do
1. n acompanyament, adhesió, adjutori, adminicle, ajuda, ajut, aportació, asil, assistència, auxili, cobertura, col·laboració, complicitat, compromís, concurs, contribució, cooperació, coparticipació, empara, emparament, favor, gràcia, implicació, intercessió, intervenció, mercè, participació, protecció, reforç, refugi, servei, servici, socorriment, socors, solidaritat, sosteniment, suport, valiment
2. n albíxeres, atenció, benefici, cortesia, delicadesa, detall, donació, escreix, estrenes, finesa, gentilesa, mannà, mocadorada, obsequi, ofrena, present, propina, regal, sobrepaga, sorpresa, torna
3. n ajuda, ajut, almoina, aportació, caritat, contribució, donació, donatiu, òbol, socors
4. n capacitat (f), carisma, dot, idoneïtat, lideratge, qualitat, talent
5. n espontaneïtat, facilitat, gràcia, habilitat (f), naturalitat, simpatia, traça
deu
deu
1. n deu (f), aiguaneix, broll, brollador, font, hidrofilaci, naixement, naixement d’aigua, ull, ullal
dar
1. v adjudicar, assignar, cedir, concedir, deixar, donar, dotar, entregar, fer do, gratificar, lliurar, obsequiar, prestar, regalar, transferir, traspassar
deure
1. n comanda, comesa, comissió, encàrrec, faena, faenada, faenassa, fato, feina, feinada, feinassa, jornal, jornalada, labor, missió, quefer, tasca, treball, bugada (col·loquial)
2. n bony (deute incobrable o impagable), compromís, deute, gep (deute incobrable o impagable), imposició, obligació, paraula, promesa, prometença, prometiment, responsabilitat, vot, forat (col·loquial)
degut deguda
1. adj aconsellable, aconsellador aconselladora, adequat adequada, adient, a mida, apropiat apropiada, a propòsit, apte apta, avinent, benvingut benvinguda, com un guant, condecent, convenient, corresponent, desitjable, escaient, expedient, idoni idònia, indicat indicada, oportú oportuna, pertinent, preferible, propi pròpia, proporcionat proporcionada, recomanable, suficient ‖ ANTÒNIMS: desaconsellable, inadequat inadequada, inapropiat inapropiada
2. adj apropiat apropiada, correcte correcta, fundat fundada, just justa, justificat justificada, legal, legítim legítima, lícit lícita, permès permesa, vàlid vàlida, lledesme lledesma (antic) ‖ ANTÒNIMS: il·legal, il·lícit il·lícita, prohibit prohibida
deure
1. v caldre, haver de
fer do
1. v adjudicar, assignar, cedir, concedir, dar, deixar, donar, dotar, entregar, gratificar, lliurar, obsequiar, prestar, regalar, transferir, traspassar
degut a
1. prep a causa de, a conseqüència de, amb motiu de, a ran de, arran de, darrere de, de resultes de, en avinentesa de, en ocasió de, en virtut de, per causa de, per l’acció de, per mor de, per raó de, per virtut de, ran de
deu anys
do de pit
1. n altivesa, arrogància, bafanada, enfaristolament, envaniment, estufera, fanfàrria, fanfarroneria, fatuïtat, fatxenda, fatxenderia, fums, immodèstia, infatuació, inflor, ínfules, jactància, megalomania, orgull, pedanteria, petulància, presumpció, presumptuositat, pretensió, suficiència, supèrbia, urc, vanitat, ventolera, tafarra (col·loquial) ‖ ANTÒNIMS: modèstia
2. n cop de coll, esforç, suc de braó
3. n (música) nota aguda, pinyol (col·loquial)
do ut des
1. loc do ut des (llatí), avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, favor per favor, favor que et faig favor que em deus, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra
tant hi fa
1. loc (indiferència) és igual, no hi fa res, no ve d’aquí, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val
do de gents
1. n art, astúcia, diplomàcia, finor, habilitat (f), mà esquerra, mònita, sagacitat, tacte, traça
2. n agradabilitat, atractiu, persuasió, simpatia, sociabilitat
Déu n’hi do
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret
Déu li’n do
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, Déu n’hi doret, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
no hi fa res
1. loc (indiferència) és igual, no ve d’aquí, no ve d’un pam, ser indiferent, tant és, tant hi fa, tant li és, tant li fa, tant li fa naps com cols, tant se li’n dona, tant se li’n fot (vulgar), tant se val
què hi farem
1. loc no hi ha més remei, no hi ha res a fer
cada deu anys
1. adj decennal
com hi ha Déu
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha món, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha món, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
com hi ha món
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, Déu del cel, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, mare meva, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, Reina santíssima, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, Verge santíssima, ves per on
2. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, de segur, és clar, hi pots pujar de peus, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
ja que hi som
1. loc ja no ve d’aquí, no haver-hi res a perdre, no tenir-hi res a perdre, perdut per perdut, la manta al coll, perdut per perdut, m’agafo allà on puc
Déu n’hi doret
1. ij (admiració, sorpresa) ah, alça, alça món, arruixa, bufa, carai, carall (vulgar), caram, carat, castanyeta, catso, catsoleta, colló (vulgar), collons (vulgar), cony (vulgar), cuca, Déu li’n do, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret, diantre, diastre, eu, fosca, fot (vulgar), fotre (vulgar), ha, hala, hola, hòstia (vulgar), jesús, jo et flic, la mare que va, magnífic, manoi, mosca, noi, oh, òndia, òndima, recoi, redell, redeu, redéu (ort. pre-2017), renoi, tira, ual·la, vaja, vatua, xe, coi (col·loquial), fotris (col·loquial), ostres (col·loquial)
2. ij (ponderació, èmfasi) ausades, ausades, vida, ausades bugades, Déu n’hi do, déu-n’hi-do, déu-n’hi-doret
ja hi firmaria
1. loc Déu ho faci, Déu ho vulgui, Déu t’escolti, plagui a Déu que, tant de bo
ja n’hi ha prou
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
2. loc ja està bé, matem-ho, no en parlem més, prou, s’ha acabat el bròquil
què hi ha de nou
1. ij bon dia, com anem, com va, com va això, com va tot, hola, què feu, què tal
hi ha gat amagat
1. loc no és tan bo com el pinten, no és tan sant com el pinten
com qui no hi veu
1. adv com aquell qui no diu res, com aquell qui no fa res, com aquell qui res, com qui no vol la cosa, com si res, dissimuladament, fingint desinterès
altra feina hi ha
1. ij (negació, incredulitat) a cap preu, alça, Manela, ara li fan el mànec, ara pla, aviat és dit, bah, besa’m el cul (vulgar), botifarra de pagès, ca, ca, barret, com ara plouen figues, com ara plouen naps, com s’entén?, creu-t’ho, de cap manera, demà m’afaitaràs, es diu aviat, i ara, i ca, i jo que et crec, i un be negre, i un be negre amb potes rosses, i un colló de mico (vulgar), i un ou (vulgar), ja ho contaràs a ta tia, ja m’ho diràs demà, mai, mai de la vida, mai del món, mai dels mais, mai per mai, ni amb fum de sabatots, ni de bon tros, ni de fer-hi prop, ni de lluny, ni de molt, ni de noves, ni en somnis, ni parlar-ne, ni pensar-hi, ni pensar-ho, ni per pensament, ni per un mal de morir, ni prop fer-hi, ni que em matin, no, on s’és vist, per res del món, pots comptar, pots pensar, puja aquí dalt, puja aquí dalt i balla, què dius, ara?, tan cert com ara plouen figues, te’n guardaràs prou, una cosa és dir i l’altra és fer, nyiclis (col·loquial)
en la forma deguda
1. adv com cal, com Déu mana, degudament
ja hi tornem a ser
1. ij (impaciència, enuig) sant tornem-hi, torna-hi, tornem-hi
no hi ha res a fer
1. loc no hi ha més remei, què hi farem
no hi ha més remei
1. loc no hi ha res a fer, què hi farem
els deu mil de dalt
1. n crema, elit, flor, flor i nata, forces vives, nata, nomenclatura (en alguns països comunistes), oligarquia, peixos grossos, plana major, plutocràcia
d’allò que no hi ha
1. adj boníssim boníssima, de conya, de primera, de traca i mocador, divertit divertida, extraordinari extraordinària, fabulós fabulosa, fantàstic fantàstica, fascinant, genial, magnífic magnífica, que fa goig, ben parit ben parida (col·loquial), collonut collonuda (col·loquial), espatarrant (col·loquial), espaterrant (col·loquial), guai (col·loquial), molt ben parit molt ben parida (col·loquial)
hi pots pujar de peus
1. ij (èmfasi en l’afirmació) ausades, ausades, vida, ausades bugades, ausades que sí, ben segur, cert, certament, com hi ha Déu, com hi ha món, de segur, és clar, i tant, i tant que sí, ja ho crec, naturalment, no cal dir-ho, no cal ni dir-ho, no ni poc, per descomptat, segur, sens dubte, sí, va de callada
incompliment del deure
1. n deixament de funcions, desistiment de funcions
fer com qui no hi sent
1. v aclucar-se d’ulls, amagar el cap sota l’ala, arronsar els muscles, arronsar-se d’espatlles, deixar córrer, deixar de mà, desentendre’s, fer com qui sent ploure, fer el desentès, fer el distret, fer el met, fer el pagès, fer el paper del borinot, fer el paper de met, fer el paperot, fer el sord, fer l’andorrà, fer l’angelot, fer l’orni, fer orelles de marxant, fer orelles de paret, fugir de fam i de feina, passar olímpicament, rentar-se les mans, fer el tòfol (col·loquial)
no hi ha mel sense fel
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha rosa sense espines
ser d’allò que no hi ha
1. loc ser de pel·lícula, ser de pronòstic, ser el súmmum, ser l’hòstia (vulgar), ser la pera, ser la pera llimonera, ser la repera, ser massa, ser un cas, ser un cas com un cabàs, trencar el motlle
no hi ha amor sense dolor
1. loc no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
no hi ha gust sense disgust
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
no hi ha rosa sense espines
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha carn sense os, ni peix sense espina, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel
ja n’hi ha prou, d’aquest coll
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest color, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
ja n’hi ha prou, d’aquest color
1. loc i au, i avant, i para de comptar, i prou, i punt, i res més, i s’ha acabat, ja n’hi ha prou, ja n’hi ha prou, d’aquest coll, les coses són com són, no cal parlar-ne més, no en parlem més, tant sí com no
ser més pobre que un Déu te’n do
1. v (ser pobre) anar blau, anar curt de calés, anar fluix d’armilla, anar prim de butxaca, anar prim de calés, ballar el ball de sant Prim, ballar els goigs de sant Prim, ballar-la magra, ballar-la prima, estar a la barra, no arribar els cordons (a algú), no poder tirar pilota a l’olla, no tenir blanca, no tenir de què fer estelles, no tenir dos diners per a fer cantar un cec, no tenir més que la capa al muscle, no tenir-ne ni cinc, no tenir ni una malla, no tenir on caure mort, no tenir per a fer cantar un cec, no tenir una creu, no tenir una creu per a tapar-se un ull, no tenir un cèntim, no tenir un clau, no tenir un sacre, no tindre més que el sol que li pega a la cara, no tindre un qüe, passar estretor, passar-la magra, passar-la prima, passar misèria, passar necessitat, restar sense una creu, ser pobre, ser ric com un grill, tenir l’armilla malalta
on hi ha gall no canten gallines
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha patró no manen mariners, qui és amo governa, qui mana mana
del dit al fet hi ha un bon tret
1. loc de prometre a complir hi ha molt a dir, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
on hi ha patró no manen mariners
1. loc el gall petit no canta fins que no hagi cantat el gros, on hi ha gall no canten gallines, qui és amo governa, qui mana mana
favor que et faig favor que em deus
1. loc avui per mi demà per tu, avui per tu demà per mi, do ut des (llatí), favor per favor, quid pro quo (anglicisme), reciprocitat, una mà renta l’altra
de prometre a complir hi ha molt a dir
1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt tros per penedir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
no hi ha pitjor sord que qui no vol oir
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure
1. loc ja post xiular si l’ase no vol beure, no hi ha pitjor sord que qui no vol oir, no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir, set no van bastar per a fer beure un ase
no hi ha carn sense os, ni peix sense espina
1. loc no hi ha amor sense dolor, no hi ha gust sense disgust, no hi ha mel sense fel, no hi ha rosa sense espines
de prometre a complir hi ha molt tros per penedir
1. loc del dit al fet hi ha un bon tret, de prometre a complir hi ha molt a dir, una cosa és dir i l’altra és fer, una cosa és predicar i una altra donar blat
a sants i a minyons no els prometis que no els dons
1. loc cosa promesa, sia atesa, el que és promès sigui atès, qui promet ha de complir, qui promet s’obliga, tractes són tractes