niuada, núvol, nuvolada, onada, pila, piló, pilot, pluja, porronada, profusió, riuada, samarrada, sobreabundància, tirera, tou, fotimer (col·loquial), fotracada (col·loquial), fotral (col·loquial), fotralada (col·loquial), tafarrada (col·loquial)

1. v acabar, clausurar, cloure, posar terme, tancar, terminar

1. v acabar, finir, tenir terme

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, enllestir, finalitzar, finir, perfer, portar a fi, terminar

1. adv un colló (vulgar), altament, bastant, bé, ben, bona cosa, com un lladre, considerablement, de valent, en gran quantitat, en grau considerable, extremament, força, més que un lladre, molt, pler, prou, un ou (vulgar)

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins avui, per ara

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins a una altra, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. conj (final) a fi i efecte que, perquè, per tal que

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins aquest moment, fins ara, per ara

1. adv d’un dit, d’un fil, d’un pèl, de poc, de prim, gairebé, per poc, quasi, tantost, un pèl

1. adv al camp, al defora, als encontorns, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv addicionalment, així mateix, altrament, amb tot això, a més, a més a més, a més d’això, a sobre, ben mirat, d’afegitó, d’escreix, damunt, demés (no s’ha de confondre amb «altres»), de més, de més a més, encara, endemés, igualment, oimés, per afegiment, per torna, també

2. adv àdhuc, fins, inclús, inclusivament, i tot, també

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep al cap de, al terme de, després de

1. adj a seny, ple plena, ple a rebentar, ple a rompre, ple a vessar, ple com un ou, ple de banda a banda, ple de gom a gom

1. v acabar, completar, concloure, consumar, coronar, culminar, donar fi, enllestir, finalitzar, finir, perfer, terminar

1. adv per collons (vulgar), a les bones o a les males, de grat o per força, de mal cor, de mal grat, forçosament, obligadament, obligatòriament, per força, sense excusa, tant sí com no, vulgues no vulgues

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a dalt de tot

1. ij (vulgar) què carai, què coi, què diantre, què dimonis

1. adv al camp, al defora, als afores, als encontorns, defora, fora, fora vila, per les engires

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. n ase dels cops, boc emissari, boc expiatori, cap de turc, víctima expiatòria

1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei del cel i de la terra, Salvador, Senyor, Totpoderós

1. n (sentit figurat) essència, moll, part central, pot de la confitura, punt essencial, punt neuràlgic, quid, quid de la qüestió, rovell de l’ou

1. n boc emissari, boc expiatori, cap de turc, sac dels cops, víctima expiatòria

1. adj pirenaic pirenaica, pirinenc pirinenca

1. v anar a la idea, anar al gra, anar de cara a barraca, anar per feina, concretar, deixar-se d’històries, deixar-se de raons, deixar-se de ximpleries

1. v tenir collons (col·loquial), abocar tot el cabàs, agosar-se, allargar-se, arriscar-se, atrevir-se, aventurar-se, comprometre’s, córrer el risc, decidir-se, determinar-se, exposar-se, fer l’ardidesa, fer un vaitot, gosar, involucrar-se, jugar fort, jugar-s’ho tot a una sola carta, jugar-se el tot pel tot, jugar-se la camisa, jugar-se les cartes, llançar-se, posar el cascavell al gat, posar tota la carn a l’olla, posar tota la carn a la graella, tenir cor, tenir el coratge, tenir el valor, tenir l’audàcia, tenir pit, veure’s amb cor, banyar-se el cul (col·loquial), mullar-se el cul (col·loquial)

1. adv de cap manera, en absolut, en cap cas, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni en somnis, ni per espillera, ni per miracle, ni per pensament, ni per una espillera, ni per un mal de morir, ni remotament, no, per cap concepte, per res del món

2. adv cap vegada, cap volta, en cap moment, en cap temps, en la vida, en ma vida, en sa vida, en ta vida, mai, mai de la vida, jamai (antic)

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins a una altra, fins aviat, fins després, ja ens veurem, salut

1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. prep (aproximadament en el temps) al voltant de, cap a, circa (llatí), devers, vers

2. prep al voltant de, cap a, devers, per les engires de

1. adv a perpetuïtat, eternament, permanentment, perpètuament, per sempre, sempre més, vitalíciament, a violari (antic)

1. adv al camp, al defora, als afores, als voltants, defora, fora, fora vila, per les engires

1. adv com un descosit, excessivament, massa

1. n comú, gent vulgar, poble, vulgus

1. adv a l’altra part del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà als collons del Montgó (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. n crisma, oli, oli dels catecúmens, sants olis

1. n agent, ànima, arrel, base, causa, causant, començament, detonant, esca, explicació, factor, ferment, fonament, font, gènesi, germen, inici, l’esca del pecat, la poma de la discòrdia, la tea de la discòrdia, llavor, mare, mòbil, motiu, motor, origen, perquè, principi, raó, rel

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar als llimbs, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure en els llimbs

1. v escafinyejar, gormandejar, ser llamenc, ser llepafils, tenir el paladar fi

1. v arribar a bon estat, prosperar, quallar, tenir efecte, tenir èxit, triomfar

1. v cridar l’atenció, donar-se a conèixer, fer-se remarcar, fer-se veure, figurar, mostrar-se, posar-se en evidència, revelar, significar-se, sobreeixir, sobresortir, cantar (col·loquial)

1. v baixar de l’hort, baixar de la figuera, desconèixer, dormir a la palla, estar a la lluna, estar en dejú, estar en els llimbs, estar in albis, ignorar, jeure a la palla, no estar al cas, no saber de la missa la meitat, no saber de què va, saber el vent i no saber el torrent, sentir tocar campanes, sentir tocar campanes i no saber on, tenir el cap a tres quarts de quinze, venir de l’hort, venir de la lluna, viure als llimbs, viure en els llimbs

1. adv a so de campanes, a so de trompeta, a so de trompetes, públicament

1. adv en certa manera, en part

1. ij adeu, adéu (ort. pre-2017), adeu-siau, adéu-siau (ort. pre-2017), a reveure, au, bon vent, estigueu bons, estigui bo, fins ara, fins aviat, fins després, fins més tard, ja ens veurem, salut

1. prep a fi de, a l’efecte de, amb la finalitat de, amb la intenció de, per, per mor de, per tal de

1. n (rellotge) agulla, busca, estil (rellotge de sol), gnòmon (rellotge de sol), índex (quadrant solar), maneta, minuter, secundària, tija

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nineta dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. adj business-friendly (anglès)

1. v tocar els collons (col·loquial), atracallar, empixonar, fastiguejar, fer la guitza, fer la vida impossible, fer patir, humiliar, incomodar, maltractar, molestar, mortificar, no deixar viure, rebentar, tocar allò que no sona, tocar el botet, tocar la pera, vexar, emprenyar (col·loquial), fer la mà (col·loquial), fotre (col·loquial), putejar (col·loquial), tocar els ous (col·loquial)

1. v (riure molt) anar a bacs, baquejar-se de riure, caragolar-se de riure, clavar-se a riure, cruixir-se de riure, descosir-se de riure, desfer-se de riure, desllorigar-se de riure, esbotzar-se de riure, esclatar-se de riure, esqueixar-se de riure, morir-se de riure, partir-se de riure, petar-se de riure, petejar-se de riure, pixar-se de riure, rebentar-se de riure, riure, riure per les butxaques, trencar-se de riure, descollonar-se (col·loquial)

1. conj (final) a fi que, perquè, per tal que

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v encantar, fer encant, licitar, subhastar, vendre a l’encant

1. v exhibir, fregar pels bigotis, fregar pels morros

1. v exhibir, fregar pels bigotis, passar pels nassos

1. adv a banderes desplegades, a cara descoberta, a la cara, a la descoberta, a pit descobert, a ulls veients, cara a cara, de barra a barra, de manera visible, explícitament, exprés, expressament, manifestament, palesament, sense embuts

1. adv ara per ara, fins al dia d’avui, fins ara, fins avui, per ara

1. adv a caramull, a curull, a gom, a la raseta, a seny, de banda a banda, de gom a gom, fins a seny

1. adv ara per ara, fins aquest moment, fins ara, fins avui, per ara

1. ij (negació, incredulitat) i un colló de mico (vulgar), a cap preu, alça, Manela, altra feina hi ha, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)

1. n crisma, oli, oli dels malalts, sants olis

1. n el naixement i la mort, el principi i el final, l’alfa i l’omega

1. n advocat de cuina advocada de cuina, advocat de marge advocada de marge, advocat de secà advocada de secà, arreglador arregladora, arreglador de parròquies arregladora de parròquies, arreglador de processó arregladora de processó, diputat de cuina diputada de cuina, dotor, mestretites, saberut saberuda, sabut, setciències

1. adj/n benjamí benjamina, elegit elegida, escollit escollida, favorit favorita, l’aleta del cor, la nina dels ulls, predilecte predilecta, preferent, preferit preferida, privilegiat privilegiada

1. v fer cagarel·la, fer el gegant, fer el ninot, fer el pagès, fer el pallasso, fer el paperina, fer el passerell, fer el pena, fer el préssec, fer el ridícul, fer el titella, fer la mona, fer riure, fer un mal paper, fer un paper d’estrassa, pagar el riure, quedar lluït, ser el burlot, ser la riota, ser un passerell

1. v assemblar-se com un ou a una castanya, ser molt diferents

1. v exhibir, fregar pels morros, passar pels nassos

1. v escafinyejar, gormandejar, ser del morro fi, ser llamenc, ser llepafils

1. v arribar a misses dites, fer salat, fer tard, tardar

1. adv a l’extrem més alt, al màxim, al punt de dalt, a més no poder, a no poder més, a tentipotenti, a tota virolla, en alt grau, en extrem, en grau extrem, en grau superlatiu, per excés

1. v tocar-se els collons (col·loquial), caçar mosques, dropejar, entretenir-se, estar ociós, fer el dropo, fer el gamba, fer el gambaire, fer el mandra, fer el manta, fer el ronsa, fer mal l’os bertran, gallofejar, galvanejar, gandulejar, gratar-se la panxa, mandrejar, no alçar ni una palla de terra, no alçar una palla de terra, no cansar-s’hi, no fer brot, no fer-ne ni brot, no fer-ne ni un brot, no fer-ne tros, no fer-ne un brot, no fer ni brot, no fer res, no fer res de res, no fer una gamba, no matar-s’hi, no pegar brot, no trencar-s’hi cap os, plegar-se de braços, procrastinar, ronsejar, tenir l’os bertran, tenir l’os guillem travessat a la panxa, tenir un os a l’esquena, vagassejar, viure amb l’esquena dreta, viure de l’aire, viure de renda, fer el gos (col·loquial), no fotre brot (col·loquial), no fotre cop (col·loquial), tocar-se la pampa (col·loquial), tocar-se la pamparruana (col·loquial)

1. adv del tot, pregonament, profundament

1. n Nova York

1. v criar malves, estar mort i enterrat, fer malves, menjar terra, podrir terra, ser al sac

1. v faltar un bull (a algú), faltar un caragol (a algú), faltar un regó (a algú), mancar una roda (a algú), no tenir dos dits de front, no tenir dos dits de seny, no tenir trot ni galop, no tocar-hi, ser un cascavell, tenir el cap ple de serradures, tenir el cap ple de vent, tenir el pis mal moblat, tenir el pis no gaire ben moblat, tenir molt de vent al cap, tenir poca solta, tenir poc blat a la cambra de dalt, tenir poc coneixement, tenir poc forment a la cambra de dalt, tenir un caragol fluix, tenir un perdigó a l’ala, tenir un ull de poll al cervell

1. v costar Déu i ajuda, estar en situació difícil, fer-se costa amunt, fer-se coster, fer-se costerut, ser de mal pelar, ser de mal rosegar, ser dur de rosegar, ser pelut, ser un os, tenir mala peça al teler, tenir malparat, tenir negre, tenir pelut

1. n (castellers) catedral, cinc de vuit

1. v donar-se la mort, fer-se l’harakiri, immolar-se, llevar-se la vida, matar-se, obrir-se les venes, sacrificar-se, suïcidar-se, volar-se el cap

1. v decebre’s, desencoratjar-se, fallar els comptes, frustrar-se, haver-n’hi per a tirar el barret al foc, no eixir els comptes, no sortir els comptes, rebre una galleda d’aigua freda, tenir un goig sense alegria

1. v tenir els collons plens (vulgar), estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els nassos plens

1. v baixar del burro, caure del ruc, desenganyar-se, obrir els ulls

1. v estar confitat, estar fart, estar fins a la punta dels cabells, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. v difondre, disseminar, distribuir, divulgar, donar bombo, donar veus, emetre, esbombar, escampar, espampolar, espargir, esparpallar, estendre, esventar, exhalar, expandir, fer córrer, fer tam-tam, generalitzar, irradiar, popularitzar, posar en circulació, propagar, propalar, publicitar, radiar, ressonar, socialitzar, transmetre

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir per la mà, tenir per la punta dels dits, tenir pràctica, tenir traça

1. v engelosir, excitar, fer babarotes, fer denteta, fer dentetes, fer dents, fer ensalivar, fer enveja, fer glatir, fer gola, fer gruar, fer les dents llargues, fer mirallets, fer miroies, fer saliva, fer venir aigua a la boca, fer venir salivera, temptar

1. loc anant bé, si tot va bé

1. v desenganyar

1. v agitar-se, aïrar-se, arravatar-se, bullir la sang (a algú), cremar-se, emmorronar-se, emmurriar-se, empipar-se, encolerir-se, encrespar-se, enfadar-se, enfaristolar-se, enfilar-se, enfilar-se per les parets, enfuriar-se, enfurir-se, enfurismar-se, enquimerar-se, enrabiar-se, enreveixinar-se, enutjar-se, exaltar-se, incomodar-se, indisposar-se, irritar-se, molestar-se, ofendre’s, picar-se, posar-se fet una fera, posar-se fet una fúria, pujar la mosca al nas (a algú), pujar la sang al cap (a algú), pujar-se’n a la figuereta, pujar-se’n per les parets, regirar-se la bilis, sortir de mare, sortir de polleguera, sulfurar-se, treure el geni, treure salivera, calfar-se la tafarra (col·loquial), emprenyar-se (col·loquial), irèixer-se (antic), rebotar-se (col·loquial)

1. adj aïrat aïrada, arravatat arravatada, colèric colèrica, delirant, empiulat empiulada, encès d’ira encesa d’ira, encolerit encolerida, enfadat enfadada, enfuriat enfuriada, enfurismat enfurismada, enfurit enfurida, enfutimat enfutimada, enrabiat enrabiada, enutjat enutjada, enverinat enverinada, exaltat exaltada, felló fellona, fet una fera feta una fera, fet una fúria feta una fúria, forassenyat forassenyada, frenètic frenètica, furibund furibunda, furiós furiosa, indignat indignada, iracund iracunda, irat irada, irós irosa, irritat irritada, maleit maleita, rabiós rabiosa, violent violenta, cremat cremada (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, destapar la capsa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v fer la fi del cagaelàstics (col·loquial), anar aigua avall, anar a l’ascla, anar en orri, anar en orris, anar-se’n a can Pistraus, anar-se’n a la pífia, anar-se’n al carall, anar-se’n a pastar fang, anar-se’n a terra, anar-se’n en orri, anar-se’n en orris, avortar, eixir el tret per la culata, eixir malament, esfondrar-se, esguerrar-se, fallar, fallir, fer fallida, fer figa, fer llufa, fracassar, sortir el tret per la culata, sortir malament, tornar-se aiguapoll, anar-se’n a fer punyetes (col·loquial), anar-se’n a la merda (col·loquial), fer un pa com unes hòsties (col·loquial), punxar (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: reeixir

1. adv allà als collons del Montgó (col·loquial), a l’altra part del món, a la fi del món, allà en els llimbs, molt lluny, qui sap on, a fer la mà (col·loquial), a la quinta forca (col·loquial), a la quinta guitza (col·loquial), a la quinta punyeta (col·loquial), allà a fer la mà (col·loquial), allà on brama la tonyina (col·loquial), allà on Jesucrist va perdre l’espardenya (col·loquial), allà on sant Pere va perdre l’espardenya (col·loquial)

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la capsa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. v controlar, dominar, saber-ne de cada mà, tenir habilitat, tenir la mà trencada, tenir mà, tenir pel cap dels dits, tenir per la mà, tenir pràctica, tenir traça

1. v aixecar polseguera, alçar polseguera, armar escàndol, destapar la caixa dels trons, obrir la caixa dels trons, obrir la capsa dels trons, obrir la capsa de Pandora, provocar un escàndol

1. loc ajuda’t i t’ajudaré, a qui es belluga Déu l’ajuda, no deixis per a demà el que puguis fer avui, qui matina fa farina, qui primer és al molí primer mol

1. v no traure-s’ho de les mans

1. v atallar, barrar, blocar, bloquejar, boicotar, boicotejar, eixalar, empantanar, empantanegar, encallar, impedir, impossibilitar, lligar de braços, lligar de mans, obstruir, segar l’herba sota els peus, tallar els braços, tallar les ales, tallar les cames, tancar les portes, tancar tots els camins, travar

1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible, voler tocar el cel amb la mà

1. adv a mort, a tota ultrança, a ultrança, en extrem, extremadament, implacablement, mortalment

1. v (estar embriac) anar a la vela, anar calent d’orelles, anar calent de cap, anar content, anar de mosques, anar gat, anar passat, anar pet, anar trompa, dur una bona merda, dur una bona mona, dur una bona pítima, dur una bona trompa, dur una bona turca, dur un bon gat, dur un bon pet, estar borratxo, estar col·locat, estar gat, estar pet, estar trompa, fer llumenetes els ulls, parlar castellà, parlar llatí, portar la biga, portar-ne una de bona, portar una mantellina, portar una merda, portar una mona, portar una pítima, portar una trompa, portar una turca, portar un gat, portar un pet, tenir un gat

1. v estar confitat, estar fart, estar fins al capdamunt, estar fins al coll, tenir avorrit, tenir el bot ple, tenir el pap ple, tenir els collons plens (vulgar), tenir els nassos plens

1. loc assotar l’aire, batre l’empedrat, donar colps d’espasa a l’aire, fer caritat al dimoni, fer i desfer, la faena del matalafer, fer l’aigua tota clara, garbellar l’aigua, gastar la pólvora en salves, lladrar a la lluna, perdre el temps, perdre l’estona, picar en ferro gelat, picar ferro fred, portar aigua al mar, portar taronges a València, predicar en el desert, sembrar en l’arena, teixir i desteixir, tirar aigua al mar, tirar pedres a la mar, treballar per al diable

1. v (morir en una empresa) deixar-hi els ossos, deixar-hi la pell, desviure’s, immolar-se, matar-se, morir, perdre la vida, quedar-s’hi, sacrificar-se

1. loc a tal cap, tal barret, a tals bodes, tals coques, de cabra, cabrit, de mal cep no pot sortir bon sarment, de mal corb, mal ou, de pare músic, fill ballador, de tal buc, tal eixam, de tal riu, tal aigua, de tal senyor, tal servidor, el fill de la cabra ha de ser cabrit, el fill de la gata, rates mata, els testos s’assemblen a les olles, qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap, si el pare és comerciant, el fill és cabaler, tal pare, tal fill, tant és Alí com Camalí

1. loc on hi ha gall no canten gallines, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana

1. loc cap geperut no es veu la gepa, deia la cassola al perol: aparta’t, que em mascares, diu el card a l’argelaga: per què tens la punxa tan llarga?, diu la cassola al perol: ves-te’n, que em mascares, li diu el mort al degollat: qui t’ha fet eixe forat?, un que anava nu, acaçava un despullat